divendres, 13 de novembre de 2015

No trobe paraules, "l'emozione non ha voce"

"Io non so parlar d'amore 
l'emozione non ha voce
e mi manca un po il respiro"
     Estes tres primeres frases d'una cançó d'Adriano Celentano representen el que sent cada vegada que he de transmetre als altres el que sentim els maratonians quan s'acosta el dia en què ens anem a enfrontar als 42 195 metres.

     Els corredors quan ja no busquem només mantindre'ns en forma sinó que comencem a buscar on es troba el nostre limit, busquem unes metes que aconseguir i comencem a tindre grans il·lusions, projectes, desitjos, en definitiva, molts caiem en les xarxes de la marató.
     Encara que no som conscients del que esta paraula en realitat significa i tota l'aventura, emoció i responsabilitat que s'amaga després d'eixa curta paraula: marató.
     Per la nostra condició humana necessitem tindre un ressort, una mà que ens espente a realitzar quelcom, a viure la vida amb sentit, amb plenitud, amb la consciència que la vida és una i només es viu una vegada.

“Tot maratonià ho sap, córrer és un poc més que posar un peu davant de l'altre, es tracta del nostre estil de vida i del que som". Joan Benoit Samuelson
     La marató ens permet buscar un sentit a la carrera a peu, va estretament lligada a un ideal, un ideal que ens permet eixir a entrenar tots els dies, un ideal que ens mou, un ideal que òmpliga d'alegria i de reptes la nostra vida de corredor. Com més alt siga el nostre ideal més satisfactori i plena serà la meta i la marató posseïx dins de la carrera a peu tots els ingredients per a ser un excel·lent ideal.
     És fàcil estancar-se en les comoditats que es presenten amb el plaer de córrer tots els dies per a mantindre'ns en forma, no és necessàriament roín, però no hi ha dubte que pot ajudar a amansir la voluntat i a ennuvolar algunes il·lusions i desitjos que ens mourien a buscar nous reptes.

     El que tria córrer una marató tria eixir de la comoditat i buscar un ideal que l'involucrara en una aventura, una aventura perquè implica llançar-se en la conquista d'uns territoris on mai havia estat. Hi haurà, com en tota aventura que es pree, emboscades, caigudes, esforços, però no hi ha dubte que el resultat final serà una enorme alegria i la certesa que eres de veritat un corredor especial, llest per a afrontar quasi qualsevol situació en la vida.
     Al llarg dels anys molts corredors han corroborat amb el seu testimoni que a pesar de les dificultats que podien trobar, que el tindre com a meta la marató ha sigut bo en la seua vida i que s'ha convertit en sosteniment i motivació per a continuar entrenant tots els dies durant molts anys. 

     Un any més ens n'anem hi ha trobar amb la marató, ens anem a situar darrere dels 42 195 metres amb la intenció de sobrepassar-los i vaig hi ha acabar esta entrada amb les ultimes estrofes d'esta cançó d'amor que igual que la marató ens portara a sentir emocions a què mai pensàvem que es poguera arribar amb una carrera a peu. 
"ed e importante questo sai
per sentirci pienamente noi
 Un'altra vita mi darai
che io non conosco
la mia compagna tu sarai
fino a quando lo vorrai" 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada