Si fóra la primera vegada que un corredor de
Dorsal 19 guanya algun trofeu o fóra la primera vegada que un corredor de
Dorsal 19 guanya un circuit de carreres seria més fàcil escriure una entrada
per a elogiar eixe èxit.
Si el guanyador d'eixe premi no fóra Máximo
seria també més fàcil lloar eixe triomf, però és que el guanyador absolut del
Circuit Arenes Alacantines és Máximo Folques, i jo, ja no se si podré trobar
paraules que no haja escrit ja en este blog lloant-lo i mostrant els seus
atributs i qualitats.
Hi ha un proverbi àrab que diu;”Quan hages de
parlar, fes-ho de tal manera que les teues paraules siguen millors que el teu
silenci”. I clar, estic per callar i deixar que cada un de nosaltres valore
eixe premi, estic per guardar silenci i quedar-me només a feros participes de
la notícia. Però clar, el desig de compartir amb vosaltres algunes reflexions
és un desig que vaig hi ha intentar equilibrar.
Si guarde un poc de silenci vos done
l'oportunitat pa què busqueu en els vostres records totes les vegades que heu
vist pujar a Máximo a arreplegar un premi, així cada un podrà triar eixe trofeu
que considere més important. D'estos instants de silenci, per tant, poden
brollar les paraules que cada un crega que millor simbolitzen no sols este
premi sinó tots els aconseguits per Máximo, i si continueu un poc més en
silenci haureu tingut temps per a reflexionar, per a valorar i analitzar el que
representa ser el guanyador del Circuit de les Arenes Alacantines.
Si heu estat en silenci i heu trobat
respostes m'haureu llevat un gran pes de damunt i molt de treball perquè ja no
farà falta que busque quin és el millor triomf de Máximo, ni que busque eixes
paraules d'exaltació per a esta gesta tan gran de Máximo, i de rebot també per
a Dorsal 19.
D'altra banda, sens dubte que esta llengua
nostra no ha de quedar paralitzada quan hi ha molt a dir i testificar sobre
Màximo Folques i Dorsal 19. Hem de parlar molt, sense cansar-nos, de tot el que
es fa, de tot el que se sap i de tot el que se sent al voltant de la nostra
carrera a peu.
Per tant, continuarem buscant eixes paraules,
paraules que també ens han de fer pensar i reflexionar, ens han de fer pensar i
reflexionar que allò que ha aconseguit Máximo no és fàcil, no és fàcil tindre
una qualitat innata i tampoc és fàcil l'entrenament que cal realitzar, per això
cal anar amb atenció i pensar-s'ho un poc abans d'intentar imitar els
entrenaments que sens dubte ha hagut de realitzar per a aconseguir tots els
seus objectius.
No tots som Máximo, cada persona esta
capacitada per a aconseguir uns nivells físics i sobrepassar-los és posar en
joc la nostra salut. Quan estem sans entrenem i entrenem, i moltes vegades
pensem poc en la nostra salut. Creiem que el normal és entrenar i anar pujant
cada vegada més les nostres exigències fins que ens lesionem i perdem una part
de la nostra salut.
Ja se que és difícil, conformar-se en no
guanyar, a saber que ja has arribat a la cima i que esta es troba molt més
avall que lo que ens agradaria, que ja no ascendiràs més, però és una decisió
nostra. Una decisió que hem de prendre, la decisió d'apoderar-nos de la nostra
vida. L'elecció de connectar-te amb la certesa que, en última instància, el teu
destí depén de tu. Cal cuidar primer la nostra salut.
Esta clar que el nostre futur no el deuen
determinar les circumstàncies. Sinó la nostra resposta davant de les circumstàncies,
l'actitud que assumim, les decisions que prenem, les accions que emprenguem és
el que conformara el nostre futur.
Que la majoria de nosaltres no puga
aconseguir mai els nivells del nostre company, que comprovem que les nostres
marques ja no baixaran més o que una lesió ens impedisca millorar no és que no
puga afectar-nos. Clar que sí. Tots som humans. Hi hi ha coses que ens dolen,
que ens roben energia, que ens fan plorar i fins a pensar que hem d'abandonar
això que tant ens agrada.
Però després d'eixa mala notícia, de la
lesió, de plorar per a descarregar la ràbia, la tristesa o la por què decidim
fer? Quines actituds triem assumir? A què ens comprometem? Les nostres
actituds, decisions i accions són el que al final marcaran la direcció de la
nostra vida. La teua vida, el teu èxit, el teu progrés, la teua superació, el
teu pròxim nivell de qualitat de vida, depén de tu. Està en tu. Està en la teua
capacitat per a triar una millor resposta. Una resposta diferent de la del
passat, una resposta que et permeta sentir que t'apoderes del teu destí.
Identificar el meu destí amb el del meu cos,
amb els entrenaments, i amb la consecució de marques o premis és manifestament
insà, perquè este cos mortal és fràgil i es lesionara, no som només el nostre
cos i les nostres marques, som molt més del que el nostre cos és capaç de
donar-nos.
En fi, no correguem riscos innecessaris, la
nostra salut és molt important. Admirem els triomfs dels nostres companys,
lloem les seues gestes, disfrutem de posseir en el nostre club a un corredor
com Màximo i disfrutem amb la carrera a peu, però sense excessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada