IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 21 de juny de 2017

III Relleu 24 X 1 hora de Pego. 1ª part.

Diu un refrany castellà que els arbres no deixen veure el bosc, quan volem significar que, de vegades, estem tan ficats dins d'un problema o d'una activitat qualsevol, que, oblidem l'entorn que ens rodeja, encara que estiga pegat a la nostra pell.



En el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, com moltes vegades en la vida, hi ha tal quantitat arbres que ens pot succeir el mateix, que no vegem la grandesa d'eixe bosc que vam plantar fa ja tres anys.
En total hem sigut 96 els corredors que formem eixe bosc, tal vegada molts de nosaltres vam estar tan concentrats en la nostra carrera, a aconseguir la màxima quantitat de quilòmetres que no ens vam adonar de l'important que va ser este cap de setmana per a Dorsal 19.
La unitat, inclús entre corredors a peu, és un bé social ja que la unitat no és uniformitat sinó col·laboració, enriquiment de dons i intercanvi dels mateixos.



En les 24 hores, cada dorsaler, amb les seues virtuts i condició física, col·labora primer a ajudar al seu equip a sumar quilòmetres i segon col·labora al bé comú que no és una altra cosa que la unitat de tot Dorsal 19, afavorint que passem un agradable i divertit cap de setmana. El refranyer ens torna a recordar que “la unió fa la força”. Res del que li ocorre a un dorsaler ens hi ha de ser indiferent i el que dóna densitat a la relació entre els corredors és la busca de fer que prevalga més el que ens unix que el que ens dividix.
Quan contemplem els resultats del III Relleu 24 X 1 hora de Pego ens podem parar a mirar els quilòmetres realitzats per cada un i comprovar si van servir per a aconseguir l'objectiu marcat en cada repte, o ens podem concentrar a veure si es van complir tots els objectius, però si ho fem només així serem massa egoistes ja que només veurem resultats particulars i se'ns pot passar per alt el fet que vam passar 24 hores junts al voltant de la carrera a peu.



Tot club de corredors ha de tindre fam de fraternitat i unitat. La majoria de les activitats que es realitzen han de procurar buscar més el que ens unix que el que ens dividix i esta és la millor forma per a millorar com a club. Quan els interessos personals primen es corre el risc de fragmentar i anar cap a la deriva. Amb açò no estem dient que tinguem uniformitat en objectius i marques però sí confluència de voluntats per a aconseguir que la carrera a peu siga cada vegada més popular.
Es van aconseguir els objectius dels diferents equips? Pos no. Cap dels equips va aconseguir arribar als 300 quilòmetres ni el de dones arribar als 120, pero els xiquets van aconseguir 28 quilòmetres; mes que la marca de l'any passat. I té açò importància? Per tant no. Ja que el principal objectiu si que es va complir. Curiosament als 3 equips ens van faltar dos quilòmetres.



Ja se que d'acord amb la mentalitat pragmàtica contemporània, sinó aconseguim els nostres objectius es diu que no hem aconseguit l'èxit, sense examinar què conté este concepte. Sobreentenen que l'èxit consistix a aconseguir les pròpies metes. Potser no s'equivoquen. Però no totes les metes valen igualment la pena.
L'èxit en el III Relleu 24 X 1 hora de Pego es deu a quants corredors es van divertir, a quanta gent vam aconseguir que s'acostara a la carrera a peu i quants admiren la nostra sinceritat i la senzillesa amb l'esport de la carrera a peu; es tracta de si ens recordaran quan passen unes setmanes. Es referix a quanta gent portem a córrer, a quanta espera a l'any que ve per a tornar a disfrutar d'unes hores amb la practica de la carrera a peu. No és sobre transmetre la carrera a peu sinó de quants ens creuen quan els mostrem que és un bon esport.



Este hauria de ser el resultat d'un verdader èxit en el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, crec que ho vam aconseguir, que hem triomfat fins a la data, i que sens dubte, intentarem que siga triomfant.
Desitgem una reeixida vida a esta modalitat de carrera a peu, un reeixit envol, un viatge tranquil. L'any que ve ja seran altres 24 hores, ja no seran les mateixes, és fàcil que els quatre equips augmenten i que els seus reptes siguen distints, enguany hem acabat una bonica aventura i ja estem preparats per a la següent, ens n'anem al Burg d'Osma.



Volem triomfar i tindre èxit?: el 15 de juny del 2017 amb el VIII Trofeu Dorsal 19 en el Burg d'Osma ho tornarem a aconseguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada