IN MEMORIAM

dissabte, 29 d’octubre del 2011

La ultima setmana.

Ja estem ací una altra vegada, i esta vegada ja ens trobem a menys d'un mes de la Marató de València i de La Mitja Marató de Benidorm i és ara quan entrem en el període on deurem ajustar el nostre entrenament per a poder estar en perfectes condicions el cap de setmana del 26 i 27 de novembre.
Anem a haver d'afinar el nostre entrenament. Però saludem primer a tots els que estan ajustant les seues cames cap a dins d'un mes.

I és que quan ens acostem a una competició i la Marató de València i La Mitja de Benidorm ho són, per a afavorir el nostre màxim rendiment és lògic que reduïm el nostre entrenament, normalment es reduïx essencialment el numere de quilòmetres sense abaixar els ritmes de carrera.
Com ho farem nosaltres? En la practica se sol fer de la següent manera, els maratonians comencem hi ha reduir els nostres quilòmetres quinze dies abans un deu per cent i el vint per cent la ultima setmana, però no deurem córrer més lentament excepte en les sessions del dijous i del dissabte d'abans de la carrera.
Recordarem algunes coses, reduïm l'entrenament per a assimilar tota la preparació de les ultimes setmanes i afavorir l'adaptació del nostre cos a tot l'entrenament que hem realitzat, en fi el que se sol anomenar la supercompensació.
En ultima setmana no ens anem a limitar només a entrenar a pas lleuger perquè podem tindre la sensació de tindre les cames pesades, típic de quan entrenem lent.

Nosaltres anem hi ha realitzar una sessió d'entrenament que podem anomenar especifica a mitat de setmana, que podria ser el dimecres, òbviament no es tractara d'un entrenament amb una càrrega molt forta.
Els que córreguen a Benidorm, serà el dimarts, segurament hauran de realitzar alguna sèrie de 1000 metres a un ritme només un poc més ràpid que el de carrera. Els maratonians segurament hauran de realitzar un cinc mil a un ritme que estarà al voltant del ritme de marató.
Molts poden tindre por d'estos entrenaments però és com “repassar la lliçó” abans d'un examen.
Si al contrari eixa setmana ens dedicàrem només a rodar podríem tindre el risc de tindre la sensació de pesadesa muscular, comparable a la que solem tindre després de realitzar un llarg.
Una altra cosa, eixa setmana anem hi ha fugir dels recorreguts amb pujades, no tant per la fatiga que puguen patir les nostres cames en les pujades sinó pel treball especial que van hi ha realitzar els nostres músculs en les baixades.
Com veieu en la ultima setmana també cal entrenar perquè ja només ens faltava que patirem el “síndrome del cavall de carrera”, però això ja és una altra història.

“Per que hauria d'entrenar corrent a ritme lent? Ja se córrer a ritme lent, he d'aprendre a córrer a ritme ràpid.” Emil Zatopek, (La locomotora humana)

dimecres, 26 d’octubre del 2011

3 o 5 segons no són res.

Els primers minuts d'una carrera solen ser decisius en el resultat final d'esta. Quasi sempre la por que tenim en l'eixida és el de perdre temps o eixir massa lentament i no poder realitzar la marca que teníem pensada.
Però saludem abans a tots els corredors que estan preparant la seua millor tàctica per a la seua pròxima carrera.

Però si analitzem els temps dels primers quilòmetres nos en adonarem que quasi sempre són els mes ràpids.
Ho considerem normal perquè al principi de la carrera tenim mes energia i físicament estem bé, comprenem també que els següents quilòmetres siguen un poc més lents que el ritme mitjà final que pensem aconseguir i si els dos o tres últims quilòmetres finals són molt més lents del que teníem previst pensem que no hem entrenat prou.
Però molts corredors arriben a la conclusió que són els primers minuts d'esforç els que han determinat el rendiment final, perquè havent-los corregut massa ràpids han condicionat la màxima eficàcia del nostre cos.
A pesar que són molts els corredors que saben açò són pocs els que ho posen en pràctica.
Però perquè no és bo començar massa ràpid i inclús eixir al nostre ritme mitjà des del primer metre?.

És veritat que amb el calfament ja ens preparem per a eixir a la velocitat necessària però sempre haurem de mirar el cronometre i ser prudents en l'eixida.
Els que tinguen pulsometro poden fer la prova i comprendran perquè cal eixir un poc més lent que el nostre ritme mitjà.
La freqüència cardíaca en els primers minuts de carrera puja gradualment i arribarem a estabilitzar el nostre cor en les pulsacions que volem després de cinc a huit minuts el que evidència que el nostre cor i també el nostre cos necessita un temps per a aconseguir la seua màxima eficàcia.

