dissabte, 31 de desembre de 2016

La ultima de l'any.

Vaig hi ha començar la que espere que ha de ser la ultima entrada de 2016, una entrada amb què acabarem i començarem un any i en la que es deuria realitzar un xicotet repàs a tot el que ha succeït en Dorsal 19, però no ho vaig a fer, ja que d'ací a dos setmanes en la Gala 2016 de Dorsal 19 ja ho farem.


Llavors que ens queda per fer en estes poques hores que ens queden d'este 2016, per descomptat córrer la Sant Silvestre de Pego i saldar tots els conflictes que hem pogut crear en els últims dotze mesos, cal abandonar este 2016 i poder mirar cap arrere i deixar-lo anar amb la consciència tranquil·la.
Pel que la primera cosa que faré és donar: Gràcies!
La segona cosa ha de ser: Demanar perdó!
Lo que vull fer de tercer: Demanar un gran any 2017!
Podem trobar molts motius per a donar les gràcies després de tot un any corrent. I trobar-los és possible si tenim els ulls ben oberts per a descobrir els milers de moments que hem disfrutat amb la carrera a peu.
GRÀCIES, per tots els quilòmetres que hem corregut enguany.
GRÀCIES, per tots els dies que es van convertir en inoblidables per eixa gran carrera que vam córrer.
GRÀCIES, per totes les nits d'insomni per culpa de la carrera de l'endemà.
GRÀCIES, per totes les profundes sestes que van succeir a eixos grans entrenaments.
GRÀCIES, pels entrenaments que me ens han permés aconseguir els nostres objectius.
GRÀCIES, a tots els corredors i dorsaleros que ens van recolzar i van animar a continuar corrent.
GRÀCIES, per tots els esmorzar, dinars i sopars que hem disfrutat gràcies a la carrera a peu.
GRÀCIES, GRÀCIES sobretot a la vida que com diu la cançó “m'ha donat tant”.


Ara he de pronunciar eixa paraula que tantes vegades deuria haver dit, però que per la meua desgana i orgull he callat.
És hora de demanar perdó a tots els que en enguany hem ferit, molestat o desairat d'alguna manera.  Als que tenien dret a esperar una resposta nostra i no li la vam donar, als que necessitaven unes paraules d'alé i ens vam quedar amb elles. Als que vam trobar desorientats, desesperats i tristos per no córrer com volien i vam passar de llarg. Vull demanar-los perdó.
PERDÓ, per les meues negligències, descuits i oblits, pel meu orgull, per la meua vanitat, per la meua neciesa i capritx, pel meu silenci i la meua excessiva loquacitat.
PERDÓ, per prejutjar els meus companys, per la meua falta d'alegria i entusiasme en algunes activitats que he fet.
En fi, PERDÓ per eixos llavis que no van somriure, per eixa paraula que vaig callar, per eixa mà que no vaig tendir, per eixa mirada que vaig desviar, per eixes oïdes que no vaig prestar i per eixa veritat que vaig ometre. 


Ara ja puc anar-me'n a dormir en pau esta última nit de 2016 i despertar demà en eixe any que començara i que serà el que cada un faça amb ell. Serà el millor o serà el pitjor? Serà un de tants, ni bo ni roín, sinó tot al contrari? De cada un de nosaltres depén.
Pel que hi hi ha començar-lo amb Esperanza per a no defallir. Amb Paciència i Humilitat. I amb la voluntat de fer les coses com deguem i no haver de demanar moltes vegades PERDÓ.
FELIÇ 2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada