dimecres, 16 de desembre de 2015

Què és l'esperit nadalenc?

     Acabe de posar el Naixement i els adorns Nadalencs, també he posat llums en el balcó i he col·locat alguna cosa en el blog, així que ja poden començar el Nadal, ja estem preparats.
     Arriba el Nadal. Ja el tenim ací, molt prop, i pels carrers ja brillen les llums, s'estan adornant els aparadors i els balcons. Això està bé que es note l'ambient de festa.


     Ja se que el Nadal no el justifica els adorns que acabe de posar, i això que no m'agraden els tòpics sobre el Nadal i tampoc alguns de la carrera a peu perquè no me'ls crec.
     No m'agraden els tòpics sobre el Nadal perquè no em crec a qui decidix entristir-se, amargar-se, enfurir-se a compte del capritx que marca el calendari, ni tampoc a qui decidix ser amable, alegre i generós durant estes dos setmanes. Sí que crec en el Nadal que estén la seua esperança al llarg de l'any, al llarg dels anys, al llarg de la vida.
     Tots ens passem… en gastos, compres, dinarots i regals! Tot són festes i celebracions, i tot eixe moviment que es genera és per l'anomenat “esperit nadalenc” del que molts de nosaltres ni tan sols ens preocupem o no entenem. I açò a alguns els pot plantejar la pregunta: què és l'esperit nadalenc?
     Pot paréixer que per a respondre caldria emprendre un llarg viatje en busca d'informació, a través de moltes opinions que ens poden donar infinitat d'explicacions.
     Però la pregunta està ací. Al llarg de la història l'art a procurat expressar-ho de mil maneres i a aconseguit acostar-nos prou al significat d'eixe esperit nadalenc. Quants contes de Nadal ens oferixen històries que ens aproximen a ell! Els bellíssims relats de molts escriptors han aconseguit mostrar-nos històries que ens endinsen per este camí de comprensió, no obstant això, els falta algo.

     I, no obstant, és precisament un relat, un relat històric, el que ens obri les portes al real significat del "esperit nadalenc". Un relat simple i precís. Diu així: -En aquella època va aparéixer un decret de l'emperador August, ordenand que es realitzara un cens en tot el món. Este primer cens va tindre lloc quan Quirino governava la Síria. I cada un anava a inscriure's a la seua ciutat d'origen. José, que pertanyia a la família de David, va eixir de Natzaret, ciutat de Galilea, i es va dirigir a Betlem de Judea, la ciutat de David, per a inscriure's amb la seua esposa, que estava embarassada. Mentres es trobaven en Betlem li va arribar el temps de ser mare; i María va donar a llum al seu Fill primogènit, el va envoltar en bolquers i el va gitar en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells en l'alberg- (Lc. 2:1-7).
     Es tracta d'un relat històric, senzill i amb marcada referència al camí caminat pel poble d'Israel. Supose que tots recordàreu que es tracta.
     El relat citat continua narrant l'escena dels pastors, l'aparició dels àngels i el càntic que és missatge per a tots:-Gloria a Déu en les altures, i en la terra pau als hòmens amats per ell-. És senzill, ens alegrem pel naixement de Jesús i ens desitgem pau entre tots els hòmens.
     El Nadal és un gran festa, especialment per als cristians. Els cristians no celebrem dates, celebrem fets. Nosaltres ens alegrem i celebrem el fet del naixement del Xiquet Déu que va voler nàixer d'una verge en este xicotet planeta de l'immens univers per a reconciliar l'home amb el seu Creador.
     Ja se, que hi ha molta goma d'esborrar sobre les senyals cristianes de les festes de Nadal. Es prohibixen els betlems i les nadales de lletres evidents. Se substituïxen els adorns nadalencs de carrers i places per altres expressament buits de significat cristià: es tracta d'esborrar el fet històric de Jesús, del Déu que s'encarna en home.
     Molts cristians se senten decebuts o indignats per esta espècie de punyalada drapera d'alguns sectors ideològics. Alguns es resignen davant de la decadència de la nostra civilització. Altres els agradaria desfogar-se però cap d'ambdós reaccions són la senyal del Nadal. Convé, com més prompte millor, comprendreu. Seria una gravíssima contradicció, una pèrdua radical de la senyal, el que els cristians erràrem el camp on es juga el gran joc del Nadal.

     L'ànim del cristià no pot ser el resignat desànim ni el mètode de tornar cada greuge. Lo nostre és amar seriosament. I ara, el més immediat i real amor és la nostra família. Potser una bona senyal fóra, entre nosaltres, rescatar i millorar la mirada d'amor cap als nostres, amb els nostres pares, amb els nostres fills, germans, néts, iaios i a partir d'ací arribar fins als nostres amics i a tots als què puguem arribar. Cap poder humà, ni tan sols el cor més decebut, pot amb l'amor... i la seua perseverant constància.
     En fi, després d'este curt sermó de “missa del Gall”.
     Vos desitge a tots un Feliç Nadal i un Feliç Any Nou amb un abraç de pau i alegria en el Senyor Jesús!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada