divendres, 8 de maig de 2015

Tancant la XXXIII Volta a Peu

     És tard, eu se, han passat molts dies des de la celebració de la XXXIII Volta a Peu a Pego però és que esta edició tènia moltes coses que dir, i després de molt escoltar he preferit callar la majoria.

Sam Valgarem, el nostre guanyador.
     He passat del “ja parlarem dema” a “corramos un tupido velo” i és el que té l'edat que ens fa més prudents o tal vegada més covards que decidits i valents, més conservadors que revolucionaris.
     Ja esta, la XXXIII Volta a Peu a Pego ja s'ha realitzat però costa un poc acabar-la per complet perquè inclús ens falten alguns trofeus que entregar i moltes factures per pagar, podríem dir que esportivament és ja història, encara que una història per contar.
     Estem acabant amb la XXXIII Volta a Peu, ens trobem en estos dies tancant totes les portes de la carrera, o tancant capítols o com vullguem anomenaro; l'important és poder tancar-los, el transcendental és poder deixar ben acabada esta edició per a començar ja amb nous projectes. Podem passar-nos molts dies preguntant-nos els perquè i els "comos", i tractar d'entendre perquè va succeir tal o qual fet. Però el desgast podria ser infinit, i al final estem abocats a anar tancant capítols.
     A passar el full. A acabar amb esta etapa o amb esta edició de la Volta a Peu i seguir per a avant.

     No podem estar dies i dies analitzant, ni tan sols preguntant-nos el perquè del que ens funciona bé i el que ens va anar mal. El que va succeir, va succeir. I cal soltar, cal desprendre's.
     Hem organitzat una bona carrera i hem de sentir-nos orgullosos d'haver estat presents en tots els apartats de la carrera.  Els fets passen i cal deixar-los anar! Per això a vegades és tan important destruir records, regalar presents, canviar de casa. Papers per trencar, documents per tirar, llibres per vendre o regalar.
     I ara ens toca canviar, nous projectes en què ens haurem de superar-nos una altra vegada. I la XXXIII Volta a Peu a Pego cal deixar-la anar, soltar-la i desprendre'ns per una temporada de la joia de Dorsal 19.
     Açò no significa que hàgem d'oblidar, no hem d'oblidar a tots els corredors que ens van visitar, no hem d'oblidar a la nostra guanyadora i sobretot al nostre guanyador, cal recordar a cada un dels corredors que es van emportar un trofeu i als que van lluitar per aconseguir-ho, cal recordar i tindre present tot el que va succeir la setmana abans, el dia abans, hores abans, durant i després de la carrera per a poder repetir el que vam fer bé i no repetir el que vam fer malament.

El podio de guanyadores.
     Va ser un èxit? Pot ser que si, encara que per descomptat no ho va ser en l'econòmic però una carrera com la XXXIII Volta a Peu a Pego no pot mesurar el seu èxit en l'econòmic, ni en la quantitat de corredors, ni en l'excel·lent carrera de Sam Valgaren, ni en les marques que es van realitzar, no necessàriament devem utilitzar estes mesures.
     Pense que per a saber amb certesa si va ser un èxit cal fer una xicoteta reflexió: L'èxit, de la nostra carrera, no té res a veure amb el que molta gent s'imagina. No es deu a les bones o males marques que es van realitzar, ni al nombre de corredors que ens van visitar o als que van triar altres opcions. No es tracta si la camiseta era més bonica o menys.  No té res a veure amb la bossa del corredor. No és la música ni l'animació. No es deu als trofeus, ni si eren boniques les seues etiquetes.

Guanyadores locals
     L'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego es deurà a quants corredors la recordaran i esperaran tornar, a quants corredors haurem ajudat a continuar en este món de la carrera a peu i quants admiraran el nostre esforç; es tracta de si et recorden quan s'acabe el Circuit de la Marina. Es referix a quants corredors hem creat, a quants hem ensenyat el millor de practicar este esport.

Guanyadors locals
     Es tracta que en l'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego estiguen inclosos els èxits de tots els que en ella van participar i van col·laborar. És sobre les ganes de tornar que tinguen els corredors l'any que ve, no sols d'haver acabat bé enguany. Es referix al nostre tracte als corredors, al nostre desig de fer les coses bé, a la nostra capacitat d'escoltar als corredors i mostrar-los amb la nostra conducta com és Dorsal 19. No és sobre quants van vindre a córrer, sinó de quants realment els agrada córrer a Pego. No és sobre transmetre la carrera a peu, sinó de quants ens creuen quan ho fem. Es tracta de l'equilibri entre fer feliços als corredors i sentir-nos feliços quan ho fem. Es tracta que la nostra consciència es trobe tranquil·la.

     Este hauria de ser el resultat del nostre verdader èxit, que hem fet totes estes coses bé fins a la data, i que sens dubte, seguirem fent-les.
     Tancarem la porta de la XXXIII Volta a Peu a Pego, anem hi ha passar el full, tanquem ja el circule. I quan arribe octubre el tornarem hi ha obrir, ni nosaltres serem els mateixos ni el que trobarem dins ens pareixerà igual o ho recordarem diferent, perquè en la vida res es queda quiet, res és estàtic.

     Encara que la història esportiva l'anirem contanla a poc a poc l'altra, esperara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada