IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Tres dorsaleros cap a la Botamarges

Si en l'entrada anterior vam parlar de la nostra col·laboració en la Botamarges en esta ho anem farem sobre la carrera i la nostra participació en ella. Tres són els dorsaleros que ens representaren en estos aproximadament 70 quilòmetres, Batiste Piera, Alberto Pons i Amedeo Maturo.

Per als que no ho sàpien la Botamarges és una carrera per muntanya que comença i acaba en Forna, i que transita pels termes municipals d'Oliva, Villalonga, Alpatró, Benisili, Benisivà, Benirrama, l'Adzúbia i Pego. Com veieu moltes muntanyes cal creuar per a completar el circuit, el que ens porta a què siga d'una dificultat alta, ja que té un desnivell acumulat positiu de 3700 metres.
Molts de nosaltres no tenim clar el que significa el desnivell així que intentara aclarir-ho un poc, existixen per a les carreres de muntanya tres tipus de desnivells, l'acumulat, el positiu i el negatiu.
El positiu seria la suma dels metres ascendits i per tant el negatiu serà la suma dels metres descendits i l'acumulat és la suma dels dos. M'estic referint als metres pujats o baixats en altura no en distància. Si tenim en compte que per a distàncies de més de 60 quilòmetres i més de 2500 metres de desnivell positiu es considera una carrera de dificultat alta ja tindrem una idea del que se'n van ha trobar Bautista, Alberto i Amedeo. 

Només aplicant un poc el nostre sentit comú nos en adonarem que un corredor que visca i entrene en una ciutat o no tinga muntanyes que pujar i baixar va hi ha tindre molts problemes per a enfrontar-se a la Botamarges, però els dorsaleros tenen la sort de comptar amb gran quantitat d'elles al nostre voltant.
Els hem vist durant els últims mesos entrenant moltes vegades i en algunes ocasions hem coincidit amb ells en algunes etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i els hem vist també com en la seua preparació han acudit a participar en diverses carreres de muntanya.
Amedeo, Batiste i Alberto no sols estan entrenats per a participar amb èxit en la Botamarges sinó que acumulen molta experiència en carreres de fons pel que saben perfectament al que s'enfronten i tenen ben determinats els objectius que volen complir.
També coneixen el circuit perquè han entrenat per ell, realitzant els trams més complicats i durs amb la finalitat de tindre planificat cada un d'ells, per a afrontar-los amb una estratègia diferent depenent del punt quilomètric en què es troben.

Un altre aspecte que tampoc han deixat a l'atzar, perquè a pesar d'haver-se preparat per a uns objectius clars i realistes així com haver realitzat una correcta planificació que afavorisca el seu compliment, poden sorgir dificultats en la carrera. Estes dificultats les tenen estudiades en la mesura que siga possible (fatiga, deteriorament físic, mal temps, picadura d'un insecte, mareig, bambolles en els peus, etc.). La clau està en estos casos, com han fet ells, anticipar-se ha els dits contratemps que poden aparéixer durant la carrera i tindre preparades les solucions per a cada cas.
La Botamarges és una carrera llarga, molt llarga, i a la distància cal afegir la duresa del terreny en què es desenrotlla pel que tota precaució és poca, sabem que els nostres tres corredors estan preparats, i que tot els eixirà bé, pel que esperem que la sort també els acompanye. Encara que coneixent-los hauran deixat molt poc espai per a la sort i encara que en este tipus de carreres la sort és important si no la treballem en els entrenaments i en la preparació, eixe dia servirà de poc.
Isaac Asimov va dir en alguna ocasió, “la sort afavorix només a la ment preparada”, ells estan preparats pel que la sort els acompanyara. Tots sabem que perquè una carrera d'estes característiques ens isca bé hem d'unir a l'entrenament un poc de sort ja que si esta ens falla tot l'entrenament que hem realitzat no ens servirà de res, però una cosa és clara si no estem entrenats mai anem hi ha tindre sort eixe dia.
Van hi ha tindre 16 hores per a acabar-la, temps crec més que suficient per als nostres corredors, així com el pas pels punts de tall que hi ha posat l'organització en el quilòmetre 53 en Benirrama a les 18:30 i en el quilòmetre 60 en l'Adsubia a les 20:00. En condicions normals no crec que tinguen cap problema sabent que l'eixida és a les 06:00 del matí.


Ja se que els nostres corredors tenen la suficient experiència per a tindre sempre controlada la carrera però no puc acabar sense fer-los memòria, en este tipus de carreres s'ha de procurar tindre un gran autocontrol i no eixir-se del pla previst i que les emocions no ens dominen.
El que no significa que no s'haja de córrer relaxat i disfrutant quan es puga del paisatge, ni xarrar i canviar impressions amb els companys però sempre sense eixir-se del pla previst.
En una carrera tan llarga i amb tantes hores el millor sistema és portar-ho tot apuntat, tindre uns punts de referència com poden ser els avituallaments i els començaments de les pujades més dures i allí tirar un ràpida ullada al que teníem preparat per a eixe lloc; menjar, beure, caminar, córrer o comprovar el ritme.


Són moltes hores corrents i qualsevulla desorientació en el menjar o la beguda pot ser fatal, no costa res portar uns xicotets apunts, i mirar-los clar.

En fi, des d'ací i en nom de tots els dorsaleros felicitar-los per l'interés i dedicació que han posat per a complir amb eixa il·lusió, felicitar-los també per l'èxit que representa només el decidir-se i felicitats per que sabem que tot anirà bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada