2012, un bon any.

Ens encontrem ja en este 2012 que esperem que no ens caiga damunt, i és en estos dies on més ens adonem de com passen de ràpid els anys i que ja som un club veterà, ho som en diversos aspectes, veterà pels anys que existim i per la quantitat de veterans que tenim entre els nostres corredors. Però saludem primer a tots els que seran i als que ja són veterans de Dorsal 19 i als de la resta del món.

La pregunta que se'ns pot presentar en este principi de 2012 podia ser, és bo córrer quan s'és veterà? O millor dit ens fa bé seguir un entrenament programat quan ja som veterans?.

Tots ja donem per assentat que la carrera a peu i el seu entrenament sempre ens ajudaran a sentir-nos més jóvens, però cal tindre en compte que el pas dels anys i sobretot després dels quaranta el rendiment físic es ressent i les nostres marques també ho faran .

Parem-nos un poc a veure com ens esta afectant el pas dels anys, si miràrem el nostre consum màxim d'oxigene nos en adonaríem que es reduïx un 10 % cada 10 anys a partir dels trenta anys si no realitzàrem cap activitat esportiva, però nosaltres que correm notarem un descens de només la mitat, per tant eixir a córrer és un factor que manté eficient el nostre organisme per a realitzar esforços aeròbics, fins a ací bé.

Un exemple, els corredors d'alt nivell, Martín Fiz, que quan va acabar la seua fase professional i ha continuat entrenant-se amb ganes ha mantingut el seu rendiment mentres que altres corredors del seu mateix nivell, Abel Anton, que només ixen a córrer dos o tres dies a la setmana han vist com les seues prestacions s'han reduït considerablement.

Açò ho podem comprovar també en els nostres corredors veterans que deixen de portar un entrenament, Vicent Sala, que han vist com la seua capacitat aeròbica s'ha reduït en un 15% aproximadament, i la seua freqüència cardíaca màxima ha tingut una reducció de més de 12 pulsacions al minut i a més la seua passa s'ha fet més curta amb el que ha  perdut eficàcia.

Però coneixem també a corredors veterans que han abandonat la carrera a peu i han perdut un 43% de la seua capacitat màxima de consum d'oxigene el que ens ve a dir que tot l'entrenament realitzat durant anys no ens servix de res si abandonem completament l'exercici.

Ens trobem també a corredors, Vicent Sendra, que continuen realitzant entrenaments de qualitat i encara que han perdut un poc la capacitat aeròbica, 9%, no ho han fet d'una manera significativa en el consum màxim d'oxigene, en la freqüència cardíaca màxima ni en la longitud de la seua passa.

Que ha passat? Pues que estos corredors han continuat realitzant entrenaments d'alta intensitat, han realitzat algunes sèries, han efectuat entrenaments en zones on hi ha pujades i baixades, han acudit a carreres regularment i quan ixen ha córrer sempre aprofiten per a entrenar.

És precís que amb el pas dels anys la freqüència cardíaca màxima tendix a baixar però podem comprovar que ho fa de manera menys evident en corredors que realitzen entrenaments dels anomenats de qualitat perquè el seu cor és estimulat contínuament.

No estem dient que podem realitzar o hàgem de realitzar els entrenaments que realitzàvem quan érem més jóvens, hem de comprendre que el nostre teixit muscular era llavors més elàstic i ara s'esta convertint en un teixit més rígid.

Es tracta per tant de buscar un entrenament que mescle bé la qualitat amb la quantitat per a evitar qualsevol tipus de lesió.

Així doncs és interessant per a no castigar massa les nostres articulacions, considerar l'oportunitat de realitzar algun altre esport aeròbic com la natació o el ciclisme que ens permeten entrenar el sistema aeròbic sense castigar les nostres articulacions perquè reduïm l'impacte traumàtic de les nostres articulacions amb el sòl.

Un altre entrenament que deuríem considerar és el gimnàs, una vegada per setmana seria suficient per a realitzar un reforçament muscular general, amb poc pes i moltes repeticions.

Hi ha més coses que hem de canviar, com per exemple la recuperació després d'un entrenament dur, el deurem augmentar ja siga després d'una sèrie o en un dia en què hàgem realitzat una sessió dura, per exemple si fa uns anys realitzàvem cada dos dies un dia de qualitat és aconsellable que l'augmentem a tres dies.

Si tenim en compte estes coses els anys passaran, sens dubte, però ho notarem menys i podrem mantindre el nostre nivell en la carreres.

Este 2012 que acabem d'estrenar se'ns presenta ple de carreres i entrenaments en què anem ha posar la nostra màxima il·lusió i hem de parar atenció perquè moltes vegades quan procurem el millor estropellem el que està bé.