Volguts corredors i corredores, no hi ha
temps per a relaxar-se així com tampoc n'hi ha per a felicitar al nostre Rafa
“padur” pels trofeus que esta aconseguint, ja se que Rafa fa unes setmanes que
s'esta mereixent que es parle d'ell en este blog però el “II Open summer
circuit training” de Dorsal 19 esta concentrant tots els meus comentaris.
En altres circumstàncies el tercer lloc
aconseguit en Oliva divendres passat haguera bastat per si sol per a omplir
tota una entrada, sense comptar amb el trofeu que ja va aconseguir en la platja
de Tavernes, però no hi ha temps la 5a etapa coneguda com la Reprimala-Lorcha
va hi ha concentrar tot el meu esforç.
I això que Rafa a més de les copes que esta
aconseguint últimament s'esta convertint en un dels membres de Dorsal 19 més
actiu i més carismàtic, és una danya que els seus triomfs hagen sigut a l'agost
on les vacacions i la relaxació de tots nosaltres ha aconseguit que els seus
èxits passen a un segon pla o tal vegada a un tercer.
En fi, continuem amb la que serà al 5a
etapa“II Open summer circuit training” de Dorsal 19 on per cert quasi segur que
participara Rafa perquè porta corregudes les quatre anteriors on ha sigut un
dels animadors no sols corrents sinó que sobretot després de córrer, ha sigut
en els esmorzars on ha tret la seua versió més fascinant i és que Rafa en les
distàncies curtes és on podem apreciar tot el seu encant.
Veurem si en l'esmorzar que celebrarem a
Benifla després de córrer la Reprimala-Lorcha els que el coneixen poc ho poden
comprovar, això si caldrà córrer abans els 20 quilòmetres que té el circuit
llarg, els 16 que té el curt o els 12 del súper curt, val la pena.
No val la pena només perquè vinga Rafa, si no
assistira, la via verda que transcorre per l'antiga via del tren Gandia-Alcoi
per si sola ja val la participació en la 5a etapa del “II Open summer circuit
training” de Dorsal 19.
Els que coneixen, no a Rafa, sinó esta etapa
saben que és de les més interessants del circuit ja que al realitzar-se la
tornada a la Reprimala en una lleugera baixada fa que siga molt assequible a
tots.
Com sempre comptarem amb diversos grups
perquè cada un s'adapte al seu nivell, encara que és pràcticament impossible
saber en qual es trobara Rafa perquè és capaç de córrer al capdavant com en la
cua, de moment esta triant la part posterior de la carrera pel que jo m'alegre.
És molt difícil perdre's perquè és pujar i
baixar pel mateix lloc, el que la fa també molt fàcil de controlar.
Com he llegit en alguna part que les entrades
d'un blog perquè siguen amenes no han de tindre més de 2500 caràcters i ja vaig
pels 2400 he de començar a buscar una eixida a esta entrada on se m'ha ficat
per mig Rafa, ja se que no ha sigut culpa seua, però és que últimament esta
present en totes les activitats del club inclusivament en l'elaboració de la
lletra del què serà el nostre himne, ansiós estic per conéixer un poc de la
lletra per a saber si s'ha escrit abans o després dels gin-tonics encara que
coneixent a l'altre lletrista, estic segur que va ser durant.
Bo per tant vaig hi ha preparar una altra
entrada sobre la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja
que en esta no he pogut escriure més.
Molt bé, la 4a Etapa del “II Open summer
circuit training” de Dorsal 19
ha conclòs després d'un llarg esmorzar i vist el
percentatge d'humitat existent podem donar les gràcies que no hem vist el sol
perquè amb uns graus més de temperatura hagueren convertit este bonic circuit
en un acalorador dia d'entrenament.
Però, saludem abans a tots els que han
participat ja siga corrent, acompanyant o simplement donant ànims en este Gran
Fons de la Marjal Pego-Oliva. Tots els anys quan ens toca visitar el nostre
parc Natural busquem anar canviant la data perquè vaja canviant també el
circuit. Sempre realitzem el mateix recorregut però cada any és distint. Hem
vist enguany els camps d'arròs ja madur. Els hem vist altres vegades plens d'aigua com si
foren llacs i també amb un manto verd com les grans praderies i com a terra
seca i clevillada.
Cada vegada que he de tocar este tema sempre
recorde una conversació que vaig llegir fa molts anys en un llibre de
muntanyisme, quan la meua obsessió era la muntanya, on es recorda Kafka
passejant per Praga amb el seu amic Janouch. Deia Kafka: "La joventut és
feliç perquè posseïx la capacitat de veure la bellesa. És al perdre esta
capacitat quan comença el penós envelliment, la decadència, la
infelicitat". Janouch li va preguntar: "Llavors la vellesa exclou tota
possibilitat de felicitat?". I Kafka va respondre: "No. La felicitat
exclou a la vellesa. Qui conserva la capacitat de veure la bellesa no
envellix".
Esta etapa és l'única de tot el “II Open
summer circuit training” on amb un poc d'atenció podem disfrutar de diferents paisatges
segons el mes en què la recorreguem, el corredor al realitzar entrenaments en
estos paisatges generalment dividix la seua atenció en la utilitat de
l'entrenament i en la visió del paisatge pel qual corre.
Es pot aprendre a veure. De tant en tant és
bo deixar d'observar el crono, no mirar tant el GPS i oblidar-se dels ritmes
per a observar i mirar el paisatge que ens rodeja. Este matí algú m'ha dit:
"A este ritme podria estar corrent tot el dia". Hui més que mai era
eixe dia per a oblidar-se d'entrenar però clar ella sap que a eixe ritme només
ha d'entrenar molt pocs dies i hui era un d'ells.
També ho són les dos etapes que ens queden,
danya que enguany hàgem començat el “II Open summer circuit training” tan tard
i els maratonians no puguen disfrutar com degueren d'estos circuits, però el
maratonià a causa dels llargs entrenaments, moltes vegades sol, té exercitat
l'ull i sap observar i sorprendre's.
Els corredors estem fets també per a la
bellesa. No sols córrer i cuidar el nostre cos per a les carreres. També i molt
principalment per a la bellesa. Per això mai ens cansem d'admirar la primavera
i la tardor, ni de contemplar com van canviant els paisatges dels nostres
circuits, ni d'escoltar el so de la naturalesa o la seua absència en els
nostres entrenaments.
L'admiració de la bellesa no és una
necessitat que ens servisca per a millorar la tècnica de carrera, ni té valor
per a adquirir resistència, ni servix per a millorar les nostres marques, però
és inequívoca i constant, i està estretament relacionada amb l'aspiració humana
de buscar la felicitat i ens ensenya i ens fa millors persones.
En fi, com no podia ser d'una altra manera,
allò que s'ha experimentat en la la 4a Etapa del “II Open summer circuit
training” de Dorsal 19, tal vegada només a nivell personal, torna a ser l'eix
d'esta entrada i encara que com a entrenament físic hem aprofitat el seu
circuit espere que també per al nostre entrenament psicològic la Marjal
Pego-Oliva ens hi ha ja ajudat. Recordeu que no cal esperar fins a l'any que ve
per a tornar a la Marjal Pego-Oliva, ella esta ací amb els seus canvis
constants i amb els seus circuits sempre sorprenents i espectaculars, per a fer
que els nostres entrenaments siguen més agradables i relaxats.
Se suposa que la majoria de nosaltres ja
haurà llegit les entrades anteriors que parlen de la 4a Etapa del “II Open
summer circuit training” de Dorsal 19, a eixa majoria ja no farà falta que els
donem moltes explicacions sobre com es va a desenrotllar esta etapa però ara
mostrarem amb un poc més de detall el circuit per a saber exactament on estaran
els avituallaments per als diversos grups que es puguen formar i que vullguen
realitzar un circuit més curt o un altre més llarg.
Com podem veure en la imatge la línia verda
ens indica el circuit de 16,300
metres i les dos línies roges ens indicarien les dos
possibilitats de reduir quilòmetres, com veieu el segon avituallament és doble
perquè puguen beure els que vullguen realitzar el curt.
La comoditat que representa començar l'etapa
des de l'Ullal del Burro per la possibilitat d'esmorzar en el mateix lloc i
així no haver d'agafar el cotxe, fa que el primer avituallament es trobe massa
prop. Ara es troba a 4 quilòmetres i si
l'eixida haguera sigut en el Blau del Carapatar es trobaria, com en anys
anteriors a 5,3 quilòmetres, el mantindre l'avituallament en el mateix lloc es
deu al lloc en què es troba.
Per al meu entendre dos llocs fonamentals hi
ha en esta etapa, u és l'observatori d'aus, on esta el primer avituallament, i
la Senda del Salinar.
I encara que pensem que no cal beure tan
prompte si ho és entrar fins a l'observatori i relaxar-se un poc amb la visió
de la Marjal, podem utilitzar estos primers quilòmetres per a anar calfant i
després amb l'ànima ja relaxada i el cos calent ja podem realitzar el segon
tram al ritme que tinguem marcat en el nostre pla per a eixe dia.
Cal recordar que haurem de creuar la
carretera de la platja abans d'arribar pel que cal estar atents amb la
circulació.
El segon tram fins al següent avituallament i
el següent fins a l'Ullal de Bullent són trams on cada corredor pot ja
mantindre el seu ritme d'entrenament, perquè pense que una altra parada quasi
obligada és Ullal de Bullent per la seua situació i el seu nom emblematic.
L'últim tram es deuria realitzar una altra
vegada relaxats perquè passarem per un altre dels llocs més emblemàtics del
parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, la Senda del Salinar.
Quan arribem a la Muntanyeta Verda la
deixarem a l'esquerra i per una senda ampla i ben marcada ens trobarem amb un gran
ullal que és just on té lloc el naixement del riu del Salinar, després un altre
dia amb més calma podrem observar la gran quantitat d'espècies vegetals
semi-acuátiques com els juncs i els senill, inclús quan estiguem corrent al
costat del riu podrem comprovar que el cabal del riu esta determinat per la
gran quantitat d'ullals d'ací lo cristal·lina que és, després només ens queda
seguir el llit del riu Salinar fins a la seua desembocadura en el riu Bullent
que ens portara després de creuar-lo per la comporta de Sant Pere a l'Ullal de
Burro.
I un any més haurem complit amb el ritu de
recórrer la nostra Marjal, queden de totes maneres alguns llocs per visitar,
però durant estes dates estan inundats, així que una altra vegada sera.
Recordem una altra vegada els horaris i els
llocs de trobada per a esta 4a Etapa del “II Open summer circuit training” de
Dorsal 19.
Hora d'eixida: 07:30 hores.
Lloc d'eixida: Ullal del Burro o com el
denominen els d'Oliva la Font Salada.
Dutxes: No hi ha. Se substituiran per un
refrescant bany en l'Ullal del Burro
Esmorzar: Restaurant de l'Ullal del Burro.
Hora de l'Esmorzar: 09:30 hores.
Els pocs que estem a Pego ens reunirem en el
bar La Forana per a prendre'ns la dosi permesa de cafeïna a les 06:30 a 06:45.
Anem hi ha establir dos terminis perquè ens
comuniqueu que vindreu a córrer, el primer termini acabara el dijous 27 d'agost
a les 23:59 hores. Podeu utilitzar qualsevol dels mitjans que tingueu al vostre
abast. El segon termini acabara a les 07:15 del diumenge 30 en l'Ullal del
Burro.
També hi ha un termini per a comunicar-nos
que vindreu a esmorzar que acabara el dissabte 29 a les 12:00 hores.
Per fi, ja sabem com ens agradaria que es
desenrotllara la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19,
ja tenim en el nostre poder totes les dades necessàries per a poder oferir a
tots els corredors el programa de l'etapa de la Marjal Pego-Oliva.
Coneixem ja l'hora d'eixida, també el lloc
des d'on començarem a córrer, sabem de bona font on esmorzarem i per on
correrem, inclús sabem que temps tindrem i sobretot tenim unes ganes enormes de
córrer.
Tot esta preparat, només ens falta conéixer
els protagonistes de la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de
Dorsal 19, els corredors. Conéixer als corredors per endavant no és una
necessitat perquè en les carreres només coneixem a una minoria, però en estes
carreres d'entrenament resulta interessant conéixer els que correran per a
poder organitzar un poc els grups, no sols per la seua qualitat sinó també per
la necessitat de quilòmetres que desitgen fer, perquè no cal oblidar que hi ha
molts corredors que ja estan realitzant els llargs pensant en la marató.
En este circuit de la Marjal Pego-Oliva és
tan fàcil afegir com devar quilòmetres ja que és relativament fàcil, de moment
els circuits que segur que es realitzara serà el de 16,3 quilòmetres i un altre
més curt que rondara els 14 quilòmetres.
Però comencem pel principi;
Hora d'eixida:
07:30 hores.
Lloc d'eixida: Ullal del Burro o com el
denominen els d'Oliva la Font Salada.
Dutxes: No hi ha. Se substituiran per un
refrescant bany en l'Ullal del Burro
Esmorzar: Restaurant de l'Ullal del Burro.
Hora de l'Esmorzar: 09:30 hores.
Els pocs que estem a Pego ens reunirem en el
bar La Forana per a prendre'ns la dosi permesa de cafeïna a les 06:30 a 06:45.
Anem hi ha establir dos terminis perquè ens
comuniqueu que vindreu a córrer, el primer termini acabara el dijous 27 d'agost
a les 23:59 hores. Podeu utilitzar qualsevol dels mitjans que tingueu al vostre
abast. El segon termini acabara a les 07:15 del diumenge 30 en l'Ullal del
Burro.
També hi ha un termini per a comunicar-nos
que vindreu a esmorzar que acabara el dissabte 29 a les 12:00 hores.
Com hi ha corredors que no coneixeran la
situació exacta de l'Ullal del Burro ací els pose un mapa perquè puguen
arribar, només cal posar el punter en el mapa i arrastrar i vore la ruta o calcular una nova.
Bueno, amb la informació més important d'esta 4a etapa del “II Open
summer circuit training” de Dorsal 19 en el vostre poder només queda ja
esperar, demà parlarem un poc més de les variants i algunes particularitats del
circuit.
Ja tenim el circuit de la 4a etapa del “II
Open summer circuit training” de Dorsal 19 mesurat i comprovat, ara només queda
esperar i que les zones que a hores d'ara estan inundades es vagen eixugant i
el diumenge que ve puguem córrer sense haver de mullar-nos les sabatilles.
És veritat que no esta clar encara el lloc
d'eixida però el circuit no patirà cap variació, enguany afegirem al pas pel
mirador d'aus de la zona d'Oliva la de l'observatori de la Muntanyeta Verda,
que no és com algun mal pensat s'estarà imaginant que cal pujar-la, no,
l'observatori d'aus esta en la llacuna que hi ha en la seua base i que
vorejarem.
No veurem aus ja que no són dates per a què
estiguen de pas, però amb un poc de sort potser alguna s'haja despistat i ens
alegre el matí.
El circuit comptara amb 16,400 metres el
llarg i el curt dependrà de les ganes que tinguen els que pensen que 16
quilòmetres són molts, ja que les possibilitats de retallar són moltes, encara
que sempre es manté el pas pels observatoris.
Hem pensat a col·locar dos llocs d'avituallament
més el de l'Ullal de Bullent que ens pot servir com a avituallament
d'emergència.
El primer avituallament es trobara en
l'observatori d'aus de la zona d'Oliva a 5'5 quilòmetres de l'eixida, si esta
es realitza des del Blau del Carapatar i si ho fem des de l'Ullal del Burro a
4,5 quilòmetres.
El segon avituallament estarà en el
quilòmetre 10,250 des del Carapatar, i la parada d'emergència en l'Ullal de
Boullent estarà en el quilòmetre 13,800 com veieu no anem hi ha tindre
problemes.
Una cosa curiosa que té el circuit de la
Marjal Pego-Oliva és que correrem durant diversos moments per davall del nivell
del mar, pot paréixer que no mereixeria cap comentari però en molt poques
ocasions tindrem la possibilitat de córrer en un nivell tan baix, en concret ho
farem des del 9,5 i el 10,5, encara que hi ha molts punts en què també ho
estarem durant uns pocs metres.
Per als que no puguen o no vullguen vindre
els pose el vídeo del circuit perquè puguen disfrutar de la nostra 4a etapa del
“II Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Demà quan sapiem que l'hora d'eixida serà a
les 07:30 ja ho direm i molt possiblement també el lloc.
Els que estem intentant posar un poc en orde
tot el que és necessari perquè es puga córrer el diumenge que ve la 4a etapa
del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja sabem un poc més, i ja
hem revisat el circuit i tot pareix indicar que si no plou més podrem realitzar
el circuit gran.
No vull deixar passar esta ocasió per a
recordar que correrem en un espai natural protegit i que hem d'intentar córrer
en grups reduïts, així com fer el menor soroll possible, procurar no abandonar
la ruta marcada i no ficar-nos camp a través, no deixar cap residu al nostre
pas per tot el parc encara que és veritat que els corredors no solem embrutar
els circuits pels quals solem córrer, però en esta ocasió hem de ser un poc més
respectuosos si és possible, si algú té la temptació d'usar algun tipus de gel
ha de tindre un especial atenció amb l'envàs.
Tal vegada perquè visquem a Pego i creuem
moltes vegades la Marjal no ens adonem del que tenim al nostre costat i de la
importància que té este parc Natural per a tots.
No vaig ara a redactar un manifest
ecologista, en el qual qualsevol intervenció humana és un acte d'insolència
contra la naturalesa, Tampoc li vaig hi ha fer el caldo gros als que consideren
que el calfament global és un assumpte de lluita ideològica entre
“progressistes” i “conservadors”, que s'acomoda segons les agendes de la
conjuntura política, dispensant-nos de responsabilitat davant del que succeïx.
Ni pretenc escriure un tractat cientificotècnic, menys econòmic, sobre les
particularitats del desastre ecològic, amb l'objectiu de mostrar les receptes
definitives i asèptiques al problema, algo així com un manual per a eixir del
problema sense omplir-se les mans de terra.
No vaig hi ha fer res de tot això, només
m'agradaria que quan creuem un parc natural o una alguna zona d'interés natural
i la Marjal Pego-Oliva ho és, pensàrem o ens preguntàrem Quin tipus de món
volem deixar als que ens succeïsquen, als xiquets que estan creixent? Esta
pregunta és la que ens hem de fer cada vegada.
Ja se que esta pregunta no
afecta només el medi ambient de manera aïllada, perquè no es pot plantejar la
qüestió de forma aïllada, i ens portara a interrogar-nos sobre el sentit de la
nostra existència, ens obligara també a plantejar-nos: ¿Per a què passem per
este món? ¿per a què vam vindre a esta vida? ¿per a què treballem i lluitem?
¿per a què ens necessita esta terra? I eixes preguntes generalment no ens les
volem fer i sense les seues respostes pense que les nostres preocupacions
ecologistes no poden arribar a bon port.
En fi, siguem de la classe de corredors que
passarem per esta 4a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19
com a turistes que es limiten només a tafanejar o com els viatgers que pretenen
viure el seu pas per la Marjal Pego-Oliva com una verdadera experiència, és a
dir prenent consciència que ens trobem amb un entorn privilegiat i del que
només som custodis i no amos, la correguem com la correguem disfrutem tots de
la carrera a peu en un circuit no sols pla sinó també llis.
Esta etapa és la que té el millor ferm per a
córrer perquè els camins de terra compactada és el millor terreny per a córrer
pues presenta una bona absorció de l'impacte ja que el terreny es deforma per a
amortir el colp al mateix temps que aporta rigidesa per a l'impuls, cap altre
ferm té eixes qualitats, ja que molt diferents són les pistes de muntanya i les
sendes que presenten irregularitats i zones de pedres soltes, que presenten un
risc elevat d'esgarres i sobrecàrregues dels músculs estabilitzadors del
turmell com el peroneo i soleo. En les sendes de muntanya el problema no és
l'impacte, sinó les irregularitats en el suport i el ferm inestable en algunes
zones.
No va hi ha ser eixe el problema de córrer en
la Marjal Pego-Oliva i encara que molts de vosaltres haureu notat que no estem
fent massa publicitat pa què acudiu a córrer el dia 30 d'agost, ni donant massa
informació sobre l'etapa ni mostrant el lloc d'eixida ni els quilòmetres i no
ho fem perquè no vullguem que acudisquen tants corredors com en les etapes
anteriors sinó perquè un grup de més de 30 corredors ens estaria ocasionant a
hores d'ara algun problema i encara no estem preparats. És fàcil que durant
este cap de setmana puguem tindre el problema quasi solucionat.
Quasi segur que el dilluns després d'haver
corregut uns a Piles i altres en Set Aigües puguem dedicar tot el nostre esforç
a la 4a etapa d'este “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 i llavors
començarem a veure-ho tot més clar.
Continuem amb els preparatius i esta vegada
ens va hi ha tocar revisar el circuit ja que la Marjal Pego-Oliva en el moment
en què plou té una particular forma d'emmagatzemar l'aigua, i camins que fan la
impressió que mai es van a inundar resulta que segons este d'avançat o retardat
el cultiu de l'arròs per uns dies poden estar intransitables.
En la 4a etapa del “II Open summer circuit
training” de Dorsal 19, si plou uns dies abans pot arribar a canviar
completament el seu paisatge i com vaig dir en l'entrada anterior – no volem
sorpreses – en el circuit.
Mai havíem realitzat este entrenament tan
avançat a l'estiu, el que ens mostrara un paisatge en què l'arròs estarà en un
estat de maduresa avançat pel que ja podrem veure les espigues completament
desenrotllades i ja hauran perdut el seu color verd, açò ens donarà unes
tonalitats daurades que seran noves en este circuit.
No vaig hi ha insistir molt sobre el tema de
la pluja i dels camins inundats però m'agradaria recordar que la Marjal de
Pego-Oliva esta en la zona de major índex pluviomètric de tota la Comunitat
Valenciana i que amb el que ha plogut estos dies els “ullals” estaran omplit
d'aigua el nostre circuit de la 4a etapa del “II Open summer circuit training”
de Dorsal 19 i encara que falten inclús diversos dies no se sol buidar tan
ràpidament com ens agradaria.
En fi, ja vos n'haureu adonat que no hem
posat ni l'hora d'eixida, ni d'on es realitzara l'eixida, ni on esmorzarem i ni
tan sols la distància i no ho hem posat perquè no ho sabem incara i és que ens
n'anem hi ha trobar que la 4a etapa del “II Open summer circuit training” de
Dorsal 19 va hi ha ser el desorde millor organitzat de tot el circuit.
Estem
començant amb els preparatius de la 4a etapa del “II Open circuit training” de Dorsal 19, una
etapa que tots coneixem perfectament d'altres anys i que no tindrà cap variació
respecte a les edicions passades encara que els que la vullguen conéixer un poc
millor només han de repassar les entrades d'anys anteriors.
Repetir
el mateix circuit d'anys passats és un signe que estem contents amb el seu
recorregut, va hi ha ser la primera etapa d'enguany que només posseirà uns pocs
metres d'asfalt i que serà completament plana.
Sentirem
una altra vegada paraules com Carapatar, Bullent, Salinar, Revoltetes, Bovar,
Regalatxo, Sequia Mare de la Marjal, Estalons, Segamans, Costarrèbies, Abiats i
hi haurà moltes més que se'ns han oblidat perquè ara pareix que la marjal siga
tota una, i se'ns estan oblidant els noms de les antigues partides.
Tornarem
a sentir parlar del cultiu de l'arròs, de l'arròs bomba de Pego, d'ànecs, del
samaruc i de tants noms que molts de nosaltres portem en el subconscient i que
només recordem gràcies a estos entrenaments pel nostre parc Natural.
Però
tornem a esta quarta etapa, amb la que arribem al principi. Al principi? No. No
hi ha hagut cap equivocació. Ho confirme: amb esta etapa arribem al principi.
Al principi de la història del nostre circuit d'entrenaments d'estiu, ací va
començar tot i ací començara la part més implacable.
Són
moltes coses les que hem fet i aprés junts corrent en les anteriors etapes. No
hem pretés ni amb molt mes comprendre totes les facetes de la carrera a peu.
Podríem continuar incessantment la nostra xarrada aprofundint en diversos
aspectes de cada una de les etapes que hem celebrat, posant com a exemples
alguns passatges que podrien paréixer més interessants. Però esta no és la
nostra comesa.
Tan sols hem volgut deixar-vos i donar-vos l'oportunitat per a
córrer per diferents circuits i ambients. Hem aconseguit el nostre objectiu? No
ho sé. La resposta ens la donareu vosaltres amb la vostra continuïtat i afició
a la carrera a peu. I és més. No me la donareu a mi, sinó a vosaltres mateixos
i a cada un dels vostres companys en els entrenaments de cada dia i als
corredors que vos trobeu en les carreres.
Quan
ens acostem a l'etapa de la Marjal Pego-Oliva, ja et coneixes un poc més com a
corredor i coneixes més a tots els de Dorsal 19 i ara després de circuits amb
pujades i baixades, de sendes i de calor t'hauràs adonat del que t'agrada quan
vas hi ha entrenar, ja estaràs millor entrenat i en millor forma de quan vas
començar.
I el diumenge 30 d'agost quan comences a córrer ja t'hauràs llevat el
maquillatge, ja tots et coneixeran, ja no servirà de res amagar la teua cara de
patiment darrere d'unes ulleres de sol quan vas a un ritme que no és el teu, ja
tots ho sabran. Ja no servirà de res que et quedes amb el grup dels tranquils
perquè si ho fas serà perquè eixe és el teu lloc.
I és
que amb la 4a etapa, amb el Gran Fons Marjal Pego-Oliva, arribem al principi,
arribem als entrenaments creuats, als entrenaments a ritmes fixos, comencem ja
amb els primers llargs per a la marató i tot es transforma, comencem el “II Open
summer circuit training” de Dorsal 19.
Ara
després de tres etapes i dos mesos d'entrenament lleuger hauràs començat a
experimentar una major força en les teues cames. Un aprendre a véncer-te a tu
mateix a pesar de la calor i d'uns mesos d'estiu adversos al teu programa
d'entrenament. No està malament el sentir-se amb ganes ja de començar a córrer
amb ganes. El pitjor és deixar-nos portar d'eixes circumstàncies i acabar
l'estiu amb la sensació d'haver perdut uns mesos d'entrenament.
Per a
“fabricar” una bona base d'entrenament es necessiten mesos i la base que hem
adquirit en el que portem de “II Open summer circuit training” de
Dorsal 19 va sent hora que la posem en pràctica i esta quarta etapa és l'ocasió
ideal. En
poques paraules, ara coneixes millor el teu estat de forma, coneixes bé el
circuit, saps que no hi haurà sorpreses, així que prepara't i corre.
Doncs
bé, la tercera etapa del “II Open summer circuit training” de
Dorsal 19, ha
passat i junt amb ella el IV Gran Fons de Murla que ens ha desvelat per fi els
seus secrets i les seues sorpreses.
Una
etapa completament nova ja que només l'eixida i meta junt amb el lloc on vam
esmorzar han sigut els únics llocs que hem repetit. Un recorregut on el continu
canvi de superfície i desnivell ha sigut la tònica dominant, per tant un
circuit complet i sense cap dificultat, on tots hem pogut disfrutar de la Vall
de Pop.
Tres
etapes i podríem dir que totes elles noves i que ens han deixat a mitat del “II
Open summer circuit training” de Dorsal 19, potser serà
convenient parar-se, un moment, per a dir alguna cosa sobre els quilòmetres que
portem recorreguts en este “II Open summer circuit training”.
Ens
trobem a mitjan camí, i pel que s'ha vist fins ara l'esforç de tots els que han
participat d'alguna manera en l'organització de cada una de les etapes ha sigut
digne d'alabança, no sols hem pogut veure una millora des de l'any passat a
este sinó que etapa rere etapa ens anem donant compte que tot s'assembla més a
una carrera popular.
Les
nostres etapes ja posseïxen el mínim que té qualsevol Volta a Peu, llistat
d'inscrits, circuit senyalitzat, avituallaments, llebres marcant ritmes i un
excel·lent control de tota la carrera, molt més del que s'esperaria d'un
entrenament de club.
I tot
això es deu no sols a la labor d'uns pocs sinó que en cada etapa els
encarregats de tota l'organització han sigut diferents, distints han sigut els
que van preparar el Gran Fons d'Orba dels de la “Tkeca” en Oliva i diferents
dels del IV Gran Fons de Murla, encara que parega que tota la labor realitzada
en este “II Open summer circuit training” és d'uns pocs es deu a
molta gent.
Estes
tres primeres etapes han sigut les més difícils per ser en circuits nous que
calia controlar molt bé i tot ha eixit perfecte.
Perfecte gràcies a les moltes
hores que han dedicat molts dels nostres companys i amics pel que des d'ací
vull en nom de tots, no sols donar-los les gràcies pel treball que han
realitzat sinó dir-los que hi ha valgut la pena el seu esforç i dedicació.
Com no
disposarem d'informació sobre el circuit de la tercera etapa del “II Open
summer circuit training” de Dorsal 19, el tan conegut com el Gran Fons
de Murla del que enguany anem hi ha celebrar la quarta edició no ens queda una
altra opció que escriure un poc sobre Murla, escriure un poc sobre el més
característic d'esta població de la Vall del Pop.
Per a
molts de nosaltres el personatge més emblemàtic de Murla és el nostre Tony
Woodall o John com també el coneixem en el whatsapp, detallar ací totes les
seues qualitats pense que no cal, i al no fer-ho és fàcil que algú que no siga
de Dorsal 19 ens diga que el John més conegut i més important de Murla siga
John Giner Muñoz àlies “Jan”.
“Jan” és un pilotari de Murla que ha sigut
diverses vegades campió del món i d'Europa de llargues, encara que alguns
entesos en Pilota Valenciana ens poden dir que el millor pilotari de Murla és
sense cap dubte José Vicente Riera Calataiud, el “Nel” de Murla, que per a
molts esta considerat com el primer geni de la pilota valenciana.
Jo no
se molt de pilota valenciana però he pogut llegir que el Nel de Murla és un
dels pocs pilotaris que té una Galeria d'Honor en el trinquet Pelai (València)
i la Federació de Pilota Valenciana li va concedir a titule pòstum en 1987 la
Insígnia d'Or, he pogut esbrinar també que cada 4 d'agost se celebra a Murla la
“Festa del Nel”, també posseïx una plaça amb el seu nom i una altra cosa que
crida l'atenció del Nel és que va ser l'introductor de la corda central en els
trinquets allà per 1910.
Com
veieu molta competència hi ha a Murla per a ser el personatge més popular i
això que m'estic deixant a un nou que comença ara a despuntar, Amedeo, però açò
ja serà una altra història per a escriure.
Encara
que segons la meua opinió des de l'any 1256, quan les tropes de Jaume I el van
construir, el que més ens crida l'atenció és el Castell de Murla, també conegut
com l'actual Castell de Pop.
La
ubicació del castell està justament adossada a l'església parroquial de Sant
Miquel Arcàngel, en l'interior de Murla pel que seria fàcil que passàrem
corrent pel seu costat.
Altres
diuen que si, que pot ser que el Castell de Pop siga el monument més
emblemàtic de Murla però que el Bar Papas, on segurament esmorzarem el dissabte
després de la nostra 3a etapa del “II Open summer circuit training”
de Dorsal 19 és el lloc més visitat de la localitat, anem a deixar-ho ací, i
que cada u trie el més representatiu de Murla i on segur algun corredor de
Dorsal 19 arribara a dir que l'IV Gran Fons de Murla és sense cap dubte el
millor esdeveniment, en fi, nosaltres el dissabte 15 d'agost a les 07:30 des
d'un altre dels monuments de Murla, el Trinquet, donarem l'eixida a la nostra
carrera.
Ens
veiem a Murla el dissabte i per a això els que estem a Pego ens reunirem des de
les 06:30 a les 06:45 en el Bar la Forana per a eixir cap a Murla, com en cada
etapa cal avisar pel mitjà que siga que correrem i esmorzarem per a poder
controlar els avituallaments i la taula en el bar.
Estem en uns dies molt especials per als
maratonians, en especial per als que es preparen per a córrer la marató de
València perquè són molts els que trien començar el seu entrenament quan faltes
13 o 14 setmanes.
Una de les condicions de l'èxit en un
entrenament és considerar-ho com un treball. Potser no siga per a tant, però si
pareix clar que una de les característiques d'un bon entrenament de marató és
el treball per mantindre'l.
Hi ha la idea, molt estesa, que el bàsic i
consubstancial a la carrera a peu és disfrutar sempre corrent. Segons esta
idea, un entrenament funciona mentres funcione la sensació de plaer i un
indicador que l'entrenament de marató és un èxit seria el nivell de
satisfacció. Quan es deixa de sentir la sensació de benestar en l'entrenament,
la marató perd el seu sentit i el millor és abandonar-lo. Seguint esta idea,
lluitar per mantindre l'entrenament en contra del que dicta el sentiment de
gaudi seria d'hipòcrites.
A partir d'eixe moment molts corredors
comencen a buscar en altres distàncies el que no troben en la marató. En compte
de concentrar la seua atenció i esforç a recuperar o reconstruir eixe objectiu
que ens hem marcat en la marató es deixen portar pel que dóna plaer o d'allò
més fàcil, comencen per sentir-se com a victimes i busquen consol en altres
entrenaments. Tal vegada el que existia no era un objectiu realista sinó només
passió per córrer la marató.
Un entrenament per a la marató on el més
important o lo fonamental siga el disfrutar corrent, és molt feble i pot
explicar, en part, l'alt índex de fracassos i desil·lusions en la marató.
Un entrenament tan llarg com és el de la
marató i que afecta tants aspectes de la vida social de les persones com són la
quantitat d'hores d'entrenament no pot estar sustentat sobre una cosa tan
fràgil i trencadís com són els sentiments de disfrutar. Tinga's en compte a més
que els sentiments de plaer, per la seua mateixa naturalesa, són oscil·lants i
subjectes a pujades i baixades que en la majoria dels casos no depenen de la voluntat
d'un mateix.
Els sentiments depenen de nombrosos factors
interns i externs a l'home i a la dona. Factors com ara la climatologia, el
cansament, els desarreglaments hormonals, l'estrés, etc. fan que varien els
nostres sentiments de gust i estats d'ànim.
L'entrenament de marató ha d'estar constituït
sobre algo un poc més sòlid, una gran força de voluntat.
L'origen de l'atracció per la marató en un
primer moment pot situar-se en l'esfera del sentiment d'admiració per la
distància mítica i inclús en l'admiració pels nostres companys que han
aconseguit acabar-la. El pas següent és un sentiment aventurer que ens invadix,
un sentiment normalment intens, que ens porta a voler entrenar i a desitjar
preparar-nos per a acabar-la. Ens sentim bé volent ser maratonians.
Fins ací el corredor no ha posat res, tot és
plàcid, deixar-se portar del que abellix i agrada. Eixa força sobre la qual poc
decidim és la que guia.
L'entrenament per a una marató és un pas més
del fins ací explicat. L'específic del maratonià és la capacitat de prendre
decisions, de decidir lliurement fer quelcom, de no fer dependre el seu
entrenament de l'apetència. Pot resultar molt difícil assumir esta idea en un
temps en què prima fer les coses sense esforç i en la que es fuig del
compromís.
Ens fustiguen des dels anuncis, les sèries de
televisió, les revistes i tants altres fronts amb la idea que l'home té dret a
la felicitat i que esta passa per satisfer tots els desitjos i evitar el que
costa. Missatges publicitaris com ara “t'ho mereixes”, “date el gust”, “date un
capritx”, etc. fan profunda mossa en el subconscient i acaben condicionant
l'actuació de molts corredors que fugen de l'esforç com de la pesta. Estem en
el que s'ha denominat “pensament dèbil”.
No obstant això la grandesa del maratonià se
situa precisament en el seu poder per a comprometre's lliurement i portar a
terme el seu entrenament encara que açò coste molt i requerisca esforç.
Gràcies a esta capacitat específica del
maratonià és com els corredors aconseguixen no sols acabar una marató sinó anar
realitzant marques personals. Segurament es van donar moments de cansament, de
falta de ganes, moments en què sense sacrifici i responsabilitat hagueren
abandonat.
Una de les diferències bàsiques entre la
marató i el plaer de córrer és precisament el compromís. En la marató hi ha un
acte de compromís lliure i responsable. Vull córrer la marató, vull
entrenar-la, vull realitzar la meua marca personal i estic disposat a lluitar
per això. Estic disposat a fer el que siga necessari per a mantindre eixe
compromís durant moltes setmanes.
Al contrari, el que caracteritza a la carrera
a peu com a entreteniment és precisament la falta de compromís. Hi ha unes
ganes per córrer mentres estiguem disfrutant i passant-ho bé però només mentres
dure açò. Es partix de la idea que quan no vagen bé les coses o falle l'estar
disfrutant no hi ha res que ens obligue a seguir avant, no hi ha compromís ni
autèntica obligació.
Deia que la marató és eixe pas més que es
dóna quan fem intervindre això que és especifique del maratonià, el compromís.
Des d'eixe moment en què decidim començar
eixe llarg camí cap a la marató s'entra en una altra dimensió. Ja no pot ser el
plaer, que és molt important, el que regisca els entrenaments. Cal donar pas a
la voluntat, a l'exigència i a l'entrenament diari per a mantindre la il·lusió
per córrer la marató.
L'afirmació anterior no és molt popular, de
fet una bona amiga m'ha dit al parlar sobre este assumpte que els hòmens som
molt freds i massa calculadors. Res més lluny de la meua intenció. Torne a
repetir que la passió és molt important però no pot ser la guia ni el fonament
d'un entrenament per a la marató, estaria construït sobre arena.
A ningú li estranya que els entrenaments dels
corredors d'elit supose un esforç. Des que sona el despertador fins que s'apaga
la llum a la nit han de viure per a la marató i, en molts casos, fer el
contrari del que els abellix. No obstant això, a pesar del que s'ha dit, es pot
disfrutar de l'entrenament.
De l'entrenament per a la marató es poden aconseguir
moltes coses positives. Proporciona satisfaccions quan està adaptat a les
nostres qualitats físiques, eleva l'autoestima quan és reconegut per altres,
facilita amistats i relacions entre molts corredors, servix per a mantindre'ns
units en un club i el més important per als maratonians, suposa participar en
la carrera de les carreres, suposa participar del mite de la marató.
En fi, demà comencem en Dorsal 19 el camí cap
a les maratons de tardor, un camí que serà llarg i a vegades dur, serà el
nostre viatge a Ítaca, serà eixe viatge que tan bé ens descriu Konstantinos
Kavafisy en el seu poema “Viatge a Ítaca”, i el maratonià ha de saber que
l'important no esta a córrer eixe dia els 42195 metres sinó en
el que haurem aprés en eixe viatge fins a arribar a la nostra Ítaca.
