IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 27 de novembre de 2016

Eixa sabatilla que ens farà volar

Vist el vist, no ens queda més remei que escriure un poc sobre les sabatilles per a córrer i la seua importància.
I és que molt han canviat els temps des que els atletes grecs corrien descalços en aquells primers Jocs Olímpics. Hem anat avançant en matèria de calçat; per mencionar un exemple, en el segle XIX, uns entrenadors anglesos van idear les primeres millores: fixar en les soles de les sabatilles unes xicotetes tires per a la seua adherència. Era el principi d'una carrera que buscava millorar el rendiment esportiu.


Hui en dia, les grans marques, s'han encarregat d'investigar nous materials i formes, no sols en sabatilles sinó també en roba per a competir com en el cas dels trages per a velocistes que són capaços d'adaptar-se a les corbes per a optimitzar el rendiment; donant-los -com a un auto esportiu- l'avantatge d'una estructura aerodinàmica.
Hem vist també infinitat de corredors en estes Olimpíades, i t'hauràs preguntat: com és que no se'ls nota la humitat en la seua roba quan corren?, és més, ni tan sols se'ls arruga. Perquè deixa'm dir-te que es poden conservar impecables gràcies a què utilitzen vestits que els permeten una sudoració lliure; inclusivament, mentres més s'eleve la temperatura del seu cos, les seues robes oferixen més ventilació per a refrescar-les.
Tecnologia pura! Estes teles tenen un valor incalculable per a l'esportista perquè s'encarreguen de protegir-lo i de brindar-li frescor o calor depenent del que necessita.

Des que la tecnologia es va apoderar de l'esport, els gimnasos, les pistes i tot aquell lloc que usen els atletes es veu ara ple de computadores, sensors, càmeres digitals i de qualsevol aparell que ajude al desenrotllament dels corredors, sense que estos beguen, inhalen o s'injecten cap tipus de compost, sense que facen ús de substàncies prohibides que l'única cosa que fan és perjudicar la seua salut.
En estes pràctiques no s'usen productes químics, sinó només reaccions físiques; com per exemple, usen un habitació de clima artificial anomenat cambra hipóxica, una espècie de tenda de campanya que en el seu interior reduïx la pressió ambiental i simula les condicions a què s'enfrontarien els esportistes si entrenaren a una gran altura.
I així podríem citar i citar exemples… El món de la carrera a peu ha tingut un gran creixement; però sobretot, s'ha desenrotllat un especial interés en tot el que este relacionat de córrer més ràpid.
I ni parlar ja dels avanços en la medicina esportiva que recolzada en tot el que la tecnologia oferix, és capaç de previndre i de curar lesions que fa uns tots els anys hubieran deixat que fóra a la majoria dels atletes.
En l'alimentació també s'han observat grans avanços ja que al conéixer la composició científica dels aliments i com reaccionen bioquímicament amb el cos humà, els nutricionistes han aconseguit desenrotllar dietes adequades per a les metes específiques dels atletes. La nutrició d'alta tecnologia, ha aconseguit que algunes companyies fabriquen aliments, begudes i suplements energètics per a la majoria de situacions i d'esportistes.


Pensa en qualsevol esport i veuràs implementada tecnologia per qualsevol lloc; el que siga, per més rar i estrany que parega. Però no sols la tecnologia va aplicada a l'atleta, també els mètodes per al mesurament de temps, classificacions i de distàncies; tot açò ha fet que els criteris de desempat siguen nuls. Hui en dia, hi ha dispositius que mesuren els resultats de les competències amb un 99.99% de precisió.
I clar les sabatilles no es podien quedar arrere i hui tenim una àmplia gamma de sabates així que l'elecció es fa sovint difícil. Les marques lideres fabriquen amb un alt nivell de qualitat i amb models que es diferencien molt dels que fabricaven fa uns anys, tots d'una qualitat increïble.
Com és possible que hi haja corredors que rebutgen categòricament un model i que altres pensen que és la millor sabatilla del mercat?. No és estrany trobar-nos amb estes situacions en les nostres conversacions.
Hui en dia no podem afirmar que un model de sabatilla este fabricat millor que un altre o que una marca no fabrica bé les sabatilles de córrer. La bondat d'una sabatilla de córrer no depén només del tipus de sabata, l'estructura i els materials que la componen.


Pot ser que una sabata siga ideal per a mi i molt roín per al meu amic, perquè tenim característiques tècniques especials. Per exemple, si assumim que els dos tenim una xafada neutra, i per tant no necessitem sabates especials per a estabilitzar el contacte del peu en el sòl, les diferents sensacions que tenim quan usem un mateix model dependrà del grup de músculs que participen principalment en la carrera.
Si un de nosaltres utilitza molt els quàdriceps quan corre sentira unes males sensacions si utilitza unes sabatilles que tinguen una sola baixa en el taló i que en la part mitjana no siguen molt flexibles.
Si quan correm tenim el punt de gravetat molt baix o siga som dels que pareixem que correm assentats, una sola alta en el taló ens ajudara a alçar el maluc pel que mourem el centre de gravetat lleugerament cap avant pel que els nostres cuixes es veuran lleugerament descarregats fent que les nostres pantorrilles ens ajuden més en la fase d'espenta del peu.
Però, tindríem males sensacions si fóssem corredors que tenim una bona mecànica de carrera i la nostra sabatilla tinguera una sola massa alta en el taló el que a l'avançar el nostre centre de gravetat cap avant ens obligaria a tindre sempre els nostres panxells en tensió pel que ens cansaríem més.
A més, el corredors que quan corren espenten molt amb els turmells, els peus no se senten còmodes amb sabatilles molt blanetes i elàstiques ja que ells ja amortixen molt bé i se'ls carreguen les cames, és el que ens succeïx quan correm en la pista amb sabatilles amb molta amortiguació, que ens cansem abans i no ens sentim còmodes.
Com podeu comprovar hi ha molt més que esbrinar que si som pronadors, supinadors o el nostre córrer és neutre per a triar les nostres sabatilles.
Com veieu, no és fàcil establir quina és la millor sabata per a córrer ja que davant de les nostres bones o males sensacions és molt difícil esbrinar els motius.

Generalment si seguim la nostra experiència i ens deixem aconsellar per un bon professional aconseguirem després de moltes proves trobar eixa sabatilla que ens farà volar.
Si som fans d'una marca o de un model el deurem seguir fins que en el passar dels anys ens veurem obligats a canviar perquè la nostra mecànica de carrera ho farà també i passarem per temporades que no trobarem eixa sabatilla perfecta però és el que té este món de la carrera a peu que és un "sense parar".
Per cert Nike ja ha provat el nou sistema per a les sabatilles de carreres de fons, les va provar l'americà Galen Rupp en la final del 10K de l'Olimpíada de Rio però no quan va córrer la marató, i l'esta perfeccionat l'equip d'atletisme de la Universitat d'Oregon, encara que no eixirà a la venda fins a l'Olimpíada de Tòquio on serà l'estrela de Nike. 

Com veieu les marques de sabatilles no es detenen o el que ens obliga a estar sempre atents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada