IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimarts, 27 de setembre de 2016

Un gust per saber

“Els perdedors i els autodidactes sempre saben molt més que els guanyadors. Si vols guanyar, has de concentrar-te en un sol objectiu, i més et val no perdre el temps a saber més: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors”. Esta frase l'acabe de llegir en la contraportada del llibre que acabe de començar, “Número Cero” d'Umberto Eco.


I, no he pogut aguantar-me a traslladar-la al nostre món de corredors, si bé tots sabem que les nostres carències no ens fan ser necessàriament perdedors, si que són les que ens portaran a ser millors corredors perquè el saber que no anem hi ha poder, per exemple, córrer una marató o el saber com puga ser de complicat el rebaixar la nostra marca personal és el que ens farà entrenar més. Són les nostres imperfeccions les que ens porten a entrenar, a córrer amb fred o amb calor, a buscar hores on no n'hi ha i hi ha provar totes classe d'entrenaments per a millorar.
Però Umberto Eco afig una cosa diferent, fa un pas més: -el plaer de l'erudició-, el plaer per la “Lectura diversa, docta i ben aprofitada” com ens diu el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua. El gust per conéixer, en el nostre cas, tot el que esta relacionat amb el món de la carrera a peu.
Humanament hi ha una inclinació natural, un gust per saber, per conéixer coses, per tindre notícies d'un fet o persona, per ser docte en alguna matèria o habilitat per a algun ofici.
Els corredors d'un cert nivell tenen la sort de poder comptar amb entrenadors, fisioterapeutes, nutricionistes i totes les ajudes que es puguen permetre i no tenen la necessitat de saber molt més, només complir el que els indiquen, però els corredors més normals hauríem de tindre “el plaer de l'erudició” perquè estem bombardejats amb una quantitat d'informació sobre la carrera a peu moltes vegades contradictòria.


Es fan afirmacions amb tanta aparença de normalitat i cientisme que a la gent a penes li queden ganes de detindre's a reflexionar i adonar-se que es tracta d'afirmacions sense fonament. Ens trobem amb una sèrie de controvèrsies en este món de la carrera peu que ens deuen portar a intentar aclarir-les, perquè mitjans hui en dia hi ha.
S'esta discutint sobre la inexistència del llindar anaeròbic pel que la majoria de percentatges que apliquem en els entrenaments estarien malament, s'esta posant en dubte l'efectivitat de la majoria de suplements nutricionals o se'ls esta donant una importància que no tenen, hi ha una corrent d'entrenadors que estan en contra quan es diu que en l'entrenament de força s'han de dissenyar els exercicis de la manera més semblant possible al gest esportiu. Però potser hi ha eixa possibilitat amb la carrera a peu? Es poden activar en el gimnàs els músculs de les cames en seqüències idèntiques o semblants a quan es corre? Servix per a alguna cosa la tècnica de carrera per a corredors veterans? Hi ha els superaliments? És la cervesa una beguda de reposició? Ajudes ergogénicas?
Estes i moltes altres preguntes són les que ens han de fer despertar la nostra inclinació natural per conéixer, un gust per saber, per conéixer les coses.


Els corredors, vullga's o no, necessitem ser erudits. Tenim una vocació de pensadors perquè tenim la necessitat pensar. Sentim que hem de saber més sobre l'estructura i funcionament del cos humà, ens hauria d'interessar la nutrició esportiva, ens convindria esbrinar tot el que puguem sobre el metabolisme i la fisiologia de la carrera a peu, tenim la necessitat d'esbrinar tot allò que s'ha relacionat amb el nostre entrenament, estar al corrent de que representa el massatge esportiu, de com ens afecten les lesions, la seua prevenció i tractament.  
Òbviament hi ha corredors amb més interés que altres però generalment a tots ens agradaria tindre alguns coneixements de totes eixes matèries, per al corredor modern el córrer ha d'anar de la mà del gust per saber, el gust per conéixer i adonar-se que actualment tenim al nostre abast una tecnologia que ens permet obtindre molta informació.
Però, atenció amb el doctor Google, cal saber on buscar i que pagines mereixen confiança, on estan els estudis que són de fiar o són interessats, cal buscar els documents de consens i on es troben els metanálisis, una de les pagines que deurien tindre guardada tots els corredors en la barra del navegador és: http://www.femede.es/  i la seua secció http://archivosdemedicinadeldeporte.com/.


És ací on haurem de mirar quan tinguem dubtes, o quan tinguem interés en saber, o quan vullguem contrastar, i, a més cal entendre que el saber implica la missió del compartir. Compartir, comunicar el que sabem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada