Reprimala-L'Orxa

En este cap de setmana on hem disfrutat d'un descans en el V “Open summer circuit training” ha sigut un bon moment per a disfrutar de les festes a Murla i poder canviar el dorsal per un trage de moros i cristians, així com participar en compte d'una carrera en una desfilada. Ha sigut també un bon moment per a repassar el nostre orde de prioritats, no sols en el V “Open summer circuit training” de Dorsal i en les seues etapes sinó també en com van els nostres projectes en este estiu. 

Davant de la pròxima etapa, la Reprimala-L’Orxa del diumenge 5 d'agost és hora de mirar la nostra agenda i veure quin és el nostre pla d'activitats i comprovar si s'adapta als nostres gustos i necessitats, perquè tots ja sabem que sense un orde, mai eixiran els nostres plans.

Una altra faceta que hem d’estudiar és la forma en què esta pensada esta etapa i si s'ajusta a la meua idea del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19; un desplaçament complicat fins a l'eixida, absència de vestuaris i dutxes, l'esmorzar en un polígon en Beniflá i una odiosa i calorosa tornada fins a la nostra casa són uns problemes que hem de valorar. És esta la nostra imatge del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19?, o és millor realitzar un tranquil entrenament en el nostre el lloc habitual.

És impossible ser just amb la Reprimala – L’Orxa. Hi ha prou amb deixar de fer força buscant els seus problemes per a sentir com ens crida, hi ha prou amb deixar de queixar-se i enumerar les seues dificultats per a començar a sentir el que ens mostra amb plaer,i, hi ha prou amb començar a ser just per a encapritxar-se amb ella.

Què hi ha en esta etapa? I què fa que a molts dorsaleros ens entusiasme? La dificultat d'explicar “per què m'agrada” radica en el fet de que hi ha mil raons per a això, encara que totes acaben resumint-se en una sola: que la Reprimala-L’Orxa és la verdadera etapa del “Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Podria omplir tot este espai amb distintes frases que començaren amb estes paraules “És l'única que...”, com, per exemple: És l'única que s'expressa en termes d'autenticitat; com si fóra un missatger verdader que refusa alterar el verdader missatge…

Normalment esta etapa es posa en contra de les modes del món de la carrera a peu; i per descomptat esta via verda sap molt bé com són d'efímeres les coses. La veritat és que nou de cada deu idees que considerem noves són vells errors coneguts. Una de les obligacions prioritàries d'estos entrenaments consistix a evitar que el corredor caiga en estos vells errors, que es repetixen una vegada i una altra.

Hi ha poques etapes “de l'Open summer circuit training” de Dorsal 19 que hagen estat pensades per a disfrutar de la carrera a peu sense cap al·licient afegit. I eixa experiència comprén a quasi totes les experiències possibles; en especial en el que als errors es referix.

El resultat que s'obté és un circuit on hi ha una història que sentir, una ruta que és un reflex de com a es el món de la carrera a peu per a tots nosaltres; des del seu inici amb les seues il·lusions i projectes que després de molts esforços, aconseguixen emportar-se pràcticament al cap i com després de molts anys van decaient fins a la seua desaparició i abandó, per a després sorgir no ja com un camí en què transportem les nostres il·lusione o el nostre carbó o als nostres passatgers sinó com un camí que mostrara i ensenyara a altres a disfrutar no sols d'una història i d'un paisatge sinó de tota la nostra experiència en la carrera a peu.

És a dir, una etapa i un “Open summer circuit training” que prevé als corredors de desperdiciar el seu temps o malgastar les seues vides per sendes que ja s'han demostrat fútils o desastrosas una vegada i una altra en el passat, però que podrien tornar a atrapar als que pretengueren recórrer-los una vegada i una altra en el futur.

“L'Open summer circuit training” de Dorsal 19 es responsabilitza d'advertir als corredors sobre ells; ací radica la verdadera qüestió. Fa una dogmàtica defensa de la carrera a peu enfront dels seus pitjors enemics, eixos ancestrals i horribles monstres dels vells errors.

Ens ensenya a haver de triar la distància adequada a les nostres qualitats i sobretot a les nostres necessitats actuals, ens fa veure que la velocitat que triem serà la causant que eixe matí a la vora del Serpis siga més agradable o menys, ens mostrara que per a disfrutar-la haurem de sacrificar un poc la nit del dissabte, sabent triar, una altra vegada, la millor manera de hidratar-nos i que dormir prou eixa nit del dissabte sera imprescindible per a poder admirar l'estrany paisatge pel qual transitarem.

Com en totes les etapes hi haurà llista, haurà diverses distàncies, existirà la possibilitat de caminar i com no d'esmorzar, això sí, sense aclaparaments i sense presses per a no trencar l'encant del lloc.

Durant transcurs de la setmana començarem a recordar tots els horaris i totes les distàncies així com les localitzacions, fins llavors ens haurem de mantindre relaxats.