IN MEMORIAM

dimecres, 1 de juliol del 2015

Adéu 24 hores, benvingut "II Open summer circuit training” de Dorsal 19".

     Quan encara sona en les nostres orelles el «We Llaure the Champions» de Queen mesclat amb els petards de la traca, en el moment que Alberto creuava el quilòmetre 300 del I Relleu 24 X 1 hora de Pego i tots corríem a fer-li el passadís, ja quasi no ens recordem de tota la música que havíem escoltat durant eixes 24 hores i que havien triat en cada una de les seues hores els nostres corredors. 
     Escoltar la música de cada un ens ha ajudat a conéixer-nos un poc més. Tots ens sabem les cançons que ens posen en l'eixida de les carreres per a motivar-nos però no sabem amb les que els agrada córrer als nostres companys i en estes 24 hores hem volgut esbrinar-ho i sentir el que els agrada.
      Ens deia Plató que "La música és per a l'ànima lo que la gimnàstica per al cos" i nosaltres hem unit les dos coses, hem escoltat de tot, hem escoltat des de música techno composta per a córrer a un ritme per quilòmetre prèviament establit, fins una hora de jazz i fins a la música en viu de la donzaina i el tabalet.
       Cada corredor amb la seua música, amb el seu ritme però també hem tingut corredors que durant la matinada han corregut només acompanyats amb la música de les seues xafades i la seua respiració, possiblement una forma més romàntica de sentir el ritme de carrera.

     Jo, que no sóc molt partidari de córrer amb música se que el poder evocador de la música és una cosa apassionant. La música rescata de l'oblit els records més amagats i fabrica estats d'ànim que ens fan sentir-nos millor per tant ens deu ajudar a córrer millor.
     Però no hi ha temps per a continuar amb els gustos musicals dels nostres corredors, quasi tenim ell just per a enumerar els metres que van recórrer i algunes curiositats com que va ser Marina qui passa pel quilòmetres 100, Enrique creua el 200 i Alberto sobrepassa el 300.
     I no hi ha temps per a molt més del I Relleu 24 X 1 hora de Pego perquè la primera etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta molt prop, però acabem:
Juansa.- 11 936 m.
Vte. Arbona.- 13 640 m.
Tony Woodall.- 12 000 m.
Joan Caselles.- 13 490 m.
Esteban.- 13 027 m.
Armando.- 12 572 m.
Paco Ceresola.- 12 710 m.
Marina.- 11 129 m.
Vte. Sendra.- 11 533 m.
Jose Gonzalez.- 12 173 m.
Bay.- 15 052 m.
Felipe Torre.- 11 775 m.
Tino Navarro.- 13 675 m.
Fede.- 13 674 m.
Rafa.- 14 000 m.
Enrique.- 13 400 m.
Carlos Feliu.- 11 756 m.
Carlos Bañuls.- 12 767 m.
Carmen.- 14 000 m.
Valderrama.- 10 400 m.
Batiste.- 11 600 m.
Maxi.- 15 700 m.
Jake.- 12 612 m.
Alberto.- 12 400 m.
Total.- 307 021 m.
     Tot un èxit, superats ja els 300 quilòmetres en la 2a edició ja tenim un objectiu que complir, un poc més complicat, sobrepassar eixos 307 021 metres serà un poc més difícil però que ens acompanye un poc la meteorologia es pot fer.
     Ja se que molts de vosaltres esperàveu més informació de les 24 hores però tinc molta informació sobre la 1a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 que estudiar, informació que m'ha enviat Armando, i Armando s'ho curra.     
     Ja haureu endevinat que la primera etapa és el Gran Fons d'Orba i que la celebrarem el 19 de juliol del 2015, demà posaré només una part de la informació d'Armando i vos puc avançar que tindrà dos circuits juxtaposats un d'11 quilòmetres i un altre de 16, per cert enguany arribarem fins a la base de la presa d'Isbert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada