IN MEMORIAM

dissabte, 26 de febrer del 2011

Començar a caminar

         Bo, comencem ja hi ha caminar encara que anit ens vam reunir en les pistes d'atletisme per a tancar la I Mitja Marató “Vila de Pego” i vam prendre algunes decisions significatives.
Vaig hi ha anomenar-les ara, de gaidó, per si després se m'obliden, les més reveladores tenen a veure amb la XXIX Volta a Peu, ja que després de diversos anys ens traslladem, abandonem les pistes d'atletisme i ens n'anem al passeig El Clot.
Canviarem i millorarem el circuit, continuarem amb els 10 Km. Però des d'ara seran molt més plans perquè donarem dos voltes al circuit del camí del  Rombi i carretera del Mar. També millorarem l'eixida i l'arribada a meta, l'eixida perquè serà més ampla i comptara amb dos eixides simultànies per a diferents marques.
Una altra disposició important que vam prendre va ser l'elecció de la carrera del Club que enguany tindrà lloc el 23 de juliol, l'hora serà a les 18,00, la distància és La Mitja Marató i el lloc Rubielos de Mora, molts ja coneixem esta carrera perquè ja fa anys que acudim a ella, així que ja sabem que té un circuit exigent en un entorn extraordinari que s'adapta al que busquem en eixe dia, carrera i turisme.
Tornem ja a començar a caminar, haurem de recordar per a començar, que caminar és un exercici conegut com dels del tipus aeròbic, és a dir per a realitzar-lo fa falta de l'oxigen i amb ell cremem els hidrats de carboni i els greixos per a extraure l'energia necessària per a practicar-lo. 
Així que, si volguerem traure-li tot el partit possible a caminar hauríem de practicar-lo 3 o 4 dies a la setmana, entre 30 i 60 minuts i amb una intensitat entre moderada i vigorosa, és a dir a velocitat superior a un passeig normal, o siga  de pressa.  
D'esta manera podríem a més de guanyar en tot el que s'ha dit anteriorment, modificar el nostre perfil lipídico, és a dir aconseguiríem augmentar les xifres de Colesterol bo o HDL-Colesterol i així actuar sobre este paràmetre sanguini en cas contrari si la intensitat és molt suau no el modificarem. 
Però caminar a intensitats baixes i moderades té també molts beneficis tant a curt com a llarg termini. 
De fet, s'han publicat treballs científics amb seguiment a llarg termini en persones d'al voltant de 60 anys i s'ha pogut trobar que els individus que han caminat diàriament 4 Km. O més enfront dels que no caminaven res, mostraven taxes menors de mortalitat de manera significativa.
Per a començar a caminar com cal els mitjans necessaris són molt senzills, se sol dir que caminar és un dels esports més econòmics, perquè necessitem lo primer un bon calçat, normalment representat per un parell de bones sabatilles, que no siguen estretes o massa amples i si és possible específiques per a eixe menester, no per a tenis, etc. 
La segona cosa que necessitem és portar roba còmoda i apropiada i açò estarà en funció de l'època de l'any en què ens trobem, però la premissa fonamental és que sempre siga una roba còmoda.
És aconsellable no triar hores molt caloroses o molt fredes.
Com el període de duració no excedirà l'hora no cal portar begudes damunt, però el que si és aconsellable és beure abans, és a dir un got 20-30 minuts abans de començar i un altre got uns 5 minuts abans de començar. 
És convenient triar terrenys plans en la mesura que siga possible per a poder mantindre un ritme constant i a més els primers cinc minuts han de ser de precalfament i estirades, també és convenient triar els terrenys blans sobre els durs.
Quant al temps de duració hi ha estudis que demostren que 2 períodes de 15 minuts caminant obté el mateix benefici que un de 30 minuts, així que segons ens distribuïm el pla adoptarem unes o altres mesures respecte a la beguda i precalfament ja que açò no serà necessari per a períodes curts menors de 30 minuts.
Quan el temps no ens deixe seguir amb les nostra caminades normals, com és el cas dels dies en què fa molt de fred o plou molt, es pot buscar en els corredors o espais oberts de zones comercials per a poder practicar uns 15 minuts dos vegades al dia i no perdre així la forma aconseguida.
Podem dir que el caminar esta substituint per a molts al clàssic córrer, ja que d'esta manera no sotmetem a l'organisme a extenuants carreres, forçant articulacions i sistema cardiovascular (servix com prevenció cardiovascular) Com succeïx amb la carrera, el lema finalment que podríem transmetre seria "Camina sol o en companyia però sense PERDRE L'ALÉ"

dimarts, 22 de febrer del 2011

Abans de caminar.

      Abans de continuar parlant de com caminar estaria bé que tiràrem una mirada als beneficis psicològics que aconseguirem quan practiquem algun esport com ho són caminar, trotar o córrer.
Si practiquem algun exercici físic en general disminuïm el nostre estrés ja que amb això reduïm l'ansietat, un poc la depressió i alguns dels seus efectes com podrien ser la irritabilitat i el mal humor, ja que ens allibera de la tensió acumulada, també ens va a crear motivació perquè augmenta la capacitat per a saber plantejar i afrontar metes desafiadores però al mateix temps realistes i abastables.
Ens sol estimular la ment ja que augmentem el flux d'oxigene al celebre i així millorem la nostra capacitat de concentració i de memòria.

Alguns també diuen que augmenta l'autoestima, encara que jo pense que això va hi ha dependre dels nostres resultats, però de totes maneres com millorem la nostra imatge corporal i normalment com anem aconseguint les nostres metes tindrem més confiança en nosaltres mateixos i així desenrotllarem eixe esperit de superació que ens és tan necessari en molts aspectes de la nostra vida.

Una altra cosa, ens produïx benestar, teòricament és per l'alliberament d'endorfines que són les hormones que produïxen la sensació de plaer, siga pel que siga la qüestió és que després de dutxar-nos ens trobem molt relaxats i molt feliços.
A més ens entreté ja que ens servix per a distraure'ns de les preocupacions al mateix temps que ens divertim.
Al mateix temps ens veiem obligats a aprendre a no desanimar-nos i lluitar amb constància i intensitat pel que volem aconseguir, superant els contratemps que inevitablement sorgiran.

Segur que hi haurà més beneficis psicològics però a mi no em vénen a la memòria mes però amb estos ja són suficients pa què comencem ja a caminar per a després trotar i al final, com no, córrer.
I és que, la nostra afició per córrer té molts avantatges  a part de les físiques  perquè així mateix ens fa ingressar en un cercle d'amistats noves i ens ensenya un estil de vida diferent.
Com veieu molts avantatges al practicar algun esport però a Dorsal 19 ens agradaria que fóra el de la carrera a peu.
Com hui ja hem escrit massa serà demà quan comencem a caminar. 

diumenge, 20 de febrer del 2011

Caminant cap a la Carrera de la Dona.

        La següent carrera que se'n va hi ha celebrar a Pego no és una altra que la Carrera de la Dona, i és esta una competició en què es pot caminar, és més quasi totes les dones que participen ho fan caminant perquè caminar sa convertit per a molta gent en el seu esport per a estar en forma.
Estar en forma és relaxant i fins divertit, i caminar, inclús trotar Si és possible, és especialment bo perquè no és car, és segur i fàcil, i a més es poden aconseguir els mateixos beneficis en la condició física que amb la carrera, natació i bicicleta. 
És a dir amb altres exercicis podem aconseguir molta més força, resistència, potència etc. Però una "bona forma física" es pot obtindre bàsicament caminat.

Què aconseguim si practiquem la caminada com el nostre esport? Quan caminem millorem la nostra flexibilitat en les cames, i augmentem la força i la resistència al cansament, a més millorarem el flux sanguini en elles, tant des del punt de vista de l'aportació del reg sanguini, perquè hem de poder donar sang al múscul i així realitzar l'esforç físic que açò suposa, com el millorar el retorn venós evitant així els edemes en els peus i l'aparició de varisies.
Una altra cosa important és que cremem calories i per això pot ser un mètode per a controlar el pes, però sempre que es cremen més calories caminant que les que ingerim al llarg del dia en les menjades. No hem d'oblidar que caminar mitja hora comporta un gasto d'unes 100 calories i açò ho recuperem fàcilment amb un yogurt natural i dos cullerades de sucre. 
Busquem més beneficis, com per exemple prevé l'inici de la diabetis en els adults, reduïx el dolor de les articulacions amb artrosi i també el dolor muscular. També reforça els ossos evitant l'osteoporosi, és a dir la debilitació de l'os i així aconseguirem ser més resistents a les fractures en les caigudes. 
Més coses, també és útil per a alliberar tensió i reduir l'estrés, inclús pot ajudar a dormir millor. Pot a més ajudar a millorar el restrenyiment.
Esta costum de caminar pot servir a més d'ajuda per a deixar de fumar i controlar també la gana i la classe d'aliments ingerits ja que quan practiquem algun exercici de manera regular valorem més el que mengem perquè coneixem l'esforç que suposa estar en forma i cremar unes poques calories.
Com sabeu ja, caminant podem arribar a molts llocs però també podem arribar a aconseguir una millora en la nostra forma física, així que si encara no corres pots començar a preparar-te per a caminar i d'ací a uns dies et contarem com començar.
La carrera de la Dona esta prop i tots podem animar-nos a participar perquè tots sabem i podem caminar.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Ningú ha vist a l'amor corrent...

           Ningú ha vist a l'amor corrent pels carrers i camins de la Font. Ningú ha vist a l'amor caminant per La Font d'En Carròs no, a l'amor no l'ha vist ningú. I és que a l'amor ningú el pot veure amb els ulls externs; es percep, però no amb els ulls del cos, sinó amb els de l'ànima.
Sí que hem vist dos enamorats passejar presos de la mà regalant-se besos com si estigueren en oferta i sabem que ací hi ha amor. També hem vist diversos enamorats corrents este dissabte passat i acabar la carrera fentse una besada, perquè a això els mou l'amor. 
No hem vist l'amor però sí les seues manifestacions. Per això festegem a l'amor no en abstracte sinó en concret, de l'únic ser capaç d'amar: la persona humana. Tan important és festejar-lo que se li ha dedicat un dia i una carrera en La Font d'En Carròs.
Esta celebració, en última instància, ens deixa veure el nostre goig convertit en festa, la nostra intenció, que busca dir que l'home no és pura matèria sinó que la transcendix, que té aspiracions, que sap que la seua vida no s'esgota en este pas fugaç per la terra.
I és que som capaços d'amar i esta capacitat no és pròpia de les nostres mans, llengua, orelles: de cap sentit físic. Els actes d'amor només els produïx i percep l'ànima; ànima que ens parla de la magnitud, de l'estatura, del valor del ser humà; ànima que ens porta a defendre i pregonar el valor i dignitat de l'home.
Així que, els corredors de Dorsal 19 es van desplaçar a la Font a celebrar també el seu amor per la carrera a peu i allí van córrer, es van divertir i no se si es van besar però segur que van manifestar el seu amor per les seues sabatilles a les què cuidem i adorem com una part molt important de la nostra afició i és que estem enamorats de la carrera a peu. 
CERESOLA ESCRIVA, INGRID   0:00:27
COMPANY PUIG, PASCUAL       0:42:11
KOVAL SZUMIC, MYKHAYLO    0:42:11
PIERA FERRRER, BAUTISTA    0:47:39
MENGUAL COTS, CARLES V.    0:47:39
CERESOLA PIERA, FRANCISCO 0:49:00
PEREZ MARI, JOSE               0:49:01
BOLTA NAYA, BAUTISTA       0:50:12
FOLQUES NADAL, PAU          0:53:34 

diumenge, 13 de febrer del 2011

Les marques de la Mitja es mouen.


      Després d'algunes setmanes, en les que no hem dit res de les carreres a què hem acudit ja va sent hora de posar-nos al dia.
Tornem per tant a un dels nostres temes preferits, la competició.
Hem corregut a Sagunt, Santa Pola, Pego, Palmera, Granollers, La Pobla de Farnals i és possible que en alguna més que segur se m'escapa però han sigut uns dies molt afaenats.
Posar tots els resultats seria molt llarg així que ho anem a concentrar en dos carreres, Santa Pola i Granollers que són les carreres més importants i on els nostres corredors han realitzat marques d'interés.


No em puc resistir cada vegada que toquem el tema de les marques a intentar ressaltar el valor educatiu que ha de tindre la carrera a peu i l'esport en general, són valors que hauríem de tindre gravats en el nostre ADN tots els corredors ja que són incalculables.
Ja se que els resultats no ens deurien importar molt i que l'important deuria ser l'esforç, l'alegria i la il·lusió posada per a conquistar el nostre repte, però les marques estan ací i en Santa Pola el nostre Ramon passa de les 2 hores, en concret 02:01:08, ell em dirà que en temps oficial i que en el temps real van ser quatre minuts menys, però la classificació de les millors i pitjors marques ha de ser com un lloc de trobada, d'amistat i de sana rivalitat que servisca per a passar-seu bé i fer que els nostres competidors patisquen i al mateix temps disfruten.

Així, doncs en Santa Pola vam aconseguir canviar la pitjor marca en Mitja Marató, ja se també que s'han realitzat marques semblants en altres Mitges però no estaven homologades i és que l'homologació és el que fa a totes les carreres quasi iguals.

L'altra gran marca és la que realitza Bay a Granollers, es col·loca com millor marca de la temporada per només 10 segons però són més que suficients, i és que Carlos esta en un bon moment de forma perquè este matí en La Mitja de Gava a realitzat 01:22:04 el que demostra que té agafat ja el ritme de competició ara només ens queda esperar que algú s'atrevisca per fi enguany a realitzar 80 minuts perquè de moment estem en 01:21:00, carreres i corredors hi ha així que anime. Ja se que més d'un ja sabrà i estara dient que la marca oficial de Bay a Granollers és 4 minuts més lenta però és que els organitzadors hi ha vegades que fan coses incompressibles, perquè a Granollers van fer tres eixides separades en 5 minuts i el temps oficial el compten des de la primera eixida que es realitza 5 i 10 minuts abans, una cosa que no comprenc es perquè la marca oficial de la segona i tercera eixida que deuria de haver tingut el cronometre a zero el tenia amb 5 i 10 minuts, en fi ells sabran ja que al final la Federació Espanyola només trau en la seua classificació als de la primera eixida amb llicència oblidant-se dels corredors de la segona eixida i de la tercera.
En fi, embolics d'organitzadors a banda la veritat és que esta vegada acceptem el temps real i no l'oficial.
Com veieu, les marques es mouen i ara ens toca continuar entrenant perquè al febrer encar tenim dos grans Mitges la de Riba-roja i Torrevieja.
Tenim el comentari de Bay sobre Granollers i és este:

25a Mitja Marató Internacional de Granollers 2011.

L’atleta kenyà Erick Kibet s’ha imposat amb molta claredat a la 25a Mitja Marató de Granollers-les Franqueses-la Garriga, aquest diumenge. Kibet ha fet una bona marca (1h 03m 25s) però molt lluny del rècord de la prova, en poder de Samuel Wanjiru (59min 26s). En dones, ha guanyat Ruth Matebo (1h 14m 26s).
Primer espanyol i tercer en la classificació general el salmantino Rafael Iglesias amb un registre (1h 04m 26s), el suís Vicktor Röthlin, actual campió d'Europa de Marató en Barcelona 2010, ha ocupat la setena plaça de la general amb un temps regular (1h 05m 35s). categoria
Categoria Masculina
1. Erik Kibet Kenia 1h.03:25
2. Thomson Cherogoni Kenia 1h.03:40
3. Rafael Iglesias Adidas 1h.04:26
4. Mohamed Benhmbarca CA Blanc i Blau 1h.04:29
5. Jaume Leiva CA Barcelonés 1h.04:44
6. Omar Oughiz Marruecos 1h.04:46
7. Viktor Röthlin Suiza 1h.05:35
8. Roger Roca FC Barcelona 1h.05:45
9. Alan Ndiwa Kenia 1h.05:55
10. Driss Lakohuaja AA Catalunya 1h.06:44


Categoria Femenina

1. Ruth Matebo Kenia 1h.14:26
2. Nazha Mamrouth Marruecos 1h.15:27
3. Holly Rush-May Gran Bretaña 1h.15:40
4. Hasna Bahom AA Catalunya 1h.18:04
5. Yamilka González Pto. Alicante 1h.23:02


CARLOS SISCAR BAY.
Mitja Marató Internacional de Granollers: 1h 21m 00sg a 3:51 el km.
Lloc general: 167.
.10km en 39'41" .20km en 1h 16m 56sg.
Inscrits uns 8000 atletes i finalment 6680 acabats en meta
Molt content amb la meva mitja de Granollers, era la meva segona Mitja d'aquest any i m'ha agradat moltíssim, una gran ambientació i una molt bona organització.
 Faré una breu crònica però bàsicament es resumeix en que he anat notant els petits i no tan petits "repetjons" que hi va havent al llarg de la pujada a la població de La Garriga km3-5 i especialment la pujada fins al passeig de sorra km8-10; força calor però molts ànims per part de la gent unes 4000 persones al carrer i molt bones sensacions mentre corria. La baixada km 16 i  la recta dins de Granollers km 19 al 21, increïble i finalment 1:21:00 així que també molt satisfet. Tot un luxe de mitja marató.



PD: Recordar que el proper diumenge 06 de març participaré com a Guia de 3h30m en la Marató de Barcelona 2011.

divendres, 11 de febrer del 2011

Germans Rapitencs.

      Hi ha un esdeveniment que ha molts se'ns passa el diumenge de la mitja, amb el tràfec de la carrera no vam poder estar atents a tot el que va succeir, el fet  va ser l'agermanament de Dorsal 19 amb Fondistes Rapitencs.

Normalment l'agermanament se sol donar entre ciutats però nosaltres hem volgut fer-ho entre clubs, ja que tenim moltes coses en comú i els nostres objectius també són els mateixos perquè a Dorsal 19 i Fondistes Rapitences els agrada córrer.
Molts de nosaltres no coneixem molt de Sant Carles de la Rapita, però és un poble que esta situat a 205 quilòmetres de Pego, pot paréixer lluny però si la nostra vista i la curvatura de la terra no ho impedira tindríem visió directa,  en línia recta només ens separa el mar, si mirem en direcció 16,81 graus nord veuríem als corredors de Fondistes Rapitencs entrenant.

La Rapita és un poble amb alguns habitants més que Pego i que esta situat en la comarca del Montsía en la província de Tarragona es diferència per exemple en què Pego no toca el mar i la Rapita si però en canvi tenim en comú a Bay i l'afició a la carrera a peu.

Un agermanament significa sobretot coneixement i intercanvi.
Conéixer-nos i canviar impressions amb altres clubs de corredors sempre porta amb si una millora per a tots, d'alguna manera ja coneixem a Fondistes Rapitencs encara que no sapiem de ciència certa com pensen però sabem que amen la carrera a peu i açò ens dóna ja una idea molt gran de com són.
Fondistes Rapitencs ens coneixen millor a nosaltres que nosaltres a ells i és que quan vols conéixer bé la gent el millor és anar a sa casa i ells van estar en la nostra I Mitja Marató “Vila de Pego” i ens van veure en el nostre ambient així que ja tindran una idea molt aproximada de com som, només falta que Dorsal 19 viatge a La Rapita pa què el coneixement siga mutu.

Dorsal 19 té bones relacions amb els clubs més pròxims i amb els de la Marina ja formem quasi una germandat, després de cada reunió i de cada sopar tornem a casa havent aprés alguna cosa, perquè l'intercanvi d'anècdotes i experiències ens enriquix a tots, quantes històries sobre carreres hem contat i hem escoltat en eixos interminables sopars i esmorzars que ens ha fet replantejar-nos les nostres idees, i a totes les carreres que hem acudit només per que ens van parlar bé d'elles, i totes les vegades que ens hem ajuntat en maratons llunyanes i hem passat estones molt agradables.

En fi, conéixer és comprendre, i en Sant Carles de la Rapita tenim encara molt que conéixer, així que haurem d'anar pensant a realitzar una excursió per terres de la Montsía per a córrer alguna carrera i conéixer millor els nostres germans de Fondistes Rapitencs.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Últims comentaris.

Quan ha passat ja una setmana de la I Mitja Marató “Vila de Pego” va sent hora de començar a oblidar-la i començar a pensar en la XXIX Volta a Peu a Pego però abans d'acabar seria interessant fer un xicotet comentari sobre la I Mitja Marató “Vila de Pego”.
A l'organitzar la mitja marató Dorsal 19 només pretén donar l'oportunitat a tots els corredors de poder córrer 21 quilòmetres en el nostre poble, pels nostres camins, entre els nostres tarongers i córrer acompanyats de persones que els agrada i practiquen el nostre esport, només pretenem reunir a Pego a corredors pa què córreguen.
Per a nosaltres va ser un èxit poder reunir a més de 500 corredors pa què pogueren utilitzar eixos 21 quilòmetres i 97 metres i mig de la forma que més els abellira, nosaltres sol els vam mesurar, els vam marcar i vam guiar als corredors assenyalant-los el camí i vam procurar evitar qualsevol tipus de trafic.
Després cada corredor va triar la forma, uns van vindre a disfrutar amb la companyia d'altres corredors, altres van vindre a realitzar eixe llarg que necessiten per a la seua preparació fora dels seus circuits habituals, altres per a reunir-se i passar un agradable diumenge oblidant-se d'eixa -soledat del corredor de fons- que ens acompanya durant tota la setmana i fóra qual fóra el motiu a Dorsal 19 li agradaria que sobretot fóra per a córrer.
Pot paréixer obvi, però La Mitja Marató “Vila de Pego” naix per a corredors que vullguen córrer, Dorsal 19 no pot oferir una gran bossa del corredor, ni grans premis en metàl·lic, ni posades en escena grans només podem oferir el mes gran que tenim, la il·lusió de posar a disposició dels corredors el millor circuit possible.

Sabem que mai posseirem un circuit totalment pla però l'any que ve serà millor i quan el provem l'homologarem i així podrem oferir una marca homologada en una distància homologada.

Sol succeir que molts de nosaltres acudim a moltes carreres per a aconseguir una excel·lent bossa del corredor, però eixe no hauria de ser el motiu pel qual ens desplacem a una altra ciutat per a córrer, ho dic per experiència si volem una bona camiseta el millor és que ens desplacem a una botiga d'esports on podrem triar la talla, el color, el disseny i la qualitat, desplacem-nos només per a córrer i planifiquem la carrera en funció no dels regals sinó del circuit, del nostre estat de forma i de la companyia amb què correrem així ens divertirem més.

No caiguem en l'error de qualificar una carrera només per la bossa del corredor.
Este estiu començara a concebre's la II Mitja Marató “Vila de Pego” que tindrà lloc el 29 de gener del 2012 a les 10,00 hores i procurarem fer-ho millor, procurarem que no se'ns acaben les imperdibles, procurarem entregar més ràpidament els dorsals, procurarem millorar el circuit, procurarem tindre més vestuaris i procurarem divertir-nos més.

No ens anem a molestar a ser millor que ningú només intentarem ser millor que nosaltres mateixos. 

divendres, 4 de febrer del 2011

Noms.

  No se com es recordara la I Mitja Marató “Vila de Pego” d'ací a alguns anys però la veritat és que estaria bé que ens recordàrem de cada un dels corredors que van prendre part en ella així com de tots els que d'alguna manera la van fer possible.
Així que de tots els noms, destacarem com a representació dels quasi 675 que d'una manera o una altra han tingut alguna cosa a veure amb esta primera edició, a quatre.
Maxine Mckinnon, David Navarro, Pascual Company i Joan Pons.

Com no podia ser d'una altra manera els dos primers noms pertanyen als guanyadors de la I Mitja Marató “Vila de Pego”, dos guanyadors diferents a dia de hui, Maxine acostumada a guanyar, Campiona del món de marató en categoria veteranes, guanyadora de la marató de València, guanyadora del Trofeu Diputació de València i de moltíssimes carreres, en canvi David, el nostre guanyador, que jo tinga coneixement és la primera vegada que puja a lo mes alt en una carrera, pel que ens recordara amb afecte i encara que no siga una carrera molt important, pot arribar a ser-ho. Maxine, molt coneguda i volguda a Pego perquè viu en la comarca i ens ha visitat moltes vegades, en canvi David, de moment, un desconegut per a Dorsal 19.

Maxine i David seran per a Dorsal 19 els nostres guanyadors més volguts, vindran altres però ells són els primers, com els primogènits ho són per als pares que porten molt de temps esperant-los. Quan mirem la llista de guanyadors de La Mitja Marató “Vila de Pego” sempre estaran en el primer lloc, i hui no té molta importància ser el guanyador de esta primera edició, és veritat, però d'ací a uns anys, perquè no, poden ser els primers guanyadors d'una gran Mitja Marató.

Un altre nom, Pascual Company, és realitat que en representació de Dorsal 19 poguera haver triat a qualsevol dels nostres corredors, Carmen, Carlos … però en esta ocasió m'agrada haver triat a Pascual per haver sigut el nostre millor representant en carrera. Participar en una competició en el teu poble sempre comporta una pressió afegida a la que cal sumar la de representar al teu club sent este a més l'organitzador, no és fàcil córrer quan tots els teus companys estan treballant perquè tot isca bé. Pascual ha realitzat una extraordinària carrera, millor corredor local i millor veterà B, dos primers llocs molt diferents, si bé com a local era assequible el primer lloc, no ho era el de la seua categoria perquè hi ha veterans B que corren molt i veient com es desenrotllá la carrera el principal objectiu de Pascual era este ultim, com a bon coneixedor del circuit deixa que els ja famosos - falsos plans de Pego-  feren el seu treball i controla els rivals que coneixia, perquè estes categories són molt traïdorenques ja que mai saps on es pot amagar un corredor de la teua categoria. Dos bons primers llocs per a Pascual que esta tenint una excel·lent temporada.

L'ultim nom, Joan Pons, deuria haver sigut el primer perquè ell representa a tots eixos noms anònims que han fet possible que es poguera realitzar la I Mitja Marató “Vila de Pego”, si no fóra per molts com Joan no s'haguera consumat esta carrera. Joan encarna eixe col·laborador que tot organitzador necessita, aportant idees, buscant les persones que les poden portar a la pràctica i sempre disposat a ajudar.
Joan ha contemplat com s'ha organitzat la I Mitja Marató “Vila de Pego” merit seu són els ciclistes que ens han ajudat, labor seua són també els repartidors d'aigua i per això, moltes gràcies.
Només dos desitjos per a Joan, que l'any que ve córrega la II Mitja Marató “Vila de Pego” i que ho faça amb la camiseta de Dorsal 19.