IN MEMORIAM

dimecres, 12 d’abril del 2017

CLAP, CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS!

CLAP, CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS! Ja no sé com començar estes entrades on cal resumir les activitats de Dorsal 19 en el cap de setmana anterior.



 Esta vegada donaré un aplaudiment a tots els dorsaleros, encara que també un CARALL! No estaria malament, ja que mostrar sorpresa davant del que es realitza este cap de setmana també compliria fidelment amb tot el que succeïx.
Pero tambe un HURRA! Demostrant alegria també estaria bé. I és que utilitze la interjecció que utilitze d'ací a unes setmanes no tindré més remei que començar a repetir-me.
CLAP,CLAP, CLAP! PLAS, PLAS, PLAS! Un aplaudiment per a Cristina Bañuls és el que es mereix després de tornar a guanyar en el El Verger.


CARALL! És l'expressió de sorpresa que m'ix després de veure com Màximo Folques, el diumenge, puja també al podi en una carrera tan diferent i especial per a ell com el II Cross Trail Vilanova d'El Moralet.
HURRA! Per Carmen per la seua primera posició en la seua categoria en el El Verger i la seua segona posició en La Mitja Marató de la Vall del Sego.
Moltes vegades tenim una autèntica obsessió per a mesurar resultats, èxits, classificacions, numero de corredors, marques, rècords. Ens agrada donar una mesura de tot el que ens rodeja. I moltes vegades ens oblidem o deixem de costat molts assumptes xicotets i que són realment importants, són gestes que mereixen ser reconegudes de molts dels corredors que tenim al nostre costat.


Mirant la classificació dels dorsalers en el El Verger podem trobar molts motius per a llançar  un GUAU!, o un HURRA!, o un APA!, perquè motius per a alegrar-nos hi hi ha tants com dorsalers, la qual cosa fa, curiosament, que ens oblidem moltes vegades d'ells.


No sé si la distància era curta o no era prou llarga però la qüestió és que l'alegria de molts dels nostres corredors mereix un YUUUJUU! Perquè cal estar content que tots estiguen contents.


A mi, m'encanten les comparacions: més, menys, igual, quasi, tant com. Per a descriure són fantàstiques, però només per a descriure. El que he de procurar és que no es convertisquen en una veu interna per a qualificar.

Però bo, és molt difícil mirar la classificació del El Verger i no dir res perquè hi ha moltes interjeccions de sorpresa i d'alegria que ens eixiran per la boca sense donar-nos compte, així que un HURRA! Per tots els dorsaleros.
RAJOS I TRONS! Demà parlarem de Triatló. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada