dimecres, 14 de febrer de 2018

Com sempre moltes carreres.


Hem deixat arrere un altre cap de setmana replet de carreres, si el dissabte estàvem en La Font d’Encarros el diumenge ho féiem en el El verger, Benifaió, Castelló i el Cami dels Bandolers a Senija, sense oblidar-nos que el divendres vam estar a Xeresa per a veure com Màximo Folques arreplegava el trofeu com segon classificat en la categoria veterans A del II Circuit de la Safor-Valldigna.


Com sempre moltes carreres, unes que ens servixen com a objectius clars i altres que les utilitzem com a part del nostre entrenament, podem veure com Màximo i Bay van utilitzar les seues actuacions per a preparar la Marató de Castelló del diumenge que ve, mentres que la resta s'esta posant a punt per a començar el Circuit de la Marina Alta, encara que també poden existir alguns objectius un poc més llunyans com el Trofeu Dorsal 19 que es desenrotllara el 14 d'abril. 


Quan veig els resultats en les carreres i en molts entrenaments m’adone que generalment la missió d'un entrenament ens pensem que servix perquè el corredor agarre la forma, quan en realitat la majoria dels entrenaments estan dissenyats per a aconseguir la millor forma possible en un moment donat. Agafar la forma és lo fàcil. Realitza una gran varietat d'entrenaments durs i la nostra forma física prompte millorara. Però tindre l'habilitat d'utilitzar i demostrar eixa condició física en el dia correcte requerix habilitat.


Quantes vegades ens a succeït que estem en bona forma i no hi ha manera que les nostres marques milloren, ens ha passat moltes vegades. Quan no som capaços de demostrar el nostre estat de forma, hem d'esbrinar per que. Estem sobreentrenats? Estem entrenant en una direcció equivocada? Tenim alguna carència en la nostra alimentació que ens impedix desenrotllar tot el nostre potencial?
Són moments en què estem plens de dubtes, la primera cosa que analitzem són les possibles deficiències en la nostra alimentació, amb el nostre entrenament, etc. I si no trobem cap deficiència clara culpem a la nostra capacitat mental per a afrontar les carreres. La realitat és que lo físic i lo mental estan tan entrellaçats que és impossible distingir-los i separar-los.


Hi ha una causa que moltes vegades se'ns escapa, i que crec que és una raó prou clara del que ens sol succeir. La nostra inseguretat en l'entrenament. Em referisc a eixa necessitat de demostrar-nos en cada entrenament que estem en forma, quan convertim cada sèrie en la pista en una competició.
Quan entrenem d'esta manera, hem canviat el nostre objectiu sense donar-nos compte. Ja no estem preparant-nos per a realitzar una marca en una distància i un dia en concret sinó que ho estem realitzant tots els dies que entrenem per a convéncer-nos de que estem en forma. I, el més probable que ens succeïsca són diverses coses: que hàgem gastat les nostres forces en els entrenaments i ens esgotem físicament i emocionalment.

X MITJA MARATO ROQUETTE BENIFAIO
1h17'54"
3 Veterano A

Arruïnem el nostre entrenament quan la nostra ment va rebre el missatge que volia “estar en forma”. El problema és que, inconscientment, sentim que estem aconseguint el nostre objectiu perquè tots els nostres entrenaments els realitzem millor del que estan programats. És llavors quan la carrera deixa de ser el verdader objectiu i ho substituïm per demostra'ns que estem en forma.
La necessitat de provar-se a si mateix prové de la inseguretat. És una falta de confiança en el pla i en la nostra evolució. Cal deixar de demostrar-nos contínuament que estem en forma i tractar de fer el millor possible per a arribar a la línia d'eixida en forma, saludables i llestos per a córrer el millor possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada