I ARA EL BANY TURC.

Quan ja només estem a cinc dies de la nostra festa de celebració de fi de temporada és hora de continuar un poc mes amb el que ens trobarem en el SPA d'Oliva Nova, se'ns posarà per davant el bany turc, als que no estem gens acostumats a estes coses ens agradara mes perquè es passa menys calor però sobre gustos, ja se sap.

Igual que la sauna finlandesa el bany turc o hammam se servix de la calor per a produir beneficis en el cos, però en este cas la calor subministrada és a través de calor humida, amb vapor d'aigua.

La temperatura serà inferior a la sauna finlandesa, i oscil·lara entre 25-50 graus segons l'altura ja que a nivell del sòl s'estarà mes fresc, i la Humitat relativa del 99%, amb el que l'ambient està saturat de vapor d'aigua i impedix el procés de sudoració, per tant en el bany turc se sua menys que en la sauna finlandesa.

En este tipus de sauna la calor es genera al calfar aigua i evaporar-se al llarg de tota la sala, creant una espècie de boirina, que al posar-se sobre la superfície corporal formarà gotes assemblant-se a la suor, fent la funció de dispersar la calor i refrigerar el cos.

Els seus beneficis són pareguts als de la sauna finlandesa, però jo diria que mes tranquils, el vapor produïx una equilibrada dilatació dels porus, que elimina toxines i impureses. Al dilatar-se els porus i entrar el vapor d'aigua es produïx una neteja de la pell, quedant suau. Succeïx també que a l'humidificarse les vies aèries es produïx un efecte expectorant, útil en situacions de refredat, tos, sinusitis i altres afeccions del sistema respiratori.

És menys estressant per a l'organisme que la sauna seca o finlandesa, té més efecte de relax, encara que a l'inici cal acostumar-se a la sensació d'aclaparament que produïx el respirar aire tan saturat de vapor d'aigua.

Igual que la sauna seca s'alterna amb banys d'aigua freda, ací serà mes fàcil entrar diverses vegades, per a llavors ja estarem molt relaxats i podrem disfrutar de la piscina i el jacuzzi.

Com veieu tot un plaer per a acabar la temporada 2008-2009, només ens falta concretar l'horari, espere que demà ja este tot clar i ja ho farem saber per tots els mitjans que tinguem disponibles.

DUBTES AMB ELS DEURES D'ESTE ESTIU.

Com veig que hi ha alguns dubtes sobre els deures d'este estiu i heu sigut alguns els que m'heu preguntat on esta l'aprovat i on el suspens intentaré aclarir-ho.

Només amb l'assistència a la carrera i acabar-la ja es té l'aprovat, córrer en Set Aigües ja és un esforç prou gran perquè el dit esforç es recompense amb un aprovat.

El suspens no existix en este curs, tots almenys passarem l'examen, clar m'estic referint als assistents, els que no puguen assistir s'hauran d'esperar a setembre.

Nosaltres no desitgem millorar molt, ens acontentem amb la nostra mediocritat perquè el nostre únic fi és divertir-nos.

ELS DEURES PER A ESTE ESTIU.

Molts de vosaltres estareu ja pensant en les vacacions, perquè esteu observant que el dia 5 De Juliol es farà el menjar de fi de temporada i podeu arribar a pensar que el curs ja s'ha acabat, i serà veritat, ens n'anem de vacacions però en este Club som molt aplicats i com a bons estudiants tindrem deures que fer este estiu, abans d'anar-vos-en de vacacions haureu de fer una ullada a la pissarra i veure les gràfiques que teniu davant, estos seran els nostres deures.

El dia 16 d'agost veurem si hem sigut aplicats este estiu, els temps de pas que estareu mirant dins de poc seran els que ens donaran l'aprovat alt, podríem dir que corrent en Setaigües amb estos parcials tindrem un notable, a partir d'ací anirem a per nota o tindrem un aprovat, cal dir que estos parcials són els que realitza l'any passat Ferran Mas, van hi ha ser el meu punt de referència, estudiar-los, mireu els desnivells, els ritmes que s'ha de seguir per a poder acabar amb eixe temps final, les tàctiques a realitzar poden ser molt diferents però el resultat final es deu acostar al què realitza Mas.

Hi ha un dubte que haurem d'aclarir, si el temps és el del tir d'eixida o és des del seu pas per la línia d'eixida, ja ho aclarirem.

U pot estar a favor o en contra de les tasques o deures. Si s'està en contra, el meu consell és plantejar-s'ho amb bona lluna i relaxar-se per a descansar este estiu. Si s'està a favor, invite a pensar un poquet sobre què és el que suposen estos deures i com podem incloure'ls en les nostres rutines i entrenaments este estiu.

En l'esport popular i sobretot en la carrera a peu la competició és contra nosaltres mateixos però som molt pocs els que ho comprenem.

LA SAUNA DEL 5 DE JULIOL.

Un altre comentari sobre el diumenge 5 De Juliol, ja que ens passarem pel SPA d'Oliva Nova, i allí ens trobarem amb diverses coses interessants, el millor seria que comencem per fer-nos una idea del que ens trobarem, la primera cosa que ens cridara l'atenció serà una piscina dinàmica amb dolls d'aigua i cascada que té associat un jacuzzi però abans de submergir-nos en ella ens haurem de passar per la sauna finlandesa i el bany turc, ens podran paréixer el mateix ja que en els dos suarem però hi hi ha diferències significatives, a saber, la sauna finlandesa ens proporcionara calor al cos per a produir transpiració, per la qual cosa utilitza calor eixuta, que atenció ronda els 80 o 100 graus, mentres que la humitat és molt baixa, el que propicia una abundant sudoració per part del cos per a tractar de refrigerar-nos.

Que beneficis aconseguirem en ella, de moment ens pujaran les pulsacions i continuació a l'obrir-se els porus per a eliminar la suor tirarem fora les impureses de la pell i de pas junt amb la suor traurem tots els productes de rebuig com els metalls pesats, alcohol i la nicotina.

També millora nostra respiració ja que s'aclarixen les vies respiratòries.

I el mes important per a nosaltres és que té una gran influència sobre les nostres articulacions ja que la calor farà que augmente la circulació sanguínia amb el que augmenta la producció d'endorfinas i alleujarem qualsevol tipus de dolor o molèsties articulares. Per tant ja sabeu ens ajudara a recuperar els músculs i l'organisme després de la Volta a la Marina.

Però haurem de parar atenció perquè al no estar acostumats no deurem estar allí dins mes de 10 minuts i deurem estar si és possible tombats perquè el nostre cos este a la mateixa temperatura, després ens incorporarem lentament i romandrem assentats almenys un minut abans d'alçar-nos perquè la circulació es restablisca i a l'alçar-nos no ens d'un xicotet mareig.

Després eixirem, refrigerarem el nostre cos amb una dutxa d'aigua freda i darrere de beure un poc d'aigua per a evitar la deshidratació ja estarem a punt per a entrar en el bany turc.

Però eixa història serà per a demà.

"Salus Per Aquam"

Pot succeir-nos que ja no recordem el Gran Fons d'Oliva, però allí vam aconseguir com a premi deu sessions de SPA en Oliva Nova, va sent hora d'acudir i poder recuperar-nos, perquè despres de la Volta a la Marina segur que ens farà falta.

Però també és interessant abans que recordem d'on ve i que és un SPA.

Els segles SPA provinents de l'expressió “Salus Per Aquam” o el que seria el mateix, salut per l'aigua, silges que han emprat estos relativament nous establiments dedicats a la relaxació, la salut i la bellesa, i que ofereixen serveis d'hidroteràpia i altres tractaments naturals.

Esta seria una definició clàssica, però van ser els romans els que ens van ensenyar que fer amb l'aigua, perquè a diferència dels Banys japonesos onsen, on el bany és una activitat íntima i de contacte amb la naturalesa, o de els inques, que el bany de l'inca esta associat a cerimònies religioses, en l'imperi Romà els banys eren una activitat social per excel·lència, que sera el que nosaltres farem el diumenge 5 de Juliol.

El bany no sols complia una funció higiènica, sinó que era un anivellador social a què concorrien hòmens i dones, lliures i esclaus. Era a més associat al plaer i en les ciutats grans com Roma era freqüent que el bany implicara promiscuïtat, per la qual cosa els cristians i els filòsofs es negaven a participar d'ell i acudien a banyar-se un parell de vegades al mes. La relació amb el paisatge existia, però més que localitzar els banys en un lloc especial en el paisatge, com en els casos anteriorment mencionats, el paisatge era creat artificialment per a delit dels banyistes.

Si algun de nosaltres a estat a Roma haurà vist els banys de Caracal·la, les termes més grans que sobreviuen fins hui i les segones més grans a haver-se construït, després de les de Dioclecià (en espanyol, estos banys "termes", veu que prové del grec "thermos" que significa "calent").

Si algú té curiositat per saber o veure com eren o com són les Termes de Caracal·la ací vos deixe un vídeo.

Nosaltres el diumenge 5 De Juliol farem quasi el mateix que els antics romans, ells després de travessar els pòrtics d'ingrés, es trobaven breus jardins que precedien al cos central. Després de l'ingrés s'arribaven als vestuaris , on l'usuari després de desposseir-se de la seua roba les deixava en un estant. Posteriorment feia exercici en el gimnàs o rebia un massatge en algun dels habitacions connexes, nosaltres ens posarem la roba de córrer i farem una hora de carrera lleugera per la contornada d'Oliva Nova, després entrarem en les termes.

El que succeirà després serà una altra història.

SANDRA FRAU I DARIO IVARS ELS MILLORS EN LA VOLTA A LA MARINA.

Si bé la Volta a la Marina ja és història i que també ho són els seus resultats cal tindre present que quan recordem la XIII Volta a Peu a la Marina Alta de l'any 2009, caldrà saber que el nostre millor corredor, sens dubte va ser Dario Ivars, però si mirem un poc mes nos en adonarem que va ser en les categories menors on vam tindre els nostres èxits mes espectaculars, de tots els corredors de Pego només dos dones han aconseguit guanyar en alguna carrera, Carmen Sala ho va fer a Pedreguer però hi va ser Sandra Frau Garcia qui millor ens representa en el 2009 en la Volta a la Marina perquè guanya en Xabia i Ondara, quede segona en el Verger i Benissa i queda tercera a Pedreguer, com podeu comprovar Sandra va ser la nostra millor representant.

Però van ser més corredors els que van aconseguir algun trofeu a tots ells des d'ací una felicitació i l'enhorabona, ací estan els seus noms.

PEDREGUER.

3 FRAU GARCIA, SANDRA VERGER 2 FRAU GARCIA, SANDRA TEULADA 3 VICENS PONS, JÚLIA XABIA 1 FRAU GARCIA, SANDRA 2 PONS CARDONA, JOANA 3 VICENS PONS, JÚLIA GATA 2 VICENS PONS, JÚLIA 3 FILLOL SISCAR, PABLO ONDARA 1 FRAU GARCIA, SANDRA 2 PONS CARDONA, JOANA 2 FILLOL SISCAR, PABLO JESUS POBRE 2 PONS CARDONA, JOANA 3 VICENS PONS, JULIA BENISSA 2 FRAU GARCIA, SANDRA 3 PONS CARDONA, JOANA

Només una cosa mes per a acabar estes nou setmanes, és possible que alguns de nosaltres hàgem tingut la desagradable experiència de patir una ruptura en una extremitat, i la posterior escaiola, probablement ens vam deure portar una sorpresa en el moment en què ens la vam llevar. Conforme avançava el període d'immobilització, anàvem notant una major folgança en l'escaiola, que pensàvem que es tractava d'un reblaniment de l'escaiola. Però no, l'esglai ens el portem al veure que és el braç o la cama els que han reduït sensiblement el seu grandària, i s'engrandix la diferència al comparar-lo amb el membre sa.

Després vam passar a la pesadesa de la rehabilitació: recuperar plenament l'extremitat costa temps –més que el període d'immobilització generalment- i, sobretot, esforç pacient. El que açò posa en evidència és que el cos humà precisa de l'esforç continu; en cas contrari, s'atrofia.

Ara que ja s'ha acabat la XIII Volta a Peu a la Marina Alta hauríem de continuar eixint a córrer i entrenant perquè en cas contrari els nostres músculs que estan ja preparats per a córrer se'ns tornaran a atrofiar i d'ací a uns mesos quan decidim posar-nos les sabatilles una altra vegada haurem de començar de zero i ens tornarà a costar, tornarem a tindre adoloriments.

CONTINUEM CORRENT.

LAURA I PASQUAL, ÈXIT EN LA XIII VOLTA A LA MARINA.

Pareix que podem donar ja per acabada una setmana complicada, despres del cap de setmana passat en Còrdova on la calor acaloradora ens va deixar en un estat lamentable per a córrer, ens porta a pensar només en recuperar-nos i vam abandonar el blog, però ja ens hem recuperat i estem una altra vegada en la xarxa.

A estes altures de la setmana ja no cal que posem la classificació de Jesus Pobre perquè imagine que tots tindreu ja la informació, però no puc deixar que comence la ultima carrera del Circuit de la Marina Alta sense comentar un fet molt interesant.

Si mirem les classificacions del Circuit ens trobem amb dos alegries, Laura Pascual i Pascual Company acabaran el circuit en quarta posició, no he fet molts càlculs però tot pareix indicar que en els seues categories no podran aconseguir ja el tercer lloc, que els portaria a pujar al podi.

No hem de pensar en un fracàs, a l'avaluar campanyes esportives, siguen d'un equip o d'un corredor, és comú parlar en termes d'èxit i fracàs. Esta forma de percebre les coses està instal·lada en la lògica de la societat actual. En primera instància pareixeria senzill equiparar l'èxit al triomf i el fracàs a la derrota però en una anàlisi més profund es veu que la cosa no és tan simple.

L'èxit i el fracàs només s'han d'avaluar en funció de les metes o objectius que s'havien plantejat. Un equip pot salvar-se del descens pels pèls i eixa campanya ser considerada exitossa, mentres un altre equip pot haver quedat segon i considerar el seu un fracàs. Cada un té els seus paràmetres, però no cal deixar-se portar per certes "trampetes".

No és un pecat voler guanyar, per més que si es porta esta lògica a l'extrem tinga alguns perills, per això és que no s'han de descuidar les metes que volem aconseguir encara que es faça insistència en les de divertir-nos i continuar participant en carreres d'una forma relaxada.

És fonamental tindre açò en compte quan participem en carreres ja que el que es pretén no és "fabricar" un campió sinó formar-nos com a persones que puguem desenrotllar-nos tenint una vida sana i plena, disfrutant de l'esport i aprofitant les lliçons que este ens brinda.

Quan s'aprén a interpretar l'èxit en funció de comparar el rendiment propi amb un anterior és quan se'n va pel camí del creixement personal i l'autorealització. Un segurament quedarà més satisfet amb la seua carrera quan va complint els seus objectius que quan no els complix, per això és que els termes en què es plantegen les metes són tan importants.

El que volem ressaltar és la importància de com el corredor interpreta el resultat, no el resultat en si. És difícil deixar de costat el fet que tot (o quasi tot) esportista vol guanyar però cal intentar veure que hi ha altres coses valorables. Hi ha una frase de Vince Lombardi que ens pot ajudar a comprendre millor, "Guanyar no ho és tot, però realitzar el màxim esforç per guanyar sí ho és."

Una de les "trampes" assenyalada al principi és la d'avaluar una carrera d'acord amb el resultat, sense tindre en compte si es va fer tot el que es puga per guanyar d'acord amb el potencial amb què un comptava en eixe moment, si es va millorar respecte d'una carrera anterior o en la temporada anterior.

Llavors, a l'avaluar un resultat es veurà que alguns objectius s'hauran complit i altres no, per això és que no és tan senzill parlar d'èxit o fracàs. Si un es queda només amb el triomf com a exit no hi ha anàlisi possible i es perd una excel·lent oportunitat per a aprendre, treballar sobre els errors i superar-se. L'esport brinda moltes possibilitats d'èxit depenent de com un haja plantejat les seues metes.

L'èxit el deuríem mesurar no per la posició a què hem arribat, sinó pel nostre esforç per triomfar.

És quasi segur que demà a Benissa ni Pascual ni Laura aconseguisquen pujar al podi però segur que an conseguit un exit, aixi com esperem que siga quasi segur que s'hagen divertit en esta XIII Volta a la Marina Alta i que el seu èxit és el d'haver estat corrent i divertint-se com tots però amb l'afegit d'haver estat competint per aconseguir un lloc en el podi.

L'ENORABONA A LAURA I PASQUAL.

ONDARA, RISC DE INFECCIÓ.

Ja hem acabat la carrera d'Ondara i ja només ens queden dos carreres per a acabar la XIII Volta a la Marina Alta, i alguns ens preguntarem si ja estem infectats del virus de la carrera a peu, o si ja som verdaders corredors.

Hi ha una sèrie de símptomes a través dels quals es pot tindre una idea a què nivell tenim l'habite de córrer, no se si ja vos haurà succeït, però si els nostres amics comencen a pensar que estem obsessionats amb una alimentació saludable i que realitzem algun tipus de règim, ja que ens veuen mes fins, estem per descomptat en el bon camí.

Un altre exemple, este ja un poc mas clar, seria quan un diumenge després de córrer ens dutxem i ens desdejunem i comprovem que la nostra família encara esta en el llit, i que em dieu de quan tots els nostres amics ja saben que el dia de Nadal o d'Any Nou (o festa important) eixirem a córrer per molt que dure la festa de la nit anterior, i quan els teus amics ja s'han cansat, i no et diuen que estas boig perquè ja ho tenen tan clar que ni tan sols ho comenten.

Ens podem donar compte també que ja som corredors quan els nostres familiars i amics que no corren saben la diferència que hi ha entre el que significa córrer a 5 minuts el quilòmetre i fer-ho a 4, o quan ja no es fan la pregunta de si hui eixiràs a córrer sinó que només es pregunten, a quina hora.

Un altre símptoma clar és quan ens trobem intentant explicar als nostres amics que córrer 5 quilòmetres és poc, o de sobte un dia ens trobem explicant-los perquè les camisetes de cotó no són les millors per a córrer i que hi ha altres materials mes adequats.

Si ens estan succeint algunes d'estes coses ja no sols serem corredors sinó que ja comencen a voremos com a tals, però si per casualitat ens trobem preparant les nostres vacacions per a este estiu basant-se en que en la localitat on anem hi haja alguna carrera o organitzem les vacacions en el lloc de la nostra vinent marató, i quan tornem no contarem lo bonic de la ciutat sinó com ens n'ha anat la carrera, llavors podem quasi assegurar que no sols ja serem corredors sinó que estem bojos per la carrera a peu.

Si algun dels nostres corredors que han corregut a Ondara té algun d'estos símptomes que es prepare perquè té el virus del corredor a peu i pot ser contagiós.

IVARS DESCALS, DARIO	0:35:28
COMPANY PUIG, PASCUAL	0:37:23
VICENS PASTOR, FERNANDO	0:39:11
SENDRA REIG, FERNANDO	0:39:46
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE	0:40:13
MAS SISCAR, FERRAN	0:40:24
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE	0:42:03
SENDRA FRANQUEZ, VICENTE	0:42:03
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE	0:43:26
PASCUAL PASCUAL, LAURA	0:45:13
CAMPS SENDRA, DAVID	0:45:15
MENGUAL COTS, CARLES VICENT	0:47:51
MENGUAL MOLL, JOSÉ	0:49:43
SALA FERRER, XIMO	0:49:49
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL	0:51:27
ALEMANY SENDRA, RAMON	0:52:59
PONS SENDRA, CRISTINA	0:53:14
PERELLO GUARDIOLA, HECTOR	0:56:20
MORELL CAMBRILS, MARIA	0:56:36

AL VENT DE SAN ANTONI.

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

Ja ho cantava Raimon, i és que el vent és un dels enemics mes aferrissats que tenim els corredors, és un enemic que sabem que quan ens esta ajudant és només perquè sap que en la pròxima revolta ens atacara amb totes les seues forces, i és que en Sant Antoni es deia Ponent, i va ser un digne rival, un contrincant que ens va véncer, i és que si fem malament els càlculs i arribem sols a les rectes en què ens enfrontem al vent, si el grup on ens podríem refugiar esta massa lluny i no podem arribar, i si llavors decidim esperar als corredors que vénen darrere i resulta que van massa lentament, llavors ja no hi ha solució la marca es va a ressentir, dos minuts mes lent que l'any passat, encara sort que vaig poder defendre amb dents i ungles el lloc en els dos últims quilòmetres, ja que també era interessant que no em passara cap veterà.

Hui diumenge ens hem recuperat, com serà costum este estiu, en el Blau del Garapatar, encara que hui hem pujat en la part final a la muntanyeta Verda per a veure les vistes de la Marjal que des d'allí dalt es poden veure i que amb l'atmosfera tan neta que tenim hui eren impressionants.

En resum, un cap de setmana que podíem qualificar de regular, encara que físicament ha estat ben no la part tàctica perquè ens vam quedar sols on hauríem d'estar més acompanyats.

GRAN FONDO DE SAN ANTONIO

Carmen Sala: 01:04:50.

Vicent Sala: 01:10:07.

GATA UN PASSET MES.

Tots els corredors de Pego coneixem el carril bici i la recta de la carretera de Dénia, són cinc quilòmetres completament rectes en els que res mes eixir de les revoltes de Racons ja divisem a la llunyania el campanar de Pego. 

Quasi tots nosaltres davant de tan llarguíssima recta alguna vegada hem tingut la sensació que és terriblement llarga, que creus que no s'acabara mai.

I llavors et comences a donar pressa. Cada vegada que alces la vista, veus que el carril bici no es fa més curt sinó tot al contrari. I t'esforces més encara, comences a tindre por de no poder arribar, al final estes sense alé. I la carretera continua estant per davant.

Així no es deu afrontar eixa llarga recta.

El mateix ens succeïx amb la Volta a Peu a la Marina, veiem davant de nosaltres nou carreres, nou setmanes per davant, - ara ja són menys -, i ens comencem a aclaparar, acabem una i mirem cap avant i ací hi ha una altra i una altra, nos fa la impressió que no s'acabara mai.

El mateix ens succeïx amb la Marató, veiem davant de nosaltres una quantitat llarguíssima de quilòmetres i ens espantem, no veiem mai el final, ens solem posar nerviosos, ens esforcem amb els entrenaments però cada vegada que mirem els 42 quilòmetres veiem davant de nosaltres una aventura impossible.

Mai s'ha de pensar en tota la recta de Dénia, ni en tota la Volta a la Marina, ni en els 42 quilòmetres d'una vegada, enteneu? Només cal pensar en el pas següent, en la següent carrera, en el següent quilòmetre. 

Només en el següent.

Llavors és divertit; això és important, perquè llavors es fa bé la carrera. I així ha de ser.

De sobte ens adonem que, pas a pas, carrera a carrera, quilòmetre a quilòmetre, s'ha corregut tot. Un no es dóna compte com ha sigut, i no s'està sense alé ni cansat.

Això és l'important.

Quan afrontem reptes molt grans fem-ho lentament, però amb constància. 

Esta setmana en Gata, un poc mas prop del final, estos han sigut els nostres corredors:

IVARS DESCALS, DARIO	0:36:30
COMPANY PUIG, PASCUAL	0:38:28
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE	0:38:31
VICENS PASTOR, FERNANDO	0:39:31
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE	0:41:08
SENDRA FRANQUEZ, VICENTE	0:41:11
SENDRA REIG, FERNANDO	0:41:24
MAS SISCAR, FERRAN	0:42:17
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL	0:44:42
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE	0:44:48
CAMPS SENDRA, DAVID	0:44:53
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO	0:45:18
PASCUAL PASCUAL, LAURA	0:46:31
MENGUAL COTS, CARLES VICENT	0:46:46
ALEMANY SENDRA, RAMON	0:52:22
ESPLUGUES BAÑULS, JOSE	0:53:23