IN MEMORIAM

dilluns, 31 d’agost del 2015

"Padur" o la 5a etapa.

     Volguts corredors i corredores, no hi ha temps per a relaxar-se així com tampoc n'hi ha per a felicitar al nostre Rafa “padur” pels trofeus que esta aconseguint, ja se que Rafa fa unes setmanes que s'esta mereixent que es parle d'ell en este blog però el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta concentrant tots els meus comentaris.

     En altres circumstàncies el tercer lloc aconseguit en Oliva divendres passat haguera bastat per si sol per a omplir tota una entrada, sense comptar amb el trofeu que ja va aconseguir en la platja de Tavernes, però no hi ha temps la 5a etapa coneguda com la Reprimala-Lorcha va hi ha concentrar tot el meu esforç.
     I això que Rafa a més de les copes que esta aconseguint últimament s'esta convertint en un dels membres de Dorsal 19 més actiu i més carismàtic, és una danya que els seus triomfs hagen sigut a l'agost on les vacacions i la relaxació de tots nosaltres ha aconseguit que els seus èxits passen a un segon pla o tal vegada a un tercer.

     En fi, continuem amb la que serà al 5a etapa“II Open summer circuit training” de Dorsal 19 on per cert quasi segur que participara Rafa perquè porta corregudes les quatre anteriors on ha sigut un dels animadors no sols corrents sinó que sobretot després de córrer, ha sigut en els esmorzars on ha tret la seua versió més fascinant i és que Rafa en les distàncies curtes és on podem apreciar tot el seu encant.

     Veurem si en l'esmorzar que celebrarem a Benifla després de córrer la Reprimala-Lorcha els que el coneixen poc ho poden comprovar, això si caldrà córrer abans els 20 quilòmetres que té el circuit llarg, els 16 que té el curt o els 12 del súper curt, val la pena.
     No val la pena només perquè vinga Rafa, si no assistira, la via verda que transcorre per l'antiga via del tren Gandia-Alcoi per si sola ja val la participació en la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Els que coneixen, no a Rafa, sinó esta etapa saben que és de les més interessants del circuit ja que al realitzar-se la tornada a la Reprimala en una lleugera baixada fa que siga molt assequible a tots.
     Com sempre comptarem amb diversos grups perquè cada un s'adapte al seu nivell, encara que és pràcticament impossible saber en qual es trobara Rafa perquè és capaç de córrer al capdavant com en la cua, de moment esta triant la part posterior de la carrera pel que jo m'alegre.
     És molt difícil perdre's perquè és pujar i baixar pel mateix lloc, el que la fa també molt fàcil de controlar.

     Com he llegit en alguna part que les entrades d'un blog perquè siguen amenes no han de tindre més de 2500 caràcters i ja vaig pels 2400 he de començar a buscar una eixida a esta entrada on se m'ha ficat per mig Rafa, ja se que no ha sigut culpa seua, però és que últimament esta present en totes les activitats del club inclusivament en l'elaboració de la lletra del què serà el nostre himne, ansiós estic per conéixer un poc de la lletra per a saber si s'ha escrit abans o després dels gin-tonics encara que coneixent a l'altre lletrista, estic segur que va ser durant.

     Bo per tant vaig hi ha preparar una altra entrada sobre la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja que en esta no he pogut escriure més.

diumenge, 30 d’agost del 2015

L'etapa de la Marjal Pego-Oliva, ACONSEGUIDA.

     Molt bé, la 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha conclòs després d'un llarg esmorzar i vist el percentatge d'humitat existent podem donar les gràcies que no hem vist el sol perquè amb uns graus més de temperatura hagueren convertit este bonic circuit en un acalorador dia d'entrenament.

     Però, saludem abans a tots els que han participat ja siga corrent, acompanyant o simplement donant ànims en este Gran Fons de la Marjal Pego-Oliva. Tots els anys quan ens toca visitar el nostre parc Natural busquem anar canviant la data perquè vaja canviant també el circuit. Sempre realitzem el mateix recorregut però cada any és distint. Hem vist enguany els camps d'arròs ja madur. Els hem vist altres vegades plens d'aigua com si foren llacs i també amb un manto verd com les grans praderies i com a terra seca i clevillada.
     
      Cada vegada que he de tocar este tema sempre recorde una conversació que vaig llegir fa molts anys en un llibre de muntanyisme, quan la meua obsessió era la muntanya, on es recorda Kafka passejant per Praga amb el seu amic Janouch. Deia Kafka: "La joventut és feliç perquè posseïx la capacitat de veure la bellesa. És al perdre esta capacitat quan comença el penós envelliment, la decadència, la infelicitat". Janouch li va preguntar: "Llavors la vellesa exclou tota possibilitat de felicitat?". I Kafka va respondre: "No. La felicitat exclou a la vellesa. Qui conserva la capacitat de veure la bellesa no envellix".

     Esta etapa és l'única de tot el “II Open summer circuit training” on amb un poc d'atenció podem disfrutar de diferents paisatges segons el mes en què la recorreguem, el corredor al realitzar entrenaments en estos paisatges generalment dividix la seua atenció en la utilitat de l'entrenament i en la visió del paisatge pel qual corre.
     Es pot aprendre a veure. De tant en tant és bo deixar d'observar el crono, no mirar tant el GPS i oblidar-se dels ritmes per a observar i mirar el paisatge que ens rodeja. Este matí algú m'ha dit: "A este ritme podria estar corrent tot el dia". Hui més que mai era eixe dia per a oblidar-se d'entrenar però clar ella sap que a eixe ritme només ha d'entrenar molt pocs dies i hui era un d'ells.

     També ho són les dos etapes que ens queden, danya que enguany hàgem començat el “II Open summer circuit training” tan tard i els maratonians no puguen disfrutar com degueren d'estos circuits, però el maratonià a causa dels llargs entrenaments, moltes vegades sol, té exercitat l'ull i sap observar i sorprendre's.
     Els corredors estem fets també per a la bellesa. No sols córrer i cuidar el nostre cos per a les carreres. També i molt principalment per a la bellesa. Per això mai ens cansem d'admirar la primavera i la tardor, ni de contemplar com van canviant els paisatges dels nostres circuits, ni d'escoltar el so de la naturalesa o la seua absència en els nostres entrenaments.

     L'admiració de la bellesa no és una necessitat que ens servisca per a millorar la tècnica de carrera, ni té valor per a adquirir resistència, ni servix per a millorar les nostres marques, però és inequívoca i constant, i està estretament relacionada amb l'aspiració humana de buscar la felicitat i ens ensenya i ens fa millors persones.
     
     En fi, com no podia ser d'una altra manera, allò que s'ha experimentat en la la 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, tal vegada només a nivell personal, torna a ser l'eix d'esta entrada i encara que com a entrenament físic hem aprofitat el seu circuit espere que també per al nostre entrenament psicològic la Marjal Pego-Oliva ens hi ha ja ajudat.
     Recordeu que no cal esperar fins a l'any que ve per a tornar a la Marjal Pego-Oliva, ella esta ací amb els seus canvis constants i amb els seus circuits sempre sorprenents i espectaculars, per a fer que els nostres entrenaments siguen més agradables i relaxats.

dijous, 27 d’agost del 2015

La 4a Etapa, la Senda del Salinar, el ullal de Bullent i...

     Se suposa que la majoria de nosaltres ja haurà llegit les entrades anteriors que parlen de la 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, a eixa majoria ja no farà falta que els donem moltes explicacions sobre com es va a desenrotllar esta etapa però ara mostrarem amb un poc més de detall el circuit per a saber exactament on estaran els avituallaments per als diversos grups que es puguen formar i que vullguen realitzar un circuit més curt o un altre més llarg.

     Com podem veure en la imatge la línia verda ens indica el circuit de 16,300 metres i les dos línies roges ens indicarien les dos possibilitats de reduir quilòmetres, com veieu el segon avituallament és doble perquè puguen beure els que vullguen realitzar el curt.
     La comoditat que representa començar l'etapa des de l'Ullal del Burro per la possibilitat d'esmorzar en el mateix lloc i així no haver d'agafar el cotxe, fa que el primer avituallament es trobe massa prop.  Ara es troba a 4 quilòmetres i si l'eixida haguera sigut en el Blau del Carapatar es trobaria, com en anys anteriors a 5,3 quilòmetres, el mantindre l'avituallament en el mateix lloc es deu al lloc en què es troba.

     Per al meu entendre dos llocs fonamentals hi ha en esta etapa, u és l'observatori d'aus, on esta el primer avituallament, i la Senda del Salinar.
     I encara que pensem que no cal beure tan prompte si ho és entrar fins a l'observatori i relaxar-se un poc amb la visió de la Marjal, podem utilitzar estos primers quilòmetres per a anar calfant i després amb l'ànima ja relaxada i el cos calent ja podem realitzar el segon tram al ritme que tinguem marcat en el nostre pla per a eixe dia.
     
     Cal recordar que haurem de creuar la carretera de la platja abans d'arribar pel que cal estar atents amb la circulació.
     El segon tram fins al següent avituallament i el següent fins a l'Ullal de Bullent són trams on cada corredor pot ja mantindre el seu ritme d'entrenament, perquè pense que una altra parada quasi obligada és Ullal de Bullent per la seua situació i el seu nom emblematic.
     L'últim tram es deuria realitzar una altra vegada relaxats perquè passarem per un altre dels llocs més emblemàtics del parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, la Senda del Salinar.

     Quan arribem a la Muntanyeta Verda la deixarem a l'esquerra i per una senda ampla i ben marcada ens trobarem amb un gran ullal que és just on té lloc el naixement del riu del Salinar, després un altre dia amb més calma podrem observar la gran quantitat d'espècies vegetals semi-acuátiques com els juncs i els senill, inclús quan estiguem corrent al costat del riu podrem comprovar que el cabal del riu esta determinat per la gran quantitat d'ullals d'ací lo cristal·lina que és, després només ens queda seguir el llit del riu Salinar fins a la seua desembocadura en el riu Bullent que ens portara després de creuar-lo per la comporta de Sant Pere a l'Ullal de Burro.
     I un any més haurem complit amb el ritu de recórrer la nostra Marjal, queden de totes maneres alguns llocs per visitar, però durant estes dates estan inundats, així que una altra vegada sera.
Recordem una altra vegada els horaris i els llocs de trobada per a esta 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Hora d'eixida: 07:30 hores.
Lloc d'eixida: Ullal del Burro o com el denominen els d'Oliva la Font Salada.
Dutxes: No hi ha. Se substituiran per un refrescant bany en l'Ullal del Burro
Esmorzar: Restaurant de l'Ullal del Burro.
Hora de l'Esmorzar: 09:30 hores.
     Els pocs que estem a Pego ens reunirem en el bar La Forana per a prendre'ns la dosi permesa de cafeïna a les 06:30 a 06:45.
     Anem hi ha establir dos terminis perquè ens comuniqueu que vindreu a córrer, el primer termini acabara el dijous 27 d'agost a les 23:59 hores. Podeu utilitzar qualsevol dels mitjans que tingueu al vostre abast. El segon termini acabara a les 07:15 del diumenge 30 en l'Ullal del Burro.

     També hi ha un termini per a comunicar-nos que vindreu a esmorzar que acabara el dissabte 29 a les 12:00 hores.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Tot esta preparat, per la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19

     Per fi, ja sabem com ens agradaria que es desenrotllara la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, ja tenim en el nostre poder totes les dades necessàries per a poder oferir a tots els corredors el programa de l'etapa de la Marjal Pego-Oliva.


     Coneixem ja l'hora d'eixida, també el lloc des d'on començarem a córrer, sabem de bona font on esmorzarem i per on correrem, inclús sabem que temps tindrem i sobretot tenim unes ganes enormes de córrer.
     Tot esta preparat, només ens falta conéixer els protagonistes de la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, els corredors. 
     Conéixer als corredors per endavant no és una necessitat perquè en les carreres només coneixem a una minoria, però en estes carreres d'entrenament resulta interessant conéixer els que correran per a poder organitzar un poc els grups, no sols per la seua qualitat sinó també per la necessitat de quilòmetres que desitgen fer, perquè no cal oblidar que hi ha molts corredors que ja estan realitzant els llargs pensant en la marató.




   En este circuit de la Marjal Pego-Oliva és tan fàcil afegir com devar quilòmetres ja que és relativament fàcil, de moment els circuits que segur que es realitzara serà el de 16,3 quilòmetres i un altre més curt que rondara els 14 quilòmetres.

Però comencem pel principi;
Hora d'eixida: 07:30 hores.
Lloc d'eixida: Ullal del Burro o com el denominen els d'Oliva la Font Salada.
Dutxes: No hi ha. Se substituiran per un refrescant bany en l'Ullal del Burro
Esmorzar: Restaurant de l'Ullal del Burro.
Hora de l'Esmorzar: 09:30 hores.



     Els pocs que estem a Pego ens reunirem en el bar La Forana per a prendre'ns la dosi permesa de cafeïna a les 06:30 a 06:45.
     Anem hi ha establir dos terminis perquè ens comuniqueu que vindreu a córrer, el primer termini acabara el dijous 27 d'agost a les 23:59 hores. Podeu utilitzar qualsevol dels mitjans que tingueu al vostre abast. El segon termini acabara a les 07:15 del diumenge 30 en l'Ullal del Burro.
     També hi ha un termini per a comunicar-nos que vindreu a esmorzar que acabara el dissabte 29 a les 12:00 hores.
     Com hi ha corredors que no coneixeran la situació exacta de l'Ullal del Burro ací els pose un mapa perquè puguen arribar, només cal posar el punter en el mapa i arrastrar i vore la ruta o calcular una nova.


     Bueno, amb la informació més important d'esta 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 en el vostre poder només queda ja esperar, demà parlarem un poc més de les variants i algunes particularitats del circuit.

diumenge, 23 d’agost del 2015

El circuit de la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19

     Ja tenim el circuit de la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 mesurat i comprovat, ara només queda esperar i que les zones que a hores d'ara estan inundades es vagen eixugant i el diumenge que ve puguem córrer sense haver de mullar-nos les sabatilles.

     És veritat que no esta clar encara el lloc d'eixida però el circuit no patirà cap variació, enguany afegirem al pas pel mirador d'aus de la zona d'Oliva la de l'observatori de la Muntanyeta Verda, que no és com algun mal pensat s'estarà imaginant que cal pujar-la, no, l'observatori d'aus esta en la llacuna que hi ha en la seua base i que vorejarem.
      No veurem aus ja que no són dates per a què estiguen de pas, però amb un poc de sort potser alguna s'haja despistat i ens alegre el matí.
      El circuit comptara amb 16,400 metres el llarg i el curt dependrà de les ganes que tinguen els que pensen que 16 quilòmetres són molts, ja que les possibilitats de retallar són moltes, encara que sempre es manté el pas pels observatoris.


     Hem pensat a col·locar dos llocs d'avituallament més el de l'Ullal de Bullent que ens pot servir com a avituallament d'emergència.
     El primer avituallament es trobara en l'observatori d'aus de la zona d'Oliva a 5'5 quilòmetres de l'eixida, si esta es realitza des del Blau del Carapatar i si ho fem des de l'Ullal del Burro a 4,5 quilòmetres.
     El segon avituallament estarà en el quilòmetre 10,250 des del Carapatar, i la parada d'emergència en l'Ullal de Boullent estarà en el quilòmetre 13,800 com veieu no anem hi ha tindre problemes.
     Una cosa curiosa que té el circuit de la Marjal Pego-Oliva és que correrem durant diversos moments per davall del nivell del mar, pot paréixer que no mereixeria cap comentari però en molt poques ocasions tindrem la possibilitat de córrer en un nivell tan baix, en concret ho farem des del 9,5 i el 10,5, encara que hi ha molts punts en què també ho estarem durant uns pocs metres.
     Per als que no puguen o no vullguen vindre els pose el vídeo del circuit perquè puguen disfrutar de la nostra 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Demà quan sapiem que l'hora d'eixida serà a les 07:30 ja ho direm i molt possiblement també el lloc.

dissabte, 22 d’agost del 2015

Quasi tot solucionat pa la Marjal.

     Els que estem intentant posar un poc en orde tot el que és necessari perquè es puga córrer el diumenge que ve la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja sabem un poc més, i ja hem revisat el circuit i tot pareix indicar que si no plou més podrem realitzar el circuit gran.

     No vull deixar passar esta ocasió per a recordar que correrem en un espai natural protegit i que hem d'intentar córrer en grups reduïts, així com fer el menor soroll possible, procurar no abandonar la ruta marcada i no ficar-nos camp a través, no deixar cap residu al nostre pas per tot el parc encara que és veritat que els corredors no solem embrutar els circuits pels quals solem córrer, però en esta ocasió hem de ser un poc més respectuosos si és possible, si algú té la temptació d'usar algun tipus de gel ha de tindre un especial atenció amb l'envàs.
     Tal vegada perquè visquem a Pego i creuem moltes vegades la Marjal no ens adonem del que tenim al nostre costat i de la importància que té este parc Natural per a tots.
     No vaig ara a redactar un manifest ecologista, en el qual qualsevol intervenció humana és un acte d'insolència contra la naturalesa, Tampoc li vaig hi ha fer el caldo gros als que consideren que el calfament global és un assumpte de lluita ideològica entre “progressistes” i “conservadors”, que s'acomoda segons les agendes de la conjuntura política, dispensant-nos de responsabilitat davant del que succeïx. 

     Ni pretenc escriure un tractat cientificotècnic, menys econòmic, sobre les particularitats del desastre ecològic, amb l'objectiu de mostrar les receptes definitives i asèptiques al problema, algo així com un manual per a eixir del problema sense omplir-se les mans de terra.
     No vaig hi ha fer res de tot això, només m'agradaria que quan creuem un parc natural o una alguna zona d'interés natural i la Marjal Pego-Oliva ho és, pensàrem o ens preguntàrem Quin tipus de món volem deixar als que ens succeïsquen, als xiquets que estan creixent? Esta pregunta és la que ens hem de fer cada vegada. 
     Ja se que esta pregunta no afecta només el medi ambient de manera aïllada, perquè no es pot plantejar la qüestió de forma aïllada, i ens portara a interrogar-nos sobre el sentit de la nostra existència, ens obligara també a plantejar-nos: ¿Per a què passem per este món? ¿per a què vam vindre a esta vida? ¿per a què treballem i lluitem? ¿per a què ens necessita esta terra? I eixes preguntes generalment no ens les volem fer i sense les seues respostes pense que les nostres preocupacions ecologistes no poden arribar a bon port.

     En fi, siguem de la classe de corredors que passarem per esta 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 com a turistes que es limiten només a tafanejar o com els viatgers que pretenen viure el seu pas per la Marjal Pego-Oliva com una verdadera experiència, és a dir prenent consciència que ens trobem amb un entorn privilegiat i del que només som custodis i no amos, la correguem com la correguem disfrutem tots de la carrera a peu en un circuit no sols pla sinó també llis.
     Esta etapa és la que té el millor ferm per a córrer perquè els camins de terra compactada és el millor terreny per a córrer pues presenta una bona absorció de l'impacte ja que el terreny es deforma per a amortir el colp al mateix temps que aporta rigidesa per a l'impuls, cap altre ferm té eixes qualitats, ja que molt diferents són les pistes de muntanya i les sendes que presenten irregularitats i zones de pedres soltes, que presenten un risc elevat d'esgarres i sobrecàrregues dels músculs estabilitzadors del turmell com el peroneo i soleo. En les sendes de muntanya el problema no és l'impacte, sinó les irregularitats en el suport i el ferm inestable en algunes zones.

     No va hi ha ser eixe el problema de córrer en la Marjal Pego-Oliva i encara que molts de vosaltres haureu notat que no estem fent massa publicitat pa què acudiu a córrer el dia 30 d'agost, ni donant massa informació sobre l'etapa ni mostrant el lloc d'eixida ni els quilòmetres i no ho fem perquè no vullguem que acudisquen tants corredors com en les etapes anteriors sinó perquè un grup de més de 30 corredors ens estaria ocasionant a hores d'ara algun problema i encara no estem preparats. És fàcil que durant este cap de setmana puguem tindre el problema quasi solucionat.

     Quasi segur que el dilluns després d'haver corregut uns a Piles i altres en Set Aigües puguem dedicar tot el nostre esforç a la 4a etapa d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 i llavors començarem a veure-ho tot més clar.

dimecres, 19 d’agost del 2015

La 4a etapa el desorde millor organitzat.

     Continuem amb els preparatius i esta vegada ens va hi ha tocar revisar el circuit ja que la Marjal Pego-Oliva en el moment en què plou té una particular forma d'emmagatzemar l'aigua, i camins que fan la impressió que mai es van a inundar resulta que segons este d'avançat o retardat el cultiu de l'arròs per uns dies poden estar intransitables. 

     En la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, si plou uns dies abans pot arribar a canviar completament el seu paisatge i com vaig dir en l'entrada anterior – no volem sorpreses – en el circuit.
     Mai havíem realitzat este entrenament tan avançat a l'estiu, el que ens mostrara un paisatge en què l'arròs estarà en un estat de maduresa avançat pel que ja podrem veure les espigues completament desenrotllades i ja hauran perdut el seu color verd, açò ens donarà unes tonalitats daurades que seran noves en este circuit.

    No vaig hi ha insistir molt sobre el tema de la pluja i dels camins inundats però m'agradaria recordar que la Marjal de Pego-Oliva esta en la zona de major índex pluviomètric de tota la Comunitat Valenciana i que amb el que ha plogut estos dies els “ullals” estaran omplit d'aigua el nostre circuit de la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 i encara que falten inclús diversos dies no se sol buidar tan ràpidament com ens agradaria.

     En fi, ja vos n'haureu adonat que no hem posat ni l'hora d'eixida, ni d'on es realitzara l'eixida, ni on esmorzarem i ni tan sols la distància i no ho hem posat perquè no ho sabem incara i és que ens n'anem hi ha trobar que la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 va hi ha ser el desorde millor organitzat de tot el circuit.

dimarts, 18 d’agost del 2015

Comença el compta arrere del Fons Marjal Pego-Oliva.

     Estem començant amb els preparatius de la 4a etapa del “II Open  circuit training” de Dorsal 19, una etapa que tots coneixem perfectament d'altres anys i que no tindrà cap variació respecte a les edicions passades encara que els que la vullguen conéixer un poc millor només han de repassar les entrades d'anys anteriors. 

     Repetir el mateix circuit d'anys passats és un signe que estem contents amb el seu recorregut, va hi ha ser la primera etapa d'enguany que només posseirà uns pocs metres d'asfalt i que serà completament plana.
     Sentirem una altra vegada paraules com Carapatar, Bullent, Salinar, Revoltetes, Bovar, Regalatxo, Sequia Mare de la Marjal, Estalons, Segamans, Costarrèbies, Abiats i hi haurà moltes més que se'ns han oblidat perquè ara pareix que la marjal siga tota una, i se'ns estan oblidant els noms de les antigues partides.
     Tornarem a sentir parlar del cultiu de l'arròs, de l'arròs bomba de Pego, d'ànecs, del samaruc i de tants noms que molts de nosaltres portem en el subconscient i que només recordem gràcies a estos entrenaments pel nostre parc Natural.

     Però tornem a esta quarta etapa, amb la que arribem al principi. Al principi? No. No hi ha hagut cap equivocació. Ho confirme: amb esta etapa arribem al principi. Al principi de la història del nostre circuit d'entrenaments d'estiu, ací va començar tot i ací començara la part més implacable.
     Són moltes coses les que hem fet i aprés junts corrent en les anteriors etapes. No hem pretés ni amb molt mes comprendre totes les facetes de la carrera a peu. Podríem continuar incessantment la nostra xarrada aprofundint en diversos aspectes de cada una de les etapes que hem celebrat, posant com a exemples alguns passatges que podrien paréixer més interessants. Però esta no és la nostra comesa. 
     Tan sols hem volgut deixar-vos i donar-vos l'oportunitat per a córrer per diferents circuits i ambients. Hem aconseguit el nostre objectiu? No ho sé. La resposta ens la donareu vosaltres amb la vostra continuïtat i afició a la carrera a peu. I és més. No me la donareu a mi, sinó a vosaltres mateixos i a cada un dels vostres companys en els entrenaments de cada dia i als corredors que vos trobeu en les carreres.

     Quan ens acostem a l'etapa de la Marjal Pego-Oliva, ja et coneixes un poc més com a corredor i coneixes més a tots els de Dorsal 19 i ara després de circuits amb pujades i baixades, de sendes i de calor t'hauràs adonat del que t'agrada quan vas hi ha entrenar, ja estaràs millor entrenat i en millor forma de quan vas començar.
      I el diumenge 30 d'agost quan comences a córrer ja t'hauràs llevat el maquillatge, ja tots et coneixeran, ja no servirà de res amagar la teua cara de patiment darrere d'unes ulleres de sol quan vas a un ritme que no és el teu, ja tots ho sabran. Ja no servirà de res que et quedes amb el grup dels tranquils perquè si ho fas serà perquè eixe és el teu lloc.
     I és que amb la 4a etapa, amb el Gran Fons Marjal Pego-Oliva, arribem al principi, arribem als entrenaments creuats, als entrenaments a ritmes fixos, comencem ja amb els primers llargs per a la marató i tot es transforma, comencem el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.
     Ara després de tres etapes i dos mesos d'entrenament lleuger hauràs començat a experimentar una major força en les teues cames. Un aprendre a véncer-te a tu mateix a pesar de la calor i d'uns mesos d'estiu adversos al teu programa d'entrenament. No està malament el sentir-se amb ganes ja de començar a córrer amb ganes. El pitjor és deixar-nos portar d'eixes circumstàncies i acabar l'estiu amb la sensació d'haver perdut uns mesos d'entrenament.

     Per a “fabricar” una bona base d'entrenament es necessiten mesos i la base que hem adquirit en el que portem de “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 va sent hora que la posem en pràctica i esta quarta etapa és l'ocasió ideal.
     En poques paraules, ara coneixes millor el teu estat de forma, coneixes bé el circuit, saps que no hi haurà sorpreses, així que prepara't i corre. 

diumenge, 16 d’agost del 2015

Hi ha valgut la pena el IV Gran Fons de Murla.

     Doncs bé, la tercera etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, ha passat i junt amb ella el IV Gran Fons de Murla que ens ha desvelat per fi els seus secrets i les seues sorpreses.

     Una etapa completament nova ja que només l'eixida i meta junt amb el lloc on vam esmorzar han sigut els únics llocs que hem repetit. Un recorregut on el continu canvi de superfície i desnivell ha sigut la tònica dominant, per tant un circuit complet i sense cap dificultat, on tots hem pogut disfrutar de la Vall de Pop.
     Tres etapes i podríem dir que totes elles noves i que ens han deixat a mitat del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, potser serà convenient parar-se, un moment, per a dir alguna cosa sobre els quilòmetres que portem recorreguts en este “II Open summer circuit training”.

     Ens trobem a mitjan camí, i pel que s'ha vist fins ara l'esforç de tots els que han participat d'alguna manera en l'organització de cada una de les etapes ha sigut digne d'alabança, no sols hem pogut veure una millora des de l'any passat a este sinó que etapa rere etapa ens anem donant compte que tot s'assembla més a una carrera popular.
     Les nostres etapes ja posseïxen el mínim que té qualsevol Volta a Peu, llistat d'inscrits, circuit senyalitzat, avituallaments, llebres marcant ritmes i un excel·lent control de tota la carrera, molt més del que s'esperaria d'un entrenament de club.

     I tot això es deu no sols a la labor d'uns pocs sinó que en cada etapa els encarregats de tota l'organització han sigut diferents, distints han sigut els que van preparar el Gran Fons d'Orba dels de la “Tkeca” en Oliva i diferents dels del IV Gran Fons de Murla, encara que parega que tota la labor realitzada en este “II Open summer circuit training” és d'uns pocs es deu a molta gent.
     Estes tres primeres etapes han sigut les més difícils per ser en circuits nous que calia controlar molt bé i tot ha eixit perfecte. 

     Perfecte gràcies a les moltes hores que han dedicat molts dels nostres companys i amics pel que des d'ací vull en nom de tots, no sols donar-los les gràcies pel treball que han realitzat sinó dir-los que hi ha valgut la pena el seu esforç i dedicació. 

dimecres, 12 d’agost del 2015

Murla, la nostra 3a etapa del “II Open summer circuit training”

    Com no disposarem d'informació sobre el circuit de la tercera etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, el tan conegut com el Gran Fons de Murla del que enguany anem hi ha celebrar la quarta edició no ens queda una altra opció que escriure un poc sobre Murla, escriure un poc sobre el més característic d'esta població de la Vall del Pop.

     Per a molts de nosaltres el personatge més emblemàtic de Murla és el nostre Tony Woodall o John com també el coneixem en el whatsapp, detallar ací totes les seues qualitats pense que no cal, i al no fer-ho és fàcil que algú que no siga de Dorsal 19 ens diga que el John més conegut i més important de Murla siga John Giner Muñoz àlies “Jan”.
      “Jan” és un pilotari de Murla que ha sigut diverses vegades campió del món i d'Europa de llargues, encara que alguns entesos en Pilota Valenciana ens poden dir que el millor pilotari de Murla és sense cap dubte José Vicente Riera Calataiud, el “Nel” de Murla, que per a molts esta considerat com el primer geni de la pilota valenciana.
     Jo no se molt de pilota valenciana però he pogut llegir que el Nel de Murla és un dels pocs pilotaris que té una Galeria d'Honor en el trinquet Pelai (València) i la Federació de Pilota Valenciana li va concedir a titule pòstum en 1987 la Insígnia d'Or, he pogut esbrinar també que cada 4 d'agost se celebra a Murla la “Festa del Nel”, també posseïx una plaça amb el seu nom i una altra cosa que crida l'atenció del Nel és que va ser l'introductor de la corda central en els trinquets allà per 1910.

     Com veieu molta competència hi ha a Murla per a ser el personatge més popular i això que m'estic deixant a un nou que comença ara a despuntar, Amedeo, però açò ja serà una altra història per a escriure.
     Encara que segons la meua opinió des de l'any 1256, quan les tropes de Jaume I el van construir, el que més ens crida l'atenció és el Castell de Murla, també conegut com l'actual Castell de Pop.
     La ubicació del castell està justament adossada a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, en l'interior de Murla pel que seria fàcil que passàrem corrent pel seu costat.

     Altres diuen que si, que pot ser que el Castell de Pop siga el monument més emblemàtic de Murla però que el Bar Papas, on segurament esmorzarem el dissabte després de la nostra 3a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 és el lloc més visitat de la localitat, anem a deixar-ho ací, i que cada u trie el més representatiu de Murla i on segur algun corredor de Dorsal 19 arribara a dir que l'IV Gran Fons de Murla és sense cap dubte el millor esdeveniment, en fi, nosaltres el dissabte 15 d'agost a les 07:30 des d'un altre dels monuments de Murla, el Trinquet, donarem l'eixida a la nostra carrera.
     Ens veiem a Murla el dissabte i per a això els que estem a Pego ens reunirem des de les 06:30 a les 06:45 en el Bar la Forana per a eixir cap a Murla, com en cada etapa cal avisar pel mitjà que siga que correrem i esmorzarem per a poder controlar els avituallaments i la taula en el bar.


diumenge, 9 d’agost del 2015

Comença el viatge a cap a la nostra "Ítaca"

     Estem en uns dies molt especials per als maratonians, en especial per als que es preparen per a córrer la marató de València perquè són molts els que trien començar el seu entrenament quan faltes 13 o 14 setmanes.

     Una de les condicions de l'èxit en un entrenament és considerar-ho com un treball. Potser no siga per a tant, però si pareix clar que una de les característiques d'un bon entrenament de marató és el treball per mantindre'l.
    Hi ha la idea, molt estesa, que el bàsic i consubstancial a la carrera a peu és disfrutar sempre corrent. Segons esta idea, un entrenament funciona mentres funcione la sensació de plaer i un indicador que l'entrenament de marató és un èxit seria el nivell de satisfacció. Quan es deixa de sentir la sensació de benestar en l'entrenament, la marató perd el seu sentit i el millor és abandonar-lo. Seguint esta idea, lluitar per mantindre l'entrenament en contra del que dicta el sentiment de gaudi seria d'hipòcrites.
     A partir d'eixe moment molts corredors comencen a buscar en altres distàncies el que no troben en la marató. En compte de concentrar la seua atenció i esforç a recuperar o reconstruir eixe objectiu que ens hem marcat en la marató es deixen portar pel que dóna plaer o d'allò més fàcil, comencen per sentir-se com a victimes i busquen consol en altres entrenaments. Tal vegada el que existia no era un objectiu realista sinó només passió per córrer la marató.

     Un entrenament per a la marató on el més important o lo fonamental siga el disfrutar corrent, és molt feble i pot explicar, en part, l'alt índex de fracassos i desil·lusions en la marató.
     Un entrenament tan llarg com és el de la marató i que afecta tants aspectes de la vida social de les persones com són la quantitat d'hores d'entrenament no pot estar sustentat sobre una cosa tan fràgil i trencadís com són els sentiments de disfrutar. Tinga's en compte a més que els sentiments de plaer, per la seua mateixa naturalesa, són oscil·lants i subjectes a pujades i baixades que en la majoria dels casos no depenen de la voluntat d'un mateix.
     Els sentiments depenen de nombrosos factors interns i externs a l'home i a la dona. Factors com ara la climatologia, el cansament, els desarreglaments hormonals, l'estrés, etc. fan que varien els nostres sentiments de gust i estats d'ànim.
     L'entrenament de marató ha d'estar constituït sobre algo un poc més sòlid, una gran força de voluntat.

     L'origen de l'atracció per la marató en un primer moment pot situar-se en l'esfera del sentiment d'admiració per la distància mítica i inclús en l'admiració pels nostres companys que han aconseguit acabar-la. El pas següent és un sentiment aventurer que ens invadix, un sentiment normalment intens, que ens porta a voler entrenar i a desitjar preparar-nos per a acabar-la. Ens sentim bé volent ser maratonians.
     Fins ací el corredor no ha posat res, tot és plàcid, deixar-se portar del que abellix i agrada. Eixa força sobre la qual poc decidim és la que guia.
     L'entrenament per a una marató és un pas més del fins ací explicat. L'específic del maratonià és la capacitat de prendre decisions, de decidir lliurement fer quelcom, de no fer dependre el seu entrenament de l'apetència. Pot resultar molt difícil assumir esta idea en un temps en què prima fer les coses sense esforç i en la que es fuig del compromís.

     Ens fustiguen des dels anuncis, les sèries de televisió, les revistes i tants altres fronts amb la idea que l'home té dret a la felicitat i que esta passa per satisfer tots els desitjos i evitar el que costa. Missatges publicitaris com ara “t'ho mereixes”, “date el gust”, “date un capritx”, etc. fan profunda mossa en el subconscient i acaben condicionant l'actuació de molts corredors que fugen de l'esforç com de la pesta. Estem en el que s'ha denominat “pensament dèbil”.
     No obstant això la grandesa del maratonià se situa precisament en el seu poder per a comprometre's lliurement i portar a terme el seu entrenament encara que açò coste molt i requerisca esforç.
     Gràcies a esta capacitat específica del maratonià és com els corredors aconseguixen no sols acabar una marató sinó anar realitzant marques personals. Segurament es van donar moments de cansament, de falta de ganes, moments en què sense sacrifici i responsabilitat hagueren abandonat.

     Una de les diferències bàsiques entre la marató i el plaer de córrer és precisament el compromís. En la marató hi ha un acte de compromís lliure i responsable. Vull córrer la marató, vull entrenar-la, vull realitzar la meua marca personal i estic disposat a lluitar per això. Estic disposat a fer el que siga necessari per a mantindre eixe compromís durant moltes setmanes.
     Al contrari, el que caracteritza a la carrera a peu com a entreteniment és precisament la falta de compromís. Hi ha unes ganes per córrer mentres estiguem disfrutant i passant-ho bé però només mentres dure açò. Es partix de la idea que quan no vagen bé les coses o falle l'estar disfrutant no hi ha res que ens obligue a seguir avant, no hi ha compromís ni autèntica obligació.
     Deia que la marató és eixe pas més que es dóna quan fem intervindre això que és especifique del maratonià, el compromís.

     Des d'eixe moment en què decidim començar eixe llarg camí cap a la marató s'entra en una altra dimensió. Ja no pot ser el plaer, que és molt important, el que regisca els entrenaments. Cal donar pas a la voluntat, a l'exigència i a l'entrenament diari per a mantindre la il·lusió per córrer la marató.
     L'afirmació anterior no és molt popular, de fet una bona amiga m'ha dit al parlar sobre este assumpte que els hòmens som molt freds i massa calculadors. Res més lluny de la meua intenció. Torne a repetir que la passió és molt important però no pot ser la guia ni el fonament d'un entrenament per a la marató, estaria construït sobre arena.
     A ningú li estranya que els entrenaments dels corredors d'elit supose un esforç. Des que sona el despertador fins que s'apaga la llum a la nit han de viure per a la marató i, en molts casos, fer el contrari del que els abellix. No obstant això, a pesar del que s'ha dit, es pot disfrutar de l'entrenament.
     De l'entrenament per a la marató es poden aconseguir moltes coses positives. Proporciona satisfaccions quan està adaptat a les nostres qualitats físiques, eleva l'autoestima quan és reconegut per altres, facilita amistats i relacions entre molts corredors, servix per a mantindre'ns units en un club i el més important per als maratonians, suposa participar en la carrera de les carreres, suposa participar del mite de la marató.

     En fi, demà comencem en Dorsal 19 el camí cap a les maratons de tardor, un camí que serà llarg i a vegades dur, serà el nostre viatge a Ítaca, serà eixe viatge que tan bé ens descriu Konstantinos Kavafisy en el seu poema “Viatge a Ítaca”, i el maratonià ha de saber que l'important no esta a córrer eixe dia els 42195 metres sinó en el que haurem aprés en eixe viatge fins a arribar a la nostra Ítaca.