dissabte, 26 de març de 2016

Ens anem a Dusseldorf

No estava borratxo. Quan el dijous em vaig despertar de la sesta, que no de dormir la “mona”, i vaig veure en el whatsapp la reserva per a un vol cap a Dusseldorf ja sàvia perquè era, i quan uns minuts després vaig rebre un correu electrònic amb una confirmació també sàvia del que es tractava.

Deia Gilbert Kith Chesterton “Beveu perquè sou feliços, però mai perquè sigueu desgraciats” i nosaltres bevíem i brindàvem perquè estàvem contents ja que ens n'anàvem a Dusseldorf a córrer la marató i no al revés.
Una de les activitats socials més comuns i ordinàries en Dorsal 19 és la de realitzar esmorzars en els que solem beure alguna cervesa i algun gin tonic. Ho fem diverses vegades i per diversos motius. Brindem per les marques que anem hi ha realitzar o que hem realitzat, per l'èxit en una carrera o perquè assistirem a una, pel fet de trobar-nos reunits després d'un bon entrenament o carrera. Pel gust d'acompanyar amb una cervesa un bon entrepà. Per a relaxar-nos i passar un moment agradable mentres ens contem les nostres carreres.
És roín beure alcohol?
Fins on puc beure?
No condemnarem l'ús, sinó l'abús. Podem menjar fins a saciar la nostra gana. D'això se seguirà una bona salut que ens permetrà complir amb els nostres entrenaments i portar una vida sana. Es condemna l'abús en el menjar, la gola, la glotoneria, que és menjar més enllà de les pròpies possibilitats, més enllà del que és necessari per a poder realitzar els nostres entrenaments i la nostra subsistència. L'embriaguesa o borratxera és oposat a beure amb moderació, ja que la privació momentània de l'ús de la raó no es pot justificar per experimentar els plaers de la beguda. Nosaltres no vam estar privats en cap moment de l'ús de la raó.


Beure per a passar un estona agradable amb els amics, per a degustar una bona menjada, per a celebrar un esdeveniment feliç mai serà un error. El seu abús és el que constituïx un problema. Podem establir un límit i saber amb precisió “fins on i fins on no?” Les paraules claus en este cas són les de la privació voluntària de l'ús de la raó. Quan després de beure s'experimenten els símptomes de la pèrdua de la raó, llavors podem parlar que ens hem passat i ens estem ficant en problemes.
Quins són eixos símptomes de la privació de l'ús de la raó? Poden ser el no recordar quant es va fer o es va dir davall els efectes de l'alcohol, o bé el realitzar o dir coses inusuals o que no faríem en un estat normal. Per a un maratonià anar a la marató de Dusseldorf és una cosa que faríem en un estat normal i no per a gens inusual, una altra cosa seria si no haguérem corregut mai una marató o no sabérem del que es tracta.
La gran varietat de comportaments que es poden manifestar és enorme i voler traçar una línia divisòria entre el que esta bé i el que no, no correspon a les intencions d'esta entrada. Cada un s'anirà coneixent, s'anirà mesurant i sabrà controlar-se i prendre fins al punt que la seua consciència li dicte. La nostra decisió d'unir-nos al grup de Dorsal 19 que acudirà a Dusseldorf va ser deguda a una sèrie de coincidències davant de les quals era impossible negar-se. És que si algú ens proposa córrer una marató en Dusseldorf de la forma en què ens la presenta Tino, llavors ja no tens elecció.
A molts de nosaltres ens pot estranyar la decisió de córrer una marató només amb un mes d'antelació, però és que un maratonià dorsalero esta i ha d'estar sempre en condicions de preparar una marató amb un mes d'anticipació.
I és que els maratonians dorsaleros no deixen de córrer mitges maratons, dos al mes segur. Poden córrer sense aclaparaments dos hores sense detindre's i açò ho fan els caps de setmana que no corren cap mitja. Participen en algun 10K tots els mesos per a mantindre un bon ritme de carrera. No solen baixar dels 70 quilòmetres a la setmana. Els seus entrenaments sempre es realitzen per circuits “trenca cames” i els agrada la cervesa.

Pel que només necessiten realitzar dos llargs, un l'endemà de prendre la decisió i l'altre quinze dies abans de la marató. Clar que així no realitzaran marca personal però córrer-la, la correran.
Així que el 24 d'abril, Dusseldorf preparara les seues millors gales per a veure com Dorsal 19 posa a 5 dels seus corredors en la marató i com un potent equip de quatre corredors ho farà en la marató per relleus. 

Ja anirem donant més notícies sobre esta expedició a Dusseldorf, que marcara el principi d'una nova època en les relacions internacionals de Dorsal 19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada