Poques coses han canviat.

     Ens trobem un any més amb la temptació de repetir totes les entrades que hem escrit sobre com enfrontar-nos a les ultimes setmanes de la marató, encara que també amb la necessitat recordar-les perquè és un fet cert que el 16 de novembre correm la marató de València.

     Tots els anys ens succeïx el mateix per què no hauria de repetir-les dos, tres i fins a tres-centes vegades si fóra necessari?

     Potser no seria molt més lamentable passar per alt els últims consells? A més, no consistix la dignitat intel·lectual a pensar el mateix sobre els mateixos temes? No és preferible repetir-se que ser un penell?

     Poques coses han canviat sobre com hem d'afrontar les últimes setmanes de l'entrenament per a la marató, i com la tecnologia ens permet amb un lleuger tic accedir a eixa informació només hem de polsar:

"Nessun dorma" estemps de marató

La Marató, l'art de saberesperar.

La cautela i el marato.

Entrenament invisible 

     

     Alguns detalls, en canvi, si que han canviat en la forma de prendre algun gel durant la carrera i sobre això tractara la pròxima entrada, que espere este preparada abans del 16 de novembre, perquè encara que la tecnologia ens siga de gran ajuda també ens fa perdre molt de temps.

     És veritat, que tecnologies d'informació de hui (l'Internet, e-mail, programes com Facebook, Whatssapp, mòbils, IPhones, computadores de butxaca, i artefactes semblants) han fet de nosaltres la gent més informada, eficient i comunicativa mai vista. Tenim ara la capacitat, cada dia, durant tot el dia, d'accedir als esdeveniments, notícies mundials, biblioteques completes d'informació, i relats detallats del que les nostres famílies i amics estan fent en qualsevol moment. Esta és la part positiva.

     Menys meravellós és com al posar en marxa l'ordinador per a preparar una entrada se'ns passen les hores visitant pagines web i veient tota la informació que ens van facilitant, estem començant a viure amb l'expectativa que hem d'estar constantment atents a tot el que esta succeint en el món i dins de les nostres famílies i les dels nostres amics amb els grups a què pertanyem.

     Em dóna a mi la impressió que sentim la necessitat estar sempre lliures i disponibles per a atendre a tots els missatges que per qualsevol mitjà rebem així com que estiguen els altres també disponibles. Abans ens solíem enviar els uns als altres missatges i cartes, i esperàvem la resposta al cap d'uns dies, setmanes o mesos. Ara l'expectativa d'una resposta és de minuts o hores, i ens impacientem quan no veiem complida eixa expectativa; i en el nostre interior ens sentim culpables quan nosaltres mateixos no satisfem la d'altres.

     Ja se, que este tema s'ix de la carrera a peu, però és que cada dia utilitze més temps darrere d'Internet i me'l resta per a actualitzar este blog, jo, com molts cada dia ens anem esclavitzant més i ens sentim més compel·lits a l'ús del mòbil o d'internet. 

     Per a molts de nosaltres ens resulta ara existencialment impossible prendre'ns un dia de descans, moltes menys unes quantes setmanes, i gaudir d'una genuïna vacació. Més aïna, sentim la pressió sobre nosaltres mateixos per a buscar constantment missatges de text instantani, e-mails, missatges telefònics, i coses semblants; i l'expectació de les nostres famílies, amics i col·legues és que estiguem examinant tot això regularment. 

     El pecat de hui en dia és estar, en qualsevol moment, no disponible, inabastable, o no comunicatiu.

     En fi, si teniu temps repasseu les entrades d'anys arrere sobre els últims dies abans de la marató, així no les he de tornar a escriure i puc visitar el grup de whatssapp de Dorsal 19 i poder llegir tots els consells, missatges, notícies que heu escrit durant tota la setmana per a així demà a Gandia estar un poc informat.