IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 4 de febrer de 2017

Récord de marató.

Com la temporada de marató ja ha començat podem començar a parlar de marató, i com no de marques, no de la millor o pitjor marca de Dorsal 19 sinó de la millor marca del món, del rècord mundial.



Rècord mundial masculí que es troba actualment en 2:02:57 (Dennis Kimetto, marató de Berlín, 28 de setembre del 2014) mentres que la millor marca de esta temporada en Dorsal 19 es troba acutualment en 02:43:30 (Maximo Folques, marató de Mucia, 29 de gener de 2017), al voltant dels quals hi ha tot un moviment comercial amb la intenció d'abaixar-los i a més baixar de les dos hores. 
  La qüestió de si una marató de menys de 2 hores és possible immediatament és intrigant, és intrigant per a la fisiologia de l'exercici, i s'ha equiparat a la busca de la milla de 4 min de mitjan del segle XX.
Encara que un estudi de 1991 assegurava que l'home seria capaç de córrer davall de dos hores en una marató l'any 2041, els números i la progressió dels últims anys pareixen indicar que això podria donar-se abans. Segons eixe avanç numèric, es van tardar deu anys a baixar quasi dos minuts, des del rècord del món de Paul Tergat en 2003, amb 2h04m55s, a les 2h02m57s de Dennis Kimetto posterior als rècords de Haile Gebrselassie I Patrick Makau. És a dir, si la regla es mantinguera intacta, en 2027 un maratoniano, amb seguretat africà, podria complir el somni dels aficionats a la marató: córrer davall de dos hores.



Yannis Pitsiladis afirma "Una marató de 1h59m59s requeriria un ritme abrasador de 3 minuts i 50 segons per quilòmetre, cinc segons més ràpid que el ritme del rècord mundial actual. Requeriria del 85 al 90 per cent de la capacitat aeròbica màxima d'un corredor, el doble de la capacitat d'un home mitja, i una freqüència cardíaca sostinguda de 160 a 170 batecs per minut. (La taxa de repòs típica és de 60 a 100 batecs per minut)".
És a dir, el responsable d'executar l'impossible podria estar naixent i creixent ara mateix.
El mateix Renato Canova, uns mesos després d'haver deixat de ser l'entrenador de Kenenisa Bekele, va afirmar en el blog LetsRun que el seu exalumne pot batre el rècord del món en marató, encara que és un tant d'escèptic sobre la possibilitat de córrer davall de les dos hores abans de 2019.



I, si bé durant l'any passat no es va polvoritzar el rècord de Kimetto, els cronos van estar prop. Primer, Eliud Kipchoge, que porta guanyades les seues últimes cinc maratons, va posar en escac el WR corrent en 2h03m05s la marató de Londres, un de les maratons més ràpides del món.
El 26 d'abril del 2016, Kipchoge va córrer fins al quilòmetre 30 per davall del rècord del món per una diferència positiva de huit segons. Va caure a partir del quilòmetre 35, on va amitjanar els seus pitjors parcials, arribant a estar 20 segons per damunt del WR. En el quilòmetre 40, amb l'horitzó possible de capturar el rècord, es va llançar a restar segons i va estar finalment a huit d'arrabassar-lo. Renato Canova afirma que si Eliud és capaç d'augmentar la seua velocitat  a partir del quilòmetre 35, el rècord mundial pot estar en les 2h02m, quelcom en el que va coincidir el mateix Kipchoge.
A Berlín, Bekele va córrer amb una diferència negativa fins i tot de Kipchoge, amb la diferència que va estrényer en els últims 7 quilòmetres, un segell que es va veure en el seu WR en 10.000 metres i en el seu constant regnat en la pista. Basta de veure els seus parcials a Berlín: els seus quilòmetres més ràpids van ser el primer (2m41s) i l'últim (2m48s). Els "pitjors" van ser el 12 i el 36 (ambdós 3m02s).



 La diferència, segons Renato Canova, està que simplement Bekele és diferent, la seua biomecànica particular li permet arribar amb més aire i cames en els últims quilòmetres, amb una camallada inclús més llarga ideal per a estrényer en els últims metres. A més, a Bekele tranquil·lament podríem endegar-li el factor cor. Qualsevol que haja vist un esprint de Kenenisa (el més popular va ser aquell on va véncer a Farah i Gebrselassie en la mitja marató Great North Run), pot donar fe d'això.
La comparativa entre Bekele i el rècord de Kimetto, tira un registre sorprenent en els últims dos quilòmetres, rebaixant en vint segons la seua marca fins a eixe ldia i parant el crono en 2h03m03s.
Cal veure que important va ser eixe "agafar aire" del quilòmetre 36 per a no aconseguir el rècord.
El resultat del duel Bekele-Kipchoge podria ser, segons Renato Canova, una marató de 2h02m30s. Encara que puga sumar-se a la discussió Wilson Kipsang, que va córrer el seu millor marató enguany darrere de Bekele a Berlín marcant 2h03m13s (quart millor registre de tots els temps junt amb el temps homònim d'Emmanuel Mutai en 2014).



Resulta molt difícil -per no dir impossible- pensar que en tan sols un any un maratoniano puga rebaixar cinc segons en el seu pas per quilòmetre, tenint en compte que eixe descens es dóna davall dels tres minuts per cada mil, un ritme suïcida per als quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres. I si bé Kipchoge millora en cada marató, hauria de córrer junt amb llebres que el porten a una velocitat kamikaze fins al quilòmetre quaranta, una cosa no menys complicada i amb molt de risc per al seu propi pla de carrera. Per a córrer davall de les dos hores, haurien de fer-se 420 tirades de 100 metres en 11 segons i córrer la marató a un ritme de 2m50s el quilòmetre.
Renato Canova va expressar a LetsRun: " Crec que un sub 2 hores en marató és possible, però no en un futur pròxim. Per a córrer en menys de dos hores, necessitem un atleta com el jove Bekele, en el seu apogeu, corrent en 26 minuts el 10.000 metres, i després ràpidament convertir-lo en maratonià. Baix este punt de vista, aconseguir el quimèric sub 2 hores no és tan inversemblant”
Continuant en el camp de les prediccions i tenint en compte la relació deu anys-dos minuts, la meta de córrer baix de les dos hores podria veure's en el pròxim decenni, encara que l'avanç de la tecnologia aplicada al desenrotllament del cos humà i la fisiologia del mateix, podria avançar-ho. Amb tot, personalment crec que és pràcticament impossible córrer en un circuit homologat abans de 2021.



Només cal preparar-se per a veure fins on poden arribar els dorsaleros este 2017, del que molts diuen que serà el millor en la història de la marató.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada