IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 31 d’agost de 2016

Dorsal 19 només té sort

Hi ha una forma d'arribar a conéixer-nos, a saber com som com a club, com a persones o com a corredors i és allunyant-nos, anar-nos-en ha una certa distància i tornar la mirada arrere. I quan ho fem, descobrirem en el nostre club, en les nostres carreres, en les nostres activitats, en la nostra vida i en els nostres corredors facultats fins ara insospitades. Però cal anar-se'n, cal anar-se hi ha recórrer món per a tindre eixa visió.


Si ara ens poguérem allunyar i observar des de lluny a Dorsal 19, com si fóssem uns desconeguts, ens adonaríem que mirant el blog fa ja unes quantes setmanes que veuríem que Máximo Folques porta pujant al podium setmana si setmana també i llavors eixes persones estranyes i allunyades els cridaria l'atenció Máximo, i intentarien conéixer-lo un poc més i buscant un poc es trobarien amb la notícia que el dissabte tres de setembre rep el premi com a GUANYADOR ABSOLUT del circuit Arenes Alacantines, 
, i llavors eixa persona en què ens hauríem convertit arribaria a la conclusió que Dorsal 19 ha de ser un gran club per tindre com a corredor a Máximo Folques.
Però com no ens podem convertir en altres persones arribem a la conclusió que Máximo és un gran corredor, una gran persona i que Dorsal 19 només té sort de que Máximo ens vullga representar.
Però esta història ja tindrà el seu final el dissabte que ve i llavors mereixerà ser contada i així ho farem, i per tant es convertirà en llegenda, una altra llegenda dins de Dorsal 19, però, i sempre un però, de moment continuem amb el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.


El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens va a portar en la següent etapa a la Marjal de Gandia i com és una etapa nova i que se'n va hi ha desenrotllar per una zona també nova per a la majoria de nosaltres vaig hi ha realitzar unes entrades d'aproximació a ella.
Molts podem pensar que al substituir l'etapa de la Marjal de Pego per la de la Marjal de Gandia ens trobem davant d'una etapa igual o podríem dir semblant, però ens equivocaríem, perquè són completament diferents i només s'assemblen en la paraula “marjal”.
La Marjal de Gandia esta considerada com a zona humida mentres que la Marjal de Pego és un parc natural, és una diferència que notarem quan la recorreguem en la 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.  Que notarem? Principalment la profunditat i en la qualitat de l'aigua.
La definició de zones humides podria ser "unidades de transición entre sistemas acuáticos y terrestres, donde la capa freática está habitualmente al nivel de la superficie o cerca de ella o, en casos más infrecuentes, donde el terreno se encuentra cubierto por aguas poco profundas", a partir d'ací haurem d'esperar per a veure per nosaltres mateixos la diferències.
Que altra novetat ens n'anem hi ha trobar en la I Marjal de Gandia?  pues el recórrer el llarg passeig marítim del Grau de Gandia, ja se que la majoria de nosaltres ho haurem fet en el 10k o en la Mitja Marató de Gandia, però van hi ha ser dos coses distintes, normalment haurem disfrutat de la platja de Gandia alguna vesprada passejant pel seu passeig marítim però molt pocs vegades corrents, perquè en competició és molt difícil apreciar l'extraordinària platja que té el Grau de Gandia.


Un altre i no menys important per als que realitzen els 20 quilòmetres és que utilitzarem part del circuit, tan conegut per nosaltres, el de la Volta a Peu a Xaraco, com veieu una etapa que ens farà recordar diverses de les carreres que vénen sent habituals per a Dorsal 19.
Una de les particularitats que anem observant en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és el conéixer altres llocs on córrer, és una de les característiques que també es dóna al participar en les carreres que s'organitzen els caps de setmana, i eixe conéixer altres llocs és el que ens porta hi ha no considerar lo nostre com l'única cosa i lo millor. Açò ens val per a ser ampli de mires. 
Ja ho deia Sòcrates fa més de vint-i-quatre segles “Jo sóc ciutadà, no d'Atenes ni de Grècia, sinó del món”. Hui més que mai estes són paraules que necessitaríem apropiar-nos, per tant no siguem només corredors de Pego, o de Dorsal 19, siguem corredors del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada