IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 8 de desembre de 2016

Carreres i pujades.

El dia de la Constitució ens ha brindat carreres en el Raval de Gandia, en Terra Mítica i a Alcoi i hem pujat al podi en Terra Mítica amb Máximo que ha sigut 2n en la seua categoria i 3r de la general, gran carrera sens dubte.

Máximo en Terra Mitica
En estes setmanes on tants projectes estem preparant i tantes il·lusions comencen a nàixer, és hora també de tornar als entrenaments que fa setmanes que tenim oblidats, eixos entrenaments que no realitzem quan s'acosten les competicions com per exemple els que utilitzem per a millorar la força muscular en les cames, un entrenament que normalment no es realitza quan estem competint o preparant una carrera en concret, encara que es deuria realitzar durant tot l'any, m'estic referint a les “pujades”. 
És veritat que no tots els dorsaleros l'usem, però servisca en la nostra disculpa la quantitat de circuits que tenim i que ens obliguen constantment a pujar i baixar, i que realitzem durant tot l'any. Les “pujades” és un entrenament que per ser dur li solem tindre feredat, perquè sempre tenim por de lesionar-nos, sobretot els que ja som veterans, per això utilitzem els circuits de Sant Antoni, serra de Mustalla i la “volteta” amb tanta assiduïtat, amb la intenció de realitzar un entrenament “invisible” de força.
En realitat no ens agraden estos entrenaments perquè les nostres cames són dèbils, els nostres músculs no tenen la suficient força per a realitzar-los amb una certa comoditat,  pel que les primeres setmanes hem de realitzar-los amb atenció i més lents, i a pesar d'això continuem patint.

Este tipus d'entrenament té una paradoxa prou curiosa, mentres què és necessari per als corredors de més de quaranta anys perquè a partir d'esta edat ja es va perdent força en els músculs i és fonamental realitzar-lo, és l'edat la que augmenta el risc de lesió. Però el perill no esta en la pendent ni en la longitud sinó en la velocitat a què realitzem la pujada. Fins als cinquanta anys no hi ha cap problema amb este entrenament, una vegada passats els 50 i fins als 60, les repeticions més curtes de per exemple 100 metres no les haurem de fer a la nostra màxima intensitat sinó que un poc més lentes. Una vegada sobrepassats els 60 anys és millor que evitem les pujades curtes i ràpides i ens centrem en les de 200, 300 i 400 ja que estes es realitzen a un ritme més lent i no portem a la nostra musculatura a un esforç tan alt.

Estos entrenaments els deuríem realitzar tots els corredors ja que només el véncer la força de la gravetat ja estem estimulant als nostres músculs perquè moguen una quantitat de fibres musculars que d'una altra forma quasi mai mouríem. Com més fibres musculars un corredor aconseguisca entrenar major serà el rendiment que li traura al seu entrenament.
Tres són els circuits que més realitzem per a aconseguir unes cames més fortes, el circuit estrela sempre a sigut i contínua sent el de Sant Antoni, 3'2 quilòmetres, ja siga a dreta o esquerra segons ens interessen que les pujades siguen curtes i dures fins als 100 metres o llargues i un poc més suaus arribant als 200 metres. L'altre circuit on ens agrada realitzar este tipus d'entrenament és el de la Peña del Gat, 500 metres, que a l'estar il·luminat és el que realitzem majoritàriament a l'hivern. El de la “volteta”, 19 quilòmetres, Pego-Ràfol-Sagra-Pego, és una altra història ja que les pujades són molt llargues i les baixades també amb el que és un entrenament diferent però és dels que més ens agrada als dorsaleros. 

Realitzant estos circuits és una bona forma de fer fàcil el difícil i possible el que pareix impossible.
Mitja d'Alcoy per relleus.
Manolo Mira y Rafa Sastre: 01:27:26-
Quarta de Marato. Alcoy.

Tania Navarro: 52: 53

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada