IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 19 de desembre de 2015

L'èxit de les Sant Silvestres

La carrera de cap d'any ja esta a les portes, la Sant Silvestre ens espera el 31 de desembre i per sort podrem córrer-la sense moure'ns de Pego.

     Les Sant Silvestres per a molts corredors és una festa i perquè una carrera siga una festa no basta d'organitzar-la, sinó que els corredors que participen siguen capaços de posar alegria. No és la carrera la que causa l'alegria sinó al revés.
     Açò es comprova en les carreres de cap d'any, d'una manera particularment cordial en la Sant Silvestre. Cada club sent el desig de reunir-se, per a disfrutar l'atmosfera única i irrepetible del Cap d'Any. És una carrera en què tots els corredors estan, per així dir-ho, fora de si mateixos, més enllà de si mateixos.
     La clau de l'èxit de les Sant Silvestres no esta en la carrera com a activitat, sinó en l'alegria dels corredors que acudixen a ella. És part integrant del goig que se sent en estes dates. La Sant Silvestre es pot organitzar, l'alegria amb què acudix el corredor no.
     Encara que correrem algunes carreres durant estes Festes Nadalenques cal recordar que Sant Silvestres només són les que se celebren el 31 de desembre i és que si el Sant patró dels corredors no és Sant Silvestre, mereixeria ser-ho per la quantitat de carreres que porten el seu nom.

     Hi ha també una particularitat en estes carreres i en estes dates, i és la de realitzar un balanç de l'any que estem abandonat i col·locar-nos uns objectius per a complir l'any nou. És sempre inevitable que una atmosfera d'examen ronde en estes carreres i en les nostres ments. És temps de reflexió i de mesures, de ponderar el bo i el pitjor de l'any que passa deixant empremta.
     Per als corredors jóvens, superar amargures fruit de la poca experiència i anar-se'n preparant lentament per a les carreres que els esperen. Per a aquells corredors que ja han aconseguit la maduresa, serà temps de rectificar el rumb, moderar objectius i adonar-se que la vida passa i que inclús s'espera molt d'ells, encara en els moments de sotsobre. Per als que ja han acumulat canes i arrugues, però són els més comprensius, sensibles als infortunis dels altres corredors, serà el moment de valorar tot el que han rebut i d'agrair cada dia la possibilitat de poder continuar corrent.
     I, com tots els anys quan els primers mesos de l'any que ve ens mostre algunes frustracions impensades no haurem de perdre la calma. Quan hagen passat alguns mesos més i estiguem amitjanant l'any, nos en adonarem que només algunes promeses del 31 a la nit arriben a bon port i es complixen. Però moltes altres ni tan sols hauran nascut.

     I, com ja hauríem de saber i comprendre de tots els anys anteriors només es compliran els nostres desitjos a passos molt xicotets i humils, perquè la carrera a peu és així, s'avança a passos molt xicotets i amb molta humilitat. El corredor que vullga donar passos de gegant, no sols deixarà arrere la seua salut, sinó que a més esclafara moltes de les seues il·lusions per als pròxims mesos.
     Una altra cosa, si ens agrada fer balanç en la nit de l'any que mor sempre hi haurà de ser personal, amb el context i les circumstàncies concretes de cada u. Només serà vàlid l'anàlisi objectiu quan delimitem bé el camp d'examen. En cas contrari, si els nostres comptes són fets a la llum de les comparacions, no ens abastaran ni cent vides per a complir el que la fantasia ens dicta.

     Xicotetes metes, poques i concretes, i sobretot que servisquen per a desposseir-nos de la nostra voracitat, i aixi millorar per a fer-nos cada dia més feliços corrent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada