IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 8 de juny de 2016

Els Set Magnífics de Dorsal 19.

Com tots els anys el Circuit a peu Marina Alta ha acabat, i ho ha fet amb la satisfacció per part de Dorsal 19 d'haver realitzat un excel·lent circuit. Si mirem les classificacions podem estar contents al veure la posició del nostre club, així com el lloc ocupat per Néstor i Cristina en les seues respectives categories, és per a estar satisfets.

Ens sentim contents, perquè les coses van eixir millor del que nosaltres volíem. No obstant això, no hauria de ser este el motiu principal de la nostra alegria.
La satisfacció tan agradable i tan necessària que experimentem al veure les classificacions ens hauria de portar a pensar en el que hem aconseguit amb tan poc. Este és el motiu principal pel qual deuríem estar contents. Saber que hem realitzat un excel·lent circuit amb el que tenim al nostre voltant, sense anar més enllà.
M'encanten les comparacions: més, menys, igual, quasi, tant com. Per a descriure són fantàstiques, però només per a descriure. Quan estes es convertixen en una veu per a qualificar, estem en problemes.

Podríem dir que tots en algun moment hem caigut en major o menor grau en açò de comparar-nos, en eixe afany que tenim de saber si som millors o pitjors que un altre. Les comparacions estan presents des que naixem.
Les comparacions poden convertir-se en pensaments molt freqüents entre els corredors. Hi ha corredors que es troben constantment mesurant-se amb tots al seu voltant. La necessitat de saber si estàs per damunt o per davall de l'estàndard amb què qualifiques a l'altre corredor pot inclús tornar-se una obsessió i els paràmetres de comparació poden ser infinits: la marca en una distància, la classificació en la general o en la categoria, numere de carreres, millor en les sèries o en els llargs, etc. Hi ha comparacions per a absolutament tot. Al qualificar als corredors, els tornem simples, amb un valor assignat d'acord només a la qualificació o a la marca. I així de sobte apareixen corredors que són superiors a altres, que valen més que altres, que tenen dignitat superior a altres o majors drets que altres.

I, este món de la carrera a peu esta ple de comparacions, que moltes vegades ens porten inseguretat i per tant angoixa. Que difícil estar sent tot el temps avaluat! Per un costat ens tornem objectes amb un valor assignat, valem d'acord amb la marca que hem aconseguit. Si no arribem a córrer a este ritme ens considerem menys, per tant ens angoixem i ens tornem insegurs. Inclús en alguns casos eixa angoixa i inseguretat poden traduir-se en zels i enveja, i quan ja estem contaminats amb estos sentiments som presa fàcil d'actituds tan nocives com la mentida, perquè per a aconseguir estar en el que creiem que hi ha de ser el nostre nivell no ens queda una altra alternativa que aparençar-ho. A poc a poc anem perdent eixe ser autèntic que hi ha en el nostre interior i quan ja ens sentim satisfets amb la marca o amb l'objectiu que hem aconseguit, hi ha el perill que l'orgull i la superba ens hagen tornat cegos, de tal manera que comencem a creure'ns superiors. 

M'he preguntat diverses vegades quina és la raó per la qual ens estem comparant contínuament. Per què eixa actitud de voler tindre una marca millor o aconseguir una classificació el més alta possible enfront d'un mateix i als altres corredors? Crec que la resposta és simple: la necessitat que té el ser humà de ser amat així com eixe dit a transcendir, a ser recordats.  No obstant això, contaminats com estem, els nostres anhels es traduïxen en comparacions que molt lluny de donar-nos valor ens l'captiven.
Generalment les nostres comparacions es basen només en molt pocs criteris, un lloc en la classificació i una marca, ens solem centrar en molt poques dades.
I, entre els sers humans no hi ha comparació vàlida. No hi ha dos hòmens iguals ni dos corredors iguals. Cada ser humà és únic i irrepetible. Ningú és exactament igual a tu, ni ha tingut les teues mateixes vivències, ni les teues mateixes experiències. Cada corredor té unes característiques pròpies; pes, alçada, edat, treball, família… Hem sigut creats d'esta manera i a cada un de nosaltres ens han entregat dons i facultats pròpies, destinades a portar a realitzar-se dins d'un pla que ningú més el podrà dur a terme. Dir açò pot resultar simple i fàcil però requerix una reflexió diària.

Per això, al comparar-nos perdem objectivitat, no ens veiem d'una manera integral sinó reduïts a una o a unes poques característiques. Tampoc veiem en nosaltres tot com tenim de bo.
En estes dates d'entrega de premis i de mirar classificacions, aprenguem per tant, amb molta paciència i calma amb nosaltres mateixos i amb els altres, a ser objectius i sense l'afany de qualificar-nos, sinó amb el desig de descobrir els nostres dons.
El quint lloc en clubs, el segon lloc de Nestor Vercher, el tercer de Cristina, el quint de Fede Server, el sèptim de Clara, l'octau de Julia Vicens, el nové de Tania Navarro i el desé de Sergi Siscar són les nostres millors classificacions aconseguides amb l'entusiasme que hem posat tots.

El dissabte en les dos Gales, la del 20a Circuit a peu Marina Alta i en la de l'Esport a Pego anem hi ha tindre representació, Nestor i Cristina ens representaren davant de tota la Marina Alta i a Pego; Màxim, Gym, Tania, Nuria i Linda junt amb Nestor i Cristina, que tindran molt de treball, seran els encarregats de representar-nos hi ha tots nosaltres quan pugen a arreplegar un xicotet record pel bon Circuit a la Marina que han realitzat al ser els millors classificats de Dorsal 19.
Ells seran els que representaran a Dorsal 19 en eixa festa de l'esport en què s'ha convertit la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego, allí estarem tots per a donar-los el nostre aplaudiment i la nostra enhorabona per la seua gran Volta a la Marina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada