La primavera la sang altera.

Molt bé, ja estem en la primavera, i encara que tots tenim l'experiència, sensorial i “huesal” (perquè el fred es fica fins als ossos), dels primers signes de la calor que es promet, que ve de forma sorprenent i se'n va com si en un engany una altra vegada tornara l'hivern. En este joc del «hivern que se'n va-primavera que s'endevina», sempre venç la primavera.

Dorsal 19 no és alié a este joc de la mare naturalesa. En estos últims dies estem assistint a una «primavera que es promet» i a un «hivern que es resistix» a desaparéixer. I en eixa primavera se'ns apareix com a saba nova Carlos Siscar Pastor que s'unix al ja llarg nombre de dorsaleros que pugen al podi.

Ho ha fet en la Perimetral de Benissa, quedant segon en la seua categoria, lloc que també ocupa Tania en el 5K de Sant Joan d'Alacant i quasi puja al caixó Rafa que es va quedar a només un lloc de pujar.

Esta primavera, com déiem al principi, es fa esperar, però sempre ve. Es nota en els dies que s'allarguen, en les flors que esclaten i en els nous corredors que volen unir-se a tots els dorsaleros que pugen al podi, ja ho estem comprovant amb Carlos i com Rafa comença a brollar i és que esta tèbia temperatura ens fa reviure.

Dorsal 19 veu com els dorsaleros es renoven amb la primavera perquè la quantitat d'hores de llum sempre ens renova fent-nos més fàcil l'eixir a entrenar. Estos dies són climàticament agradables, especialment per les seues temperatures suaus.

Però igual que quan el sol calfa l'aire i la temperatura s'eleva i es percep com una sensació agradable per a molts corredors, per a altres corredors és més aïna com un moment “dramàtic”, especialment durant les primeres carreres de la primavera.

Molts de nosaltres ho haurem notat ja en algunes carreres, com si estiguérem corrent en ple estiu, òbviament, no és així, però les primeres vegades que ens trobem amb temperatures de tan sols 22-24é en alguna carrera ja és suficient perquè nostre cos tinga un davallada considerable.

Açò és degut a la falta d'adaptacions del mecanisme de control de la temperatura, que implica nombrosos òrgans del cos. Es pot pensar en un mecanisme tal com un regulador de la temperatura del cos en relació amb l'ambient extern.

Fins fa uns dies el nostre cos s'enfrontava als esforços sostinguts amb temperatures fresques, i el control de temperatura mai es va activar per a dispersar la calor produïda durant l'exercici; de fet, s'utilitzava la sang per a calfar el cos. Ara, en lloc hi ha una important necessitat eliminar la calor del cos, el mecanisme encara no funciona tan bé com a li agradaria, el que resulta en greus molèsties físiques i una disminució del nostre ritme.

El control de la temperatura del nostre cos no està ben entrenat per a este període; Açò es pot veure pel fet que es reduïx la sudoració (s'activa més tard que a l'estiu, i la suor és hipertònica, ja que conté moltes sals), també a causa d'una vasodilatació que no és òptima.

L'ajust de l'eliminació de calor requerix un temps d'adaptació així cal tindre paciència en estos primers dies de primavera.

En fi, començarem a preparar la XXXV Volta a Peu a Pego que celebrarem d'ací a un mes, el 29 d'abril del 2017.