Ja esta, la II Mitja Marató “Vila de
Pego” esta hi ha punt, en este divendres i dissabte hem acabat de preparar tota
l'organització de La
Mitja Marató. Però saludem abans a tots els que van ha fer
possible la II Mitja
Marató “Vila de Pego”.
Com el poeta, tota il·lusió la posem en
l'espera d'un demà. Només hem d'esperar,pues cada membre de Dorsal 19 ja sap el
paper que va hi ha exercir el diumenge que ve, pensem que anem hi ha ser
capaços d'organitzar una bona carrera i tot esta pensat pa què isca bé.
Però el demà no deixa de ser una cosa
irònica, a pesar de totes les nostres inquietuds per prosperar i millorar eixa
espera pot valdre la pena perquè ens dóna temps per a intentar millorar o
solucionar qualsevol problema.
En qualsevol moment de la setmana que ve pot
sorprendre'ns una contrarietat i en un obrir i tancar els ulls, com ja ens ha
succeït alguna vegada, ens podem trobar amb una part del circuit en què és
impossible passar, ens podem trobar amb una amenaça de pluja i fred que ens
espatlen tota la zona de meta, en fi ens podem trobar amb moltes coses
imprevisibles.
La inseguretat té un clar ascendent. Hi ha moltes ocasions en què les grans
esperances poden fer-nos perdre el sentit i la grandesa del que és fer les
coses bé, per xicotets que siguen.
Este diumenge anem hi ha acudir a La Mitja Marató de Santa
Pola, una gran, que ens mostrara com és de xicoteta la II Mitja Marato “Vila de
Pego” i ens mostrara una cara de les carreres populars però deurem saber que
nosaltres estem darrere però en la mateixa moneda.
Tota carrera popular és bona per la carrera
a peu, encara que potser seran minúscules, o es vegen molt poc, o parega que no
canvien quasi res. Entre altres coses perquè organitzar una competició popular
és sempre una cosa gran.
Demà ens n'anem a Santa Pola junt amb més de
huit mil corredors i anem hi ha veure una gran organització i una gran carrera,
tornarem no amb enveja si no amb algun detall que puguem aprofitar per a la
nostra II Mitja Marató “Vila Pego”, tornarem sabent que tenim un llarg camí que
recórrer en l'organització de carreres i el nostre entusiasme serà per tant més
gran.
Encara que siga cert que el que fem és com
una gota en l'oceà, també és cert que la realització d'una bona carrera genera
en qui la realitza i el seu entorn una satisfacció i una inèrcia que res pot
suplir.
Som xicotets però el millor i més important
és que ho sabem i fem com aquell pescador que tornava a l'aigua els peixos
grans i al que se li va acostar un altre pescador i li pregunte "He vist que
ha tingut molt bona pesca, però he notat que els peixos molt grans els torna a
l'aigua, per què sent tan grans els torna, i no fa açò amb els de menor
mesura?.
El pescador li va dir: "El que succeïx
és que els peixos grans no caben en la meua paella”…