IN MEMORIAM

dissabte, 20 de desembre del 2014

2n dia de Nadal, ultim llarg.

     Després de diversos dies tornarem a escriure un poc més sobre la Mitja Marató, aprofitant esta entrada en què vull recordar-vos l'entrenament de Nadal que celebrarem el dia 26, festa a Pego. 
     Crec recordar que ens vam quedar parlant del tipus de sistema energètic que usarem al córrer els 21097,50 metres, així que el nostre entrenament hauria d'anar encaminat hi ha poder habituar als nostres músculs a utilitzar eixe tipus de carburant tan “potent” com són els carbohidratos.



     Però abans direm alguna cosa per als que s'enfronten per primera vegada la mitja, si som dels que no hem realitzat molta activitat física durant la nostra vida, l'únic objectiu ha de ser el d'arribar a meta en les millors condicions físiques possibles. Després en el futur ja podrem pensar a anar millorant la nostra marca. La primera vegada ens dedicarem a conéixer-la, a fer-nos amics.  
     A la mitja li succeïx com a la marató, es necessiten uns quants mesos d'entrenament per a assegurar-nos que l'acabarem bé, si som dels nouvinguts a la carrera a peu ens deuríem esperar entre cinc i sis mesos si estem sans i no tenim sobre pes. Si tenim algun quilo de més i no practiquem cap tipus d'esport haurem d'esperar un poc més per a estar en bona forma per a poder disfrutar de l'emoció i l'alegria d'acabar una mitja. 
     La Mitja Marató representa cada vegada més una de les distàncies preferides per als corredors populars. És una meta cada vegada més assequible per a molts corredors, ja que no ha de causar por a quasi ningu. Quan la correm per primera vegada i ens convertim ja en assidus ens sol donar seguretat perquè és al mateix temps un verdader repte, però que resulta assequible amb un adequat entrenament. Quan acabes una mitja ja no pots sentir-te l'últim corredor de la terra, perquè eres conscient de sentir-te psicològicament actiu i saps que si bé la carrera a peu és igual a cansament també és igual a benestar psicològic. 



     Però al que anàvem, el 2n dia de Nadal a Pego és festa, així que hem pensat aprofitar-lo per a realitzar un entrenament conjunt, amb diverses distàncies perquè puguem acudir tots. 
     L'eixida tindrà lloc en el passeig Cervantes a les huit del matí, a fi d'estar prou prop de les pista d'atletisme per a poder-nos canviar i al mateix temps el prou cèntric per als que no vullguen agafar el cotxe, també disposem del suficient espai per a poder instal·lar l'avituallament amb què ens recuperarem i celebrarem estes Festes Nadalenques.
     Hem ideat dos circuits, el més llarg que podeu veure en blau, té una distància de 15,700 metres mentres que si ens anem desviant pels trams en roig recorrerem la distància de 12,300 metres.
     Què aconseguim? Amb els dos circuits tenim la possibilitat d'acabar realitzant els dos últims quilòmetres tots junts. Això clar esta que sempre que la diferència de ritme entre els dos grups no excedisca del minut per quilòmetre.  
     Anem hi ha realitzar alguns càlculs per a animar als que pensen que no estan en les suficients condicions. Suposem que el grup dels més forts és capaç d'anar a cinc minuts el quilòmetre durant els 15,700 metres, tardaria llavors 01:18:30. Si mentrestant l'altre grup es llança a realitzar els 12,300 metres a un ritme de sis minuts el quilòmetre tardaria 01:13:48, com veieu inclús hi ha un matalaf de quasi cinc minuts per als que vullguen córrer per davall dels cinc minuts puguen fer-ho i els que vullguen, per culpa dels dinars Nadalenques anar més lents de 6 minuts puguen fer-ho. 
     També succeïx que si mirem una altra vegada els números nos en adonarem que podem estar amb temps de sobra en el dinar de Nadal a què segur ens tocara acudir també el segon dia de Nadal. 



     En fi, segurament l'ultim entrenament en grup d'este 2014 i que ens servirà per a brindar per tots els quilòmetres que hem recorregut i per tots els que anem hi ha recórrer i que començarem a disfrutar en la nostra dina de Nadal l'11 de gener. 
     Bo ja acabare de parlar de la Mitja Marató un altre dia que m'estan esperant per a anar a sopar i és que la Festes Nadalenques és un "sense parar" de menjar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada