dissabte, 6 de febrer de 2016

Les nostres conversacions

Ja estem ací, després de l'intens cap de setmana passat i de tota una setmana preparant-nos per a afrontar el carnestoltes, i ja ens toca per fi passar uns dies relaxats, una relaxació que no exclou el continuar amb el nostre entrenament. És important relaxar-se i distraure's amb altres activitats no tan físiques.

Mitja de Sueca
Durant esta setmana, enmig de tota la preparació per a estes festes de principi de quaresma hem tingut temps per a mantindre algunes interessants conversacions sobre entrenaments, i és que mentres correm i sobretot quan calfem, és un moment perfecte per a xarrar de carreres i canviar impressions. Moltes d'elles giren al voltant dels nostres sistemes d'entrenament, el que ens ve a demostrar la vitalitat dels nostres corredors en la busca de formes d'entrenar i en la infinitat de teories que hi ha en este món de la carrera a peu.
Hi ha sistemes per a tots els gustos i sobretot en l'entrenament de la marató que m'han cridat l'atenció, com és, als ritmes tan ràpids en que es realitzen les sèries i al mateix temps la gran quantitat de quilòmetres que es fan en els anomenats “llargs”. Des del meu punt de vista el corredor popular realitza les sèries massa ràpid i amb un exces de quilòmetres en la preparació de la marató i que pense és un error.
Pensar que realitzant, per exemple, les repeticions de 1000 metres a límit aconseguirem que el nostre ritme en la marató ens resulte més còmode és des del meu punt de vista una equivocació.

Volta a Peu a Palmera
Per a preparar be una marató cal anar canalitzant el nostre entrenament de manera que ens anem acostant a poc a poc al ritme a què volem córrer-la, per a després mantindre'ns sempre al seu voltant. Durant els mesos abans de començar l'entrenament, ja se que hem de realitzar entrenaments un poc més ràpids que el nostre ritme de carrera i entrenaments llargs amb un ritme més lent però no lluny del nostre objectiu, ja que si ho fem molt més ràpid o els llargs amb molts quilòmetres i molt més lents, estarem entrenant la nostra velocitat i força a un ritme lluny del que volem i una resistència també molt allunyada del ritme de marató. Pensar que el nostre cos unirà estes dos característiques i traura una “mitjana” per al dia de la marató és una equivocació molt popular.
Des de la meua forma de veure l'entrenament de marató el que hem de fer uns mesos abans de començar l'entrenament per a la marató és; incloure sèries un poc més ràpides que el nostre ritme de marató perquè durant l'entrenament haurem de fer-les i convé que les nostres cames les puguen resistir, també hem de realitzar entrenaments a una intensitat més baixa per a poder realitzar una gran quantitat de quilòmetres que ens permeta resistir els “llargs” que haurem de realitzar ja prop de la marató.
Hem de recordar que la nostra velocitat i la nostra resistència no són dos qualitats que estan separades sinó que estan unides,  pel que les hauríem d'entrenarles juntes. 

Lliber
La raó perque cal entrenar a ritmes distints que els de la marató és que convé desenrotllar certes qualitats per a després assimilar millor els entrenaments a ritme de marató. Si ens passem entrenant a ritmes molt per davall del de marató, acabarem sent resistents en ritmes allunyats del de marató, però els nostres músculs flaquejaran quan ens acostem a estos. Si ens excedim entrenant a ritmes més ràpids que el de competició, perdrem també capacitat d'assimilar un gran nombre de quilòmetres a estos ritmes. En el primer cas, no podrem mantindre el ritme de marató per falta de força. En el segon perquè el nostre metabolisme serà massa intens i fa que ens esgotem amb massa rapidesa. Pense que les mitjanes no funcionen. Cal entrenar, és veritat ambdós qualitats, però sense allunyar-se massa del ritme de marató, i a mesura que es desenrotlla la temporada anar acostant els ritmes dels entrenaments a ritmes específics de la nostra marató.
Este és un exemple dels nombrosos temes que ens trobem en les nostres conversacions sobre l'entrenament, en la majoria de les conversacions que tenim sobre entrenaments no hi ha una altra intenció que el nostre anhel per conéixer i saber més de la marató.
En totes estes xarrades sobre entrenaments es poden veure diferents formes de veure la carrera a peu. La botella està mig plena. O, el que és el mateix, està mig buida.
Una mateixa carrera i la forma d'aconseguir una marca poden ser vistes de moltes maneres. Dir que la botella està mig plena o mig buida depén de perspectives, de valoracions, d'experiències passades o de preocupacions presents.
La discussió en estes xarrades sorgix, en part, des de les perspectives adoptades per cada corredor. Altres vegades, l'origen de la discussió està en el major o menor coneixement que puguem tindre: qui té més elements de juí arribarà a una conclusió diferent que qui tinga menys informació en el seu poder.

L'Alcudia
El normal entre corredors és que quan tenim este tipus de xarrades en què tenim diferents punts de vista i comencem a discutir, sempre prenguem una actitud sana que ens permeta una discussió constructiva.
Com aconseguir-ho? Ajuda molt, per a començar, reconéixer que este món de la carrera a peu i els seus entrenaments és complex i que no sempre tenim la informació necessària i suficient per a emetre un bon juí sobre el tema que estem tractant. El corrent és que ens obrim a la perspectiva de l'altre per a veure més dimensions i més aspectes de cada classe d'entrenament i així avançar cap a un coneixement més exacte del tema.
Una altra cosa, sempre cal respectar al nostre interlocutor. Serà més o menys intel·ligent, més o menys educat, més o menys obert de ment, més o menys clar al parlar. Potser estarà clarament equivocat (i no hem d'oblidar que tal vegada l'equivocat siguem nosaltres). Inclús és possible que actue amb segones intencions o amb fins torçuts. Siga com siga, l'interlocutor és un company de carreres i d'entrenaments, que mereix respecte. Si sabem tractar-lo dignament, si sabem reconéixer que també els seus límits poden ser els nostres, estarem en millors disposicions per a, almenys, arribar a millors conclusions i millorar com a corredors.
Ah, se m'oblidava, val la pena reconéixer que a vegades no resulta possible convéncer a l'altre, o descobrir que sóc jo mateix l'equivocat. No sempre aconseguirem, en les discussions, avançar cap a conclusions de què puguem traure profit per als nostres entrenaments. A pesar del “fracàs”, una discussió ben portada ajuda molt a créixer en una actitud madura i sana, que obri horitzons i que orienta a continuar buscant camins perquè els nostres diàlegs siguen cada vegada millors i més constructius.
Bo, sense res més que discutir, que no és una altra cosa que contraposar les nostres opinions, punts de vista i al·legar raons contra el paréixer d'algú, em vaig a preparar per a una nit de Carnestoltes que deuria acabar, no sols prompte sinó en les condicions necessàries per a poder disfrutar demà de la Mitja Marató d'Oliva.
P.D. Per als curiosos no portare dorsal en la disfressa d'esta nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada