dimecres, 21 de febrer de 2018

Ha començat la temporada de marató.


El passat cap de setmana ha sigut especial, sobretot per a un club que fa de la marató el seu estendard, hem vist com a Castelló a tingut lloc la primera marató d'esta temporada 2018, els nostres dos millors maratonians en l'actualitat han sigut els encarregats de realitzar la inauguració. 


Millor començament no haguera pogut tindre la marató en 2018, Máximo Folques i Carlos Siscar han sigut els triats per a ensenyar-nos quin ha de ser el camí que s'ha de seguir per a tots els dorsaleros que enguany es van a trobar amb la marató, les seues marques en este principi de temporada són ja un bon començament.


Ho hem escrit en este blog abundantment, la carrera a peu i dins de la carrera a peu la marató és com un mosaic de situacions diverses, que impliquen estar atents a tot el que ens rodeja, per a saber valorar de forma clara, cada situació, però per a això cal tindre una correcta font d'inspiració.
Podríem fer una llarga llista de tot el que ens aporten Màxim i Bay. La gratitud, seria la resposta d'afecte i reconeixement per tot el que ens ensenyen. L'admiració, seria la resposta de sorpresa davant de tot allò que són capaços de fer i que ens pareix magnífic o extraordinari. Però tal vegada siga en la nostra admiració on es veu amb més claredat, com va la nostra forma de veure i entendre la carrera a peu.


Una bona forma d'entendre la carrera a peu ens ha de portar a valorar allò que realment té valor. Este sentiment és necessari per al desenrotllament del corredor. Ja és hora de valorar allò que realment té valor. Admirar a Màxim i Bay és valorar a eixa multitud de corredors anònima, que dia a dia posen el seu entrenament i el seu esforç al costat dels millors perquè siguen això, millors. És valorar a tot este col·lectiu anònim, desconegut, que no ix ni en les revistes, ni en els diaris, ni en la televisió, estos sí que són dignes de ser admirats. Un corredor intel·ligent, és aquell que sap rebutjar el rebutjable, i admirar el verdaderament admirable.


En este món de la carrera a peu hi ha sobretot dos tipus de corredors: els que podríem denominar corredors actius i els passius. Si ens fixem en les carreres a què acudim podrem donar-nos conta que almenys un 75% dels corredors són participants que no busquen guanyar ni competir per un trofeu, inclús molts d'ells que podrien fer-ho preferixen moltes vegades deixar eixa labor a l'altre 25%, que són els que realment competiran.
Competir no significa necessàriament anar a guanyar un trofeu, però significa que és un corredor que busca aconseguir un objectiu marcat prèviament. No esta esperant que passen els quilòmetres tranquil·lament.


Per a ser un corredor competitiu Com a Màxim i Bay, hi ha dos passos que han de prendre's. Primer, has de ser capaç d'estar en la carrera quan ocorre la verdadera carrera. El que això signifique serà diferent segons el nivell que es tinga, però el que significa és que no importa si tens bon ritme de carrera o eres més lent, importa que competisca el millor corredor que portem dins. El segon pas, és descobrir com fer-ho. L'entrenament ens ha de portar al primer pas, estar en forma quan hem d'estar-ho. Les tàctiques, la mentalitat i l'ajust ens deuen de portar al pas dos.
Podríem ara començar per analitzar les marques que han realitzat, però només de saber que Máximo va tardar 02:46:01 i Bay 03:14:11, és més que suficient perquè qualsevol dorsalero i qualsevol maratonià sàpia el que això significa, i més sabent que ens estem referint a dos corredors veterans o com se'ns va a anomenar a partir d'ara; màsters.


Màster, una paraula que no sols ens ve a dir veterà, sinó que ens porta a la de mestres, un torneig màster és aquell en què només participen els millors o siga els que tenen mestria en quelcom, els que tenen quelcom que ensenyar perquè saben.
Siguem uns bons alumnes de Máximo i Bay.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada