dissabte, 19 de març de 2016

Temps de falles

Quan portem ja tres carreres del Circuit a peu a la Marina Alta és ja una bona hora per a anar prenent el pols a enguany i fer una ullada a com ens estem movent.
          Si mirem les classificacions nos en adonarem ràpidament que Cristina i Néstor són els que han pujat al podium, Cristina en les tres carreres i Néstor en esta última de Gata.

Observant la classificació per clubs podem veure que ens trobem en una molt bona posició, ja que el sèptim lloc és estar dins del top-10, si ens fixem també en la llista de dorsaleros que acudixen a cada carrera nos en adonarem que a pesar d'algunes absències, com Amedeo que se'n van a córrer 100 quilòmetres i Bay a la marato de Barcelona, som molts els que cada setmana ens acostem a córrer la Volta a la Marina i si continuem prestant atenció a les distintes activitats que estem realitzant i la seua acceptació ens adonarem de la bona salut que té el club.
Repassem l'agenda d'activitats que ens esperen, i nos en adonarem que tenim per davant un any ple de fortes emocions, és veritat que també d'algunes obligacions, però un poc de treball no ens pot caure malament.

Tirant un ullada per damunt a la nostra agenda ens trobem amb les pròximes carreres del Circuit a la Marina, amb el viatge que esta quasi organitzat per a la marató de Dusseldorf, amb l'organització de la XXXIV Volta a peu a Pego, i res més acabar començarem amb les Gales del Circuit a la Marina i la de l'Ajuntament de Pego i ens enfrontarem una altra vegada al repte de les 24 X 1 Hora, per a ràpidament començar amb la mitja marató del Burg d'Osma i el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, que ens portara fins a finals de setembre.
Com veieu uns mesos molt intensos per als que caldrà estar preparats no sols físicament sinó també mentalment, i per a això res millor que començar amb una bona paella, com la que vam organitzar amb l'excusa del concurs de paelles de la falla la Font.
Com a mediterranis que som, qualsevol excusa és bona per a eixir al carrer per a reunir-nos i passar una estona agradable, i si és al voltant d'un bon menjar millor que millor.
Les menjars que organitzem els clubs són un poc més que menjar junts, saciar la fam i cuidar la salut. L'acte de menjar junts és una antiga i excel·lent tradició que va passant d'any en any.
Que bonic és poder reunir al voltant d'una paella a molts dels corredors de Dorsal 19. També ho és reunir els diumenges després d'un entrenament a corredors per a esmorzar. 

És, en estes improvisades reunions on més s'aprén a deliberar sobre les grans i xicotetes qüestions i decisions de Dorsal 19. On més es comenten tots els temes que ens interessen, per a entrenar i córrer. On més fàcilment parlem i escoltem. Pel que és on més es fomenta l'acostament entre tots els integrants del nostre club i on és més fàcil interessar-se per les coses dels altres i saber les possibles dificultats per les quals puguen estar travessant els nostres companys i d'eixa forma, també sentir-nos més integrats en Dorsal 19.
Des de sempre ens ha agradat posar en el centre de tota reunió una taula on poder menjar, beure i xarrar. Menjar i beure, això si, conservant sempre els costums i tradicions culinàries de la nostra zona, ja que poques vegades ens distanciem dels nostres plats més característics.

Com veieu ja tenim quasi tota la nostra agenda plena, i encara que açò ens puga paréixer un poc aclaparador també ens dóna la tranquil·litat que tenim les coses clares i un camí ja marcat que només hem de seguir. Podem sentir-nos nerviosos o tranquils depenent del nostre caràcter i afrontar tot el que ens espera sabent que podem repetir el que ja vam fer l'any passat. I és en este punt on, potser algú es done comte que si continuem fent les coses de la mateixa manera obtindrem els mateixos resultats. Què farem per a obtindre nous resultats?
Esta és una pregunta que moltes persones, sobretot els que són corredors, s'han fet alguna vegada quan comencen a repetir els mateixos actes en la vida, comencen a qüestionar-se si podria fer-ho d'una altra manera i sorgix el que podríem denominar “donar per fet”. Potser per a molts és un terme nou, més no obstant això els corredors i els clubs “donem per assentades” moltes coses, molts sistemes d'entrenament, moltes formes d'organitzar les nostres activitats simplement per que “sempre s'han fet així”.

 Hi ha una reflexió que molts coneixen i és les de les cinc mones, que il·lustra molt bé açò.
"Un grup de científics va col·locar cinc mones en una gàbia en el centre de la qual van col·locar una escala i, sobre ella, plàtans. Quan una mona pujava l'escala per a agafar un plàtan, els científics llançaven un doll d'aigua freda sobre els que quedaven en el sòl.
Després d'algun temps, quan una mona pujaria l'escala, els altres li ho impedien, fins que va arribar un moment en què cap mona pujava l'escala a pesar de la temptació dels plàtans. Llavors, els científics van substituir una de les mones, i la primera cosa que va fer la nova va ser pujar l'escala, sent ràpidament baixada pel les altres,  que li van propinar una bona palissa. Després d'algunes palisses, el nou integrant del grup ja no va pujar més l'escala, encara que mai va saber el per què de tals palisses. Un segona mona va ser substituida, i va ocórrer el mateix. La primera substituta va participar amb entusiasme de la palissa a la novell. Una tercera va ser canviada, i es va repetir el fet, ho van tornar a colpejar. La quarta i finalment la quinta de les veteranes van ser substituides. Els científics van quedar llavors amb un grup de cinc mones que, encara que mai van rebre un bany d'aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentara arribar als plátans."
Si pugerem preguntar a algunes d'elles per què li pegaven a qui intentava pujar l'escala, amb seguretat la resposta seria: “No sé, ací les coses sempre s'han fet així.”

Hui és un bon dia per a trencar amb moltes coses que estem donant per “assentades” en les nostres formes d'entrenar, de córrer i de moure'ns dins d'este món de la carrera a peu.
Hui és temps de deixar de fer les coses “perquè sempre s'han fet així”. És temps de soltar lo vell que ha sigut un destorb, com mals hàbits, mals costums, mals entrenaments. És temps de falles, de cremar la falla i començar amb la novetat, aprendre bons hàbits, desenrotllar entrenaments nous, és temps de viure coses noves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada