IN MEMORIAM

dijous, 29 de gener del 2015

Test VAMEVAL i sopar.

TEST VAMEVAL i SOPAR.
Dia: Divendres 6 de febrer.
Lloc: Pistes d'Atletisme.


Horari:
19,30.- Calfament. (Opcional)
20,00.- Primer test.
Segon test a la terminació del primer.
Tercer test a la terminació del segon i així fins a l'últim.
15 minuts després d'acabar l'ultime test, SOPAR,
PD.- Per al sopar cal avisar, serà a base de coques escaldades.
Per a realitzar el test només cal presentar-se amb roba per a córrer.

Hi ha servici de vestidor i dutxa.

dissabte, 24 de gener del 2015

Fontilles i El Verger, curses solidaries

     Si, ja se que no hem dit res de la carrera de Fontilles ni de la del El Verger però donada la casualitat que les dos eren amb fins benèfics o solidaris ens ve de meravella unir-les en una entrada.

     Saludem primer a tots els corredors que de forma desinteressada van participar en eixes dos carreres i de pas a tots els que ajuden a estes organitzacions.
     Una, la del El Verger, contra el càncer, en concret per a l'associació AECC i la de Fontilles per a ajudar a l'Associació Fontilles en la seua lluita contra la lepra. Dos carreres que ajuden a lluitar contra estes dos malalties, del càncer tots sabem quals són les seues conseqüències perquè la tenim al nostre voltant i veiem les seues conseqüències en canvi la lepra només els que viuen al voltant de Fontilles la recorden i coneixen.
     Amb la lepra ens succeïx que creem que no existix ja, però encara que hui és una malaltia curable perdura encara en nombroses zones del planeta i curiosament el pitjor de la lepra no és la malaltia en si, sinó l'exclusió social que patixen les persones malaltes i que molts recordem i és en eixe camp on la Fundació Fontilles també realitza la seua labor.

     Ja vos n'haureu adonat que poc anem hi ha parlar en esta entrada de la carrera a peu, però si que ho farem de les, cada vegada més abundants, carreres amb fins benèfics. I. encara que a primera vista este tema parega un poc alié, en realitat no és així, ja que condiciona la nostra participació en moltes carreres.
     Hi ha moltes formes en què els organitzadors de carreres col·laboren amb alguna obra benèfica, n'hi ha que aporten una quantitat per corredor que finalitza la carrera, altres donen l'oportunitat de triar per a donar una quantitat afegint-la a la inscripció i altres aporten una part de la inscripció, totes al cap i a la fi intenten ajudar econòmicament a una institució.
     La decisió i la voluntat de col·laborar sempre estaran unides al coneixement que tinguem de les necessitats de eixes organitzacions o institucions, també al que pensem de l'obligació de l'Estat per a fer-se càrrec d'eixes necessitats així com del concepte, tan escarnit, de caritat que tinguem. Concepte de caritat, que per cert, se sol substituir per solidaritat segurament per a no fer ús d'eixa paraula mil·lenària que ja sabem d'on ve i qui la utilitza en la practica, no siga que no siga políticament correcta. 

     En fi, les carreres s'han convertit en un nou sistema d'apadrinament així com en un recurs de sensibilització i de finançament per a alimentar la malparada economia de les ONG a Espanya.
     Tots guanyem. Les associacions poden llançar els seus missatges de sensibilització i a més aconseguixen fons i els corredors sentim que estem lluitant per una causa social alhora que practiquem el nostre esport favorit.
     Les carreres populars s'estan convertint en un esdeveniment perfecte per a la difusió de problemes que la nostra societat no soluciona adequadament donant-nos una oportunitat per a conéixer-los i saber quals són les seues necessitats i no sols conformar-nos amb un xicotet donatiu.

     No vull jo ara parlar en nom d'eixes associacions però pense que més important que eixe xicotet donatiu és el coneixement, el saber d'eixos problemes i prendre consciència de la necessitat que existisquen eixes associacions.
     Així que no estaria malament que visitàrem la pagina web d'AECC, https://www.aecc.es/, i la de la Fundació Fontilles, http://www.fontilles.org/, per a conéixer-los i poder continuar col·laborant amb ells tot l'any i no esperar fins a l'any que ve per a tornar a recordar-nos d'ells i donar-los només un xicotet donatiu.
CURSA SOLIDARIA DEL VERGER.
CERESOLA PIERA, PACO.- 0:29:59.
RODRIGUEZ VALDERRAMA , JOSÉ.- 0:34:11.


divendres, 23 de gener del 2015

La Mitja de Santa Pola

     Amb la Mitja de Santa Pola hem realitzat el primer viatge amb autobús en este acabat d'estrenar 2015 i podríem dir que ha tingut dos parts, com un díptic. 

     La primera taula ha sigut el viatge en l'autobús, on hem pogut xarrar i compartir opinions amb tots els corredors i acompanyants. Allí ens vam trobar amb un grup de corredors orgullosos i convençuts que correrien en una gran carrera. Que es desplaçaven encoratjats per l'esperança d'aconseguir no sols una bona marca sinó també per a confirmar que la seua passió per la carrera a peu és una sana passió. 
     El desplaçament fins a Santa Pola, tal vegada massa breu per a poder conversar amb tots, ha sigut molt intens i ens va servir perquè tots ens atibacàrem d'entusiasme i frenesí cap a la carrera que realitzaríem. 

     La segona taula del díptic ha sigut él lloc emblemàtic, que atrau i captiva a tot corredor. La Mitja de Santa Pola és com una llum per a tots a què els agrada córrer. Santa Pola ha obert una porta a molts corredors cap a un més enllà de la simple carrera diària. 
     Hem acudit per a córrer en una carrera especial. Dorsal 19 havia de vindre per a estar en la gran festa de la carrera a peu.
     Davant del gran espectacle de l'eixida hem sentit l'emoció de l'espera. Hem assaborit cada metre del seu circuit convertits en un més entre els més de huit mil corredors i ho hem fet durant molts quilòmetres junt amb el mar que és ja tot un luxe, tal vegada siga Santa Pola la carrera en què durant més quilòmetres podem córrer tan prop del mar. 

     Com qualsevol fidel club de corredors, Dorsal 19 ha volgut participar en la major festa atlètica que se celebra en la província d'Alacant, en Santa Pola també es reunixen com tots els anys la majoria de clubs de la Comunitat València i nosaltres hem volgut compartir amb ells la convicció que la carrera a peu és un esport que contínua entusiasmant a milers de persones.
     En fi, volguts corredors, Visca la Mitja Marató de Santa Pola! Tres hurres per la Mitja Marató de Santa Pola! Hip, hip, hurra! Hip, hip, hurra! Hip, hip, hurra!.
     Esperem que esta carrera ens acompanye molts anys, i que continue sent rent en esta gran massa de corredors que acudim a ella. Tornarem a Santa Pola? És el nostre desig, desig que mantindrem viu corrent moltes altres a l'espera de l'edició del 2016.

     I els nostres corredors? Com es van portar? Anem per parts, si diem que dos corredors van baixar de quatre minuts el quilometre, que nou corredors van baixar de quatre minuts i 30 segons el quilometre, que 17 corredors van baixar dels cinc minuts, que 22 corredors van baixar de les dos hores, que van acabar la mitja de Santa Pola 26 corredors i que van abandonar 3.
     Si diem totes estes coses i mirem tots els eixos números només ens queda dir que els nostres corredors es van portar com lo que son, corredors de Dorsal 19.

     Si a més enumeràrem als què s'estrenaven en la distància com José González, Marcos Martín i Alvar González, i continuàrem amb els que van realitzar la seua millor marca personal començant per la millora mes gran acarrec de Manolo Mira i continuant amb Frederic Server, Carlos Bañuls, Armando Giner, Rosa Bolta i Tino Alcina, i si a més volguerem recordar que tornem hi ha tindre dos dones en una classificació de mitja marató, no tindríem més remei que dir que la Mitja Marató de Santa Pola va ser una riuada de adjectius favorables i d'alabança.

dissabte, 17 de gener del 2015

El Dinar de Nadal

     Normalment, els clubs només convoquen a tots els seus socis a l'assemblea general. És veritat que l'assemblea General és l'assemblea per antonomàsia; en ella el club acorda i decidix sobre les qüestions més importants.


     Però hi ha una sèrie de reunions que arriben a tindre més transcendència, on arribem a descobrir els verdaders objectius de cada corredor i per tant cap a on es dirigix un club. Per molt important i útil que siga saber els que formen part de la Junta Directiva o la quota que haurem de pagar, sempre es tracta de qüestions minoritàries que només afecten l'aspecte legal i administratiu, que molt poc tenen a veure amb la carrera peu.
     El Dinar de Nadal, igual que algunes reunions més, són realment les assemblees on es decidix i es parla de la carrera a peu. Ens sol succeir que si no aclarim el que volem fer, succeïx el que no volem.
     Quan ens trobem amb tota una temporada per davant somiem amb el millor dels futurs, però el fet de no aclarir amb precisió eixe futur ens portara a no posar en marxa les accions necessàries per a aconseguir-ho.

     I llavors succeïx el que succeïx: que eixa marca o eixe objectiu mai arriba o resulta tot al contrari al que havíem somiat.
     Per a aconseguir que el nostre club este ple d'activitats, que acudisca a moltes carreres o que organitze molts entrenaments, primer cal aclarir amb precisió què és el que realment volem, i després posar-nos a treballar per a aconseguir-ho.
     Diumenge passat vam esbrinar quals són molts dels nostres objectius i possiblement el de més transcendència siga la data i el lloc en què se celebrara el VI Trofeu Dorsal 19, així que enguany viatjarem fins Mora de Rubielos l'ultime dissabte d'octubre per a córrer el seua mitja marató.
     També vam esbrinar o per a ser més precisos vam confirmar, que el que més ens agrada és estar assentats al voltant d'una taula menjant, sobretot si l'encarregat de preparar el menjar és el nostre Armando, també ens vam adonar de lo tant que ens agraden els emprenyaments, perquè la competició és una part important de la carrera a peu i Dorsal 19 esta ple de xicotets desafiaments.

     L'elecció de La Mitja Marató de Mora de Rubielos com la seu en què es disputara el VI Trofeu Dorsal 19 va ser una decisió a què s'arriba després de quatre votacions i durant les quals no van ser triades amb la suficient quantitat de vots carreres com, el Gran Fons de Massamagrell o el de Set Aigües, La Mitja Marató d'Albacete, la Mitja del Burgo d'Osma o les 3 Llegües de Villamalea així com la que va aconseguir arribar a la ultima votació o siga a la votació final, La Mitja Marató de Formentera.
     Com veieu carreres que totes elles mereixerien l'honor d'albergar el VI Trofeu de Dorsal 19 i que segurament l'albergaran en els pròxims anys quan el nostre club tinga la capacitat per a poder desplaçar-se durant tot un cap de setmana.
     que més vam parlar? De menjar, clar que si! Quant ens agrada menjar, del bon menjar s'entén, eixe que ens preparen els nostres cuiners i que en esta ocasió va estar a càrrec d'Armando, paque ens recuperàrem de tots els nostres esforços. Vam parlar de lesions com no! Dels absents però sobretot dels presents. De carreres, de moltes carreres. De desafiaments i apostes que ens fan entrenar i competir amb un poc més d'emoció i com dic sempre en estos casos, vam parlar de la carrera a peu.
     Després d'una reunió com esta ens pareix saber-ho tot d'un club com Dorsal 19. No obstant això, en el fons, és un gran desconegut. Dorsal 19, en un poble de tants corredors és un desconegut, incloent en este desconeixement, no sols a qui no corren, sinó a molts dels corredors de Pego.
     Què coneix la gent de Dorsal 19? Sobretot dos aspectes: per un costat la Volta a Peu a Pego, per un altre la part dels corredors que es veuen pel poble amb el mateix logo en la camiseta. No obstant això, ni l'una ni l'altra és “tot” Dorsal 19.
     Han sentit parlar els pegolins dels tests que realitzem en les pistes per a conéixer el nostre estat de forma? Coneixen els entrenaments en grup que realitzem? Els sona l'assistència a les Maratons i altres competicions del nostre club? Tenen notícia del VI Trofeu de Dorsal 19 o del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19? Tots estos, exemples sense voler enumerar cada una de les nostres activitats.

     Molts ciutadans, dels que ixen a córrer, segurament desconeixen eixos aspectes del nostre club. Molts, moltíssims pegolins tenen de Dorsal 19 una imatge de quatre bojos que els agrada córrer. Pocs, tant dins com fora de Pego, coneixen a este club que realitza una labor de propagació de la carrera a peu.

     A poc a poc, anirem proposant i donant a conéixer una forma de practicar un esport sa com és la carrera a peu i actes com El Dinar de Nadal és una forma més d'això.

dissabte, 10 de gener del 2015

Xeraco, el principi

     Molt bo va ser el matí del dia dels Reis Mags, amb una meteorologia perfecta per a disfrutar dels regals que ens van portat i com als corredors el millor dels regals és eixir a córrer a Xeraco vam poder desempaquetar eixa ofrena que els organitzadors de la Volta a Peu a Xeraco ens van brindar.

     Fins a 21 corredors de Dorsal 19 han corregut i és que hem començat molt dinàmics este 2015, un any que pareix nascut perquè no parem de córrer i en el que anem hi ha passar molts moments junts, ja siga entrenant, competint o simplement xarrant.
     La dinàmica que s'establix entre corredors és diferent de les meres relacions materials o somàtiques. D'ací que no es troben amics entre les espècies animals. Entre els animals també s'establixen relacions: hi ha una relació forta entre la cria i la mare, l'època de zel condiciona l'atracció entre el mascle i la femella, i també es dóna la relació de supervivència en la bandada perquè el més dèbil subsistisca a l'ombra del més fort. No obstant això, l'amistat és un poc més.
     Els corredors i sobretot els populars ens reunim en clubs que es convertixen en grups d'amics que no ens són impostos ni es pot pensar que tinguem cap obligació de tindre'ls. Cada corredor pot triar els seus companys. Quasi segur que en un principi ens ajuntem per a aconseguir alguns avantatges de l'efecte “bandada” i, no obstant això, açò no és el definitiu.

     Amb el pas dels quilòmetres que anem realitzant junts, de totes les penes i alegries que ens anem trobant durant les carreres va sorgint una amistat que va molt més enllà de la simple elecció dels companys de carreres. És en este punt on els corredors o un club poden desplegar tot el seu potencial.
     El diumenge en el Dinar de Nadal, Dorsal 19 mostrara part d'eixe potencial, el mostrara de la manera més notòria per a molts espanyols, amb una bona tertúlia i al voltant d'una taula.      Es dirà que es tracta d'una forma secundària d'amistat, allunyada de les exemplars que van estudiar els antics grecs i romans. És cert, però l'interessant és que en estos dinars hi ha una part d'amistat i il·lusió, en les nostres tertúlies hi ha molts elements i trets característics d'unes bones amistats com tindre els mateixos projectes, les mateixes metes, la busca de les mateixes satisfaccions i tot açò unit al desig i a la nostra ajuda pa què els nostres companys aconseguisquen tot allò que s'han proposat.

     En fi, demà tindrem un dia complet, entrenament per a uns, carrera en Fontilles per a altres i després tots junts una bona tertúlia al voltant d'una taula d'on naixeran la majoria de tots els projectes de Dorsal 19 en este, incara jove, 2015.

