IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 15 de març de 2017

L'Infern Trail,Trans Ilicitana, Marató de Barcelona, Gata i Paelles de la Falla La Font.

La veritat és que afortunadament existixen molt poques setmanes en què en Dorsal 19 no succeïsca alguna cosa, hi ha setmanes que ens conformem amb la carrera de la Marina però altres se'ns omplin de carreres i d'altres esdeveniments.


Este cap de setmana ens vam trobar representats en l'Infern Trail, en la Trans Ilicitana, en la Marató de Barcelona, en Gata i en les paelles de la Falla La Font, com veieu molt de camí per recórrer.
En la Marató de Barcelona vam estar representats per Bay que va aconseguir baixar de les tres hores amb el que no hi ha canvis en les marques d'esta temporada i ens deixa a Bay amb dos maratons quan només han passat uns escassos dos mesos d'esta temporada.


Baixar de tres hores en marató no és fàcil, a pesar del que puga paréixer quan ens acostumem a llegir molts articles sobre quan s'abaixara de dos hores. A vegades ens concentrem en les grans marques i ens oblidem d'altres grans marques com ho és la subtres hores, i és que la nostra societat tendix moltes vegades a dividir-nos en guanyadors i perdedors, associem els rècords als guanyadors i les altres marques inferiors als perdedors.
Desgraciadament, no reflexionem ben sovint sobre la manera de com ens afecta estes diferències en les marques ni el que significa per a nosaltres com a corredors.


Amedeo es va enfrontar amb la Trans Ilicitana on va aconseguir arribar al quilòmetre 78 dels 104 que consta la prova, una gran aventura que val la pena que estudiem un poc millor l'any que ve, perquè recórrer els 104 quilòmetres en 24 hores és un repte que ens ha d'explicar amb deteniment Amedeo, perquè l'any que ve siguem més els dorsaleros que ens atrevim a completar-la. És una aventura que necessita un entrenament i d'un entorn adequat per a poder-la completar. L'any que ve hem de ser capaços de portar almenys a un dorsalero fins a la meta.


Encara que amb estos reptes cal anar amb atenció. Què significa? En essència, que la nostra afició per córrer no tendisca a estar massa carregada de competència, perquè ens contagiem massa els uns als altres amb la pressió de fer més, aconseguir més i avançar més ràpid.
Algunes vegades eixa pressió no és un estímul precisament innocent que ens anime a entrenar dur; sinó que és un virus que ens infecta, de manera que quasi tot en el nostre entrenament conspira ara amb el narcisisme que hi ha en nosaltres per a espentar-nos a guanyar, per a establir-nos a banda d'altres, per a sobreeixir, per a estar en el primer lloc, per a ser el millor corredor, per a ser el més popular, el més experimentat, el que més ha viatjat, el que més sap de córrer o qualsevol cosa.


Cal caminar amb atenció quan molt de pressa ens movem per a trobar alguna cosa en el que puguem superar a altres o a tota velocitat tractem d'establir-nos d'alguna manera a banda i per damunt d'altres.
Açò ens pot deixar en una situació incòmoda: Com formem club entre els uns i els altres quan els nostres conquistes i èxits poden arribar a ser causa de zels i ressentiment, quan són fonts d'enveja i armes de rivalitat?


Un club només es pot donar quan podem permetre que els logros i èxits d'altres engrandisquen les nostres pròpies carreres i podem deixar que els nostres propis logros i èxits engrandisquen, més que amenacen, a altres.
I ací, és on entren activitats com el concurs de paelles de la Falla la Font, activitats que per molt apartades de la carrera a peu que puguen paréixer són una part fonamental d'un club, perquè són ocasions en què ens reunim per a poder confraternitzar i unir els nostres projectes amb els dels altres, que és en definitiva la raó de ser d'un club. 
I, allí vam estar, després de córrer en Gata, perquè Tony ens preparara unes paelles i poder disfrutar d'un gran dia.



Però vam córrer abans en Gata, i una altra vegada Cristina ens va mostrar el seu bon fer tornant a guanyar, en conjunt tots els nostres corredors es van comportar com autèntics dorsaleros encara que com a equip encara no hem pogut veure quin pot ser el nostre potencial perquè no hem tingut l'oportunitat de presentar l'equip complet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada