III Relleu 24 X 1 hora de Pego

III Relleu 24 X 1 hora de Pego

dijous, 20 d’abril de 2017

Katherine Switzer

Hui, presentem una col·laboració que ens ha arribat de part de Tatxa sobre un tema que està d'actualitat estos dies,  la marató femenina i la seua pionera en la marató de Boston.


Una de pioneres.
Tots sabem qui va ser Martin Luther King i que va representar en la lluita pels drets civils, però no tots saben qui va ser la Rosa Parks.
En 1955 Rosa Parks, una dona de 42 anys negra,(fugim d’utilitzar l’eufemisme “de color”, els demés són transparents?), va ser empresonada per pertorbació de l’ordre. En aquella época, quan un negre agafava un autobús, pagava el bitllet al conductor, baixava i tornava a pujar per la part de darrere, ja que els negres seien darrere i no tenien dret per passar per davant de la població blanca “els trasnparents?”. Hi havia una linea que delimitava la zona blanca de la negra, els seient del mig es podien utilitzar els negres si hi havia llocs lliures.


El delicte de Rosa Parks va ser no cedir el seu lloc a un blanc que acabava de pujar al vehicle, altres 3 negres si ho van fer.
Avuí quan eixim a entrenar o participem en una carrera a peu, veiem moltes dones i no ens estranyem. De fet, en la marató de Boston que es va córrer el passat diumenge hi havia una dona per cada home que la va disputar, i la paritat tantes vegades reclamada en molts àmbits com en col·lectius com la política o en el empresarial esta certament aconseguida en el món de l’esport.
El diumenge es va celebrar el Marató de Boston com dic, i amb el dorsal 261 va còrrer Katherine Switzer. Aquesta dona ja la va córrer en 1967, quan tenia 20 anys, portava el mateix dorsal, però en circunstàncies diferents.
En 1967 les dones no podien córrer maratons, però com que no es demanava marcar el génere quan es formalitzava la inscripció, Katherine es es va inscriure amb el nom K.V Switzer. Mentre escalfaven tot el món es pensava que estava acompanyant  algun corredor masculí. Quan es va llevar la roba de calfament i van veure que volia pendre la eixida, els fotògrafs es reien, el públic es reia, els corredors l’aplaudien.


El director de la carrera la va espentar enrabiat dient-li que sortira de la seua carrera i li tornara el dorsal. Katherine va acabar la carrera, i anys després quan ja es permitia la inscripció de dones va arribar a quedar segona en aquesta mateixa carrera i va guanyar en Nova York.
En un dels entrenaments preparatoris d’aquell primer marató el seu entrenador, que tampoc les tenia totes, li va dir que per a córrer la marató primer havia de demostrar que podia córrer una marató. El rodaje d’aquell dia va ser de 50 km.
Katherine va acabar la prova en poc més de 4 hores però la van descalificar per 4 motius:
.- Ser dona.
.- Competir amb hòmens.
.- Córrer una distància prohibida per a les dones.
.- Córrer sense anar acompanyada.

El diumenge Katherine amb 70 anys va tornar a córrer a Boston, una bonica història.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada