dimecres, 14 de març de 2018

Vololaden ,un poc més que un lloc per a entrenar.


Amb motiu de la pròxima marató d'Estocolm en la que Dorsal 19 estarà representat per diversos dorsaleros hem estat repassant la història de l'atletisme a Suècia i ens hem trobat amb un suec anomenat Gosse Holmer, a què val la pena recordar, però abans repassem un poc com a sigut per a Dorsal 19 el passat cap de setmana. 


Tots ja sabem, perquè estem participant, que el Circuit de la Marina Alta contínua la seua marxa i diumenge passat li toqua la Volta a Peu a Gata, també sabem que Carlos Siscar Bay va córrer la Marató de Barcelona i que també vam estar representats en el Gran Fons de Guadassuar, així que veurem si trobem alguns resultats interessants dels nostres corredors.


En la Volta a Peu a Gata ens trobem ràpidament amb el tercer lloc en la seua categoria de Máximo Folques i amb el segon lloc de Carlos González i Cristina Bañuls. També és interessant remarcar que en la classificació de clubs ens trobem amb l'octava posició en hòmens i en la desé octava posició en dones.
Respecte a la marató hem de destacar que Carlos Siscar Bay a aconseguit establir la pitjor marca de la temporada en marató que queda situada en 03:29:22, una marca que esta destinada a mantindre's alguns mesos en el cap de la classificació de pitjor marca. Classificació que passe a recordar perquè no puguem al·legar ignorància.


Marató.

1.- 02:46:01. - Máximo Folques. Castelló. (18/02/2018).
2.- 03:14:11. - Carlos Siscar. Castelló. (18/02/2018).
3.- 03:29:22.- Carlos Siscar. Barcelona. (11/03/2018).

Només ens queda repassar els resultats del Gran Fons de Guadassuar on ens trobem amb la victòria en la categoria absoluta de Carmen Sala en la carrera de 15 quilòmetres.
I ara vegem qui és este suec que s'anomena Gosse Holmer, va ser un entrenador de la dècada dels 30 del passat segle XX que buscá i investigá sobre un sistema d'entrenament que fera que els suecs corregueren més ràpid, el seu sistema es basava en uns principis molt fàcils i basats en el sentit comú.


Ens deia que el corredor ha de ser lliure per a buscar per si mateix un entrenament que s'adapte a la seua pròpia condició física, ha de ser un corredor capaç d'aprendre a posar la seua condició física com a base per a cada sessió d'entrenament tenint en compte els seus desitjos o ganes de córrer de cada dia així com adaptar-los a la meteorologia i per descomptat als circuits de què dispose per a córrer.
Tot l'anterior, com ja suposareu, ens porta a un corredor que ha de saber aprofitar tots els recursos que té al seu voltant. Ha de ser un creador.
Ja haureu endevinat que estem parlant del creador del FARTLEK, com ja tots sabreu ens estem referint a l'entrenament al mig de la naturalesa, un entrenament que aprofita el terreny nevat o enfangat per a l'enfortiment dels múscul, els terrenys amb gespa per a la recuperació després d'un esforç més fort, els obstacles que es troben en els boscos per a ser botats i aconseguir millorar la força.


Encara que en la pràctica, este estat “natural” concebut per Holmer no implica una llibertat total. Amb el temps, el fartlek es va anar fent més “codificat” i l'encarregat de portar el fartlek a la cima va ser un amic d'Holmer, un entrenador dit Gösta Olander.
La genialitat d'Olander va ser la de buscar en lo mes fons i salvatge de Suècia un vell hotel i transforma-lo en el centre d'entrenament més destacat del món per a corredors, posant-li com a nom Vololaden.
Gösta Olander va entrenar allí a hòmens que van trencar molts rècords com Haegg, Anderson i Strand entre altres. Es va transformar en el “guru” de l'època. L'elit del món viatjava a Suècia a beure saviesa en les seues fonts.
Vololaden no sols era un lloc lluny de tot establiment humà i per tant unia àmpliament als corredors amb la naturalesa, també disposava de terrenys variats per a facilitar l'entrenament (arena a la vora dels llacs, camps de molsa, sendes coberts de neu durant l'hivern, tossals, boscos) així com aire pur i menjar el seu. A açò se sumava la possibilitat de practicar ski de fons, sauna i oportunitats de controlar temps i velocitats per mitjà de sendes marcats de 400 i 220 metres.


Tot açò en el seu conjunt conformava el quadro ideal perquè els corredors donaren el màxim de si mateixos, respectant la seua individualitat i permetent a l'entrenador verificar els progressos aconseguits
Pel que fa a l'exercici de reforç muscularment i contràriament al que podria pensar-se basant-se en el ja exposat respecte de l'entrenament aeròbic, el fartlek suec és un procediment d'entrenament particularment dur.
Segons Gosse Holmer, lo que comptá per a determinar la intensitat de l'esforç, és que a la fi de la sessió l'atleta tinga la sensació d'haver sigut estimulat sense sentir-se esgotat. Ha de conservar les ganes de fer una sèrie més, de reprendre l'entrenament de l'endemà.
Els temps han canviat i els sistemes d'entrenament també, però l'interessant és que cada un de nosaltres trobe el seu “Vololaden”, eixe lloc a què anar a entrenar que ens incorpore en plena naturalesa i on sabem que podem donar el millor de nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada