IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 25 d’agost de 2016

“Matar dos pardals d'un tir”

“Matar dos pardals d'un tir”, solem usar esta expressió quan aprofitem una sola acció per a aconseguir diversos resultats al mateix temps, és a dir, quan s'aconseguixen dos objectius o resultats a partir d'un sol esforç, d'una sola vegada.

Este hauria de ser el nostre objectiu en el 1r Gran Fons dels Poblets si estem preparant la marató, aprofitar i comprovar si les nostres expectatives per a la marató de València van per bon camí.
Per a preparar la marató utilitzem diversos tipus d'entrenament però el sistema d'entrenament perfecte no existix. No hi ha un tipus de carrera que ens puga servir per si només per a entrenar la marató. El maratonià ha de sentir la diferència entre córrer a una velocitat o una altra, més ràpida o més lenta. Ha de sentir quan corre a ritme de marató o si ho fa per damunt o per davall.
Per a açò anem hi ha utilitzar la 4a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, per a córrer durant uns quilòmetres a ritme de marató, és important que el nostre organisme comence a memoritzar quin és el ritme que haurà de portar el dia de la marató, ni més ràpid ni més lent, els nostres músculs han de memoritzar el tipus de camallada, la força que realitza cada múscul per a aconseguir un estil de carrera més econòmic.

L'esmorzar 
El 1r Gran Fons dels Poblets ens brinda un bon circuit per a provar, València és tota plana i el nostre estil de carrera devem buscar-lo en el pla, ja hem tingut pujades i baixades per a agafar força ara hem de buscar economia de carrera a ritme de marató.
Una altra cosa important és començar a estar segurs si el nostre ritme previst és possible, tal vegada siguem un poc optimistes o tal vegada un poc previnguts, i ja va sent hora de comprovar com ens sentim amb el nostre ritme.
Imaginem a un corredor convençut que no podrà amb el ritme de marató que havia previst.  Amb eixa expectativa de fracàs, quina proporció dels seus recursos personals serà capaç de mobilitzar?
Eixe corredor ja s'ha dit així mateix que no pot, que no se li dóna bé això de córrer una marató, que mai podrà ser un bon maratonià. El pitjor és que el problema s'agreuja si comença el seu entrenament amb eixes perspectives, quines actituds prendrà? Seran actituds segures, positives, ferms, enèrgiques? Reflectiran les seues verdaderes possibilitats? El més probable és que no.

Poliesportiu
Quan un corredor està convençut que fracassarà, quins motius té per a posar un esforç intens i constant? Comença amb uns convenciments que assenyalen el que no pot fer, i eixes conviccions reforcen actituds de passivitat, de titubeig, de falta de fermesa. Mobilitzarà una part molt xicoteta del potencial dels seus recursos físics. Què resultats es derivaran de tot açò? Amb tota seguretat seran uns entrenaments mediocres, en el millor dels casos. I eixos resultats mediocres molt possiblement reforçaran el seu convenciment negatiu inicial, la mala valoració que eixe corredor fa de si mateix, que va estar en l'origen del problema: no servisc per a córrer, i açò no canviarà.
És este un exemple clàssic de cercle viciós, d'equivocada valoració d'un mateix. Quan es cau en eixa dinàmica, el fracàs crida al fracàs. Açò els porta a fer poc o res per descobrir i potenciar els seus propis recursos. Més aïna, solen tendir a buscar la manera de quedar-se tal com estan fent el mínim esforç possible.
Imaginem ara a un altre corredor (o a eixe mateix però amb una actitud diferent). Té il·lusió i esperança. Té la convicció que pot fer rendir molt més en els seus entrenaments. No dic que es crega ser el que no és, sinó que creu que pot traure més partit al que en realitat és. Quina proporció dels seus recursos utilitzarà eixe corredor? És indubtable que molt major. Quina classe d'actituds prendrà? El més probable és que siguen més animoses, més segures, amb major energia. Estarà convençut que arribarà més lluny, i posarà més interés per a aconseguir-ho. Amb eixe esforç, produirà, amb tota seguretat, resultats millors.
És una dinàmica oposada al cercle viciós del que parlàvem abans. En este cas, l'avanç crida a l'avanç (igual que abans el fracàs cridava al fracàs). Quan hi ha fe i hi ha esperança, cada pas avant genera més fe i més esperança, i ens anima a avançar a un pas encara més decidit.

Però..., podríem preguntar-nos, és que potser eixos corredors no fracassaran mai? És que basta d'estar convençut de poder aconseguir alguna cosa per a aconseguir-la? No és confondre la il·lusió amb la realitat?
És evident que eixos corredors també fracassaran moltes vegades, com tot el món. En el camí de la millora en la carrera a peu si algú parla d'un avanç lineal i sense cap entropessada, sap molt poc. Però no totes les  entropessades ténen per què ser negatives: cabria citar ací això que qui entropessa i no cau, avança dos passos.
D'ací la importància d'entrenar en ambients agradables on l'optimisme este sempre present, d'ací que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i la seua quarta etapa el 1r Gran Fons dels Poblets siga una bona opció per a entrenar.
L'eixida serà des del poliesportiu dels Poblets, Partida Revoltes 21. https://goo.gl/maps/yzzietzBwtF2
L'hora les 07:30, el café ja sabeu a les 06:30.
Les dutxes en el poliesportiu.
I l'esmorzar en el bar Temptacions, Avd. Mestre Vicent, 3.
Tot en els Poblets.

El dia, diumenge que ve 28 d'agost del 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada