L'etapa de la Marjal Pego-Oliva, ACONSEGUIDA.

     Molt bé, la 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha conclòs després d'un llarg esmorzar i vist el percentatge d'humitat existent podem donar les gràcies que no hem vist el sol perquè amb uns graus més de temperatura hagueren convertit este bonic circuit en un acalorador dia d'entrenament.

     Però, saludem abans a tots els que han participat ja siga corrent, acompanyant o simplement donant ànims en este Gran Fons de la Marjal Pego-Oliva. Tots els anys quan ens toca visitar el nostre parc Natural busquem anar canviant la data perquè vaja canviant també el circuit. Sempre realitzem el mateix recorregut però cada any és distint. Hem vist enguany els camps d'arròs ja madur. Els hem vist altres vegades plens d'aigua com si foren llacs i també amb un manto verd com les grans praderies i com a terra seca i clevillada.

     

      Cada vegada que he de tocar este tema sempre recorde una conversació que vaig llegir fa molts anys en un llibre de muntanyisme, quan la meua obsessió era la muntanya, on es recorda Kafka passejant per Praga amb el seu amic Janouch. Deia Kafka: "La joventut és feliç perquè posseïx la capacitat de veure la bellesa. És al perdre esta capacitat quan comença el penós envelliment, la decadència, la infelicitat". Janouch li va preguntar: "Llavors la vellesa exclou tota possibilitat de felicitat?". I Kafka va respondre: "No. La felicitat exclou a la vellesa. Qui conserva la capacitat de veure la bellesa no envellix".

     Esta etapa és l'única de tot el “II Open summer circuit training” on amb un poc d'atenció podem disfrutar de diferents paisatges segons el mes en què la recorreguem, el corredor al realitzar entrenaments en estos paisatges generalment dividix la seua atenció en la utilitat de l'entrenament i en la visió del paisatge pel qual corre.

     Es pot aprendre a veure. De tant en tant és bo deixar d'observar el crono, no mirar tant el GPS i oblidar-se dels ritmes per a observar i mirar el paisatge que ens rodeja. Este matí algú m'ha dit: "A este ritme podria estar corrent tot el dia". Hui més que mai era eixe dia per a oblidar-se d'entrenar però clar ella sap que a eixe ritme només ha d'entrenar molt pocs dies i hui era un d'ells.

     També ho són les dos etapes que ens queden, danya que enguany hàgem començat el “II Open summer circuit training” tan tard i els maratonians no puguen disfrutar com degueren d'estos circuits, però el maratonià a causa dels llargs entrenaments, moltes vegades sol, té exercitat l'ull i sap observar i sorprendre's.

     Els corredors estem fets també per a la bellesa. No sols córrer i cuidar el nostre cos per a les carreres. També i molt principalment per a la bellesa. Per això mai ens cansem d'admirar la primavera i la tardor, ni de contemplar com van canviant els paisatges dels nostres circuits, ni d'escoltar el so de la naturalesa o la seua absència en els nostres entrenaments.

     L'admiració de la bellesa no és una necessitat que ens servisca per a millorar la tècnica de carrera, ni té valor per a adquirir resistència, ni servix per a millorar les nostres marques, però és inequívoca i constant, i està estretament relacionada amb l'aspiració humana de buscar la felicitat i ens ensenya i ens fa millors persones.

     

     En fi, com no podia ser d'una altra manera, allò que s'ha experimentat en la la 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, tal vegada només a nivell personal, torna a ser l'eix d'esta entrada i encara que com a entrenament físic hem aprofitat el seu circuit espere que també per al nostre entrenament psicològic la Marjal Pego-Oliva ens hi ha ja ajudat.
     Recordeu que no cal esperar fins a l'any que ve per a tornar a la Marjal Pego-Oliva, ella esta ací amb els seus canvis constants i amb els seus circuits sempre sorprenents i espectaculars, per a fer que els nostres entrenaments siguen més agradables i relaxats.