En
la vida, igual que en la carrera a peu hi ha la por, però el que no
crec és que hagen d'adoptar-se estratègies d'entrenament mental
específiques per al corredor diferents de les que hauria d'adoptar
un treballador davant del primer dia en la seua nova ocupació o de
la por escènica que tenim quan hem de parlar en public.
 |
| Benirredra |
La
por és un enemic de molta entitat, quan en una carrera el nostre
rival ens fa un canvi de ritme i ens sentim defallir d'una manera
estrepitosa o quan portem dos quilòmetres en què no podem mantindre
el ritme que ens havíem proposat, es produïx sovint un curtcircuit
mental, no perquè els nostres rivals siguen millors, cosa que per
descomptat ocorre, sinó perquè la por entra en escena i es comença
a visualitzar la derrota com si es tractara d'un funeral.
Hem
començat una nova temporada, tenim molts propòsits, ens agradaria
emprendre grans projectes, i voldríem superar-nos en molts aspectes,
però ens pot succeir que quelcom ens paralitze: la por al fracàs.
 |
Presentació 22
Circuit a peu Marina Alta 2018
|
Pareix
que el lema de molts corredors és: “aconseguir els objectius o
res”, i davant dels primers símptomes d'una derrota, ens desanimem
i tot a la deriva. Este és el verdader fiasco, deixar tot a la
deriva, no emprendre res per temor de fracassar. Les caigudes són
quelcom normal en el ser humà que està lluitant per aconseguir
algun objectiu en la seua vida. Perdre una batalla no significa
perdre la guerra.
Quantes
vegades no hem sentit dir que hi ha corredors que saben patir i en
canvi altres no. Tots hem vist que molts dels corredors més patidors
eren justament aquells de què es diu que no saben patir. Patixen
molt més que aquells que saben patir. El bon competidor guanya
sovint perquè no deixa que el patiment físic provoque dubtes i
temors en la seua ment.
Em
pareix un error glorificar el patiment, un error que no contribuïx
en res a millorar el rendiment. Probablement quan millor competim és
en aquelles carreres en què el patiment psicològic no fa acte de
presència per més que les cames dolguen.
 |
| Benirredra |
Quants
de nosaltres no hem vist a corredors extravertits, desenfadats,
sovint un tant indisciplinats, competixen millor que els atletes
introvertits, autoexigents i molt disciplinats. Amb això no vull dir
que la disciplina siga quelcom negatiu. Res d'això. El que vull dir
és que la disciplina ha de provindre de la passió pel que es fa.
Els millors atletes, són atletes molt disciplinats no perquè
s'imposen l'entrenament com un castic, sinó per la passió que
senten pel que fan.
Quan
un atleta senta la por, el dubte, el temor psicològic, abans que
dir-se a si mateix "és hora de patir com més millor"
hauria de recordar-se que practica eixe esport perquè vol, perquè
li agrada, perquè li apassiona i acceptar amb resignació els dies
en què els nostres rivals són millors que nosaltres. Esta sana
resignació és el que se sol anomenar humilitat. Al meu entendre, la
humilitat no significa no tindre's en alta estima, sinó assumir els
fets com són en el dia en què succeïxen.
En
definitiva i al meu entendre, una mentalitat hedonista per part del
corredor fa molt més benefici a este que una mentalitat basada en
l'autoexigència.
Hem
de tindre en compte estos xicotet detalls, sobretot ara que ja s'ha
presentat el 22 Circuit a peu Marina Alta 2018 i que donarà
començament a Xàbia el 25 de febrer, no cal posar-se nerviós ni
tindre por al veure el calendari perquè són carreres que tots
coneixem i davant de les quals no deuríem de tindre cap altre
objectiu que passar-ho bé i si aconseguim amb això millorar com a
corredors molt millor.
Ja
se que competir cada cap de setmana s'ha pogut convertir en una
obligació per a molts dels què correrem el Circuit de la Marina
Alta 2018 i que millorar les nostres marques per poc que siga és el
nostre objectiu, però una competició cada setmana no és la panacea
per a aconseguir-ho. En la dosificació està la clau per a
aconseguir eixa marca tan somiada.
La
gran majoria de nosaltres ja sap perquè es millora entrenant, per la
qual cosa també comprén perquè la recuperació després de cada
esforç és fonamental per a aconseguir-lo, per tant sap que després
d'una competició cal recuperar-se per a continuar entrenant i si no
hi ha temps suficient per a una bona recuperació o bé deixem de
competir o d'entrenar.
I,
ací és on esta el problema.
No
ens queda més remei que planificar molt bé, primer la temporada i
després el Circuit Marina Alta, així que cal saber que carrera
tenim com a objectiu i quals són d'entrenament.
Mentres
esperem al 25 de febrer anem acudint a competicions, hui en
Benirredrà on Máximo a pujat al podi, anem fent camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada