Errors d'entrenament a evitar

S'han acabat els Jocs Olímpics, i ja devem tornar a la normalitat, una normalitat que no deu ser tornar a la rutina, els objectius per a una nova temporada solen ser distints, les nostres metes van canviant, i les que vénen deuen ser prou atractives per a motivar-nos i perquè continuem entrant amb il·lusió, això si , no devem cometre els errors anteriors sobretot ara que molts de nosaltres ja estem pensant en la marató de Sant Sebastian o la de València.
     Hi ha una sèrie d'errors que devem procurar no cometre, molts d'ells ja els coneixem però és important que els recordem, encara que l'experiència és un grau, també és veritat que la confiança mata.

     El primer i gran error que cometem els corredors és la Impaciència, del que es deriven tots els altres. La clau és no tindre pressa i començar molt lentament, al ritme més lent possible.
     Altres errors d'entrenament són:
     Negar el dolor. Cal parar amb els primers símptomes.
     Amb els emprenyaments en els entrenaments aconseguim més frustracions que satisfaccions.

    Anar sempre al límit ens fa rendir menys en la competició.        Cal ser freds i metòdics.

   No descansar només pot portar problemes. L'ideal és intercalar sessions suaus entre les fortes, i descansar abans de la competició.

No estirar provoca lesions. Les estirades són fonamentals.

Menjar poc suposa un menor rendiment.

Excessos en la distància: Pot provocar tendinitis, si no es fan de forma gradual i progressiva.

   Sessions de gran intensitat en corredors amb poca experiència i sense una base important de quilòmetres i setmanes d'entrenament.

   Defectes de Calfament: Si s'estira massa forta en fred es poden produir esgarros musculars. Per presses o per desídia se solen eliminar parts de l'entrenament que servixen per a calfar i es comença massa fort a entrenar, la qual cosa fa fàcil patir distensions musculars.

    Abusar dels rodatges i sèries sobre superfícies inadequades: Córrer en excés sobre superfícies dures, com l'asfalt o el ciment, dóna lloc a problemes de genoll o de taló. També pot ocórrer el contrari, si correu en excés sobre superfícies molt blanes, com l'arena, augmenten les lesions de turmell degut a la inestabilitat del terreny.

     Falta de descans i de temps: Si no es tenen en compte els horaris de treball i la disponibilitat de temps de cada un i no es descansa prou, es pot arribar a l'esgotament muscular i si no es para a una lesió segura.

    Falta de recuperació darrere d'una lesió: No cal caure en eixe estat de "síndrome d'abstinència del corredor", que induïx a voler recuperar-se de seguida. Si no s'està totalment recuperat és segur que es tornarà a lesionar amb el risc de cronificar el problema.

     Les males postures poden provocar lesions, només cal prestar un poc d'atenció per a evitar-les, ja siga a casa, en el treball o pel carrer. De realitzar bé estes operacions, aparentment senzilles, a fer-les mal pot sorgir una lesió o molestos dolors. Un parell d'exemples de postures correctes serien: Assentar-se amb l'esquena recta, recolzant els lumbars en el respatler (mentres es conduïx, a l'assentar-se en l'oficina, a l'hora de menjar, etc.), prendre un objecte del sòl flexionant els genolls i mantenint l'esquena el més recta possible, mai es pren doblegant l'esquena cap avall sense flexionar els genolls.

Les tres mentides:

   Si penses que per córrer vint minuts a un ritme més fort cremaràs mes calories abans que si corres quaranta minuts a un ritme més suau estàs equivocat.

   Si també creus que per córrer amb molta roba suaràs més i perdràs més pes tornes a estar equivocat. Açò només contribuirà a una progressiva deshidratació. Només perdràs aigua i et sentiràs molt incòmode. El millor és córrer amb poca roba i molt transpirable. El pes es perd després d'unes quantes setmanes consecutives entrenant.

    Si penses que patir és sinònim d'entrenar, una vegada més estàs en un error. Has de diferenciar dolor de molèstia, el dolor és sempre perillós, perquè és el pas immediatament anterior a la lesió.

   En fi, comencem a entrenar però a cuidat.

LA MILLOR MARATO OLIMPICA.

El final de les tàctiques.
Despres de lo vist en les dos maratons olímpiques podríem donar l'ultime adéu a les carreres tàctiques, pensar que en les maratons oficials es córre tacticament per lo que no es poden fer grans marques ha passat a la història, si primer va ser la Tomescu qui al quilometre 20 del seu marató es pregunta si estic per a fer 2:25 que faig ací a ritme de 2:35? I sen va anar a aconseguir la seua marca i qui puga que la seguisca, una setmana despres vindria la confirmació, els africans es van dir perquè especular amb la marca, si volem baixar de 2:08?
I així va ser des del km. 1, kenyans, etíops i marroquins van eixir a "mort" no volien saber les tàctiques de Baldini, Chema o Rothlin, per a guanyar una marató en 2:10 o 2:12, que era el que tenien preparat la majoria dels corredors, ells ja sabien que per davall de 2:08 tenien medalla i van eixir a per ella, que els importava que els campions d'Europa de 10.000 - Baldini i Chema – Tingueren preparat un ultime 10.000 per davall de 30' , els donava igual, sabien que ells no el veurien, estarien uns km per davant, així que sense tàctiques ni històries van eixir per davall de 3' el km, i això és una cosa salvatge per a una marató olímpica, fins ara només s'ha corregut així en maratons no oficials, Londres, Berlín, Paris, Hamburg….
I és que sense llebres, i amb la calor que fea i corrent en una marató olímpica molts van haver de pensar al passar el Km. 3 que tenien al·lucinacions i llavors el 90 % dels corredors es despediren de les medalles i les reaccions van ser diverses, els italians es van oblidar de les medalles i van anar a pel seu objectiu 2:12 i els espanyols, Chema es va decidir pel suïcidi i els altres no se sap ancara.
En resum una gran marató, igual com ho han sigut totes les carreres de fons en estos Jocs Olímpics i una conclusió, ja no hi ha tàctiques que valguen només el que puga que em seguisca.

El resum de la maraton podria ser mes o menys així:
Samuel Wanjiru, de 21 anys, va donar a Kenya la seua primera medalla d'or en una marató olímpica amb una victòria treballada des de l'eixida en la plaça de Tiananmen i rematada amb un atac a quatre quilòmetres de la meta irresistible per al marroquí Jaoud Gharib, doble campió mundial.

En el seu segon any com a corredor de marató, Wanjiru, resident en Fukuoka (Japó) es presenta en la meta de l'estadi Nacional amb un temps de 2h.06:32, seguit de Gharib en 2h07:16 i de l'etíop Tsegay Kebede, que va batre el seu compatriota Deriba Merga ja dins de l'estadi, en 2h.10:00.

Kenya, una de les dos superpotències del fons, junt amb Etiòpia, no havia aconseguit fins ara més que dos medalles de plata en la marató olímpica masculina. Wanjiru va trencar el malefici manejant-se la carrera al seu capritx.

Amb 26 dels 98 corredors acreditats en menys de 2h09, la marató es presentava obert.

La inclusió dels Jocs Olímpics entre les carreres puntuables del circuit mundial va atraure als millors, amb l'única excepció de l'etíop Haile Gebreselassie, plusmarquista mundial, que va renunciar per temor de la pol·lució i va preferir inscriure's en els 10.000.

El kenyà Martin Lel, dos vegades guanyador a Londres i una a Nova York i amb una marca personal de 2h05:15 aportava junt amb Wanjiru (2:05.24) les millors marques del grup.

Un altre kenyà, Luke Kibet, havia guanyat la marató mundialista d'Osaka 2007 en condicions de calor i humitat semblants a les de Beijing.

Finalment, el marroquí Jaouad Gharib presentava dos títols del món (París 2003 i Hèlsinki 2005) en els seus credencials.
Wanjiru va trencar les hostilitats des de l'eixida. Amb 24 graus de temperatura i un 52 per cent d'humitat, va passar els 5 km. En 14:52 i va formar un grup al capdavant que es reduïa ja a una dotzena de corredors, entre ells els espanyols Chema Martínez i Julio Rey.
L'italià Stefano Baldini, amb molèsties físiques les últimes setmanes, va preferir quedar-se arrere.

El ritme de Wanjiru, autor de tres rècords mundials de mig marató, va reduir el grup testamentari a huit: set africans i el rapat Chema Martínez, que va passar al front els 10 km. En 29:25.

En el segon pas per Tiananmen, junt amb el retrat de Mao, els africans van redoblar la seua ofensiva per a deixar arrere l'intrús Martínez, nové a Atenes 2004, que va cedir uns metres però es va reincorporar poc després.

Per darrere van arribar al grup de cap Goumri i l'etíop Tsegay Kebede, guanyador enguany a París.

Al pas pel km. 15, amb Martin Lel al capdavant (44:36), Wanjiru va donar un altra estirada i Chema va tornar a quedar-se, esta vegada ja sense remissió.

Julio Rey anava catorzé en 45:02 i Pepe Rios en el lloc 38 amb 46:46.

Camí del vinté quilòmetre quedaven cinc al capdavant: Wanjiru, que va passar en 59:10, Lel, Gharib, l'etíop Deriba Merga i l'eritreu Yonas Kifle.

Van cobrir la mitjà marató en un parcial de 1h02:34, rapidíssim per a les condicions de la carrera. Baldini estava a 4 minuts.

Els de dalt van firmar una treva fins al km.27. Gharib, amb símptomes de flat, va ser el següent a caure del grup davanter, incapaç de respondre a l'estirada de Merga, encara que va tornar poc després.

Per darrere, el campió mundial Kibet va haver de detindre's.Al pas pel km. 30 (1h29:14) Merga estava dalt amb Wanjiru i Gharib, que es quedava en totes les estirades i tornava en el moment que la parella davantera afluixava.

Chema Martínez anava catorzé en 1h32:48, Baldini havia progressat fins al 17 (1h34:10).

Pel km. 35 Wanjiru i Merga (1h44:37) podien sentir encara l'alé de Gharib, uns metres per darrere, però qui es va quedar a continuació va ser l'etíop, inerme davant de la força de Wanjiru mentres el marroquí no acabava d'entregar-se.

Però a partir del km. 38 Wanjiru va desterrar tots els dubtes. Va rendir a Gharib amb un atac sostingut, va mirar arrere i va poder respirar tranquil en els últims quilòmetres.

The XXIX Olympic Games Beijing (National Stadium) (KEN) - Sunday, Aug 24, 2008Marathon - M Final--24 August 2008 - 7:30 -

1 Samuel Kamau Wanjiru KEN 2:06:32 (OR)

2 Jaouad Gharib MAR 2:07:16 .

3 Tsegay Kebede ETH 2:10:00 .

4 Deriba Merga ETH 2:10:21 .

5 Martin Lel KEN 2:10:24 .

6 Viktor Röthlin SUI 2:10:35

7 Gashaw Asfaw ETH 2:10:52 .

8 Yared Asmerom ERI 2:11:11 .

9 Dathan Ritzenhein USA 2:11:59 .

10 Ryan Hall USA 2:12:33 .

11 Mike Fokoroni ZIM 2:13:17 (PB)

12 Stefano Baldini ITA 2:13:25

13 Tsuyoshi Ogata JPN 2:13:26 (SB)

14 Grigoriy Andreyev RUS 2:13:33 .

15 Ruggero Pertile ITA 2:13:39 .

16 José Manuel Martínez ESP 2:14:00 .

17 Francis Kirwa FIN 2:14:22 .

18 Myongseung Lee KOR 2:14:37 .

19 Janne Holmén FIN 2:14:44 .

20 Abderrahim Goumri MAR 2:15:00 .

Intermediate - 10 KMS

1 José Manuel Martínez ESP 29:25

2 Deriba Merga ETH 29:25

3 Martin Lel KEN 29:25

4 Yared Asmerom ERI 29:25

5 Yonas Kifle ERI 29:26

6 Jaouad Gharib MAR 29:26

7 Luke Kibet KEN 29:26

8 Samuel Kamau Wanjiru KEN 29:26

9 Tsegay Kebede ETH 29:32

10 Marilson dos Santos BRA 29:36

11 Abderrahim Goumri MAR 29:37

12 Tesfayohannes Mesfin ERI 29:37

13 Gashaw Asfaw ETH 29:40

14 Viktor Röthlin SUI 29:44

15 Julio Rey ESP 29:44

20 KMS Position

1 Deriba Merga ETH 59:10

2 Yonas Kifle ERI 59:10

3 Martin Lel KEN 59:10

4 Jaouad Gharib MAR 59:10

5 Samuel Kamau Wanjiru KEN 59:10

6 Luke Kibet KEN 59:24

7 Tsegay Kebede ETH 59:33

8 Yared Asmerom ERI 59:33

9 Abderrahim Goumri MAR 59:43

10 Gashaw Asfaw ETH 1:00:14

11 Viktor Röthlin SUI 1:00:23

12 José Manuel Martínez ESP 1:00:25

13 Dathan Ritzenhein USA 1:00:30

14 Abderrahime Bouramdane MAR 1:00:46

15 Norman Dlomo RSA 1:00:46

30 KMS Position

1 Deriba Merga ETH 1:29:14

2 Samuel Kamau Wanjiru KEN 1:29:14

3 Jaouad Gharib MAR 1:29:18

4 Martin Lel KEN 1:29:23

5 Yonas Kifle ERI 1:29:29

6 Tsegay Kebede ETH 1:30:25

7 Yared Asmerom ERI 1:30:26

8 Viktor Röthlin SUI 1:31:38

9 Abderrahim Goumri MAR 1:31:44

10 Dathan Ritzenhein USA 1:31:47

11 Gashaw Asfaw ETH 1:32:08

12 Abderrahime Bouramdane MAR 1:32:30

13 Ryan Hall USA 1:32:35

14 José Manuel Martínez ESP 1:32:48

15 Francis Kirwa FIN 1:33:10

40 KMS Position

1 Samuel Kamau Wanjiru KEN 1:59:54

2 Jaouad Gharib MAR 2:00:12

3 Deriba Merga ETH 2:01:51

4 Tsegay Kebede ETH 2:02:37

5 Martin Lel KEN 2:02:58

6 Yared Asmerom ERI 2:03:39

7 Viktor Röthlin SUI 2:03:54

8 Gashaw Asfaw ETH 2:04:18

9 Dathan Ritzenhein USA 2:04:50

10 Ryan Hall USA 2:05:30

11 Mike Fokoroni ZIM 2:06:10

12 Tsuyoshi Ogata JPN 2:06:34

13 Stefano Baldini ITA 2:06:34

14 Grigoriy Andreyev RUS 2:06:35

15 Ruggero Pertile ITA 2:06:53

fuente: ESPN deportes

El primer espanyol classificat va ser el veterà Chema Martínez, setzé amb 2h:14.00. José Rios va creuar per línia de meta en el lloc 72 amb un crono absolutament decepsionat de 2h:32.35. Vint-i-dos de les dones que van intervindre en la prova femenina li haurien guanyat. Com es pot justificar un resultat així...? Julio Rey ni tan sols va acabar la prova. Es va retirar al pas pel quilòmetre 35,
Chema Martínez es va equivocar de tàctica. Va pecar de gosat. Cal dir en favor seu que va eixir a partir-se la cara amb els africans des del primer quilòmetre. Eixe va ser el seu error.

EL XICOTET GEGANT DEL ATLETISME.

Bo, abans de parlar de la Marató ens falta una carrera de 5000, ens falta el GRAN BEKELE.

El diumenge havia guanyat els 10.000 metres, i quasi una setmana després va igualar l'actuació de Yifter, que va véncer en les dos carreres en els Jocs Olímpics de Moscou 1980.

"És fantàstic. Un or i un rècord, què més es pot demanar? Me vaig veure molt fort i amb molta energia i per això vaig atacar tan enjorn. Volia dedicar esta victòria a Etiòpia i això em va donar forces", va afirmar Bekele, de 26 anys, el xicotet gegant de l'atletisme, posseïdor dels rècords del món en ambdós distàncies.
L'etíop va considerar que encara tenia temps de pensar en la marató, prova llegendària en el seu país. "Encara sóc jove".

El seu palmarés és ara el major de tots els temps: tres títols olímpics i altres tantes medalles d'or en Mundials, els dos rècords del món en 5.000 i 10.000 metres, i cinc doblets (cross curt/cross llarg) en els campionats del món de l'especialitat.

El seu pròxim objectiu és, simplement, realitzar un altre doblet 5.000/10.000 a Londres 2012, que també li suposaria un tercer títol consecutiu de 10.000, una cosa encara inèdita.

Quant a la marató, ho pensarà per als Jocs de 2016. Tindrà 34 anys, una bona edat per a la carrera dels reis.

Va fer valdre la seua condició de favorit per a quedar-se amb el metall daurat amb registre de 12:57.82 minuts i imposar nou rècord olímpic, al polvoritzar el 13:05.59 del marroquí Said Aouita, que datava des dels Angeles 84.
Kenenisa Bekele és també propietari del rècord mundial amb 12:37.35 minuts, el qual va aconseguir el 31 de maig del 2004 en la ciutat holandesa d'Hengelo.

La plata va correspondre al kenyà Eliud Kipchoge amb registre de 13:02.80, en tant el seu compatriota Edwin Cheruiyot Soi es va penjar el bronze amb 13:06.22 minuts.

L'alta temperatura de 30 graus centígrads i la humitat de 44 per cent no van impedir a Bekele destrossar el rècord olímpic, al dominar sense objeccions els últims dos mil metres, perquè va anar líder des de dels tres mil i també a l'altura dels quatre mil.
Els resultats de la prova de cinc mil metres viril dels Jocs Olímpics Beijing 2008, celebrada este dissabte a la vesprada en el "Niu del Pardal", són els següents:
Po. Corredor País Temps

01. Kenenisa Bekele ETI 12:57.82 Or

02. Eliud Kipchoge KEN 13:02.80 Plata

03. Edwin Cheruiyot Soi KEN 13:06.22 Bronze

04. Moses Ndiema Kipsiro UGA 13:10.56

05. Abreham Cherkos ETI 13:16.46

06. Tariku Bekele ETI 13:19.06

07. Juan Luis Barris MEX 13:19.79

08. James Kwalia C'Kurui QAT 13:23.48

09. Bernard Lagat EUA 13:26.89

10. Kidane Tadasse ERI 13:28.40

11. Aelemayehu Bezabeh ESP 13:30.48

12. Thomas Pkemei Longosiwa KEN 13:31.34

13. Matthew Tegenkamp EUA 13:33.13

14. Jesús España ESP 13:55.94

15. Alistair Ian Cragg IRL no va acabar

LA REINA.

Ja estan en marxa, a començat la marató olímpica, i mentres deixem passar els primers quilòmetres repassem el que ha fet la reina del fons.
Tirunesh Dibaba completa el doblet de fons amb un esprint llarg en la final de 5.000 metres que li ha permés destronar el seu compatriota Meseret Defar i fer-se amb la seua segona medalla d'or a Pequín en 15:41.40, la pitjor marca en les tres finals olímpiques disputades.

Va ser un podi d'atletes nascudes a Etiòpia, encara que la subcampiona tenia nacionalitat turca. Elvan Abeylegesse va repetir la plata del 10.000 i la defensora del títol, Defar, va haver de conformar-se amb la medalla de bronze.

La rivalitat entre dos etíops no massa ben avingudes havia concentrat l'interés de la carrera. Dibaba, que havia guanyat sis dies abans la medalla d'or en 10.000 i es presentava amb el rècord mundial de 5.000, s'enfrontava a la campiona olímpica i mundial, Meseret Defar.

En segon terme estaven Abeylegesse, que havia aconseguit plata en la final de 10.000, i la russa Gulnara Galkina-Samitova, campiona de 3.000 m. obstacles cinc dies abans amb rècord mundial inclòs (8:58.81).

Des dels mundials júnior del 2002, en els que Defar va batre a Dibaba pel títol, ambdós s'han enfrontat en 22 carreres amb un balanç de 12-10 per a la primera, però al juny passat Dibaba li havia llevat en Oslo el rècord mundial amb una marca de 14:11.15. Defar va intentar, sense èxit, recuperar-ho a Estocolm.

El primer quilòmetre es va córrer a ritme de passeig (3:39.20). Ningú assumia responsabilitats. Dibaba marcava a Defar i no va haver-hi novetat fins que, a 9 voltes del final, Abeylegesse va resoldre tirar, però a mitat de carrera va tornar la calma.

Gulnara Galkina va posar el seu enorme cos al capdavant del grup a 6 voltes del final, sense forçar el ritme, i només al penetrar en l'últim quilòmetre es va llançar la carrera.

A dos voltes va tornar Abeylegesse i al toc de campana Dibaba va atacar amb tot, emportant-se darrere d'ella a Defar i a la turca, però en la revolta ja hi havia sentenciat.

Va véncer amb 15:41.40, seguida d'Abeylegesse i de Defar.

EL REI DEL FONS

Continuem esperant que comence la marató i és bon moment per a recordar al Gran Bekele, ha començat amb el 10.000 per a demostrar-nos que és el millor fondista en la història dins del pista i així és com l'etíop Kenenisa Beleke va aconseguir el seu segon títol consecutiu de 10.000 metres amb un esprint sostingut en l'última volta que el va conduir a la victòria amb nou rècord olímpic (27:01.17) per davant del seu permanent escuder, Sileshi Sihine i del kenyà Micah Kogo, deixant Haile Gebreselassie sense medalla en la seua última carrera en pista.

La final directa, amb 39 atletes en l'eixida, va discórrer ala usança africana, a estirades.

El segon kilometro, a càrrec dels germans eritreus Tadesse, Kidane i Zersenay, va formar una llarga fila que ocupava mitja recta. L'objectiu consistia a castigar les cames dels etíops, que havia aconseguit doblet a Atenes 2004 amb Bekele i Sihine.

Els eritreus alçaven de tant en tant el peu només per a estrényer uns segons després, quan els de cua començaven a respirar.

Per darrere, Zersenay i Gebre estalviaven forces i els dos favorits etíops, impertorbables, esperaven el seu moment per a donar l'arpada.

Els kenyans van començar a deixar-se veure en el quint quilòmetre i van atacar, per mitjà de Martin Mathathi en el sext quilòmetre, poc abans que Zersenay trencara les ostilitats a set voltes del final i reduïra el paquet a deu unitats.

Els tres etíops es van posar a la seua estela. El kenyà Micah Kogo va tirar a un quilòmetre de la meta però no va fer mal.

A l'última volta van arribar junts els tres etíops i la història es va repetir: Bekele va tornar a véncer amb nou rècord olímpic (27:01.17) per davant de Sihine (27:02.77) i de Kogo (27:04.11), que va guanyar el bronze per mil·lèsimes al seu compatriota Moses Massai (27:04.11).

En sext lloc, Gebre, com a Atenes, va tornar a quedar-se sense medalla. Gebreselassie va renunciar a la marató olímpica escudant-se en la previsible contaminació atmosfèrica, encara que la realitat va minimitzar el problema, i va anunciar que esta final seria la seua última carrera sobre una pista, a fi de prosseguir la seua carrera com a corredor sobre asfalt.

Fa quatre anys, Bekele va destronar a Gebre com a rei del fons.

Primer li va llevar el rècord del món amb una marca de 26:20.31 en Ostrava i dos mesos després es va proclamar campió olímpic a Atenes amb doblet per a Etiòpia (Sileshi Sihine va ser segon) però sense medalla per a "el Cap", que va acabar quint.

Els tres van tornar en Beijing a una final olímpica, ara amb Gebre convertit en plusmarquista mundial de marató (2h04:26) i amb Bekele en possessió de dos títols mundials i un rècord encara millor en els deu quilòmetres (26:17.53).

Ningú ha sigut capaç de véncer a Bekele en les seues onze últimes carreres de 10.000. Sihine, en possessió d'una marca de 26:39.69, s'ha hagut de conformar amb el segon lloc en els Jocs d'Atenes i en els dos últims Mundials.

Només un any menor que el campió, està condemnat a compartir amb ell la seua carrera esportiva. Sihine partia amb la millor marca mundial de l'any amb els 26:50.53 que va acreditar en Hengelo (Holanda), però la seua falta de recursos en l'última volta va tornar a deixar-lo a mercé de Bekele.

EL TRIOMF DE L'EXPERIÈNCIA.

Com ancara falten quasi dos hores perquè comence, no estaria malament que repassàrem el que ha sigut el fons en esta Olimpíada.
Durant esta setmana s'ha corregut la marató femenina amb una gran carrera, van guanyar al final les veteranes, la guanyadora ho va fer per valentia i la segona per intel·ligència, si la romanesa va voler manar en la carrera i posar el seu ritme la kenyana va demostrar ser la mas llesta i va fer tot al contrari, deixa la carrera en les mans de Paula i les xineses per a aparéixer al final i emportar-se la plata, en fi dos grans corredores que acompanyades per les xineses ens van deixar una gran marató.
La romanesa Constantina Tomescu va obtindre l'or en la marató femenina en els Jocs Olímpics, seguida de la kenyàna Catherine Ndereba (plata) i la xinesa Zhou Chunxiu (bronze), mentres la plusmarquista mundial britànica Paula Radcliffe a penes va arribar en el lloc 23.

Tomescu va marcar un crono de 2:26:44 hores, mentres l'actual campiona del món Ndereba va registrar 2:27:06 i la xinesa Zhou 2:27:07.

Radcliffe, igual que a Atenes 2004, no va poder complir el seu somni del primer triomf olímpic. Poc abans de la meta de la carrera de 42,195 quilòmetres va patir vàries rampes i va viure el seu pitjor resultat en la disciplina.

Quarta va arribar la xinesa Zhu Xiaolin (2:27:16), més arrere la kenyàna Martha Komu (2:27:23), la britànica Mara Yamauchi (2:27:29), la russa Irina Timofejewa (2:27:31) i la romanésa Lídia Simon (2:27:51).

Tomescu és la primera europea a guanyar la marató olímpica des de la victòria de la russa Valentina Yegorova en 1992 a Barcelona.

Fins ara el seu major èxit era la victòria en la marató de Chicago de 2004 i un tercer lloc en els mundials de 2005. "Va ser un gran exercici.

La medalla d'or és fantàstica", va dir la veterana corredora. "Les meues cames estaven cansades els últims deu quilòmetres. Mirava cap arrere perquè no volia perdre la medalla".

La carrera havia començat amb 22 graus i 72 per cent d'humitat a les 7.30

La ultima mascleta.

Ja estem assentats davant del TV esperant que començe la marató masculina, ho tenim tot preparat, tenim al nostre costat la llista de participants i els seus marques, i no podem mes que sorprendre'ns del nivell que tindrà, falten ancara dos hores perquè començe, però si els corredors ja estan desdejunat i preparant-se nosaltres no hem de ser menys, així que la butaca esta a punt, el comandament a distància amb les piles noves i les cadenes que el retrasmitiran localitzades així que començe l'espectacle i que més d'un centenar de participants ens animen dins de dos hores en la final de la marató masculina, prova que posarà punt final al concorregut torneig d'atletisme dels XXIX Jocs Olímpics Beijing-2008.
En la línia de meta estaran, entre altres, el titular de l'Olimpíada d'Atenes-2004, l'italià Stéfano Baldini, i el guanyador del Campionat Mundial d'Osaka-2007, el kenyà Luke Kibet.
L'armada d'eixa nació africana la integraran també Martin Lel (2:05:15 hores) i Samuel Kamau Wansiruy (2:05:24), amos de la segona i tercera millors marques de l'actual temporada.
Sis segons més (2.05.30) ha acreditat el millor dels atletes del Marroc en 2008, Abderrahman Gourmi, que estarà acompanyat en la línia d'eixida pel dos vegades campió del món Jaouad Gharib. Esta temporada ha estat desaparegut sobre la distància, però de la seua capacitat de competidor cal esperar el millor.
El rànquing de l'orbe l'encapçala l'etíop Haile Gebrselassie (2:04:53), qui, no obstant això, no apareix en la relació de competidors.
En canvi, defendran els colors d'Etiòpia Deriba Merga Ejigu, Tsegay Kebede i Gashaw Asfaw, el primer dels quals posseïx l'octava millor marca de l'any (2:06:38).

Sobre les 3, 45 ja sabrem qui és el guanyador i és molt possible que per fi caiga el rècord olímpic,
És de 2:09:21 hores i va ser imposat el 12 d'agost de 1984 pel portugués Carlos Lopes en l'Olimpíada dels Angeles, Estats Units, pues el clima ajudara a fer que es puga córrer ràpid.
I els nostres, comptem en Pequín amb el trio format per Chema Martínez, Julio Rey i Josep Rios. El primer d'ells és el que més optimista es mostra, ja que ha assegurat en els dies previs a la competició que ha treballat tot l'any per a buscar una medalla i que ha arribat «en un moment increïble». «Ningú em va a llevar la il·lusió. És difícil, però eixe son no me'l va a llevar ningú», ha declarat Chema.
Julio Rey i Josep Rios van ser més mesurats en les seues declaracions, però els dós compten amb una llarga experiència en esta distància.
Rey ha sigut segon en el Mundial de 2003 i tercer en els Europeus del 2002 i 2006, i vol recuperar les seues millors sensacions per a estar en la baralla.
Rios, per la seua banda, arriba amb un registre enguany de 2.09.38 i espera llevar-se l'espina dels seus fallades en anteriors gran cites.
Si volem buscar algun corredor blanc amb possibilitats de plantar cara als africans i possiblement guanyar-los cal buscar l'americà i al suís, en fi ja no queda res per a saber-ho, a disfrutar.

A les 1,30 hores. S'espera espectacle.

Les dones afronten esta matinada a partir de la 1.30 hores a Espanya, el gran desafiament de córrer la marathon olímpica. Les atletes espanyoles s'enfrontaren a la flor i nata de les millors especialistes internacionals. Les espanyoles seran l'aragonesa Maria Jose Pueyo, la lluïxen-se Alexandra Aguilar i l'hispà-cubana Yesenia Centeno.




ALESSANDRA AGUILAR
Lugo, 01.07.1978, 1,65m/50kg. Entrenador: Fernando Lozano
2h29:03 Rotterdam (NED) 13.04.2008








YESENIA CENTENO
Ciego de Avila (Cuba) - 27.06.1971 - 1,57m/47kg. Entrenador: Guillermo Ferrero 2h31:16 Hamburgo (GER) 27.04.2008






















MARÍA JOSÉ PUEYOJaca (Huesca), 16.03.1970 - 1,72m/52kg. Entrenador: José Fernando García
2h32:22 Valencia 17.02.2008


Els 42 quilòmetres que enllaçaran la mítica plaça de Tiananmen amb l'Estadi Nacional es faran molt llargs per a totes les atletes, que arriben a la cita darrere d'una preparació molt llarga. Les condicions de temperatura i humitat i l'altíssim nivell de pol·lució que es respirarà en tot el recorregut poden ser factors determinants, encara que la gran marca que vam veure ahir en la final de 10.000 pot tirar per terra esta hipòtesi.


Les xineses, favorites.


Les atletes locals es presenten com les grans favorites de la marató femenina, amb el permís de la kenyà Catherine Ndereba, de la recordwoman mundial, la britànica Paula Radcliffe, i de la líder de l'any, l'etíop Berhane Adere.


No obstant això, la carrera es presenta molt oberta i qualsevol corredora pot donar la sorpresa.
Entre les representants xineses destaca la presència de Chunxiu Zhou, que a pesar de no haver realitzat un gran registre esta temporada té un espectacular rècord personal, per davall de les dos hores i vint minuts. Junt amb ella, les jóvens Xiaolin Zhu i Shujing Zhang tenen opcions de brillar, pues estan entre les cinc més ràpides del planeta en la present temporada.


La kenyàna Ndereba és una altra de què ha baixat de les dos hores vint, encara que tampoc se li ha vist en la present campanya. No obstant això, s'ha estat preparant a consciència per a esta cita i lluitarà pel màxim.
La líder del rànquing mundial de l'any és l'etíop Berhane Adere, una altra habitual de les finals de 10.000, que ha canviat de distància a la recerca de la glòria olímpica.
Finalment, la britànica Paula Radcliffe també entra en moltes quinieles.El seu increïble marca personal parla per si sola i basant-se en ella sempre és aspirant a tot.
La resta de l'equip d'Etiòpia, les russes, les romaneses i les japoneses podrien ser igualment clares alternatives als llocs d'honor.
La representació espanyola no té massa opcions de realitzar un bon paper, segons les marques amb què atresoren en la present campanya.
A pesar de tot, no es pot descartar res. Si les maratons dels Jocs Olímpics solen oferir sorpreses, en esta ocasió els quilòmetres poden pesar encara més. Els últims deu mil metres en què es decidixen este tipus de proves es presenten apassionants. S'espera espectacle.

El millor 10.000 femení sense "sopa de tortuga".

Ho vam escriure ahir, el 10.000 tènia una clara favorita i no falla, en una carrera per a recordar, dos dones per davall de 30' , senzillament increïble, ademes millor marca olímpica, un ultime km en 2' 48" i uns 400 m'últims en 60".
I com estava escrit Tirunesh Dibaba va esperar als últims 400 metres, coberts en 60.39, per a deixar tirada el seu rival i firmar la segona millor marca de la història (29:54.68) en els 10.000 metres, per davant de Paula Radcliffe i només superada per la xinesa Junxia Wang (29:31.98), un nou rècord olímpic que torna a Etiòpia l'hegemonia del fons olímpic després de perdre-ho a Atenes.
L'etíop ja pot mirar d'enfront de la seua cosina Derartu Tulu, doble campiona olímpica de la distància, a Barcelona '92 i Sydney '00. Als 23 anys, l'imponent palmarés de l'últim producte del país africà no tenia una medalla d'or en uns Jocs. Ho va aconseguir a Pequín després de manejar-se la carrera al seu capritx, deixant fer, a gust amb el ritme marcat des de l'inici per l'holandesa d'adopció Lornah Kiplagat i després amb l'atac progressiu de la turca Elvan Abeylegesse. Es van quedar soles
La turca, etíop de naixement, va accelerar a falta de tres quilòmetres per al final. Va cobrir l'octau quilòmetre en 2:54.94, conscient de la seua inferioritat en un mà a mà amb el seu rival en els últims metres. Dibaba va resistir: "Ha sigut una carrera terrible, rapidíssima, però gràcies a déu ho ha aconseguit", ha declarar la campiona.
Dibaba i Abeylegesse (plata amb 29:56.34, tercera millor marca de tots els temps) s'unixen a Wang com a úniques dones capaces de baixar dels 30 minuts en la prova. Plusmarquista mundial de 5.000 m. des de la passada primavera, ja es veu capaç d'aconseguir el dels 10.000. "L'aconseguiré l'any que ve", va assegurar.
En tercera posició, després de l'afonament de les kenyanes i de Kiplagat, va entrar, incrèdula per la seua gesta, Shalane Flanagan (30:22.22), nova plusmarquista americana, qui va rebaixar el seu límit en més de 12 segons.
La nostra Isabel Txeca es va classificar 29a amb un registre de 33:17.88, on només estar en estos Jocs era ja un gran premi per a la de Silla.

1Tirunesh Dibaba ETH
29:54.66
2Elvan Abeylegesse TUR
29:56.34
3Shalane Flanagan USA
30:22.22
4Linet Chepkwemoi Masai KEN
30:26.50
5Mariya Konovalova RUS
30:35.84
6Inga Abitova RUS
30:37.33
7Lucy Kabuu Wangui KEN
30:39.96
8Lornah Kiplagat NED
30:40.27
9Kimberley Smith NZL
30:51.00
10Kara Goucher USA
30:55.16

Un dada que ens dóna una idea de l'estat de forma amb què es deu arribar a una cita olímpica i és que les 10 primeres han aconseguit el seua marca personal on cal aconseguir-la, en una final Olímpica, millor preparació impossible, es podrà guanyar o no però mai es poden donar per vençudes si han corregut la millor carrera de la seua vida.

Demà a les16,45 comença l'espectacle.

L'atletisme, tradicional esport rei dels Jocs Olímpics, tira a caminar esta nit amb atractius duels en la pista, però serà difícil que desplacen en protagonisme a Michael Phelps i les seues gestes.
Va arribar el torn de l'atletisme en els Jocs Olímpics de Pequín.

Fins a 10 atletes espanyols debuten en el primer dia de competició a la recerca de les finals.

Serà el "capità" de la selecció, Manuel Martínez, el primer a obrir el foc en la qualificació de pes; després Ángel David Rodríguez en 100 (1a ronda eliminatòria), el trio Higuero-Casado-Estévez en les eliminatòries d'1.500m, les tres del 3.000M'obstacles femenins (Marta Domínguez, Rosa Morató i Zulema Fonts-Pila) busquen el passe a la final, Carlota Castrejana en la qualificació de triple i tancarà l'actuació d'este primer dia la fondista Isabel Checa, que en els seus primers Jocs, disputarà la final de 10.000m.
Atenció perquè a les 16,45 és l'hora de la final de 10.000m. femenins i atenció també a la nostra corredora Isabel Checa, de Silla en la seua primera olimpíada, molts de nosaltres la recordarem per haver participat amb ella en alguna carrera popular, és una gran corredora que segur aprofitara esta oportunitat per a millorar la seua marca i qui sap sinó es ficarà com a finalista, perquè al ser final directa tindrà totes les seues forces intactes i les deuria aprofitar.

SORT.
Amb els 10.000 metres es posen en marxa les proves de fons, amb l'etíop Tirunesh Dibaba en la seua millor forma per a revalidar el seu domini.
Per a molts la millor fondista del moment, Dibaba arriba a Beijing dos mesos després de millorar el rècord del món dels 5.000 metres en un poc més de cinc segons.
El seu principal rival serà el seu compatriota Meseret Defar, a qui intentarà sorprendre amb el que millor sap fer: jugar amb el cansament dels seus rivals, saludar-les i deixar-les arrere amb una impressionant accelerada en l'última volta.
Ahí van les 10 millors marques de l'any, com veieu pot ser una final molt bonica si la calor no ho impedix.


30:34.49Shalane FlanaganUSA
30:35.54Kimberley SmithNZL
30:38.33Mestawet TufaETH
30:46.70Inga AbitovaRUS
30:57.8Penninah AruseiKEN
30:58.48Hilda KibetNED
30:59.35Mariya KonovalovaRUS
31:03.37Tirunesh DibabaETH
31:04.04Lornah KiplagatNED
31:04.05Ejegayehu DibabaETH

La nostra Isabel te 32:07.78

HAS DE CÓRRER EN SET AIGÜES!!

Ja estem a 3 dies de Set Aigües, ja estan tancades les inscripcions, ja sabem els que seran els nostres rivals així que tot esta llest, inclús el temps ens donara una treva i no farà massa calor, els nostres companys i rivals estan a punt, i nosaltres ens concentrarem este divendres a les 9,15 en el Bar Balbino per a esmorzar i estudiar la millor tàctica, de moment ahí van els principals rivals espanyols i els estrangers.

RELACIÓN DE ATLETAS INVITADOS
(En cumplimiento del artículo 21º de la circular 125/2007)

Atletas nacionales
RICARDO SERRANO
ANTONIO NÚÑEZ
MARC ROIG
ROGER ROCA
MARÍA JOSÉ DEL TORO
IVAN GALÁN
JAVIER DIAZ CARRETERO
PEDRO NIMO
DAVID SOLIS
AZUCENA DIAZ CALVO
TERESA PULIDO
DOLORES PULIDO
MARTA FERNANDEZ DE CASTRO
RAFAEL IGLESIAS
Atletas extranjeros
ABDELHADI EL MOAZZIZ
Campeón de la media maratón de Madrid 2006
Campeón del maratón de Donosti 2007
11º en el maratón de Boston 2008
Componente de la selección marroquí de cross 2008.
MARRUECOS
BUSIENEI
Campeón de la media maratón de San Vittore (Italia)
2º en la media maratón de Stramilano (Italia)
Campeón de la media maratón de Ordezo (Italia)
UGANDA
HAFID MHAMDI
Subcampeón de la edición 2007 del GFI
Subcampeón de la media maratón de Torremolinos 2008.
3º media maratón de Albacete 2008.
Ganador Santurce-Bilbao 2007.
MARRUECOS
HERMANO FERREIRA
Campeón San Silvestre de Torres Novas 2006
Campeón Gran Premio de Queruz-Manuel Faria 2007
10.000 m. Sesimbra Subcampeón 2007
PORTUGAL
MIGUEL ANGEL BARZOLA
10º Cpto. De España de 10.000 m. 2007
ARGENTINA
NUNO COSTA
Tercero nacional en los 5.000 con 14.35
PORTUGAL
RUI TEIXEIRA
Campeón la Media maratón Vilagarcía 2007
3º 84 Campeonato de Portugal Corta-Mato (longo) 2007
2º Campeonato de Portugal de Corta-Mato (curto) 2007
PORTUGAL
SILAS SANGCampeón y recordman en Santa Pola 2008.
Campeón y recordman de la media de Torremolinos en 2006, 2007 y 2008.
Campeón de la media maratón de Albacete 2008.
KENYA
AMINA DEMBOBA
Debuta en Europa en el Gran Fondo Internacional
Tiempos en media maratón 1h 12’
Tiempo en 10.000m altitud 31’45”
10ª en el campeonato de Etiopia de cross.
ETIOPIA
CLAUDIA PEREIRA
6ª Cpto. De Portugal de Corta-Mato (longo) 2007
Campeona del Cpto. De Portugal de Corta-Mato (curto) 07
PORTUGAL
DULCE FELIX2ª Cpto. De Portugal de Corta-Mato (Lungo) 2007
2ª Cpto. Do Norte de Corta-Mato (Corto) 2007
4ª Media Maratón Manuela Machado 2007
Subcampeona Carrera del Metro Lisboa 2007
5ª Carrera de las Fiestas de Oporto 2007
PORTUGAL
ELIZABETH GOMESPORTUGAL
FLORA KANDIESubcampeona en los 10Km de Laredo 2007
Subcampeona en la media maratón Big-Bay 2007
KENYA
MALIKA ASSAHSSAHCampeona de la media maratón de Oviedo 2008.
Subcampeona de medio maratón en Marruecos 2007
Tercera en la media maratón de La Rioja
Sexta en el campeonato de cross de Marruecos 2006.
MARRUECOS
MERIMA DEMBOBACampeona del GFI 2005
2003 y 2004 Campeona del Cross internacional de Itálica
Campeona del Mundo Campo a través en 1999
Bronce en Laussanne (Suiza) Campo a Través 2003
ETIOPIA
MIHRET TADESSE
Campeona en la maratón de Barcelona de 2008
Subcampeona en la media maratón de Cantalejo 2007
ETIOPIA
SOUD KAMBUCHIA
Campeona de Marruecos de cross 2008.
Campeona de los 10Km de Laredo 2008.
Campeona de la media de La Rioja 2007.
4ª Cross de Donostia 2008
MARRUECOS

Entidad AYUNTAMIENTO DE SIETE AGUAS
Prueba XXIX GRAN FONDO INTERNACIONAL DE SIETE AGUAS
Fecha 10 de agosto de 2008

Per si algun d'estos atletes vol estar informat i mira este blog vull que sàpia els rivals Pegolinos als que es tindran que enfrentar, ahí estan també els dorsals de la majoria per si els volen marcar, para mes senyes els direm també que anirem amb l'equipacion oficial.

0332 MAS SISCAR FERNANDO
0384 PERELLO GUARDIOLA HÈCTOR
0385 MORELL CAMBRILS MARIA

0513 PONS SENDRA CRISTINA
0644 ARBONA ESCRIVA JUAN JOSE
1479 COMPANY PUIG PASCUAL CARLO
1744 SALA FERRER XIMO
2005 SENDRA FRANQUEZA JOSE PASCUAL
2070 ALEMANY SENDRA RAMON
2127 SERVER MILLET JUAN ANTONIO
2179 ALEMANY SENDRA ROMON
0000CARMEN SALA FERRER

0000VICENT SALA GONZALEZ

0000 DAVID CAMPS SENDRA

0000 LAURA PASCUAL PASCUAL
I com resa la publicitat de Set Aigües...
Si vols córrer amb els millors atletes del món entre un públic entregat i en un circuit molt bonic i al mateix temps molt exigent.

Si vols demostrar-te a tu mateix que eres capaç de véncer 'EL MUR' i d'arribar a la meta. Si vols que tots et lloen per que has estat allí.

Si vols lluir la camiseta de la carrera més important del calendari popular d'Espanya.

Llavors...HAS DE CÓRRER EN SET AIGÜES!!

Els Jocs Olímpics de Pequín a examen.

L'atletisme en els Jocs Olímpics de Pequín cada vegada està més prop el seu començament (divendres 15) i és hora de fer balanç estadístic per a conéixer les possibilitats reals dels nostres atletes.

Tenint en compte el rànquing mundial 2008 "només" amb els atletes que estaran presents en la capital xinesa, un total de 20 atletes espanyols (11 hòmens i 9 dones) es troben inclosos en el top-15 de l'any.

Una quantitat que parla a les clares del bon nivell mostrat en esta temporada pels nostres atletes i que ens fa tindre grans esperances per a realitzar un gran paper en estos Jocs.
Este balanç tan positiu per a l'atletisme espanyol resulta del rànquing mundial publicat en la prestigiosa publicació atlètica "Athletics International" que desde 1993 dirigixen dos grans experts com són els britànics Peter Matthews i Mel Watman.

En esta llista (que més avall pots descarregar en PDF) s'inclouen els 15 primers atletes en cada prova, que estaran amb total seguretat participant a Pequín, amb algunes anotacions més com a absències destacades o altres favorits no inclosos en l'esmentat top-15.

Una referència de consulta molt resumida i pràctica al mateix temps per a seguir als millors de cada prova i fer cada un els seus pronòstics de favorits a les medalles.
Com déiem, la llista està "poblada" d'atletes espanyols, sent els millor col·locats en hòmens Mario Pestano en disc i Francisco Javier Fernández en 20km marxa, amb dós tercers, mentres que en dones, la vallista Josephine Onyia és quarta en 100m tanques (primera europea) i Ruth Beitia, quinta en altura. Esta és la relació dels 20 atletes espanyols millor col·locats en este Pequín-llistes Mundials 2008:
HÒMENS

1.500m

7 Juan Carlos Higuero 3:32.57
9 Arturo Casat 3:33.14
5.000m

13 Jesús Espanña 13:13.32
10.000m
9 Juan Carlos de l'Ossa 27:28.31
Marató

14 José Rios 2:09:38
110m v.
12 Jackson Quiñónez 13.40
Disc3 Mario Pestano 69.50
8 Frank Casañas 67.91
20km marxa
3 Francisco J. Fernández 1h18:15
8 Juan Manuel Molina 1h19.19
50km marxa
9 Mikel Odriozola 3h47:30

DONES
1.500m9 Natalia Rodríguez 4:03.6812 Iris Fonts-Pila 4:04.44
5.000m
11 Dolors Txeca 14:55.71
100m v.4 Josephine Onyia 12.50
3.000m Obst.
8 Marta Domínguez 9.21.76
Altura5 Ruth Beitia 2.01
Longitud6 Concepció Montaner 6.89
Triple15 Carlota Castrejana 14.39
20km marxa7 María Basc 1h28.39

ATHLETICS INTERNATIONAL és una publicació (26 números per any) que arreplega tots els resultats atlètics, a més de notícies d'interés i molt més que es produïxen en el món. També llistes mundials (150-200 atletes) de l'any. Per a més detalls contactar amb:
http://www.rfea.es/competi/2008pekin/world_lists.pdf

Notícia treta de la pagina WEB de la RFEA.

EIXOS BOJOS QUE CORREN

Jo els conec.
Els he vist moltes vegades.
Són rars.
Alguns surten d’hora al matí i s’obstinen en guanyar al sol.
Uns altres es torren al migdia, es cansen per la tarda o intenten que no els atropelli un camió per la nit.
Estan bojos.
A l’estiu corren, troten, suen, es deshidraten i finalment s’esgoten… només per gaudir del descans.
A l’hivern es tapen, s’abriguen, es queixen, es refreden, i deixen que la pluja els mulli la cara.
Jo els he vist.
Passen ràpid per la rambla, a poc a poc entre els arbres, serpentegen camins de terra, pugen costes plenes de pedres, troten en una carretera perduda, esquiven ones a la platja, creuen ponts de fusta, trepitgen fulles seques, pugen turons, salten tolls, travessen parcs, es molesten amb els automobilistes que no frenen, fugen d’un gos i corren, corren i corren.
Escolten música que acompanya el ritme de les seves cames, escolten a les cotorres i a les gavines, escolten els seus batecs i la seva pròpia respiració, miren cap a davant, miren els seus peus, oloren el vent que va passar pels eucaliptus, la brisa que va sortir dels tarongers, respiren l’aire que arriba dels pins, i quasi paren quan passen enfront dels gessamins.
Jo els he vist.
No estan bé del cap.
Porten sabatilles amb aire i sabatilles de marca, corren descalços o calçats.
Vesteixen amb samarretes, porten gorres, i controlen una vegada i una altra el seu propi temps.
Estan tractant de guanyar a algú.
Corren amb el cos relaxat, passen a la del gos blanc, esprinten després de la columna, busquen una font per refrescar-se… i segueixen.
S’inscriuen en totes les carreres… però no en guanyen cap.
Comencen a córrer-la la nit anterior, somien que l’acaben i al matí s’aixequen com els nens el Dia de Reis.
Han preparat la roba i l’han deixat damunt d’una cadira, com ho feien en la seva infància la vigília de les vacances.
El dia abans de la cursa mengen pasta i no beuen alcohol, però es premien descaradament i amb un bon rostit tot just acaba la carrera.
Mai puc calcular-los l’edat però segurament tenen entre 15 i 85 anys.
Són homes i dones.
No estan bé.
S’inscriuen en curses de vuit o deu quilòmetres i abans de començar saben que no podran guanyar encara que faltessin tots els altres.
Tenen molta ansietat en cada sortida i uns minuts abans necessiten anar al lavabo.
Ajusten el seu cronómetre i tracten de fixar-se amb els quatre o cinc a qui cal guanyar.
Són les seves referències de cursa: “Cinc que corren més o menys com jo”.
Guanyar solament a un d’ells serà suficient per anar a dormir a la nit amb un somriure. Gaudeixen quan passen a un altre corredor… però l’encoratgen, li diuen que ja falta poc i li demanen que no afluixi.
Pregunten pel lloc d’avituallament i s’enutgen perquè no apareix.
Estan bojos, ells saben que a casa seva tenen l’aigua que vulguin, sense esperar que la hi doni un nen que aixeca un got quan passen.
Es queixen del sol que els mata o de la pluja que no els deixa veure.
Estan malament, ells saben que allí prop està l’ombra d’un arbre o el resguard d’una teulada..
No les preparen … però tenen totes les excuses per al moment que arriben a la meta.
No les preparen …són part d’ells mateixos: “El vent en contra, no corria una gota d’aire, les sabatilles noves, el circuit mal mesurat, els que van quasi caminant i no et deixen passar, l’aniversari que vam celebrar ahir nit, la llaga en el peu dret per la costura dels mitjons nous, el genoll que em va tornar a trair, vaig sortir massa ràpid, no ens van donar aigua, al arribar podia esprintar però no vaig voler”.
Gaudeixen al explicar-ho, gaudeixen al córrer, i quan arriben gaudeixen d’aixecar els braços perquè diuen que ho han aconseguit.
Què van guanyar una vegada més!
No se’n adonen que van quedar darrere d’un centenar o d’un miler de persones… però insisteixen amb que van tornar a guanyar.
Són rars.
S’inventen una meta en cada cursa.
Es guanyen a si mateixos, als que els miren des de la vorera, als que miren les curses per televisió i als que ni tan sols saben que hi ha bojos que corren.
Els tremolen les mans quan es punxen la roba al col•locar-se el dorsal, simplement per que no estan bé.
Els he vist passar.
Els hi fan mal les cames, tenen rampes, els costa respirar, tenen punxades en el costat… però segueixen.
A mesura que avancen en la cursa els músculs sofrixen més i més, la cara se’ls desfigura, la suor corre pels seus rostres, les punxades comencen a repetir-se, i dos quilòmetres abans de l’arribada comencen a preguntar-se que estan fent allí.
Per què no ser un dels entenimentats que aplaudeixen des de la vorera?
Estan bojos.
Jo els conec bé.
Quan arriben s’abracen a la seva dona o al seu marit, que dissimulen, enamorats, la suor de la seva cara i del seu cos.
Els esperen els seus fills, i fins i tot algun nét o algun avi els fa un crit solidari quan travessen la meta.
Duen un cartell en el front que s’apaga i s’encén que diu “He arribat. Feina feta”.
Tot just arriben beuen aigua i es mullen el cap, es llencen a l’herba a descansar però s’han d’aixecar de seguida perquè els saluden els que van arribar abans.
Es tornen a llençar a l’herba, i altra vegada s’aixequen perquè van a saludar als que arriben després que ells.
Intenten tirar a terra una paret amb les dues mans, pugen la cama des del turmell, abracen a un altre boig que arriba més fotut que ells.
Els he vist moltes vegades.
Estan malament del cap.
Miren amb afecte i sense llàstima al que arriba deu minuts després, respecten a l’últim i al penúltim perquè diuen que són respectats com si fossin el primer i el segon.
Gaudeixen dels aplaudiments encara que vagin tancant la marxa, guanyant solament a l’ambulància o al tio de la moto.
S’agrupen per equips i viatgen 200 quilòmetres per córrer 10.
Compren totes les fotos que els treuen i no adverteixen que són iguals a les de la carrera anterior.
Pengen les seves medalles en llocs de la casa de forma que que les visites puguin veure-les i hagin de preguntar.
Estan malament.
“-Aquesta és del mes passat-” diuen, tractant d’usar el seu to més humil.“-Aquesta és la primera que vaig guanyar-” diuen, ometent informar que aquesta la hi lliuraven a tothom, incloent al que arribava últim i a l’inspector de trànsit.
Dos dies després de la cursa ja estan de bon matí saltant tolls, pujant turons, bracejant rítmicament, saludant ciclistes, copejant els palmells de les mans dels col•legues que es creuen.
Diuen que poques persones en aquests temps són capaços d’estar sols –amb sí mateix- una hora per dia.
Diuen que els pescadors, els nedadors i alguns més.
Diuen que la gent no suporta tant silenci.
Diuen que ells ho gaudeixen.
Diuen que fan projectes i fan balanços, que es penedeixen i es congratulen, que es qüestionen, preparen els seus dies mentre corren, i conversen sense pors amb ells mateixos.
Diuen que la resta busca excuses per a estar sempre acompanyat.
Estan malament del cap.
Jo els he vist.
Alguns únicament caminen… però un dia… quan ningú els mira, s’animen i troten una mica.
En uns mesos començaran a transformar-se i acabaran tan bojos com ells.
Estiren, es miren, giren, respiren, sospiren i es llencen.
Esprinten, frenen i tornen a esprintar.
Em sembla que volen guanyar a la mort.
Ells diuen que volen guanyar a la vida.
Estan completament bojos.

Marciano Durán
Març 2008

EL 5000 HÒMENS.

Com molts de nosaltres ja sabem l'atletisme a Pequín no començara fins al divendres que ve així que tenim inclús una setmana per a preparar-nos, al ser nosaltres corredors de fons ens centrarem en tres proves, 5000 m, 10.000 m. i marató, intentarem conéixer un poc els participants i les seues possibilitats hui començarem pel 5000 m.

Un poc d'història, els 5000 metres llisos són una prova de fons de l'actual atletisme que en el format actual van debutar, en la seua modalitat masculina, en els Jocs Olímpics celebrats en 1912 a Estocolm mentres que, en la seua modalitat femenina, no van formar part del programa olímpic fins als Jocs celebrats en 1996 en Atlanta.

Començarem pels hòmens, després de posar als que enguany han baixat de 13:10 veiem que torna a ser una carrera africana, crec que les medalles deuen estar en la llista ja que seria rar que es correguera mes lent de 2: 38 el km.

Però la calor i la humitat poden obligar als corredors a deixar passar els primers quilòmetres per a lluitar només en l'ultime 1000, seria una danya que no s'abaixara de 13:10.

I els nostres corredors, tres són els que ens representaren a Pequín, a saber:

ALEMAYEHU BEZABEH Addis Abeba (Etiopía), 01.01.1986 -

1,82m/53kgEntrenador: Manuel Pascua

Club 2007/2008: Bikila

Mejor marca 2008 13:20.46

JESÚS ESPAÑA
Madrid, 21.08.1978 -

1,73m/56kgEntrenador: Dionisio Alonso

Club 2007/2008: C.A. Valdemoro

Mejor marca 2008 13:13.32

ALBERTO GARCÍA
Madrid, 22.02.1971,

1,63m/53kg Entrenador: Arturo Martín

Club 2007/2008: C.A. Adidas

Mejor marca 2008 13:20.48

El rècord del món esta en mans de Bekele en 12:37.35 .

La nostra actuació deuria centrar-se a passar a la final, i després disfrutar d'una carrera única i intentar ficar-se entre els huit primers o siga ser finalista, no crec que tinga importància ser el primer europeu o el primer blanc, estem en una olimpíada i l'important és realitzar la millor carrera possible i intentar fer millor marca de l'any l'escenari és l'ideal, les llebres les millors, l'ambient immillorable així que Alberto, Alemayehu i Jesús que disfruteu de la que per a mi seria la millor carrera de la meua vida, que ho siga també per a vosaltres.

"L'important en els Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar."

A les huit de la vesprada -dos de la vesprada a Espanya- del mes octau de 2008, el número de la sort xinés, han arrancat oficialment els Jocs Olímpics de Pequín.

I ho ha fet amb tots els luxes, amb una espectacular cerimònia inaugural, la desfilada per països i l'arribada dels últims relleus de la torxa olímpica.

Un mite esportiu local, l'exgimnasta Li Ning, hi ha encesa ja el peveter de l'estadi 'Niu' de Pequín, on el foc cremarà fins a la conclusió: els Jocs estan en marxa.
És probable que t'hages fixat en les camisetes dels esportistes espanyols a Pequín i que no reconegues la marca. En un primera ullada igual has cregut que era Nike. Afinant un poc, potser hauràs pensat, ja que estem en Xina, que es tracta d'una imitació. Però davall d'eixa espècie d'ala 'inspirada' en el logo de la companyia que va fundar Phil Knight està imprés el nom de Li Ning.

I, llevat que sigues un fanàtic de l'esport o et passares l'estiu de 1984 davant de la tele, no et sonarà de res, encara que Li Ning siga un dels millors gimnastes de la història.

Però nosaltres haurem d'esperar encara una setmana perquè comence l'atletisme, perquè el divendres 15 a les 3,00 hora espanyola amb la carrera de 100 m. tanques de l'heptalon femení començara l'atletisme i llavors si que podrem dir que ja han començat les nostres Olimpíades, sol hi haurà un xicotet descans, el dissabte 16 a les 16, 30 despres de la final de 100 m. hòmens – És possible que siga la millor de la història- l'atletisme olímpic descansara perquè a les 19,30 en Setaigües nosaltres puguem córrer el Gran Fons, serà esta la nostra competició Olímpica, allí igual que tots els atletes en Pequín nosaltres també serem Olímpics, perquè a diferència de molts atletes nosaltres si que representem l'ESPERIT OLÍMPIC,

"L'important en els Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar."
"L'essencial en la vida no és véncer sinó lluitar bé."Baró de Coubertin

Com ja sabeu en Setaigües el mes important serà participar i disfrutar de la festa de l'atletisme popular, molt lluny d'eixos atletes per als que només és important guanyar al preu que siga.
Espere que les altes temperatures i la gran humitat no molesten els atletes i que disfruten, es divertisquen i s'ho passen bé en les seues especialitats i que san recorden de tots els atletes populars que mai participaren en uns Jocs Olímpics i que els veurem per TV esperant que d'alguna forma representen eixa forma neta i lúdica amb la que nosaltres també practiquem l'atletisme.

MES RAONS PER A CÓRRER, LA 6,7,8,9 I 10.

6. Per a acabar una marató.

Un dels reptes més suggeridors que es planeja en la nostra època és arribar a acabar una marató, encara que siga un només en tota la vida. Per a això no queda més remei que córrer amb regularitat almenys durant 3 mesos. No hi ha una altra solució.

Acabar una marató proporciona autèntiques satisfaccions. No és cosa fútil, perquè superar-lo té connotacions no sols esportives. Per tant és sinònim de força de voluntat, d'una disposició d'afrontar desafiaments desconeguts, d'un desig de conéixer on estan els nostres límits; és, en resum, un desig de posar a prova les nostres plenes capacitats perquè els entrenaments no sols mesuren l'aspecte físic, sinó més encara la capacitat de superació psíquica, perquè quan arriba un dia i un altre, i un altre, que cal eixir a córrer, que plou, que no hi ha temps, que no abellix, tot això cal véncer-ho.

Sinó, per moltes cames que es tinguen, mai es podrà pretendre amb garanties la marató, prova que condensa en els seus 42,195 km tot un tractat de la vida.

No poses excuses que no tens qualitats per a fer-ho. No et demanen guanyar només acabar, i per a això et donen tot temps del món. Mig milió de persones normals i corrent fan cada any una marató. Només has de voler.

7. Per a estar sempre en forma.

L'esport forma part de la nostra societat. Un partit de tenis, de futbol, un passeig amb bici o encara que res més siga un passeig a peu per la serra obliga a disposar d'un mínim de forma física si no es vol fer el ridícul. Invitacions a intervindre en una d'estes activitats pot arribar-nos en qualsevol moment. I a vegades cal acceptar.

Quant trobarem llavors a faltar la forma que teníem de xavals! La forma física cal cultivar-la, en cas contrari se'n va.

Un mínim d'exercici setmanal, encara que només siguen dos dies, garantix no perdre-la i estar apte per a apuntar-se al que siga per molt d'improvís que arribe. I per a això, res com la carrera.

És el més senzill (un parell de sabatilles), el que menys temps porta (un ix al carrer i ja està corrent) i el que més en forma posa (treballar tot el cos i, sobretot, el cor, motor de la resistència). D'esta manera podem fer enveja al veí de davant, "que és l'important".

8. Per a comprendre als atletes.

La soledat del corredor de fons forma part del vocabulari de qualsevol persona quan vol expressar determinat sentiment. La imatge pot resultar molt plàstica, però realment només la poden comprendre els que l'hagen sentit. Esta soledat no és ni bona ni roïna, és consubstancial a qui habitualment corre.

Un corredor solitari, al marge de l'expressió èpica amb què s'utilitza, és una persona que pot paréixer egoista, introvertida, però amat totalment dels seus actes. Si ningú és capaç de fer el que ell no es va a deixar arrosseguar per la majoria. Fa el que creu que hi ha de fer, sense reparar en mitjans.

Un corredor solitari professional és l'expressió màxima del patiment, perquè es prepara per a arribar a on ningú és capaç de fer-ho. És capaç de véncer les dificultats sense que necessite altaveus que anuncien les seues proeses. Serà en la competició on traga a lluir tot el seu treball i no sempre amb brillantor, encara que li quedarà la satisfacció de saber que ell ha sigut honest i que no va poder fer més.

Corrent, sotmetent-nos a un pla complet d'entrenament, podem comprendre l'abast de l'esforç a què se sotmet els atletes. I podem comparar-ho amb el d'altres esports. Quan llegim la gesta que els futbolistes s'han sotmés a una sessió d'una hora de carrera contínua i van acabar, a més, exhaustos, tindrem, arguments per a dir que el futbol és un joc on els seus protagonistes escatimen les seues forces en quant no hi ha un baló pel mig.

9. Pel gos.

Tindre un gos és una magnífica excusa per a eixir a córrer. Si no es limita a l'obligat passeig perquè faça les seues necessitats. El gos es desfoga i passa de la resta del dia tranquil a casa. Córrer amb ell representa una doble satisfacció: disfruta ell i disfrutem nosaltres. Ens contagia la seua vitalitat i ens entreté amb els seus jocs. El dia que no el traguem ho demanarà amb la mirada, serà com si li faltara alguna cosa i ens invitara a eixir, encara que només siga mitja hora. Serà ell qui ens impose la disciplina de l'exercici diari i de veritat que no ens penedirem. Farà els papers d'un entrenador, que ens imposarà, però sense necessitat dir-nos res, eixir a trotar un poc.

10. Per a renunciar a la nostra imatge anterior.

Una vegada que es comença a córrer són tants els beneficis a curt termini, que en molt poc de temps no acceptarem la nostra imatge anterior, aquella que teníem quan no féiem res d'esport. Haurem guanyat en aparença física, salut i orde. Tot a canvi d'un estoneta diari de suau exercici. Això sí, comencem a córrer lentament, exageradament lentament. Serà el nostre cos el que ens vaja demanant marxa segons vaja millorant el nostre estat de forma. Precipitar-nos només pot provocar-nos lesions i un esgotament innecessari que trencarà la nostra moral. No donem excuses a l'organisme per a deixar de córrer. Cal ser molt constant i prudent en els inicis.

La millor manera d'acabar és començant bé.