IN MEMORIAM

dilluns, 28 de maig del 2018

XXXVI Volta a Peu a Pego. (Resum)

Ja se que han passat quasi dos setmanes, però la ressaca que ens deixa el tràfec de posar en marxa la Volta a Peu a Pego ens obliga a oblidar-nos per uns dies d'este món de la carrera a peu. 


         Es diu que els grans esdeveniments que ens succeïxen en esta vida no s'obliden, i la XXXVI Volta a Peu a Pego es manté viva en el meu record, inclús ressona en la meua ment cada un de minuts d'aquella vesprada del 5 de maig de 2018.
Eren les 16:00 de la vesprada i el Passeig Cervantes ja estava ple de corredors i espectadors. Es podien sentir els nervis dels més jóvens corredors així com els dels seus pares a l'espera de la primera carrera. Passada una hora va començar la primera de les carreres de la XXXVI Volta a Peu a Pego i entre la música ambient els Querubins donaven el “tret d'eixida” a una vesprada de carreres.   
Segons s'anaven succeint les carreres l'entusiasme dels assistents va anar en augment, alguns, assentats en les terrasses dels diferents bars van començar a refrescar-se amb els gelats i a disfrutar d'una resplendida tarda de primavera admirats de tot el que estava succeint al seu voltant.
Eren ja passades les 18:00 quan ja s'havien entregat els primers trofeus, els guanyadors de la carreres inferiors ja havien arreplegat el seu premi i sentit l'aplaudiment de la gent al pujar al podi, però açò només era el prologue de tot el que s'anava a escriure eixa vesprada.


Prop ja de les 19:00 hores la passió dels corredors i dels espectadors es va deixar anar, tots volien trobar el millor lloc on poder disfrutar de la XXXVI Volta a Peu a Pego que tant havien estat esperant. Els 1008 corredors buscaven la seua millor ubicació per a poder traure el seu màxim rendiment i els espectadors la millor localització per a poder aplaudir als corredors.
A les 19:02 va començar la carrera, la senyal d'eixida va sonar i els crits de passió de tots els aficionats a la carrera a peu no es van fer esperar i tan sols uns minuts després tots els corredors van tornar per a fer una volta sencera al Passeig Cervantes que es va tornar a omplir d'aplaudiments, crits d'anime i les bots per l'emoció cada vegada que es distingia dins del gran grup a corredors coneguts i del mateix club.
Al cap quasi de mitja hora els aficionats que ja estaven a l'expectativa van veure girar per l'Erminta de San Josep una altra vegada als corredors i ja es podia respirar l'estrés i l'emoció que regnava a l'espera de saber qui seria el guanyador. No van haver d'esperar molt més per a veure entrar en el Passeig Cervantes a Nizar Lakhlifi que va ser el primer a creuar l'esbossa de meta amb un temps de 00:33:54 seguit de José Manuel García Barragà que lent 0:34:04, mentres que Juan Vidal Ribero, que a continuació, creua la meta en 00:34:11.


A partir d'eixe moment era ja una interminable fila de corredors la que creuava l'esbossa de meta, mentres que tots els aficionats ja estaven a l'expectativa, preparats, concentrats a localitzar la primera dona i al primer pegolí, que no es farien esperar, arribaria abans el primer pegolí i el primer dorsalero, perquè quan el cronometre de meta s'acostava a 00:36:39 arribava Máximo Folques que aconseguia també la segona posició en la seua categoria, i als 00: 37: 47 feia la seua aparició per la recta de meta María Isabel Ferrer Castell acompanyada pels crits, aplaudiments i alegria dels espectadors, l'alegria i passió de la qual contagia a què estaven assentats en les terrasses de les cafeteries que no entenien molt bé la passió amb què es viu la carrera a peu a Pego.
A continuació, i quan la tensió es trobava en la seua màxima intensitat entrava Jaume Sendra amb un temps de 00:38:24 i pocs segons després Carlos Siscar que tancaven el podi local i el dorsalero. Isa Banyuls Castelló. La segona dona, tarda uns minuts més a sentir l'entusiasme per la carrera a peu que es respirava en el Passeig Cervantes, ho va fer amb 0:41:23 i només uns segons més tard també Gemma Ann Selby 0:41:36.


Faltava encara per arribar la primera dorsalera, i ho va fer quan el marcador indicava 00:49:00, Linda Blanco acabava llavors una gran carrera que la porta a ser la quarta classificada de la seua categoria, la primera pegolina arribava amb un temps de 00:50:59, Laura Pascual pujava a un podi que ja coneix, perquè a pujad en multitud d'ocasions. La segona local i segona dorsalera a arribar a meta va ser Rosa Mari Bolta amb un temps de 00:52:09, seguida de Josefa Vilanova amb un temps de 00:52:15.
Incara faltaven vint minuts perquè Claire Cunningham donara, amb la seua entrada a meta, per acabada la XXXVI Volta a Peu a Pego.
Després una senzilla cerimònia amb l'entrega de trofeus i la XXXVI Volta a Peu a Pego pas a formar part de la història de la carrera a peu a Pego.