Aclarirem açò un poc, si agafem d'eixida nostre ritme estarem obligant al nostre cos a realitzar un esforç per al que encara no esta preparat ja que ho estarà almenys passats cinc minuts, succeïx llavors que estarem fent un esforç del tipus anaeròbic ja que el nostre cor esta funcionat a un ritme inferior i no envia la suficient sang a les nostres cames i els nostres músculs no reben la quantitat d'oxigene necessària i com a conseqüència estarem produint acide làctic i encara que siga poc va hi ha condicionar els últims quilòmetres de la carrera on es pot unir al què tindrem per l'acumulació dels quilòmetres.
En resum, que deurem començar les carreres entre tres i cinc segons mes lents per quilòmetre respecte del nostre ritme triat i després dels dos primers quilòmetres anar ja hi ha el nostre ritme, esta xicoteta perduda no afectara el resultat final perquè el ritme dels últims quilòmetres ens compensara.


Doncs bé, un altre cap de setmana amb moltes carreres i entrenaments de qualitat, ja s'han realitzat els primers 30 km. Amb un resultat molt bo per als dos grups, els sub-4 vam buscar un circuit pla en la platja i vam córrer un poc per davall del ritme de marató, tot perfecte. Els sub-3:30 van triar el circuit de Murla, molt més exigent, però els sali perfecte perquè el diumenge van confirmar la seua bona preparació corrent La Mitja de València a ritme de marató, que era el que buscaven encara que per a això van haver de realitzar la pitjor marca del que portem de temporada en Mitja Marató. Dir-los que no es preocupen perquè este dissabte en La Mitja de Mora de Rubielos anem hi ha intentar batre eixa marca de 01:43:10 que ostenta amb orgull Tony Woodall.
El circuit d'Albaida contínua el seu marxa i els nostres participants  es comencen hi ha trobar amb les carreres mes llargues i dures, el que afecta més els maratonians però a Laura, David i Tony continuen realitzant un bon circuit.
El Circuit Diputació de València, hi ha falta ja d'una carrera el donem per finalitzat i ens n'anem hi ha centrar en la preparació de la Marató de València amb el que la carrera de Manisses era només un tramite que havíem de complir.

També vam estar representats per Fernando Vicens en la Volta a Peu de Sueca que si estava ben mesurada ens ha mostrat a un excel·lent Fernado que ha sigut capaç de córrer a una mitjana de 03:50 el quilometre, per descomptat té un estat de forma envejable.

MITJA DE VALENCIA.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE   1:43:09.
SENDRA FRANQUEZA, VICENT      1:43:09.
WOODALL, TONY                               1:43:10.

BENICADELL.
1:27:33   CAMPS SENDRA, DAVID.
1:28:27   PASCUAL PASCUAL, LAURA.         
1:38:16    SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.
1:51:29    BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.     
1:51:29    CERESOLA PIERA, FRANCISCO.

SUECA.
FERNANDO VICéNS PASTOR           0:33:40.

MANISSES
Carmen Sala         01:04:30.             
Vicent Sala           01:28:15.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La Marató, l'art de saber esperar.

Quan tenim la marató a sis setmanes ja ens comencem hi ha posar impacients i això que inclús falta molt de temps.
Però saludem primer a tots els que ja comencen a posar-se nerviosos davant de la Marató de València.

Vivim en temps on l'espera es fa cada vegada més inacceptable. En altres temps la demora es mesurava en qüestions de dies i mesos, hui en dia que considerem “lentitud” el temps que el nostre ordinador tarda a obrir un programa, “lentitud” el que requerix el microones per a calfar la nostra llet, “lentitud” el que tarda un semàfor a posar-se verd, som impacients en tot.
És a dir, la impaciència s'ha instal·lat amb tal prepotència en les nostres vides que mesurem l'ús eficaç del temps en qüestió de segons! I encara que l'espera és ínfima, el nostre esperit inquiet no pot controlar els sentiments d'ansietat i afany que són propis de l'existència de l'home en la societat moderna.
Però la Marató és una altra cosa, és l'art de saber esperar, és la paciència en la seua màxima expressió, ja que hem de ser pacients en els entrenaments i saber controlar els nostres ritmes, hem de tindre tranquil·litat els dies anteriors i oblidar-nos de la “por escènica” i ser molt pacients el gran dia.

La Marató es corre tranquil perquè  el nostre ritme ens va hi ha ser tan familiar que només ens deurem preocupar de mantindre'l i disfrutar del pas dels quilòmetres admirant un circuit per on només es podrà córrer eixe dia i esperar.
Esperar i continuar esperant fins a eixe moment tan personal que ja vegem els 42195 metres fets i llavors i només llavors anar fins on les nostres cames ens porten i quan estiguem en la meta la nostra espera haurà acabat i no serà en el clamor dels espectadors ni en l'aplaudiment dels què ens rodegen ni en les felicitacions dels nostres amics i familiars sinó dins de nosaltres mateixos on estarà la nostra victòria i la nostra màxima satisfacció i totes les nostres expressions i manifestacions de felicitat ens eixiran disparades com un moll al què haurem anat comprimint entrenament després d'entrenament durant estos mesos.

XII Volta a peu a l' Olleria

SALA FERRER, CARMEN.                             0:36:07
PASCUAL PASCUAL, LAURA.                       0:40:51
CAMPS SENDRA, DAVID.                            0:40:52
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.               0:44:37
ALEMANY SENDRA, RAMON.                      0:51:38
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.                 0:51:38
SALA GONZALEZ, VICENT.                           0:51:38

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Pomes e idees.

         En un dels seus articles en el periòdic  Star, George Bernard Shaw va escriure un paràgraf que ens ve de meravella per a començar hui, “Si tu tens una poma i jo tinc una poma, i intercanviem les pomes, llavors tant tu com jo continuarem tenint una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea, i intercanviem idees, llavors ambdós tindrem dos idees”. Però saludem abans a tots els que tenen idees i els agrada intercanviar-les.

Com tots els anys a l'hora d'ara ens trobem dedicats a organitzar el nostre club per a la pròxima temporada, estem aportant idees perquè tots els nostres corredors troben en Dorsal 19 un lloc on córrer i divertir-se.
Tenim per davant tota una temporada plena d'activitats amb l'esperança, que si no en totes, almenys en alguna ens puguem sentir a gust i participar-hi. 
Vivim en un estat de benestar que ha posat de moda els productes «light»: coca-cola «light», café descafeïnat, llet desnatada, cervesa sense alcohol, tabac sense nicotina, etc.

I també l'home «light», com ha escrit Enrique Rojas, «descafeïnat», superficial, sense valors. No li interessen les essències de les coses. No li interessa la veritat, sinó les aparences: FANTA, «Sabor a taronja». No té res de taronja. Són pols i química. Però val. Sap a taronja. Açò basta, encara que no siga taronja.
També hi ha el corredor «light», «descafeïnat», és permissiu amb tot. Tot li dóna igual. És indiferent. «Passa» de tot. Tot val. Què més dóna! No val la pena lluitar per res. Ni esforçar-se per res. Ni enfadar-se per res. Només vol eixir a córrer còmode i tranquil. No vol preocupacions. El seu únic ideal és suprimir tot el que li  supose problemes
               
  .
Dorsal 19 no ha de dedicar-se només a eixir a córrer en pau i tranquil·litat. Per això hem de ser capaços d'interessar-nos en tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu, hi ha il·lusionar-nos per qualsevol activitat que este relacionada amb el nostre esport ja siga a Pego o en la nostra comarca.
Hem participat d'alguna manera en la Botamargens, i el dissabte passat vam estar col·laborant en l'avituallament del quilòmetre 19, no vam córrer però Dorsal 19 va estar posant el seu granet d'arena.
En estos dies estem, també, prenent decisions que poden ser importants per a l'any que ve, pensem que podem organitzar una Mitja Marató i la Volta a Peu, pensem que el nostre carnet ens deu servir per a molt més que per a identificar-nos, pensem que la carrera del club s'ha de potenciar, pensem moltes coses i tenim moltes idees que hem de compartir i canviar.

Esta temporada que s'esta preparant esta plena d'idees que estan esperant intercanviar-se per a poder emportar-se a la practica i hem de ser nosaltres els corredors els que les haurem de portar avant.
Una d'eixes idees noves que estem posant en marxa és la ja molt coneguda però mai posada en practica per nosaltres de la venda de loteria de Nadal.
Hem començat amb el 8810, un numere que no ens diu molt o més clar no ens diu res, ja que no te el 19 per ningun lloc, però que serà molt anomenat i recordat el dia 22 de desembre i és que gràcies al 8810 podran fer-se realitat molts dels nostres projectes.

I és que estem obligats hi ha buscar finançament per a poder realitzar les nostres idees i projectes ja que les nostres autoritats esportives pareix també que estan «descafeïnades» amb la carrera a peu i tot els dóna igual. Que puguen acudir a Pego centenars de corredors a participar en una Mitja Marató i una Volta a Peu els dóna igual? Eixe pareix que no és el seu problema.
I amb estes idees i estos plantejaments ens estem enfrontant als problemes que ens van eixint intentant continuar corrent i entrenant com ho vam fer el dissabte en el Baix Montgó, i vam ser molts els que vam utilitzar esta carrera per a entrenar amb les nostres mirades posades uns en la Marató de València altres en La Mitja Marató de Benidorm i tots pensant a divertir-nos realitzant el que tant ens agrada, córrer a peu.

Dorsal 19 no és un club «descafeïnat» , que només busca passar-ho bé, divertir-se. Ja se que posar a alguna cosa o a algú l'epítet de «divertit» sempre cau bé.
Però no correm només per a divertir-nos perquè açò seria una frivolitat i una superficialitat lamentables. Hem de córrer i no oblidar les nostres inquietuds, i no dedicar-nos només a l'efímer i a lo passatger.

De quasi res ens servix la nostra passió per la carrera a peu si no anem a propagar-la als altres i és que com va dir algú “de res servix ser llum si no il·luminem el camí dels altres”.

 19è CROSS BAIX MONTGÓ

SALA FERRER, CARMEN                0:50:11
SISCAR BAY, CARLOS                     0:54:15
SENDRA FRANQUEZA, VICENT    0:56:41
PONS SORIANO, ALBERTO            0:56:42
GARRIGOS PINA, PEDRO               0:57:06
SALA GONZALEZ, VICENT              0:57:47
PIERA FERRER, BAUTISTA             0:58:23
WOODALL, TONY                              0:59:43
BOLTA NAYA, JUAN                         1:03:07
CERESOLA PIERA, PACO                1:04:53
ALEMANY SENDRA, RAMON         1:08:10

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Ens posem de llarg.

           Un dels objectius que estem buscant en els entrenaments llargs, que ja hem començat a realitzar, és el d'adaptar les nostres cames a suportar un esforç cada vegada major a fi d'augmentar la nostra autonomia de carrera. Però saludem primer a tots aquells corredors que ja han realitzat els primers llargs amb la vista posada en la Marató de València.
Quan ens referim a un entrenament “llarg lent” volem expressar una carrera prou llarga com per a produir un cansament a nivell muscular i per descomptat a nivell articular.

Els “llargs” es corren per a cansar-se, tant que la part final ens ha de resultar desagradable, la qual cosa requerix una gran força de voluntat per a suportar el cansament que anem notant amb el pas dels quilòmetres.
Com esteu ja pensant en les pròximes setmanes vamos a haver de realitzar algunes eixides llargues i és que el continu  i prolongat esforç que sotmetrem als nostres músculs, lligaments i tendons els va hi ha reforçar i podrem córrer més lluny amb menor cansament.
L'entrenament “llarg” és sempre un tema de conversació que dóna per a molt i és que per als corredors principiants pot tindre una duració de 60 minuts mentres que per a altres un poc més preparats pot superar les tres hores.
Per a saber si el “llarg” a sigut eficaç, no ens fixarem en la duració sinó en el cansament que hàgem patit.
Per exemple, podem sentir els músculs dolorits, com si haguérem corregut tres hores amb una carrera de 90 minuts. Açò pot succeir-nos si correm per un circuit amb moltes pujades o si portem uns dies amb prou quilòmetres en les nostres cames.

No cal, per tant, córrer tres hores per a aconseguir un resultat paregut.
L'entrenament del llarg lent es corre amb l'objectiu de millorar la nostra resistència a la distància però pot durar menys del que moltes vegades ens diuen els plans d'entrenament.
És obvi, i açò és important, que per a aconseguir els beneficis musculars amb una distància menor devem trobar-nos abans de començar ja cansants, i no frescos i descansats.
Si per exemple, el dissabte a la vesprada realitzem un entrenament de 90 minuts i el diumenge al matí realitzem un altre, succeïx que des d'un punt de vista metabòlic l'esforç ha sigut diluït però en el que es referix a l'aspecte muscular, l'intermedi de 12 a 15 hores entre les dos sessions no permet una recuperació completa.

Per tant afrontem l'entrenament del diumenge amb les cames cansades perquè els efectes de la fatiga es noten després d'un descans passiu, que ens el dóna la nit. Ho comprovarem a l'alçar-nos del llit i sentir els músculs dolorits, sensacions que no notaríem si haguérem entrenat 12 hores després però en el mateix dia, com per exemple diumenge al matí i a la vesprada, que seria en este cas un entrenament que faríem si voldríem  millorar la nostra tensió muscular.
Però açò ja serà una altra història.
Com veieu es pot acudir un dissabte a la vesprada a una carrera i el diumenge al matí entrenar un llarg un poc més curt.
Com ho estem fent, per exemple dissabte passat a Albaida, on una altra vegada Laura va tornar a realitzar una gran carrera.
Estos  són alguns dels nostres resultats en el cap de setmana passat.


ALBAIDA.
PASCUAL PASCUAL, LAURA           0:49:33
CAMPS SENDRA, DAVID                 0:49:39
SERVER MILLET, Toni                      0:53:55
CERESOLA PIERA, FRANCISCO     1:02:12

ALICANTE.
VICÉNS PASTOR, FERNANDO.       1.35.10

ALCAZAR DE SAN JUAN.
SALA FERRER, CARMEN                 01:24:23.
SALA GONZALEZ, VICENT               01:35:55.