Xeraco.
00:59:26.- FOLQUES LORENTE, MAXIMO.
01:00:08.- SALA FERRER, CARMEN.
01:00:09.- SISCAR BAY, CARLOS.
01:01:12.- LLANBIES SENDRA, ENRIQUE.
01:02:29.- MIRA SENDRA, MANUEL.
01:05:42.- SERVER COSTA, FEDE.
01:05:53.- NAVARRO MARTINEZ, TINO.
01:06:23.- SENDRA FRANQUEZA, VICENT.
01:06:24.- PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.
01:06:37.- PIERA FERRER, BAUTISTA.
01:08:13.- ARBONA CARAVACA, VICENTE.
01:09:38.- GINER MOMPARLER, ARMANDO.
01:10:21.- MAS SISCAR, FERRAN.
01:10:59.- WOODALL, TONY.
01:11:26.- ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.
01:12:19.- SENDRA ALCINA, TINO.
01:14:22.- GONZALEZ MESTRE, JOSE.
01:15:26.- SENDRA FRANQUEZA, J.PASQUAL.
01:21:01.- MIRALLES PUIG , JUAN SALVADOR.
01:21:19.- ALEMANY SENDRA, RAMÓN.
01:25:21.- BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA. 

dilluns, 5 de gener del 2015

V Sant Silvestre de Pego.

     Res hem dit fins ara de la Sant Silvestre de Pego, ni de qui era Sant Silvestre, ni de Cásper Líbero ni de la Falla la Font i és que estem passant una Festes Nadalenques i d'Any Nou plenes d'activitats, i encara que no totes estiguen relacionades amb la carrera a peu ens estan deixant els dies sense hores.
     Tenim sort de ser un dels pocs pobles en què es corre una Sant Silvestre, segurament l'únic de la Marina que ho fa i d'això hem de donar les gràcies a la Falla la Font. Donar el nom de Sant Silvestre a la carrera que organitza la Falla la Font, que ja va per la quinta edició, no és per homenatjar Sant Silvestre, encara que ho puga paréixer, perquè Sant Silvestre no va ser corredor ni és el patró dels corredors, que per cert no s'inclús qui és, sinó que va ser un papa i per cert el primer que no va morir màrtir encara que si que ho va fer en el 31 de desembre de l'any 335.
     Pa què la Falla la Font organitzara una Sant Silvestre a Pego va haver d'existir un costum a França en el segle XIX en la que s'organitzaven carreres l'ultime dia de l'any, on els corredors per a il·luminar-se portaven torxes, esta tradició de carreres l'arreplega l'any 1924 un periodista brasiler director de la Gazeta Esportiva dit Cásper Líbero que organitza una carrera en Sao Paulo amb el nom de Sant Silvestre per celebrar-se el dia de Sant Silvestre i és llavors quan torna a nàixer una altra tradició en el món de la carrera a peu, la Sant Silvestre.

     Des d'aquella “I Correguda Internacional de Sao Silvestre” en Sao Paulo fins als nostres dies han passat 90 anys i han sigut milers de corredors els que per tot el món han volgut acabar l'any corrent i és ara fa cinc anys quan l'esperit dinàmic i l'afany per innovar que tant caracteritza la Falla la Font a fet possible una Sant Silvestre a Pego.
     Que siga una carrera que pel seu esperit festiu es córrega moltes vegades disfressat com les de carnestoltes no lleva que no siga competitiva, molt competitiva, només hem de mirar la classificació per a poder-ho comprovar, els escassos cinc quilòmetres ens donen la possibilitat de córrer ja des del primer metre a límit, i és que per a molts de nosaltres és com una sèrie de 5000.
     Podria ara, enumerar les classificacions i mostrar les bones classificacions dels corredors de Dorsal 19 però en una carrera tan festiva preferiria deixar de costat el podium de Manolo Mira, el de Vicent Sendra i el de Rosa Bolta per a centrar-me més en la part més festiva.

En l'ambient festiu de la vesprada de Nit de Cap d'Any és difícil córrer concentrat només en la carrera, les disfresses de la gran quantitat de corredors fa que els forts ritmes ens passen més inadvertits però després quan es veuen les classificacions nos en adonem que els corredors poden compaginar els forts ritmes amb un semblant festiu i acabar l'any amb bones sensacions en les cames i encara que comptem amb l'absència de diversos dels nostres corredors la carrera va ser una bona forma d'acabar l'any. 

diumenge, 4 de gener del 2015

Ja estic ací! Es pot! Sóc el 2015!

     Bo ja estem en el 2015, i ara que, si començàrem l'any nou com si fóra qualsevol cosa estaríem cometent una enorme malaptesa. Un any de carreres per davant és un regal massa gran per a tirar-lo a perdre.

     Veritat que alguna vegada a l'hora d'ara hem sentit el desig de millorar o de canviar, si ha sigut així, no deixem que el desig se'ns escape, perquè no tots els dies l'anem hi ha sentir. Si hui estem sentint eixa crida a voler ser un altre, a ser distint, atrapem-la amb força i fem-la realitat.
     S'han acabat les Sant Silvestres i les carreres Nadalenques i este 2015 continuarà donant-nos l'oportunitat de continuar disfrutant de la nostra afició així que el millor és començar-lo bé perquè siga més fàcil que ens vaja bé i que acabe de la mateixa manera que va començar, bé.
     La primera carrera de l'any sol ser el Gran Fons de Xeraco i eixa serà la primera oportunitat que haurem d'aprofitar per a canalitzar bé l'any, encara que és possible que haja sigut el primer entrenament de l'any on hàgem començat ja a posar les bases per a un bon any.
     De totes maneres no hi ha tornada, ho vullguem o no, anem hi ha haver d'enfrontar-nos amb el nostre futur i podem triar ser dels que hem desitjat als altres i a nosaltres mateix un Feliç 2015 o ser a més dels que lluiten per obtindre'l. Optarem per ser dels lluitadors.

     Així doncs començarem enguany sabent algunes coses més sobre com entrenar, en este cas continuarem amb la Mitja Marató.
     La Mitja Marató és una carrera que ens obliga per les seues característiques a realitzar una gamma molt àmplia de repeticions, les anem hi ha tindre curtes, mitges i llargues. Encara que per a ser sincer això depén molt de les característiques de cada un de nosaltres, del nostre estat de forma i com no de la marca que ens agradaria realitzar. La longitud solen ser les normals: el 200, el 300, el 400, els 1000, 2000 i 3000 metres.
     La pregunta sol ser sempre  que ritme? Comencem per exemple pels 200 m.
     Tots sabem que abans de començar a entrenar devem tindre una velocitat o un ritme que ens deu servir de referència, sense ell és una bogeria, és el ritme que aconseguim esbrinar amb el test de la velocitat aeròbica màxima que solem realitzar en les pistes, encara que a vegades ens sol bastar amb els tests d'un tres mil i un dos mil realitzats en dos dies diferents, però el més utilitzat per nosaltres els populars sol ser la nostra marca actual en un 10 k.
     Bé, hem d'esbrinar a quant correspon els cent metres a eixe ritme per exemple; si el nostre ritme és a 5' el quilòmetre els 100 metres ens eixiran a 30'', per tant una repetició de 200 metres la realitzaríem, a eixe ritme en 60'', dos vegades eixe temps, hi ha eixe temps cal restar-li de 7 a 12'', o siga que la repetició la deurem realitzar en 48''. Què hem fet? Li hem restat 12'' a la nostra velocitat de referència. Si la nostra velocitat estiguera per davall de 4' li deuríem restar només 7''.
     Fins esta senzilla formula ens deuria bastar, repetim l'exemple amb una de les repeticions que més ens agraden, els 400.

     Si som dels de 5', a la nostra velocitat serien 120'' o 2', així la sèrie l'hauríem de fer en 108'' o 110'', li hem restat els 12'' i si tinguérem la sort de ser dels que la nostra velocitat de referència fóra per exemple 3' 40'' llavors faríem la mateixa operació, a 3' 40'' la repetició seria en 88'' així que restaríem 7'' i la deuríem córrer en 81''.
     Espere haver fet les operacions bé en els exemples, però inclús ens queden algunes dades per esbrinar abans de ficar-nos a córrer, i és saber la quantitat de repeticions per sèrie que deurem realitzar, però això ja serà una altra història, ara ens toca preparar una entrada sobre la nostra volguda Sant Silvestre que enguany ja ha complit cinc anys.