IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 4 de desembre de 2014

Estem optimistes en Dorsal 19

     Una setmana més, una altra marató més i el nostre optimisme amb la vista posada ja en el 2015 continua creixent.
    En Sant Sebastian dos dels nostres corredors també han complit amb les seues expectatives, Vicent a baixar de les tres hores vint i Tony de les tres hores quaranta-cinc, som optimistes també amb vista al diumenge que ve a Castelló on cinc dels nostres corredors es tornaran a enfrontar amb la marató.

Celebrant el exit en San Sebastian
     Ja se que possiblement veiem les coses davall l'aspecte més favorable però som també realistes i partim d'una situació real, no d'una utopia, els nostres corredors a Castelló estan en forma i els seus objectius són també molt realistes. El nostre optimisme té una bona base.
     El nostre optimisme no ens fa oblidar que alguna vegada ens lesionarem, ni que no acabarem ben una carrera sinó l'entrenem, ni que durant la marató no anem hi ha passar per moments molt durs, no ho oblidem.
     A vegades costa entendre els matisos dels contratemps a què ens enfrontem, però ser optimista no és no haver fracassat mai ni que tot ens isca com ho volem. Som optimistes però no neguem el que pot haver de dificultós en un entrenament per a una carrera, ni alcem castells sobre l'arena ni somiem amb impossibles.  Als corredors de Dorsal 19 ens agrada analitzar les situacions difícils que tenim davant però tenim la confiança en què podrem arremetre contra elles, sabent en el fons que d'alguna manera les podrem resoldre.


     En un dia de forta pluja, com diumenge passat vam poder veure un exemple de les diverses formes de considerar l'optimisme, al reunir-nos per a entrenar alguns corredors van opinar:”Dins de poc podrem realitzar l'entrenament previst, perquè segur que parara de ploure”. Mentres que altres van dir: "Anem a assentar-nos en les taules del bar i esmorzem. Així segur que ho passarem bé”.
     Quin dels dos grups és optimista, en un sentit positiu? El primer està falsificant la realitat, el segon sap aprofitar les circumstàncies reals. El primer grup intenta canviar la realitat a favor de l'objectiu establit – entrenar -. El segon se centra en un fi més elevat, passar-ho be junts, i reconeix que l'entrenament o l'esmorzar són només els mitjans per a aconseguir passar un matí entretingut rodejat de gent a qui li agrada la carrera a peu.

Este si que es un optimista.
      És el famós cas de dos persones que estaven en una taula davant d'una botella que tenia vi fins a la mitat. L'optimista veia la mitat plena, mentres que el pessimista veia només la mitat buida. La persona optimista és la que, en qualsevol situació, destaca el que és positiu en si i les possibilitats de millora que existixen, i a continuació analitza el negatiu, aprofitant el bo i acceptant l'altres amb bon ànim. La veritat és que ens ho passem molt bé esmorzant, però entrenar, no vam entrenar.
     Que en Dorsal 19 siguem optimistes tampoc vol dir necessàriament que estiguem sempre alegres i contents. L'optimisme no exigix necessàriament que estiguem tot el dia fet unes pasqües, perquè a vegades la vida presenta moments molt difícils.
     En este món de la carrera a peu hem de ser optimistes, ja que les actituds optimistes fan molt bé als altres corredors i generen un bon clima al voltant. Entrenem i correm millor quan estem rodejats de corredors optimistes, així com resulta molt pesat córrer amb persones que veuen només el costat negatiu de l'entrenament.

Passen els anys però l'optimisme no para d'augmentar
     L'ambient d'un club pot col·laborar a que aprenguem a veure les nostres dificultats per a córrer amb una actitud favorable, on es col·labora per a buscar la part positiva. Si bé hi ha tendències naturals en els corredors, hi hi ha ambients optimistes on estar, (on hi ha crítiques però constructives), i on l'optimisme davant de eixes situacions es fomenta. On es festegen els esdeveniments alegres com les marques, maratons, primera carrera etc., que generen un ambient agradable de sana convivència.
     Sobra dir que el bo és córrer i entrenar en un ambient optimista on es festegen els bons moments, generant un clima de benestar i harmonia al voltant. Les persones i els corredors, inclús més, necessitem saber que hi ha qui confia en nosaltres i sobretot dins del nostre club, on necessitem tindre la certesa que se'ns recolzara de manera incondicional.
     Un corredor optimista estarà disposat a tornar a començar una altra carrera, a buscar un nou entrenament encara que tinga les seues limitacions o els seus anys, a iniciar una nova etapa en la seua vida esportiva perquè ha hagut de mudar-se a un ambient nou o s'ha lesionat perquè sap que compta amb les seues possibilitats i el seu esforç per a eixir avant.
     En fi, que li anem fer, som optimistes ací en Dorsal 19, veiem el menjar de Nadal i La Mitja de Santa Pola amb l'esperança de passar uns dies divertits i plens d'alegria, als que per cert caldrà comunicar la nostra assistència, al menjar per a tindre cadira i per a Santa Pola per a tindre un seient en l'autobús.
     Recordar-vos que en el menjar de Nadal caldrà elegir el lloc i la data per a la carrera del VI Trofeu “Dorsal 19”, així que podeu anar pensant.
     Per exemple, podem triar entre el Gran Fons de 7 Aigües o la pujada al santuari de María Magdalena a Novelda o La Mitja Marató de Mora de Rubielos així com moltíssimes més. Tenim encara un mes per a buscar i trobar la nostra preferida.


     Una altra cosa, per a Santa Pola som de moment 28 corredors inscrits a la carrera així que amb quasi tota seguretat tindrem un autobús, segurament costara 10 € per cap així que ves reservant la plaça, la possibilitat de reservar el menjar l'estem estudiant.

     Acabem amb el que ens va dir una vegada Norman Vincent Peale: “L'optimisme és una filosofia basada en la creença que, bàsicament, la vida és bona, que, a la llarga, el bo en la vida serà més que el pitjor”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada