dimecres, 1 de febrer de 2017

Comença la Marató

El cap de setmana passat que ens pensàvem que seria un més, se'ns va convertir en el principi de la temporada de marató, la Marató de Múrcia va ser l'encarregada de començar quan tots estàvem esperant a Castelló per a començar, però bo com més sucre més dolç.


Máximo Folques col·loca la seua marca com a candidata a convertir-se en la millor de la temporada, de moment ja tenim la llista de la mitja marató i la marató en marxa, ens falta el 10K que si no hi ha cap sorpresa començara en el 10K de Castelló el 19 de febrer.
El tercer lloc de Máximo a Múrcia no va ser l'únic, Tania es va pujar també en l'Ocaive i Carmen ho va fer en Palmera, també vam estar en Sueca participant en la seua mitja marató. Com es pot observar no ens estem quiets en Dorsal 19 i és que el sedentarisme no és una opció per a Dorsal 19.


Si ens detenim un poc a pensar nos en adonarem que el sedentarisme és una novetat en el nostre resultat evolutiu. Mai, en tota la seua història, l'home s'ha passat tant de temps sense moure's. La nostra espècie ha portat milions d'anys evolucionant fins a l'homo sapiens en un enfrontament constant amb un mitjà advers en què sempre calia estar movent-se per a sobreviure.
El genoma humà ha sigut programat, a través de l'evolució, per a l'activitat física, per tant, la inactivitat no afecta un òrgan o sistema en particular, sinó a tot el nostre organisme.


Les cèl·lules humanes estan evolutivament inadaptades a una manera de vida sedentari. Pareixeria que l'evolució ha programat el conjunt dels gens per a una vida físicament activa. En estes condicions, la vida actual, sedentària i amb una alimentació constant i rica en greixos suposa un desavantatge en el que concernix a malalties cròniques degeneratives, amb un impacte negatiu sobre els èxits genètics de la descendència.
Irònicament, els gens que han permés sobreviure a la nostra espècie en condicions extremes de fam i abundància, disminuïxen l'esperança de vida en les poblacions sedentàries amb accés continuat al menjar.
Cordain va publicar en 1998 que el gasto energètic va caure de 49 kcal/kg/dia en els homínids fa centenars de milers d'anys, a 32 kcal/kg/dia de l'home contemporani. Esta diferència equival a realitzar de 20 a 30 km al dia per a un subjecte de 70 kg, tal és l'impacte de la deficiència d'activitat física en el present.
Els canvis en els gens associats a la inactivitat física inclouen: menys força i grandària muscular, menor capacitat del múscul esquelètic per a oxidar carbohidratos i greixos, augment de la resistència a la insulina, menor capacitat per a mantindre la condició d'equilibri cel·lular per a una càrrega de treball determinada, menor vasodilatació perifèrica i menor rendiment cardíac i en la perduda de massa muscular en la vellesa en major grau del normal. No és estrany lligar eixos condicionaments fisio-patológics al naixement de malalties anomenades “de la civilització”.


En este context, estem abocats a l'activitat física com una arma terapèutica si es realitza de forma adequada. Ja no val només la resposta de “vaja a la piscina a nadar” si tenim problemes de dolor d'esquena. Hi ha tota una bateria de malalties que milloraran si s'apliquen programes concrets d'activitat física.
Malalties tan dispars com la depressió, milloren si s'apliquen programes d'activitat física units a les teràpies convencionals.


Com veieu no sols ens agrada córrer sinó que necessitem córrer, i així ho anem a continuar fent, i esta setmana que ve ens repartirem per tots els llocs on es córrega perquè on es trobe una línia d'eixida és fàcil que en ella es trobe un dorsalero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada