IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 6 de desembre de 2015

La Marató de Castelló, ja esta tot en el seu lloc.

     Després d'unes setmanes en què les activitats de Dorsal 19 s'han ralentitzat ja siga per la marató o per haver acabat la temporada, és ja hora de començar una altra vegada a moure'ns.

     Ens hem replegat per uns dies als “quarters d'hivern” i encara que l'activitat del club no s'a detingut per complet camina a un ritme més lent.
     De totes maneres hem col·laborat en l'organització de la Carrera amb gos que s'a celebrat a Pego i estem preparant el menjar de Nadal que tindrà lloc el diumenge 10 de gener, així com la participació en La Mitja Marató de Santa Pola encara que abans també col·laborarem en la Sant Silvestre de Pego que tindrà lloc el 31 de desembre.
     Com veieu ens movem, i això que la majoria de nosaltres estem amb la mirada posada en el pròxim Nadal que encara que llunyà, cada vegada comencen més prompte les festes.
     Com no podia ser d'una altra manera he d'oblidar-me de tot el que pensava escriure en esta entrada i felicitar a Fede per la seua marca personal en la Marató de Castelló i m'he de concentrar en ell perquè jo se'l que es patix quan se t'escapa l'ocasió de realitzar marca en una marató com la de València per una favada.

     Que se t'escape una marca quan saps que la pots realitzar i que per una mala nit no pugues ni intentar-ho és uns dels pitjors malsons que pot tindre un maratonià.
     El sentit de culpa no se t'oblida fins que aconseguixes realitzar la marca. Ni la naturalesa, ni els animals, ni les màquines fetes per l'home, s'equivoquen i menys encara incorren en culpa. El que s'equivoca i el que comet errors és només l'home, que actua davall l'àmbit de la intel·ligència i de la voluntat lliure.
     El corredor sap que ha comés un error, que no a pogut realitzar la seua marca per culpa seua i no se sentirà tranquil fins que repare el seu culpa i la millor forma és realitzant eixa marca el més ràpidament possible.
     Per això se'l descansat que estarà Fede, el pes que s'haurà llevat de damunt i amb la marató de Castelló a aconseguit no sols realitzar eixa marca que tant d'entrenament li ha costat sinó oblidar per fi la nit del 14 de novembre.
     I és que el maratonià ha d'estar d'acord amb eixa frase en la “Tempestat” de William Shakespeare; “Som del mateix material de què es tixen els somnis, la nostra xicoteta vida està rodejada de somnis”, el maratonià esta fet de somnis i la seua vida esta rodejada d'eixos somnis en cas contrari estaria “mort”. I complir un somni és tornar a la “vida”, el maratonià esta fet d'entrenaments, de quilòmetres, de sèries i de ritmes que tixen les seues il·lusions i els seus projectes i tota la seua vida gira al voltant d'eixe somni perquè sense ells no seria un maratonià.
     Fede ha tornat a sentir-se maratonià, ja ho era però ara pot tornar a estar tranquil i començar a rodejar-se de xicotets somnis fins que un dia torne a sentir la necessitat tornar a córrer una marató.

     El maratonià no és un corredor solitari, encara que puga paréixer-ho, realitzar un somni necessita moltes vegades de l'ajuda i del suport de molta més gent, es necessita la família i dels amics per a poder realitzar durant mesos tots els entrenaments necessaris i es necessita del suport d'altres corredors per a eixe dia, en el que et vas a trobar amb els 42195 metres, i encara que seran només les nostres cames les que s'enfrontaran amb la marató, la nostra ment necessitarà tota l'ajuda que se la puga prestar.
     Dorsal 19 té la sort de comptar amb molts corredors capaços de realitzar eixa labor d'ajuda i suport durant la marató, ho hem vist a València i ho hem tornat a veure a Castelló. Tenim grans corredors que porten realitzant eixa labor durant alguns anys, els hem vist amb cartells, amb globus o sense res especial que els identifique i a Castelló sa unit a eixe grup Máximo, ja tenim un més i curiosament és a l'únic que de moment Dorsal 19 no pot prestar eixa ajuda.
     Crida l'atenció que mai hem escrit sobre les anomenades “llebres”, dels nostres corredors “guia” que per uns quilòmetres es convertixen en autèntics líders per a guiar als altres corredors.
     
     El corredor “guia” ha de sentir, en el fons, la necessitat identificar-se amb el seu acompanyant. És a dir, ha de sentir el més fidelment possible el que li succeïx al seu company, anticipar-se a les seues possibles dificultats i buscar-li solucions, d'ací l'important de comptar amb molta experiència, per això Bay és tan bon guia i Máximo ho ha sigut per a Fede a Castelló.
     La manera més profunda per a arribar a saber el que sent un maratonià és ser un maratonià. Potser el guia no siga molt llest, ni un gran corredor, ni un expert en entrenaments. Però si té autèntic entusiasme, si creu en el que esta fent, si intenta descobrir en cada gest i en cada moment el que esta succeint en la marató, serà un verdader líder i en definitiva serà un gran guia. I si a més li podem afegir qualitat atlètica tindrem al guia perfecte.

     Máximo i Bay són els guies perfectes, tenim molta sort en Dorsal 19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada