IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

divendres, 16 de desembre de 2016

Ocasió per a felicitar el Nadal, el “Entrenament del Polvoró”

El diumenge 18 de novembre del 2016 realitzarem l'anomenat “Entrenament del Polvoró” amb el desig de continuar amb la tradició dels sopars i menjars que es realitzen per Nadal. Algunes persones ens podran dir que estes costums i tradicions les ha inventat la gent per a divertir-se i els comerços per a vendre. Però hem de recordar que hi ha molt de significat darrere de cada una i amb un sentit profund, perquè el Nadal no és un festeig més.

Les tradicions, en general, estan molt devaluades. S'ha difós la idea que són una cosa que es fa només per costum, inèrcia o imposició social o religiosa. Pues no, les tradicions tenen un nucli interior, un sentit profund que inspira i dóna significat a la celebració exterior.
Les tradicions i costums són una manera de fer present el que va ocórrer, o el que s'acostumava fer, en temps passats. Són els fets o obres que es transmeten d'una generació a una altra de forma oral o escrita. La paraula tradició ve del llatí “traditio” que ve del verb “tradere", que significa entregar. Es podria dir que tradició és el que els nostres avantpassats ens han entregat.
El “Entrenament del Polvoró” és una forma de continuar amb el costum de les famílies cristianes que se solen reunir en la nit del 24 de desembre, vespra del Nadal, i fer un sopar especial, o es reunixen en els dies successius. Es tracta que siga una menjar especial, diferent del de tots els dies, ja que s'està celebrant el Naixement del Fill de Déu. Este costum va nàixer a Europa i simbolitza l'abundància que Crist ens porta amb la seua arribada.
El Nadal és la tradició per excel·lència. Encara que immediatament cal aclarir que el Nadal és molt més que una tradició. És un esdeveniment. Un esdeveniment històric o, millor, "meta-històric", en el sentit que sobrepassa, desborda i envolta la història mateixa, il·luminant-la i donant-li el seu ple significat. Per això, el Nadal hui té tant que dir-li a la nostra cultura postmoderna.



Però no continuaré per ací, perquè al cap i a la fi som corredors i el món de la carrera a peu és un altre món, per descomptat, llavors; Té sentit desitjar un Feliç Nadal?
 El nostre món és un altre, però en paral·lel; on molts han posat la seua esperança en el capitalisme, o en l'Estat de benestar, o en estratègies financeres que faran que cada vegada treballem menys i visquem millor, o en el progrés fantàstic de la tecnologia, o en les bondats de tindre, per fi!, una democràcia que siga més que decent.
El que molts corredors i no corredors oblidem, potser voluntàriament, és que les lleis, els acords i les polítiques no tenen més poder que els cors dels sers humans que estiguen disposats a seguir-les, aplicar-les, fer-les valdre, patir inclús per elles. La fe secular i humanista sap tant d'organitzar racionalment el món que s'oblida de curar i educar profundament l'home.
Al final resulta que posar policies que ens cuiden a tots, i després súper-policies que vigilen els policies, i després meta-meta-policies que vigilen als súper-policies, no funciona, perquè tot cor humà està subjecte a corrompre's. Podem aconseguir que el parlament vigile el president, i els jutges vigilen als que vigilen el president. Podem posar cada funcionari, institució i projecte, cada un controlat per un altre i saber qui fiscalitza a qui i davant de qui ha de reportar-se cada u. Eixe entreteniment servix per un estona fins que et dónes compte que eixe esquema és dèbil quan tots són subornables.



Les coses no s'arreglen perque deixem de parlar en llatí i passem a l'anglés, al castellà o al català; no és assumpte d'introduir amb major audàcia o persuasió nous models cibernètics o tecnològics; no se soluciona amb lleis més dures o controls més estrictes. El que portem trencat, el que carreguem trencat, el que pressentim i plorem trencat, és el cor, que tan robust és per a descobrir un ideal i tan flac resulta per a seguir-lo.
I eixa és la raó per a alegrar-se en Nadal. Perquè el Nadal pot ensenyar-nos el camí del bé, de l'amor, de la pau i de la verdadera justícia, no és, potser motiu suficient per a cantar: FELIÇ NADAL?




I ara, que ja vos podeu donar tots per Felicitats és hora que acudir al “Entrenament del Polvoró”, ja siga convençuts o no, perquè ens puguem Felicitar el Nadal.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada