IN MEMORIAM

dijous, 30 de novembre del 2017

Ultim cap de setmana, Fontilles, Benidorm i Beniarjó.

El passat cap de setmana, ens hem repartit en tres carreres, el diumenge; Fontilles, Benidorm i Beniarjó. Podem estar orgulls de com estem de repartits tots els caps de setmana i la visibilitat que té Dorsal 19 en totes les carreres ja que també solem pujar al podi en quasi totes.
En Fontilles van pujar al podi, Carlos Siscar que ho va fer amb la segona posició de la seua categoria i la majoria dels integrants de l'Escola d'Atletisme de Dorsal 19 en Benidorm ho va fer també Carmen Sala i només ens vam quedar sense podi en Beniarjó. 


Vam complir, ho vam fer participant i complint els reglaments, reglaments que hem d'anar repassant de tant en tant per si se'ns obliden alguns detalls, per exemple tot allò que s'ha relacionat amb els dorsals.
En tots els reglaments podem llegir almenys un articule que esta reservat al dorsal, i en el reglament de competició de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme en l'articule 5 podem llegir: 5) “Tots els atletes participants queden obligats a portar els dorsals en la forma que els indique l'organització desqualificant-se aquells que no el porten en la forma determinada.”   
        I com ens ho indiquen les organitzacions? perquè vegem l'exemple de què ens trobarem en el del Campionat del Món de Mitja Marató que se celebrara a València el pròxim 24 de març de 2018 i que en el seu articule 8 ens diu; “Article 8: Els dorsals/xip són personals i intransferibles, havent d'anar col·locats en el pit sense manipular ni doblegar. El xip de control també és personal i intransferible. La inobservança d'este article serà motiu de desqualificació. Els Jutges de la prova i l'Organització es reservaran la facultat de desqualificar l'infractor que, comprovada qualsevol irregularitat per algun corredor: no porte visible el seu dorsal, el manipule i/o el cedisca a un altre, altere les dades facilitats a l'Organització o al Jutge Àrbitre respecte als que figuren en lel seu DNI o fitxa federativa…"


M'agradaria destacar diversos aspectes per a que els tinguem en compte per a les pròximes carreres així com per a tota la Volta a la Marina, començant per; “Los dorsales/chip son personales e intransferibles”, supose que no fa falta explicar el significat de “personals” encara que tal vegada resulte un poc més complicat el “d'intransferible” que no és una altra cosa que el prefix “in” que significa; negació o privació, seguit de la paraula “transferible” que significa ; “Cedir a una altra persona el dret, domini o atribució que es té sobre quelcom”. O siga, que no es pot cedir a una altra persona, en este cas el dorsal.
Pareix clar, però no l'esta en vista de la quantitat d'infraccions que es fan a este articule del reglament, anem a un altre apartat; devent anar col·locats en el pit sense manipular ni doblegar”, vegem, que és el que no s'entén? És possible que molts de nosaltres no ubiquem bé el nostre pit en eixe cas caldria recordar que el pit és ; “ Part del cos humà, que s'estén des del coll fins al ventre, i en la cavitat del qual es contenen el cor i els pulmons”, esta clar ara, doncs bé.
Aclariré una part més d'este articule que pareix que no s'entén molt bé; “Els Jutges de la prova i l'Organització es reservaran la facultat de desqualificar l'infractor que, comprovada qualsevol irregularitat per algun corredor: no porte visible el seu dorsal, ho manipule i/o el cedisca a un altre, altere les dades facilitats a l'Organització o al Jutge Àrbitre respecte als que figuren en el seu DNI o fitxa federativa...”

Vegem; “no porte visible el seu dorsal”, que hem d'entendre, el significat de visible és; “Que es pot veure.” O siga que puga ser percebut amb els ulls, però amb els ulls de què este davant de nosaltres, no des de darrere ni des d'un costat, ja que ha portar-se en el pit, o siga en el pit i a la vista, no en el pit i davall d'una camiseta sinó en el pit i a la vista.
Seguim; “el manipule i/o el cedisca a un altre”, és fàcil d'entendre i també de complir, però per si “de cas” això significa que no es pot alterar ni canviar cap part i molt menys deixar-li'l a ningú per a que l'utilitze en una carrera. 

Hi ha un aspecte dels corredors populars que hem d'anar canalitzant i és la picaresca que tant es veu en les carreres a l'hora d'inscriure's i participar, ja se que tots som molt llestos i espavilats però això no ens ha de portar a ser tramposos i desvergonyits, que ho podem ser, clar que si, sempre que ho siguem a titule personal i que la sanció o la desqualificació siga per a eixos corredors, però si eixos corredors pertanyen a algun club, Com es neteja la imatge del dit club, que pot fer un club quan els seus corredors incomplixen contínuament els reglaments de les carreres?, cada club hauria d'adoptar les solucions que crega més oportunes ja que tots hem d'ajudar a millorar les carreres en què participem.

divendres, 24 de novembre del 2017

II Control Provincial Alacant JECV PC - Infantil a Elx

Se'ns oblidava que dissabte passat es realitzá el II Control Provincial Alacant JECV PC - Infantil  a Elx, i que fins allí es desplace l'Escola d'Atletisme Dorsal 19 amb dos dels seus representants de la categoria infantil que van participar en la prova de 1000 metres. 


Intentaré a poc a poc, setmana a setmana anar mostrant com és el món de l'atletisme dins de la Reial Federació d'Atletisme, ja que com a corredors populars hi ha algunes coses que ens resultaren estranyes.
Per exemple, la definició de “temporada” i la definició de “categoria”  que s'usa, ja que enguany és any de canvis.
Resulta que per a la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA), així com per a la federació valenciana a què pertanyem, la temporada esportiva va de l'1 de novembre al 31 d'octubre de l'any següent.


Les dites federacions definixen les categories per a cada temporada per l'edat que es tinga a 31 de desembre de l'any en què ACABA la temporada.
                Anem ara amb les nomenclatures fins a 2016-2017, i des de 2017-2018, i ací és on trobem la primera novetat, la Federació Espanyola (RFEA) va decidir canviar en 2017 la nomenclatura de les categories d'edat, amb efectes des de l'inici d'esta temporada 2017-2018, per a adaptar-la a la nomenclatura de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), que l'havia modificat l'any anterior.
Així, els que fins a 2016-2017 eren veterans o veteranes constituïxen des de 2017-2018 la categoria MÀSTER; mentres que les categories conegudes anteriorment com infantil, cadet,  juvenil,  júnior  i promesa es denominen ara, respectivament: SUB 14, SUB 16,  SUB 18, SUB 20  i SUB 23  (els seus corresponents en anglés són les denominacions U14—per "under 14"—, U 16, U18, U20  i U 23).

CATEGORÍAEdad a 31 de diciembre del año en que ACABA la temporadaTemporada 2016-2017(1/11/2016 a 31/10/2017)Temporada 2017-2018(1/11/2017 a 31/10/2018)Temporada 2018-2019(1/11/2018 a 31/10/2019)
nacidos en...
Prebenjamín7 años o menos2010 y años posteriores2011 y años posteriores2012 y años posteriores

Prebenjamín sin licencia
5 años o menos
2012 y años posteriores
2013 y años posteriores
2014 y años posteriores
MINIBENJAMÍN6 ó 7 años2011 y 20102012 y 20112013 y 2012
BENJAMÍN8 ó 9 años2009 y 20082010 y 20092011 y 2010
ALEVÍN10 u 11 años2007 y 20062008 y 20072009 y 2008
SUB 14 (infantil)12 ó 13 años2005 y 20042006 y 20052007 y 2006
SUB 16 (cadete)14 ó 15 años2003 y 20022004 y 20032005 y 2004
SUB 18 (juvenil)16 ó 17 años2001 y 20002002 y 20012003 y 2002
SUB 20 (júnior)18 ó 19 años1999 y 19982000 y 19992001 y 2000
SUB 23(promesa)20, 21 ó 22 años1997, 1996 y 19951998, 1997 y 19961999, 1998 y 1997
SÉNIOR23 años o más (hasta el día en que se cumplen 35 años)entre 2/11/1981 y 31/12/1994(l@s nacid@s entre el 2/11/1981 y el 31/10/1982, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)entre 2/11/1982 y 31/12/1995(l@s nacid@s entre el 2/11/1982 y el 31/10/1983, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)entre 2/11/1983 y 31/12/1996(l@s nacid@s entre el 2/11/1983 y el 31/10/1984, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)
MÁSTER(veteran@s)desde el día en que se cumplen 35 añosantes del 1/11/1982(l@s nacid@s entre el 2/11/1981 y el 31/10/1982, sólo desde el día en que cumplen 35 años)antes del 1/11/1983(l@s nacid@s entre el 2/11/1982 y el 31/10/1983, sólo desde el día en que cumplen 35 años)antes del 1/11/1984(l@s nacid@s entre el 2/11/1983 y el 31/10/1984, sólo desde el día en que cumplen 35 años)

Edad a 31 de diciembre del año en que ACABA la temporadaTemporada 2016-2017(1/11/2016 a 31/10/2017)Temporada 2017-2018(1/11/2017 a 31/10/2018)Temporada 2018-2019(1/11/2018 a 31/10/2019)
Com bé s'aprecia en la taula, que esta en la imatge, els atletes pertanyents a cada una d'estes categories tindran, durant tota la temporada, una edat sempre estrictament inferior al número que figura en la denominació de la seua categoria.
Notes sobre la tabla.
En la tabla, en aquells casos en què la terminologia vigent des de 2017-2018 diferix de l'antiga, he deixat entre parèntesis la denominació que s'usava fins al final de la temporada 2016-2017.
D'altra banda, cal fer notar que la categoria prebenjamí és una categoria informal, no oficial ni per a la RFEA ni per a la FAM; però que s'usa en algunes competicions, o per a formar grups d'entrenament. La categoria minibenjamín és una subcategoria de la prebenjamí, reconeguda oficialment com a categoria per la FAM, però no per la RFEA. 


                Bueno, fins ací algunes coses interessants sobre les categories a què ens haurem d'anar acostumant, ja que el normal siga que ja comencem a veure els canvis en la pròximes carreres.
                Per cert, per si algun es creu que baixar de quatre en el quilòmetre és una bona marca vull recordar que la marca de Carlos González a Elx va ser de 3 minuts i 22 segons i la de Cristina Bañuls de 3 minuts i 28 segons, així que ja sabeu, si voleu veure com és això de córrer ràpid a veure les categories “menors”.

dijous, 23 de novembre del 2017

XXXVII Marato de Valencia.

Diumenge passat Dorsal 19 va acudir a la carrera que més il·lusions provoca; la Marató de València, s'ha convertit en el punt de referència de cada temporada per al nostre club, si participar-hi consistira en una mera anticipació del futur, el compliment de les nostres il·lusions la faria esvair-se, l'anul·laria. No és així. 


L'haver aconseguit el nostre objectiu o haver-nos quedat en l'intent no fa variar la il·lusió d'un maratonià per a la pròxima edició, no destruïx la il·lusió; vull dir, no necessàriament; si ocorre, direm que hi ha hagut decepció, desil·lusió en sentit rigorós.
Perquè la il·lusió d'un maratonià persistisca, no obstant això, fan falta certes condicions, que aclarixquen més la seua consistència. Cal que hi haja continuïtat, és a dir, que la percepció que podem millorar o la certesa que ens hem passat uns mesos disfrutant de la carrera a peu, va a continuar. Si a l'acabar la marató es compliren totes les nostres expectatives, deixaríem de tindre il·lusió. Si en canvi es dóna un avanç o increment de les nostres expectatives, la il·lusió subsistix i pot augmentar o elevar la seua intensitat.

Quan un corredor corre una carrera i la disfruta, pot succeir que quan acabe la recorde com un gran dia en què disfrutá de la carrera a peu. Un maratonià continua veient i vivint indefinidament la ultima marató que ha corregut. El maratonià ama tant la marató que se la pot continuar mirant durant tota la vida, sense que s'acabe mai, sense que se la done per «ja acabada».


Esta consideració ens conduïx a una evidència de la major importància per a comprendre el que signifiquen els 42195 metres. En sentit estricte, no ens il·lusiona qualsevol cosa, sinó més aïna el que no és «cosa». Ens il·lusionen, sobretot i pròpiament, les carreres; en segon lloc, els objectius que ens marquem; finalment, algunes competicions quan s'incorporen al nostre projecte personal, quan no funcionen merament pel que són, sinó per la significació que adquirixen dins de la nostra vida, per una espècie de personalització sobrevinguda.

Sens dubte la consecució de marques personals no garantix la il·lusió per a la següent marató però sense cap dubte ajuda, molts dorsaleros van aconseguir millorar les seues marques; Tino, Raúl, Tatka, Esteban, Linda, José i Juanito, amb el que eixa faceta de l'èxit es va veure complida i ara només falta la continuïtat a buscar la millora en la següent.
Tots els que hem corregut una marató sabem que té un argument, perquè és una realitat dramàtica, i per això es pot contar. Cada marató té la seua història i no hi ha manera d'entendre-la més que contant-la, cada dorsalero té la seua que sent els mateixos 42195 metres és diferent.

Els que s'enfrontaven per primera vegada amb la marató com; August, Iván, Manolo, Rafa i Vicent Cuevas tenen una narració de la història diferent de la de Vicent Arbona, Vicent Sala, Tony, Bay i Màximo que ja porten moltes maratons en les seues cames.
Si llegírem la narració de cada una de les maratons dels dorsaleros a València ens trobaríem en algun moment d'eixes maratons, en unes breus línies, esta consideració o alguna molt pareguda: “Si en compte d'iniciar el canvi de ritme en tal quilòmetre haguera esperat a tal, tal vegada hauria sigut possible una millor marató ” . Este tipus de frases es poden aplicar a tants i tants fets que ens han passat durant tota la marató, que tenen sentit perquè ens n'adonem de que les decisions adoptades podrien haver sigut molt diferents. Però davant de les mateixes sorgixen altres preguntes. Per exemple: és correcte culpar-me per haver triat un ritme en compte d'un altre? Hagueren anat millor les coses si haguera realitzat més quilòmetres?
Indagar sobre la correcció (o incorrecció) d'una determinada decisió del passat implica suposar que tenim els suficients elements de juí per a aprovar o condemnar tal decisió. Tals elements de juí són “els nostres”, és a dir, de corredors que estem potser assentats ara en una cadira però no en les situacions concretes que vam viure amb una intensitat i dramatisme que difícilment podem imaginar.
Per això, quan ens assabentem que Batiste abandona la marató, podem pensar que haguera degut prendre alguna altra decisió; però si ens trobàrem en una situació semblant, què hauríem decidit nosaltres?

Mirem ara l'altra pregunta: haurien anat millor les coses en la marató si les decisions hagueren sigut diferents? Esta pregunta suposa tindre idees més o menys clares sobre el que seria millor i el que seria pitjor per a aquell determinat moment de la carrera.
Hauria sigut millor la marató si s'haguera actuat d'una altra manera? En alguns casos la resposta pareix fàcil, però en altres seríem més honestos si ens limitàrem a descriure alguns fets i deixem de costat suposicions sobre futuribles sobre els quals no tenim idees clares.
El que sí que podem fer, ara i sempre, és reconéixer eixe misteri de la marató. Des d'ella naixen heroismes i covardies, ambicions i generositats. Després, cada un pot posar els ulls i el cor en la següent marató i vora quines opcions estaria cridat a adoptar per a construir una carrera amb menys errors i amb un poc menys de temps.


dijous, 16 de novembre del 2017

I Control Provincial Alacant JECV PC – Aleví/Cadet a Elda

El passat cap de setmana l'Escola d'Atletisme participe en un control de la Federació Valenciana d'Atletisme en la pista d'Elda, era la primera vegada que acudíem a un control i va ser una experiència
 

Ho hem dit alguna vegada, l'atletisme és un esport que comprén una sèrie d'activitats que es realitzen tant a l'aire lliure, com en pista coberta, encara que nosaltres només ho podem practicar a l'aire lliure i és un dels pocs esports que es practica en tot el món perquè dins del tenim: carreres, llançaments, bots, proves combinades, marxa i marató.
A quin xiquet no li agrada botar o córrer? L'atletisme reunix les principals qualitats per al gaudi dels més xicotets. És un esport a l'abast dels xiquets, que no necessita de grans desplegaments econòmics o logístics per a ser practicat.


Encara que hi ha una gran diferència, no es practica de la mateixa manera en xiquets que en adults, encara que la tècnica siga la mateixa, hi ha diferències basades en l'edat del xiquet. Ens anem a trobar, per tant, diferents categories per edat, de tal manera, que els xicotets competixen en disciplines de velocitat amb distàncies més curtes, en els bots les tanques tenen unes dimensions més xicotetes o en el cas dels llançaments, els elements tenen un pes menor.
Una de les particularitats de l'atletisme és que no cal ser molt alt, o molt baix, basta amb què al xiquet li abellisca participar. En l'escola es detectarà segons les qualitats del xicotet la destresa en què destaca. I és que, l'atletisme és un esport tan variat que segur que el xiquet troba una disciplina adaptada a ell: salts de tanca, salt de longitud, carreres, llançament, etc.

No hem d'oblidar-nos dels beneficis físics per al xiquet. Desenrotllarem la força en les extremitats inferiors, es guanyara resistència física i s'aconseguix velocitat. A més, córrer fa que millore la capacitat pulmonar. En els xiquets s'ha constatat la seua eficàcia com a estimulant de les hormones del creixement i el desenrotllament dels músculs.
Però no tots seran avantatges físics, l'atletisme en xiquets té altres psicològiques: els ajuda a distraure's de qualsevol problema que puga preocupar-los, guanyen en confiança, tenen més autocontrol, una major estabilitat emocional i inclús hi ha estudis que demostren que els xiquets que practiquen esport tenen un millor rendiment en el col·legi.


És veritat que a alguns pares els preocupa el fet de que la competició puga suposar una pressió extra per al xiquet. Però en la majoria dels casos els campionats es realitzen en un ambient molt relaxat, es tracta de xicotets campionats en què el xiquet haurà de competir i de vegades, fracassar, però açò també forma part de l'educació dels més xicotets i els ajudarà a forjar la seua personalitat.
Els resultats en el I Control Provincial Alacant JECV PC – Aleví/Cadet a Elda
60 metres.
Ana González Duren: 8.79.
300 metres.
Ana González Duren: 48.97.
1000 metres.
Ainhoa Savall Mengual: 4:13.26.
Erika Miralles Cots: 4:26.76.
Salt d'Altura.
Erika Miralles Cots: 1.25.
Salt de Longitud.
Andrea Del Moral Vicens: 3.56.
Estos són els resultats oficials amb els que comencem esta temporada, unes marques que són l'inici d'una temporada d'atletisme nova per a Dorsal 19 i que ens aniran mostrant una nova forma de veure i entendre l'atletisme.



Però també va haver-hi atletisme popular a Rótova, on acudim als triomfs d'Anna González i Carlos González en les seues categories i a la participació d'Anna Savall, Ainhoa, Victor, Pau, Edurne, Adai i Vicent. 

dimecres, 15 de novembre del 2017

L'estratègia

Ja tenim la marató davant de nosaltres, quasi sense donar-nos compta ens veurem en l'esbossa d'eixida del diumenge i molts tindrem en el nostre cap la famosa frase; “l'important no és guanyar sinó participar”, molts de nosaltres correrem la marató per la satisfacció de completar la tan temuda distància de 42195 metres, i és que la carrera a peu és dels pocs esports en què la majoria dels seus practicants no competixen.


Tot l'anterior no s'entendria, en el futbol, en el bàsquet o el tenis per exemple, que els seus participants no intentaren guanyar, en canvi molts de nosaltres no ho anem a intentaro el diumenge. La majoria de maratonians el diumenge que ve només miraren si han acabat la carrera i que la seua marca estiga dins del que tenien pensat, corrent la marató amb el fi de disfrutar de la carrera a peu.
Si dóna el mateix guanyar que perdre, llavors on està el mèrit dels què competixen i dels que guanyen?
No volguera que es malinterpretara. Estic totalment d'acord en què el més important és ser «bons competidors» i a donar el millor de nosaltres en cada moment, però a vegades pense que esta frase pot donar peu a la mediocritat perquè llavors, ¿per a què es participa en quelcom sinó és per a donar el millor d'un mateix i guanyar?
Ara bé, es pot guanyar de moltes maneres. Per exemple, la meta de molts atletes el diumenge és guanyar ; però molts altres porten una altra «meta» en el cap com millorar el seu temps i per a alguns altres, el mer fet d'acabar ja és un gran èxit.
I és que guanyar no sols significa véncer el rival, sinó també superar-se a un mateix. Per exemple, es pot guanyar en experiència, en confiança, en autoestima, en alguna habilitat, etc., inclús en humilitat per a reconéixer que l'altre ha sigut superior i que a la pròxima ens podem esforçar més.


El verdader missatge que li hauríem de donar als corredors, i a nosaltres mateixos, és que no sols és important competir, sinó donar el millor de cada un en cada «carrera» o repte que tinguem davant. No li llevem el mèrit a què han donat el millor de si i han guanyat. Ensenyem als nostres maratonians a reconéixer què és el que han aprés amb l'experiència i què creen que poden fer millor en la pròxima ocasió.
És veritat, que moltes vegades tot just mirem les marques i no veiem les tàctiques i les estratègies que utilitza cada corredor per a guanyar o per a intentar-ho, mirem les classificacions on ens trobem tots ordenats per les nostres marques i no ens interessem per esbrinar com s'arriba a eixa classificació, estem perdent el gust per l'estratègia.
L'estratègia és una forma d'entendre la carrera a peu des del punt de vista de la competició, guanyar o perdre, córrer per a competir ja siga contra els altres o amb contra un mateix.
No se quants dels corredors de Dorsal 19 competiran el diumenge a València, tampoc se quants d'ells correran fins a sentir-se morir, ni els que s'espremeran fins a quedar-se secs però el que si s'és els que acudiran a córrer a València amb tota la il·lusió que podran aportar; tots.
Encara que ja només ens falten quatre dies, encara tenim treball que fer: hem d'elaborar el nostre pla de carrera, hem de preparar la carrera per a complir satisfactòriament i definitivament el nostre objectiu. Hem de preparar la nostra estratègia de carrera.
L'estratègia és, encara que no ho parega, un art, és l'habilitat per a saber el que hem de fer en cada quilòmetre de la marató, és el conjunt de decisions que anem a haver de prendre durant la carrera que ens asseguraran que prenguem la decisió òptima en cada moment.


En estos dies és quan ens hem de fer preguntes com estes: “He d'arriscar? Isc lent o ràpid? He de ser conservador? M'unisc a un grup d'atletes que porten el meu ritme o córrec sol?...” És a dir, hem d'elaborar la nostra tàctica de carrera. En fi, hem d'analitzar el nombre més gran de condicionants de la carrera.
La meua tàctica i per tant també la meua estratègia preferida és l'anomenat “negative split”, contràriament al que es podria suposar el “negative split” és un aspecte tàctic positiu, ja que indica la capacitat de córrer la segona part de la marató més ràpida que la primera.
Mireu, quan ens enfrontem amb els 42195 metres cal tindre en compte algunes coses, sobretot si volem aplicar el “negative split”; tindrem un factor que ens va a ajudar a córrer més ràpid la part final de la marató i almenys dos que els tindrem en contra i ens obligaran a abaixar el ritme.
Veurem, lo que ens ajuda serà el nostre pes, posaré alguns exemples, si tinguérem un pes d'al voltant dels 60 quilos, no seria de res rar que perdérem 2 quilos per diversos motius, perduda d'aigua, perduda de glucogen, greixos… que significa açò? Perquè, al pesar menys es pot córrer més ràpid senzillament per que anem a haver d'utilitzar menys energia, i açò és una cosa que cal tindre molt en compte, però clar tot açò no servix de res si no estudiem bé els altres factors que ens obliguen a córrer mes lents.
I són principalment dos els motius pels quals estem obligats a abaixar el ritme quan més lleugers estem; un sera el que podríem dir falta de combustible, s'acabara el glucogen quasi segur i en la part final haurem de recórrer als greixos, o siga passarem a consumir quasi el doble d'oxigene pel que el nostre ritme segur que sera més lent o almenys ens costara molt més esforç mantindre la nostra velocitat.


L'altre factor que ens impedirà mantindre el nostre ritme seria la falta d'elasticitat dels músculs de les cames a causa del cansament, el que ens succeirà segur si no hem encertat amb el ritme de carrera, perquè com ja sabeu, si el nostre ritme és massa ràpid començarem consumint glucogen i s'acabara massa prompte i a més no podrem anar eliminat l'àcid làctic segons ho anem produint amb el que en la part final les cames se n'aniran bloquejant.
Ens pot succeir també que cometem només un dels dos errors, per exemple eixim al ritme just però no ens hem alimentat bé en els últims dies amb què no ens parara l'àcid làctic però si la falta de “combustible”, o al revés podem tindre molt de combustible però el ritme és massa alt i no eliminem l'àcid làctic.
Com veieu és complicat, i a més cal afegir , el fred o la calor, la pluja, el vent i l'embolic que se'ns presenta per a poder seguir el nostre ritme amb la gran quantitat de corredors i com no els 42195 metres, tota una aventura.
Per tant a pesar de tots estos possibles problemes cal intentar córrer en “NEGATIVE SPLIT”. Quan prenguem esta decisió, estem posant de manifest que som capaços de manejar bé el nostre estrés competitiu i que tenim una bona gestió de la nostra capacitat física. En el primer cas es tracta d'una habilitat mental, mentres que en el segon intervé l'entrenament.
La millor estratègia per a una carrera en què vullguem realitzar una marca sempre ha sigut la de recórrer tots els quilòmetres al mateix ritme. La proposta és banal, però probablement la seua extrema simplicitat practica és el que la convertix en difícil per a posar-la en practica.


És veritat que per a ser un expert es deuen de succeir alguns fracassos i traure conseqüències, i moltes vegades no ho fem perquè pensem que si no han eixit bé les coses la causa esta en qualsevol part però no dins de nosaltres ni en la nostra tàctica de carrera que ha sigut errònia.
I és que hi ha una forma simple per a verificar si som hàbils estrategs, és la d'analitzar els nostres temps de pas en les diferents parts d'una carrera.
Els exemples següents s'entenen en un circuit pla. Si un corredor realitza la segona part d'una carrera més lentament que la primera evidència que ha posat en esta un excés d'esforç tal que no queda més remei que compensar-ho en la segona part anant mes lent.
Una baixada de rendiment que fa considerar que ens hem equivocat en la nostra tàctica és si esta supera els cinc segon al quilòmetre.
Veurem, un corredor que en 10 quilòmetres realitza 40 minuts i cobrix els dos cinc mils en 19'35 "i 20'25" podem dir que a “punxat”, independentment que haja realitzat la seua marca personal, la seua tàctica de carrera no ha sigut bona. El diferencial de 50 segons pot paréixer poc, però no ho és en absolut. Si s'analitza la situació be, resulta que la primera fracció va ser recorreguda en un mitjana de 3'55 "i la segona a 4'05". Verdaderament un bella rebentada.


La majoria de nosaltres no consideraríem que ha sigut una mala tàctica, ni que una perduda de 2 minuts en una Mitja ni de 5 minuts en una Marató haja estat malament. Ens agrade o no, una caiguda mínima d'esta magnitud és molt gran. El conjunt dels corredors donem per assentat quan ens succeïx açò es que ens falta fons o que no tenim la suficient velocitat, però la realitat és un error tàctic.
Una baixada de 2 minuts per a una competició de 21 quilòmetres significa que ha executat els segons 10, 5 quilòmetres, 12 segons més lent per quilòmetre. Per a la marató una disminució de 12 segons per quilòmetre, produïx una diferència de 4'10 / 15 ". En este cas, pot paréixer poc, però es perquè ja estem acostumats a considerar estes perdues molt més grans. Si un corredor d'elit correguera la segona mitat 4' més lenta que la primera significaria que a explotat.
Una disminució en el rendiment en la segona mitat de la carrera també es pot tolerar, sempre que siga inapreciable. No hem de caure en la trampa que atrapa la ment de molts aficionats: "acumule avantatge al principi i l'administre amb el pas dels quilòmetres." És una estratègia que implica un gasto significatiu d'energia, i que accentua les deficiències tècniques dels atletes fent-los pagar l'esforç inicial per a aconseguir les marques desitjades.
Si no estem ben entrenats per a completar una carrera en un temps, la millor estratègia requerix en primer lloc que abandonem les nostres ambicions cronomètriques, o bé que utilitzem bé les nostres forces per a disposar d'estes quan les dificultats són majors. Que és la segona part de la carrera, en la que estem més cansats i som més vulnerables.
L'estrateg hàbil és aquell que no baixa el ritme amb el pas dels quilòmetres i que arriba a meta completament esgotat, tant que no podria mantindre el seu ritme ni un metre més. Este corredor podríem dir que ha sigut capaç de donar el 100 % de la seua forma.


El “negative split” és un poc més que mantindre el ritme just, és la capacitat d'augmentar el nostre ritme en els moments en què la nostra fatiga i esgotament són més grans. Per a augmentar en eixos moments el ritme és necessari haver començat la carrera amb un cert marge de maniobra en el nostre ritme per a després poder esprémer totes les nostres forces.
Jo, ho intentare, perquè crec que al cap i a la fi, lo que més recordarem d'esta marató, no és com anàvem al principi, sinó la sensació final; eixa sensació que et queda (dins de la pròpia emoció que suposa acabar la marató) una vegada que creuem la línia de meta: “He arribat de meravella. Crec que fins podia haver fet millor temps” o “No podia més. He degut caminar una bon estona perquè les meues cames no donaven més de si. He patit”.
Estic convençut que la probabilitat que repetim o no l'experiència de córrer novament una marató, depén en gran manera, d'esta última sensació.
I vaig més lluny encara; si tornes a córrer una marató, estic segur de que la diferència entre córrer-ho amb la por que tornes a passar-ho malament o no, està supeditat, de la mateixa manera, a les SENSACIONS FINALS DE CARRERA de l'última marató que has disputat.
Isca com isca la marató solem dir que a l'acabar-la ja hem triomfat "però jo aniré una altra vegada més lluny i diré que fer la inscripció i atrevir-se a prendre l'eixida ja és un èxit”, és el que en realitat conta.

Acabaré esta llarga entrada amb una frase que faré meua per a la marató de València del diumenge que ve, una frase de Steve PrePrefontaine; “Sé que algú pot batre'm, però va a haver de sagnar per a fer-ho"y afig “van a haver de fer marca personal”.

dimarts, 14 de novembre del 2017

La ultima setmana

Després d'un cap de setmana en què hem estat molt pendents del nostre entrenament, per a no cometre cap error que ens puga molestar per a córrer la Marató de València, és hora de preparar-nos per a la setmana definitiva. 


Excepte el triomf de Máximo en el 10K de Terra Mítica on va aconseguir la victòria absoluta i la demostració que arriba en perfectes condicions per a la marató, tot han sigut entrenaments, per això ara ens anem a traslladar al dijous 16 de novembre de l'any 2017, per tant tres dies abans de la marató.
Els maratonians que funden el seu èxit en la seua pròpia experiència, subratllen el fet de que el corredor es definix més pels seus projectes a futur que per la seua condició real present, les preguntes que ens estem fent tots els maratonians estos dies; com estic de forma?, quines són les meues possibilitats d'èxit?, que marca valc?, han de complementar-se amb estes altres, que tal vegada ens diguen més del nostre estat de forma: quins són els meus objectius?, en què consistix el meu projecte per a la marató de València? Mal estaríem si no poguérem respondre a estes qüestions! I pitjor encara si no som els prou valents per a formular-les!


Hem realitzat ja el cap de setmana “Especial Marató” i per tant ja tindrem clar quin és el nostre ritme, per això ara ens toca avançar-nos al que ens puga succeir, ens hem de traslladar al desdejuni del dijous 16, per a començar la preparació per a la carrera.
El desdejuni del dijous haurà de ser igual que el de tots els dies però li afegirem un poc més d'hidrats de carboni, però sense exagerar. El mateix farem en el menjar i en el sopar.
Així que a partir del dijous el que intentarem és augmentar les quantitats d'aliments rics en hidrats de carboni, en comparació al que consumixes normalment. Per exemple, si sempre en el desdejuni et menges una llesca de pa, en este cas augmenta-la a tres.
Ens convé prendre aliments de baix a moderat índex glucémico, és a dir, que el cos absorbix lentament sense causar tants pics de glucosa en sang. Alguns exemples del que podem incloure: pa integral, pasta, arròs, creïlla, avena, fesols, llentilles.


Què és el que intentarem? Realitzar una espècie de càrrega d'hidrats de carbono, consistix a incrementar les quantitats de carbohidrats que consumim al llarg del dia, a fi que arribem a la competició amb suficients reserves d'energia.
No l'haurem de realitzar el dissabte a la nit competició. Els hidrats del sopar del dissabte no ens serviran per a realitzar la càrrega perquè al nostre cos no li dóna temps de digerir-la i aprofitar-la, el dia més important per a la càrrega d'hidrats de carboni seria el divendres, perquè els aliments que incloguem eixe dia són els que més ens van a servir.
No ens hem de preocupar pel pes. Els hidrats de carboni, com el seu terme ho diu, s'unixen a molècules d'aigua en el cos: en proporció 1:4, per la qual cosa és normal que puge el nostre pes. Recorda, seran grams de pura aigua, i és millor tindre energia perquè pugem rendir al màxim.
Veurem, per què? Els hidrats de carboni se'ns van a esgotar si o si, i no ens quedara més remei que estirar les reserves de greix. L'objectiu és evitar xocar contra “el mur”, provocat pel canvi de combustible, i pareix funcionar tant entre els corredors mitjans com entre els més ràpids. En realitat, nosaltres que serem els més lents serem els més beneficiats.

Rotova

Açò és important, el doctor David L. Costill comenta en el seu llibre “Fisiologia de l'Esforç i de l'Esport”, que :“La diferència entre el maratonià mitjà i el d'elit està en que, prenent l'eixida amb la mateixa quantitat de glucogen, el maratonià d'elit ho estalviaria cremant una major proporció de greix. A pesar que es necessita més oxigen per a cremar greixos, el desenrotllat sistema de transport d'oxigen de l'atleta d'elit li'l permet. A més, este es mou amb més economia, el que significa que utilitza menys oxigen per a complir la mateixa tasca.
Al contrari, el corredor mitjà esgota les seues reserves de glucogen abans i el seu sistema de transport d'oxigen és menys eficaç per a cremar greixos. Per esta raó, ‘xocar contra el mur’ causa tants estralls i la càrrega d'hidrats de carboni és més important per al corredor mitjà que per al d'elit”.
La clau per a la càrrega d'hidrats de carboni és deixar descansar els músculs abans de la carrera, permetent emmagatzemar glucogen en els músculs en repòs, alhora que s'augmenten l'hidrats de carboni en la dieta i s'afigen així a les reserves de glucogen.
Esta combinació permet al cos “carregar-se” de glucogen i, d'esta manera, obtindre major energia el diumenge en la marató. Si correm menys, cremarem menys glucogen per a obtindre energia i podrem reservar més per a la carrera.
Quan falten tan pocs dies per a la marató, córrer té només la funció de mantindre relaxada i solta la musculatura de les cames, i no servirà de res intentar millorar el nostre estat de forma. Si tenim dubtes de com fer-ho el millor és córrer molt poc.

Rotova

Anem hi ha procurar no cansar-nos, ni en el nostre entrenament ni en el nostre treball ni en les labors domestiques (no traslladar mobles, no anar al camp a tirar adob, no arreplegar llenya …) , esperem una setmana per a realitzar estos treballs.
El dissabte és un dia important, cal dedicar-lo al repòs però tots sabem que no ens podem passar el dia en el sofà perquè hem d'anar hi ha arreplegar el dorsal i fer algunes coses per València però devem no romandre molt de temps de peu i procurar estar tranquils .
Si no vam entrenar el divendres és preferible eixir a córrer un poc mentres que els que entrenen entre tres i quatre dies a la setmana han de descansar.
Nosaltres entrenarem, Quant? només 20 minuts, i ho farem al matí així tindrem 24 hores de descans.
Ja que anem hi ha arreplegar el dorsal i visitar la fira del corredor i com estarem en la Ciutat de les Arts i les Ciències és possible que hàgem de fer alguna visita del tipus turístic però deurem prestar atenció a no estar molt de temps de peu sense moure'ns, convindria més passejar i procurar assentar-nos a la menor oportunitat durant uns minuts a fi de descansar les cames.
L'arreplega del dorsal deuria ser al més prompte possible per a així tindre temps de visitar la zona d'eixida i meta per a organitzar-nos i establir els llocs de trobada i tindre controlats la zona de pàrquing, lavabos i dutxes.
Com veieu molt de treball.
Però abans d'anar-nos-en hi ha dormir deurem preparar la bossa que ens emportarem. Posarem el dorsal en la camiseta, ficarem en la bossa l'essencial com la vaselina, les sabatilles, els calcetins, els pantalons, la gorra, les ulleres de sol i una camiseta vella per a tirar que utilitzarem per a calfar i que també ens serà útil si plou o fa fred.
Repassarem els horaris que tenim pensats per a trobar-nos i és interessant avançar en mitja hora tot per a evitar els contratemps generats pel trafique i la dificultat de buscar aparcament.
No ens anem hi ha dormir sense haver posat en marxa el despertador i no esta de més que ens realitzen i que fem una telefonada perduda d'algun company per a assegurar estar desperts a l'hora prevista.

I per a acabar per hui una frase de Christopher McDougall: "Res funciona segons allò que s'ha planejat, però sempre acaba funcionant".