IN MEMORIAM

diumenge, 4 de setembre del 2016

Màximo Folques guanya les arenes Alacantines.

Si fóra la primera vegada que un corredor de Dorsal 19 guanya algun trofeu o fóra la primera vegada que un corredor de Dorsal 19 guanya un circuit de carreres seria més fàcil escriure una entrada per a elogiar eixe èxit.

Si el guanyador d'eixe premi no fóra Máximo seria també més fàcil lloar eixe triomf, però és que el guanyador absolut del Circuit Arenes Alacantines és Máximo Folques, i jo, ja no se si podré trobar paraules que no haja escrit ja en este blog lloant-lo i mostrant els seus atributs i qualitats.
Hi ha un proverbi àrab que diu;”Quan hages de parlar, fes-ho de tal manera que les teues paraules siguen millors que el teu silenci”. I clar, estic per callar i deixar que cada un de nosaltres valore eixe premi, estic per guardar silenci i quedar-me només a feros participes de la notícia. Però clar, el desig de compartir amb vosaltres algunes reflexions és un desig que vaig hi ha intentar equilibrar.
Si guarde un poc de silenci vos done l'oportunitat pa què busqueu en els vostres records totes les vegades que heu vist pujar a Máximo a arreplegar un premi, així cada un podrà triar eixe trofeu que considere més important. D'estos instants de silenci, per tant, poden brollar les paraules que cada un crega que millor simbolitzen no sols este premi sinó tots els aconseguits per Máximo, i si continueu un poc més en silenci haureu tingut temps per a reflexionar, per a valorar i analitzar el que representa ser el guanyador del Circuit de les Arenes Alacantines.

Si heu estat en silenci i heu trobat respostes m'haureu llevat un gran pes de damunt i molt de treball perquè ja no farà falta que busque quin és el millor triomf de Máximo, ni que busque eixes paraules d'exaltació per a esta gesta tan gran de Máximo, i de rebot també per a Dorsal 19.
D'altra banda, sens dubte que esta llengua nostra no ha de quedar paralitzada quan hi ha molt a dir i testificar sobre Màximo Folques i Dorsal 19. Hem de parlar molt, sense cansar-nos, de tot el que es fa, de tot el que se sap i de tot el que se sent al voltant de la nostra carrera a peu.
Per tant, continuarem buscant eixes paraules, paraules que també ens han de fer pensar i reflexionar, ens han de fer pensar i reflexionar que allò que ha aconseguit Máximo no és fàcil, no és fàcil tindre una qualitat innata i tampoc és fàcil l'entrenament que cal realitzar, per això cal anar amb atenció i pensar-s'ho un poc abans d'intentar imitar els entrenaments que sens dubte ha hagut de realitzar per a aconseguir tots els seus objectius.

No tots som Máximo, cada persona esta capacitada per a aconseguir uns nivells físics i sobrepassar-los és posar en joc la nostra salut. Quan estem sans entrenem i entrenem, i moltes vegades pensem poc en la nostra salut. Creiem que el normal és entrenar i anar pujant cada vegada més les nostres exigències fins que ens lesionem i perdem una part de la nostra salut.
Ja se que és difícil, conformar-se en no guanyar, a saber que ja has arribat a la cima i que esta es troba molt més avall que lo que ens agradaria, que ja no ascendiràs més, però és una decisió nostra. Una decisió que hem de prendre, la decisió d'apoderar-nos de la nostra vida. L'elecció de connectar-te amb la certesa que, en última instància, el teu destí depén de tu. Cal cuidar primer la nostra salut.
Esta clar que el nostre futur no el deuen determinar les circumstàncies. Sinó la nostra resposta davant de les circumstàncies, l'actitud que assumim, les decisions que prenem, les accions que emprenguem és el que conformara el nostre futur.
Que la majoria de nosaltres no puga aconseguir mai els nivells del nostre company, que comprovem que les nostres marques ja no baixaran més o que una lesió ens impedisca millorar no és que no puga afectar-nos. Clar que sí. Tots som humans. Hi hi ha coses que ens dolen, que ens roben energia, que ens fan plorar i fins a pensar que hem d'abandonar això que tant ens agrada.

Però després d'eixa mala notícia, de la lesió, de plorar per a descarregar la ràbia, la tristesa o la por què decidim fer? Quines actituds triem assumir? A què ens comprometem? Les nostres actituds, decisions i accions són el que al final marcaran la direcció de la nostra vida. La teua vida, el teu èxit, el teu progrés, la teua superació, el teu pròxim nivell de qualitat de vida, depén de tu. Està en tu. Està en la teua capacitat per a triar una millor resposta. Una resposta diferent de la del passat, una resposta que et permeta sentir que t'apoderes del teu destí. 
Identificar el meu destí amb el del meu cos, amb els entrenaments, i amb la consecució de marques o premis és manifestament insà, perquè este cos mortal és fràgil i es lesionara, no som només el nostre cos i les nostres marques, som molt més del que el nostre cos és capaç de donar-nos.

En fi, no correguem riscos innecessaris, la nostra salut és molt important. Admirem els triomfs dels nostres companys, lloem les seues gestes, disfrutem de posseir en el nostre club a un corredor com Màximo i disfrutem amb la carrera a peu, però sense excessos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada