dilluns, 21 de novembre de 2016

Llavors amem la marató.

Tènia que arribar el dia, no podia ser d'una altra manera, la tan desitjada per uns i volguda per altres arribá. La Marató de València ja s'ha corregut i com tota marató és més fàcil desitjar-la que voler-la. 

En Dorsal 19 desitgem la Marató de València i volem la Marató, no és el mateix. Desitjar és més superficial i immediat, córrec una marató i ja esta. Voler és més profund i llunyà, necessite córrer una marató. Aquell veu al curt termini, amb mirada curta per a provar, perquè no li ho compten. Este veu al llarg termini, amb una visió allargada, extensa, espigada, que se situa en els veïns del futur.
Veieu la diferència, desitgem la Marató de València perquè volem la Marató.
Desitgem la Marató de València perquè és una bona opció per a convertir a un corredor en maratonià, on poder introduir i captivar amb arguments positius tot el que representa la marató i així entusiasmar i seduir amb el que es viu i se sent corrent a València.
La majoria dels dorsaleros que volen i amen la marató l'han coneguda en la Marató de València, com enguany que també han tingut el seu baptisme de foc, Linda, Rosa, Nando, Raúl, José i Joan. 6 dorsaleros que tal vegada ja amen i volen la marató i que tal vegada ja hagen deixat arrere eixa agitació, eixa gana, eixe anhel, eixa ànsia i eixa apetència per conéixer i experimentar per primera vegada una aventura.

És fàcil que alguns d'ells ja formen part d'eixe grup de dorsaleros que com Bay, Vicent Sendra, Vicent Arbona, Enrique, Tino i Màximo ja corren la marató per que els motiva a ser millors, perquè els eleva cap a plans superiors perquè busquen vivències més profundes.  Ací entra de ple ja la voluntat, eixa peça clau que els fa capaços de renunciar a la immediatesa pel llunyà, capacitat per a ajornar la recompensa d'altres carreres i altres marques per la marató, buscant una recompensa de més calat perquè senten que ha d'existir algun plaer superior i deu estar en la vinent marató.
En la pràctica tots els maratonians apareixen mesclats però en la teoria es distingixen, ho diré d'una manera més contundent. Córrer una marató per a un ser humà del segle XXI és un impossible. No té lògica i esta fora de tota sensatesa. El desitjar córrer una marató és un esforç tan descomunal i que requerix un sacrifici tan gran que voler córrer una altra marató és de persones que veuen les coses envoltades en un alo de fantasia i d'il·lusió.


Els que després de desitjar la marató ara la volen ja saben que això implica canvis en el forma de vida, canvis físics, socials, alimentaris i perquè no canvis també en el caràcter.
Què és el que fa que cada vegada més corredors apuntem cap eixa direcció, què és el que els arrossega? El sentir-nos motivats per allò que ens interessa, que ens conduïx a l'acció. El saber que realitzarem una cosa heroica que hem triat.
El problema està en la pregunta següent: com fomentar la nostra voluntat per a entrenar i córrer una marató, quan hi ha molts altres desitjos que ens trauen d'eixe objectiu i ens distrauen i ens allunyen i ens trauen de la senda que conduïx a la meta?, com no cansar-se quan la marató, que ens agrada i nos atrau, sempre esta lluny en el temps i tarda a arribar? 
Jo donaria la resposta següent: tenint clar el que un vol, concretant al màxim el seu contingut i evitant la dispersió; i a continuació, sabent fer atractiva eixa exigència. Mirant sempre fixament a l'horitzó de les il·lusions del provindre. Posant una mirada intel·ligent, sublimant esforços, no donant-se u per vençut quan les coses van malament o apareix el cansament i les dificultats, creixent-se un ant els problemes amb una fortalesa que es va fent rocosa. Eixe és el mètode. Som capaços? Llavors amem la marató.


     Els nostres MARATONIANS enguany han sigut:                   
CARLOS SISCAR BAY; 2:58:08.
MAXIMO FOLQUES LORENTE; 3:08:29.
CONSTANTINO NAVARRO MARTINEZ; 3:08:31.
NANDO SENDRA FALQUES; 3:23:37.
VICENT SENDRA FRANQUEZA, 3:26:26.
ENRIQUE LLAMBIES SENDRA; 3:27:17.
RAUL TAMARIT SERESOLA; 3:28:03.
TONY WOODALL; 3:44:45.
LINDA BLANCO CISCAR; 4:07:34.
VICENT ARBONA; 4:14:14.
ROSA MARI BOLTA MIRALLES; 4:14:15.
JOSE RODRIGUEZ VALDERRAMA; 4:20:18.
JUAN BAUTISTA PONS LORENTE; 4:24:58.
        Per hui prou, demà un poc més i un poc més personalitzat i mostrarem com el 10K és una distància a tindre molt en compte en Dorsal 19 i on el 10K de València ha servit com a rampa de llançament per als nostres nous dorsaleros.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada