IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 23 de novembre de 2016

Dorsaleros generosos.

Ens queden algunes coses que comentar sobre la marató de València, no hem dit res dels guanyadors que per cert les dones van realitzar la millor marca que sa realitzat a Espanya i que per tant és també rècord de la carrera, ni hem dit la quantitat de corredors que van participar però de moment continuarem amb els dorsaleros i deixarem per a més avant eixos temes. 



Hi ha els que pensen que divertir-se en una carrera consistix només a participar i aixi passar a formar part dels protagonistes de la carrera, no obstant això, un corredor pot anar molt més enllà de ser el protagonista, pot ajudar als protagonistes a aconseguir els seus objectius, i en Dorsal 19 vam tindre en la marató de València tants dorsaleros que van participar en eixes labors d'assistència i de guia com a verdaders protagonistes.
El córrer que tant ens agrada i que ens permet moltes hores de diversió pot emportar-nos a que ens concentrem tant en els nostres objectius que ens oblidem dels altres corredors, convertint-nos en “dependents” de la carrera i si arribem ací, a això no se li pot anomenar diversió.



Si no tenim atenció, és fàcil que ens anem aïllant, per això és tan important per al corredor participar en les il·lusions dels altres, és important que ens sentim participes dels èxits dels nostres companys pa què el nostre món de la carrera a peu siga complet.
No s'en altres clubs, però en Dorsal 19 la majoria dels corredors se senten encantats de deixar el protagonisme als seus companys per a desprendre's de les seues aspiracions i per unes hores concentrar-se en els altres.


Si mirem les fotografies dels nostres corredors en la marató de València nos en adonarem que la gran majoria d'ells estan acompanyats i ens costara esbrinar, llevat que els coneguem, qui acompanya a qui. És veritat que no tenim el nivell suficient en els nostres corredors per a poder donar “una mà” als més ràpids, però es fa tot el que es pot perquè cap dorsalero se senta sol en la marató, sobretot en la de València.
Podria fer ara una llista amb tots els que van córrer tota la marató o una gran part d'ella ajudant als seus companys, però trencaria una gran part de l'encant que representa el desprendre's del protagonisme per a donar-li'l als altres.



Pareix una tasca fàcil acompanyar a un altre corredor però açò ens succeïx si ho mirem des d'un punt de vista distant, perquè córrer una marató a un ritme un poc més lent del que es podria realitzar representa molts mesos d'entrenament ja que no es posa un les sabatilles i es corre 42195 sense entrenar per molt baix que siga el ritme. No acompanya ningú el seu company durant mitja marató si no esta segur de poder mantindre amb seguretat eixe ritme, cal entrenar. Molts dels nostres companys acostumats a les voltes a peu han hagut de realitzar un esforç per a mantindre ritmes pròxims als seus durant més de 15 quilòmetres i això no és un passeig.



Hi ha també una responsabilitat que cal assumir, una “llebre” no pot fallar ni pot donar la sensació al seu company que té dificultats per a mantindre el ritme, tots hem vist llebres patir tant com a qui acompanya i a més la marató de València ens dificulta molt eixa labor, perquè el 10K ens obliga a haver de triar, perquè són molt pocs els que poden realitzar les dos carreres pel que alguns han d'oblidar-se de córrer la seua 10K a canvi de fer de “llebres”.



En fi, tenim sort en Dorsal 19 de tindre tants corredors generosos que oferixen el seu esforç gustosament als altres, a primera vista este valor pareix tan trivial i sense importància que no el valorem com es mereix però ajuda al nostre club a convertir-nos en corredors més altruistes i generosos, brindant un millor ambient en les nostres relacions.
Ens queda ja només parlar del 10K una carrera que no esta oblidada perquè allí es van aconseguir les millors classificacions dels dorsaleros, a saber un tercer i un octau lloc, però això ja serà demà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada