IN MEMORIAM

diumenge, 26 de juliol del 2009

UN DIUMENGE EN EL SPA.

Algun dels nostres corredors hi haurà pogut pensar que ens havíem oblidat del nostre diumenge en el spa, amb el que vam acabar la temporada 2008-2009, però jo em recorde cada vegada que tinc calor i comence a suar, i estos dies em succeïx contínuament, ja que la primera cosa que recorde d'eixe diumenge és el que vam suar tots els que estàvem allí.

Per a començar ja suàvem abans d'eixir a córrer i res mes començar a moure'ns ja sabíem al que ens enfrontaríem. Córrer per la Marjal pot resultar molt relaxant, el seu paisatge ens ajuda molt però quan fa calor es fa molt acalorador i podem arribar a convertir una experiència agradable en un autentic malson, però eixe diumenge teníem al nostre favor el bon ambient que hi havia entre tots els que ens vam reunir allí per a córrer, la qual cosa contribuïsc a que fóra mes suportable tant de calor i tant de suor, que sense parar ens anava mullant.

Ja ho estàvem quan vam passar pel Brollador del Burro i en el Blau del Garapatar ja era un patiment però vam tindre un respir en el Brollador de Bullent, on ens vam poder refrescar i al mateix temps recuperar per a després emprendre el camí de tornada fins a Oliva Nova, camí que vaig trobar molt llarg i amb molta calor amb el que vam arribar a l'hotel esgotats i acalorats.

Si pensàvem que ja havíem acabat amb la calor i la suor estàvem molt equivocats, perquè en el spa, després d'un pas per la piscina i el gacuzzi ens esperava el bany turc i la sauna finlandesa que ens va fer suar molt mes i sense poder disfrutar de cap tipus de paisatge, encara sort que allí suaven tots els mes forts i els mas lents així com els mas grans i els mas xicotets, i entre rialles i bromes anàvem passant de la calor seca a les dutxes d'aigua freda, d'ací a la calor humida per a tornar a les dutxes fredes per a una altra vegada entrar en la piscina, tot açò seguint els consells de Pascual Company que pareixia el mes entés, he de dir que a la mi la piscina era el que mes m'agradava, i així vam continuar fins que ja esgotats i després de passar per la sala de relax, on mes d'un realitzá la tan desitjada “sesta del borrego”, ens vam decidir per fi a cuidar el nostre cos per dins.

Havíem perdut molt liquid i ja necessitàvem recuperar-lo, les cerveses fredes van ajudar a fer que poguérem arribar fins a l'hora del menjar sense massa problemes.

Podíem convertir un dinar entretingut i corrent, fàcilment en un dinar sumptuos i senyorial, perquè el restaurant es prestava a amb les dós coses i nosaltres vam triar la mes festiva perquè el buffet ens donava l'oportunitat d'estar contínuament en moviment i canviant sense parar de plats pel que es va convertir en molt dinàmica, durant molt pocs instants coincidíem tots assentats en la taula el que contribuïa que els temes de conversació canviaren contínuament, passàvem de la Volta a la Marina a la Marató sense donar-nos compta, tant pronte estàvem posant valor a la quota per a esta temporada que sense parar ja estàvem corrent una Mitja o ens trobàvem en el “mur” de Setaigües i de sobte vivíem ja en el 28 de febrer 2009 fent grups per a anar a 3 hores 5 minuts a Sevilla, a vegades quan estaves de tornada amb el plat ple ja es localiçávem en el quilòmetre 30 de la Marató de València o buscant un circuit per a convertir la nostra Volta a Peu en una Mitja Marató era un sense parar, quan mes interessant estava la conversació descobries que no havies provat algun plat i ràpidament com si estiguérem en plena carrera ens alçàvem per a poder atrapar eixe anheleu menjar que ja se'ns escapava i quan tornaves a la taula ja no estaven la La Mitja de València sinó que es trobaven pujant la carretera d'Ebo o se sorprenien de lo tant que ha millorat Emili i tot el Cametes, i és que era impossible estar en tots els llocs, però ho intentàvem, com que la taula era llarga, mentres en una punta s'estava corrent el Gran Fons d'Oliva en l'altre costat es disfrutava del premi que allí vam obtindre i clar no podíem estar en uns quants llocs al mateix temps pel que vam decidir que el diumenge 23 d'agost continuaríem a les 11,00 en el Balbino per a continuar parlant sobre el nostre club i intentarem xarrar d'este món de la carrera a peu que ens ompli tantes hores.

I així es passá un diumenge que per al meu entendre es deuria repetir el diumenge després de la MARATÓ, ja siga València o Sevilla, perquè crec que seria el dia en que millor podríem aprofitar el SPA.



dimarts, 21 de juliol del 2009

D'EXCURSIÓ EN RUBIELOS DE MORA.

El cap de setmana passat vam estar d'excursió en Rubielos de Mora i allí vam participar en La Mitja Marató, tots els que havíem participat ja coneixíem el circuit i no ens estrany ja la seua bellesa, perquè córrer pels carrers de Rubielos amb les seues cases senyorials i la vista del poble que es veu des de la pujada a la Creu i després en la baixada en el quilòmetre 20 fan que valga la pena el viatge.
Si a la bellesa del circuit i tot el seu entorn afegim lo bé que ens va anar la carrera a tots podem dir que va ser un cap de setmana perfecte.
Bay realitza una gran marca el que li porta a situar-se en 5a posició en la seua categoria, que veient quals són els quatre primers cal llevar-se el barret, gran carrera la que realitze també Carmen que va aconseguir el segon lloc en la general, bona també la carrera dels mes veterans amb unes marques acceptables i amb un 6t'i 7m lloc per a Pascual i Vicent
sense oblidar-nos de David i Laura que si unim el 7m lloc de Laura a haver corregut per davall dels cinc minuts el quilòmetre fa que puguem estar parlant d'una gran carrera.

No voldria que se'm passara la prebenjamí de l'equip, Alba Camps que participa i va complir amb escreix amb la seua comesa que consistia a córrer i divertir-se i en amb les dós coses va complir amb escreix.

dissabte, 18 de juliol del 2009

LA MITJA EN LA 2008-2009.

Hui començarem a parlar del que mes ens agrada, de carreres. La ½ MARATÓ, és sense cap dubte la distància que mes correm en tota la temporada ja siga en asfalt o en muntanya, és la nostra carrera per excel·lència.
Solem començar les Mitges al Juliol, i ho fem en una homologada com és la de Rubielos de Mora però no és fins al mes de setembre quan realment comença la temporada, Terol, Alcalans i un llarg etc… que ens porta a córrer més de 30 Mitges.
En la temporada que acaba de finalitzar, si mirem les marques i pensem que la nostra marca personal és el que mes ens alegra i ens demostra que la nostra forma va millorant, resulta que per les dades que tinc esta temporada ningú a pogut realitzar el seua marca personal, la qual cosa ens diu que no hem tingut moltes alegries amb les marques realitzades, per tant podríem dir també que ha sigut una temporada trista.
Trista, sol en les marques ja que han sigut moltes les alegries que ens hem portat gràcies a les Mitges Maratons, hem viatjat i vist ciutats diferents com Còrdova, Valdepeñas, Motril, Múrcia, Terol, Granollers, Almeria, Mora de Rubielos, Rubielos de Mora, Valls, Calataiud, Cunit, Barcelona i moltes mes que hem corregut en la nostra comunitat, i que han sigut l'excusa perfecta per a eixir els caps de setmana i fer un poc de turisme i així poder conéixer millor el nostre país i la nostra comunitat.

Un any mes ha sigut Carlos Siscar el mas ràpid en els 21097 metres, a més ha sigut l'únic a baixar dels 80 minuts, una marca que tots sabem que és complicada de realitzar però tenim alguns corredors que són capaços d'estar per davall i que esta temporada no l'han aconseguit, carreres tenim en la comunitat que tenen uns circuits perfectes per a poder córrer ràpid, sol un exemple La Mitja de València, alguns exemples de corredors que poden baixar d'1 h. 20 m., Enrique Llambies, Pascual Company o el mateix Dario, també ho pot fer Carmen, llavors que ha succeït perquè només Bay hi haja estat per davall dels 80 minuts? .
No se si pot ser una falta de motivació o que l'esforç és massa gran, siga com siga esperem que la temporada que ve troben la motivació i les ganes d'entrenar suficients per a tindre mes corredors per davall d'eixos 80 minuts.
Els 80 minuts és una barrera com hem vist difícil de passar però baixar dels 4 minuts el quilòmetre també ho és, i a ací és on podem dir que tenim molts representants, les marques realitzades esta temporada per davall de 4 minuts el quilòmetre han sigut moltes i realitzades per molts corredors, és ací on els nostres corredors dominen la distància, els corredors que anomenem anteriorment no els costa baixar d'1:24:23, ho fan constantment i pareix que vagen a ritme.

Els 90 minuts són de la mateixa manera una barrera, corredors que la ronden tenim també prou, Pascual Sendra, Alberto, Vicent, Mas, Fernando i algun mes que va de vacacions a l'hora i mitja com és Vicent Sendra.
Baixar de cinc minuts el quilòmetre en una Mitja pot paréixer fàcil però arribar a eixa primera vegada costa molt de sacrifici, de seguida ja s'acostuma un i és mes fàcil, esta temporada en este sector tenim instal·lats a molts corredors, tenim als que els costa baixar com el Blanco o Curi, tenim a més als que no els costa res com, Laura, David i Arbona.
De la mateixa manera hem tingut estrenes en la distància com el de Cristina i algunes estrenes que s'estan fent de pregar com el de Ramón però açò ja serà en esta temporada.


No podria deixar de parlar de La Mitja Marató sense parlar de La Mitja de Muntanya, ací les marques no tenen importància només d'acabar-les ja estem contents, sol dos corredors tenim, David i Chimo però tenen molt d'entusiasme ja que procuren acudir a totes les carreres a què tenen oportunitat, és esta una especialitat molt dura que requerix tindre unes cames molt fortes i sobretot una forta força de voluntat ja que als corredors ens costa molt caminar, i en la muntanya és normal haver de pujar al pas.
L'important en esta temporada ha sigut que hem tingut representació en cada un dels escalons de La Mitja Marató esperem que en esta temporada continuem igual i que puguem disfrutar d'esta distància.


dimarts, 14 de juliol del 2009

CANET I VILLALONGA.

Bon cap de setmana el passat, dos carreres importants, Villalonga i Canet d'en Berenguer que ens diuen com anem agafant la forma o com l'anem perdent.
Si veiem els temps de Villalonga podem observar com els que van fer el Circuit de la Marina no sols mantenen la forma si no que l'estan millorant, els que vam estar és Canet hi ha de tot, Carmen va complir ja que guanya la carrera i la seua marca va estar bé, ja que el circuit estava molt ben mesurat i ademes les revoltes estaven molt ben tancades, pel que a mi respecta vaig tindre un bon 4 mil i un mal 10 mil, perquè quan triem un ritme que no és el nostre ho solem pagar, el pitjor és que sempre és durant la carrera i no el dia despres, en fi, no va ser el mue dia.


VILLALONGA.

COMPANY FAES, NURIA

0:04:28

SISCAR BAY, CARLOS

0:31:12

COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS

0:31:29

LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE

0:32:50

VICENS PASTOR, FERNANDO

0:33:31

SENDRA FRANQUEZA, VICENTE

0:36:16

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL

0:36:22

ALEMANY SENDRA, RAMON

0:44:46

CANET DE BERENGUER.

00:38:31

SALA FERRER CARMEN

00:42:50

SALA GONZALEZ VICENTE

divendres, 10 de juliol del 2009

TEMPORADA 08-09.

Ara toca parlar de la temporada que acaba de passar, 2008-2009, són moltes les anècdotes que podríem contar, moltes les dades que podríem enumerar, moltes les marques que podríem posar però si hem seguit el blog ja les haurem vist.
Es pot enfocar una anàlisi d'una temporada de moltes formes però enguany ens centrarem en cinc temes, MARATÓ, ½ MARATÓ, VOLTA A PEU, GRANS CITES, VOLTA A LA MARINA i ACTIVITATS.
VOLTA A PEU.

Parlar de la XXVII Volta a Peu a Pego és parlar de la competició atlètica mes vella de la Marina Alta, és parlar de la carrera decana, és també expressar que tenim la sort d'organitzar una carrera que esta molt consolidada no sols en la Marina si no en la Comunitat, tenim un numere de corredors que any rere any ens són fidels i ens acompanyen, també tenim un conjunt de col·laboradors que any rere any fan possible que esta carrera siga una de les millor organitzades en la Marina Alta, enguany ha sigut per a mi l'edició millor organitzada i no dic perfecta perquè va existir un fallada en la informàtica que ens va tornar a deixar sense classificacions però en tota la resta si que va anar perfecte, la zona de meta va ser sense cap dubte de les millor muntades en tota la Comunitat igual que la zona d'eixida, el circuit ja fa anys que és dels millors quant a senyalització i seguretat per al corredor en resum un excel·lent per a la XXVII Volta a Peu a Pego 2009.
Però els temps estan canviant i cada vegada estem obligats a realitzar majors esforços per a poder mantindre el nivell organitzatiu, la qual cosa equival com tots ja estareu pensant en un major cost econòmic, la incorporació del xip, els assegurances per als corredors i el muntatge de la zona d'eixida i meta cada vegada són mes grans i pareix que enguany hem arribat al nostre límit organitzatiu, amb el que tenim pense que ja no podem aspirar a mes, no podem fer ja una millor carrera que la del 2009, per això deuríem obrir un debat i preguntar-nos com volem que siga la nostra Volta a Peu en els pròxims anys.
El nostre ajuntament no crec que puga mantindre en la seua totalitat l'ajuda econòmica que ens dóna tots els anys, encara que si la logística, el nostre club ja no posseïx mes capacitat organitzativa amb els seus actuals responsables i ens trobem amb prop de 1000 corredors que l'any que ve estaran esperant la XXVIII Volta a Peu a Pego.
Ens toca esta temporada en què acabem d'entrar, decidir el que volem que siga en el futur la nostra carrera i esta és una labor en què tots hem de donar la nostra opinió, decidir la data, la distància, el circuit, si cal cobrar i quant, en definitiva decidir si ens quedem com estem o donem un passet arrere o en cas contrari un pas avant.

Amb tot açò no vull donar una imatge negativa sinó tot al contrari perquè el llistó esta molt alt i si el volem pujar un poc mes es necessita alguna cosa mes que bona voluntat, ens farà falta molta dedicació i col·laboració de tots, haurem de començar a agafar velocitat per a passar per damunt de la XVII Volta a Peu. Serà un gran bot.
La XXVIII Volta a Peu a Pego se'ns presenta com un repte, la crisi dels ajuntaments unida a la de les empreses ens obligaren a replantejar-nos l'organització de la carrera.
Serà esta una temporada decisiva per a la VOLTA A PEU.

dijous, 9 de juliol del 2009

XERESA 2009

No sols vam tindre spa i festa este cap de setmana, també vam tindre carrera a Xeresa i allí vam tindre una bona representació, estos són els valents que es van atrevir amb el calor del dissabte.

COMPANY FAES, NURIA

0:03:29

SISCAR BAY, CARLOS

0:36:00

LAMBIES SENDRA, ENRIQUE

0:36:05

COMPANY PUIG, PASCUAL

0:36:18

VICENS PASTOR, FERNANDO

0:37:48

SENDRA FRANQUEZA, VICENTE

0:38:28

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL

0:39:49

PONS SORIANO, ALBERTO JOSE

0:40:33

MAS SISCAR, FERRAN

0:40:33

ARBONA ESCRIVA, JUAN CARLOS

0:41:27

ALEMANY SENDRA, RAMON

0:52:21

diumenge, 5 de juliol del 2009

MES ACLARIMENTS.

Després del dia de hui ja podem donar per finalitzada la temporada 2008-2009, però abans de fer un resum voldria aclarir algunes coses que me n'he adonat que no van quedar prou clares en la ultima entrada del Blog.

Són preguntes que van sorgir durant el dinar, que si van quedar prou aclarides per als que vam estar en el menjar, no ho poden estar per als que no van assistir.

Tots els que primer vam estar corrent en la Marjal i després vam estar en el spa teníem clar que el premi del Gran Fons d'Oliva s'anava a repartir entre tots els que allí estàvem, això estava clar i així es va fer, el dubte sorgix quan la majoria ignorava que l'equip que es presenta en Oliva només comptava amb 8 corredors i no de 10 corredors.

Es va haver d'explicar durant l'animad dinar que algun error vam haver de tindre a l'explicar les condicions en què es presentava l'equip en el Gran Fons d'Oliva, ja que vam haver de retirar dos vals per al spa amb el que l'equip quedava reduït a 8.


Pareix que no quedá prou clar com es repartiria el premi, a pesar que jo crec que li'l comunique a tots els nostres corredors tant els que puntuarien com als que no l'anaven a fer.

És possible, millor dit és veritat que no tots pensen de la mateixa manera o estan en desacord, però també és veritat que no van manifestar el contrari fins fa pocs dies.

És licite pensar que els premis no es deuen repartir, i que són dels que els guanyen, i ho poden pensar i estar d'acord amb això tant els que van puntuar com els que no ho van fer, i ho trobe lògic, encara que jo no estiga d'acord, però ho deuen dir, deuen manifestar la seua opinió abans de la carrera d'Oliva com després i no permetre que existisquen tantes dubtes en tants corredors.

En fi com veieu una altra xicoteta història que ens ajuda a saber i conéixer mes i millor als nostres corredors.

divendres, 3 de juliol del 2009

ALGUNS ACLARIMENTS.

El diumenge donarem per acabada la temporada 2008-2009 i ho anem a celebrar esta vegada d'una forma diferent, però han sorgit alguns dubtes sobre les activitats que desenrotllarem, tenim companys que no tenen clar això del SPA, jo des d'ací intentaré donar la meua opinió, com tota opinió serà discutible per uns i lloada per altres però en este cas és només la meua opinió.
L'acudir a les sessions del SPA d'Oliva Nova no és una mania que se'ns haja ocorregut de colp sinó que és el resultat d'un premi que va aconseguir el Club per la seua participació en el Gran Fons d'Oliva i que este diumenge anem “cobrar-lo” és un premi que va aconseguir el Club, per la qual cosa no es deuen sentir exclosos els companys que no van estar presents en Oliva, els que no van participar en la carrera o ho van fer però no van aconseguir puntuar continuen formant part del nostre Club, pel que el premi és de tots i per a tots, és per posar un exemple del futbol, com si només guanyaren o perderen els 11 jugadors que han estat en el terreny de joc i els suplents o els que estan lesionats no fossen participes de les victòries o les derrotes, en un equip de l'especialitat que siga tots guanyen i tots perden des del president, l'entrenador, el massatgista, inclús el que neteja els vestidors.
Així que a tots els que es pensen o creguen que això del diumenge és una reunió dels què van puntuar en el Gran Fons d'Oliva han de saber que estan equivocats, que no estan discriminats per no haver participat en el Gran Fons d'Oliva, i els vull dir que tenen el mateix dret a alegrar-se i disfrutar del premi com els que van col·laborar a aconseguir eixe triomf.
Si no fóra així, no faria falta haver participat com a equip sinó que ho haguérem fet a titul individual i llavors si, cada corredor individualment seria responsable del seu triomf o del seu fracàs i beneficiari de la seua victòria o de la seua decepció.
Un equip no sols ho formen els jugadors que van guanyar la final, igual que el nostre club no el formen només els que van puntuar en el Gran Fons d'Oliva sinó que som molts mes i tots ens deuríem alegrar i participar en la celebració del premi.
Així que després d'este xicotet rotllo, els que pensen que no es mereixen entrar en el SPA d'Oliva Nova, que sàpien que per la meua part i la de la majoria del nostre club no sols seran ben rebuts sinó que s'els notara a faltar si no acudixen ja que tots som mereixedors de disfrutar d'este únic premi que hem guanyat en tota la temporada, per la qual cosa ha de ser si és possible encara mes celebrat.

dimecres, 1 de juliol del 2009

HORARI DEL 5 DE JULIOL.

Ja tenim el pla per al diumenge 5 de juny, serà més o menys el següent:
08:00 Reunió en el bar Caçadors.
08:15 Eixida cap al Pàrquing de l'Hotel Oliva Nova.
08:30 Concentració en el Pàrquing de l'Hotel Oliva Nova.
08:45 Eixida a córrer. ( per la zona de la Marjal)
10:30 Entrada en el Spa.
13:30 a 14:00 Dinar en el Restaurant Columbus, en el mateix Hotel Oliva Nova. (Buffet lliure, el preu serà 25,00 € per persona, beguda no inclosa).
Com seran molts els que estaran en la platja la cita seria a les 08:30 en zona d'aparcament de l'Hotel Oliva Nova.