IN MEMORIAM

diumenge, 26 de febrer del 2012

Les nostres sabatilles.


Un dels temes que mes ens agrada als corredors és parlar de sabatilles i en especial de les nostres sabatilles i així ens anem donant compte que molts dels nostres companys són fidels a una marca i molts inclús a un model.
Però saludem abans a tots els que en estos dies han estrenat sabatilles o ho van ha fer.

Hui tenim, afortunadament, moltes botigues on ens poden assessorar i generalment sempre anem ben calçats però molts de nosaltres sempre utilitzem la mateixa marca i encara que no sapiem molt bé el motiu la veritat és que amb eixes sabatilles anem bé i mai ens han donat problemes, però perquè?.
Hui tenim una àmplia gamma de sabates així que l'elecció es fa sovint difícil. Les marques lideres fabriquen amb un alt nivell de qualitat i amb models que es diferencien molt dels que fabricaven fa uns anys, tots d'una qualitat increïble.
Com és possible que hi haja corredors que rebutgen categòricament un model i que altres pensen que és la millor sabatilla del mercat?.
No és estrany trobar-nos amb estes situacions en les nostres conversacions.
Hui en dia no podem afirmar que un model de sabatilla este fabricat millor que un altre o que una marca no fabrica bé les sabatilles de córrer.
La bondat d'una sabatilla de córrer no depén només del tipus de sabata, l'estructura i els materials que la componen.
Pot ser que una sabata siga ideal per a mi i molt roín per al meu amic, perquè tenim característiques tècniques especials.
Per exemple, si assumim que els dos tenim una xafada neutra, i per tant no necessitem sabates especials per a estabilitzar el contacte del peu en el sòl, les diferents sensacions que tenim quan usem un mateix model dependrà del grup de músculs que participen principalment en la carrera.
Si un de nosaltres utilitza molt els quàdriceps quan corre sentira unes males sensacions si utilitza unes sabatilles que tinguen una sola baixa en el taló i que en la part mitjana no siguen molt flexibles.

Si quan correm tenim el punt de gravetat molt baix o siga som dels que pareixem que correm assentats, una sola alta en el taló ens ajudara a alçar el maluc pel que mourem el centre de gravetat lleugerament cap avant pel que els nostres cuixes es veuran lleugerament descarregats fent que les nostres pantorrilles ens ajuden més en la fase d'espenta del peu.
Però, tindríem males sensacions si fóssem corredors que tenim una bona mecànica de carrera i la nostra sabatilla tinguera una sola massa alta en el taló el que a l'avançar el nostre centre de gravetat cap avant ens obligaria a tindre sempre els nostres panxells en tensió pel que ens cansaríem més.
A més, el corredors que quan corren espenten molt amb els turmells i els peus no se senten còmodes amb sabatilles molt blanetes i elàstiques ja que ells ja amortixen molt bé i se'ls carreguen les cames, és el que ens succeïx quan correm en la pista amb sabatilles amb molta amortiguació, que ens cansem abans i no ens sentim còmodes.
Com podeu comprovar hi ha molt més que esbrinar si som pronadors, supinadors o el nostre córrer és neutre per a triar les nostres sabatilles.
Com veieu, no és fàcil establir qual és la millor sabata per a córrer ja que davant de les nostres bones o males sensacions és molt difícil esbrinar els motius.
Generalment si seguim la nostra experiència i ens deixem aconsellar per un bon professional aconseguirem després de moltes proves trobar eixa sabatilla que ens farà volar.
Si som fans d'una marca la deurem seguir fins que en el passar dels anys ens veurem obligats a canviar perquè nostra mecànica de carrera ho farà també i passarem per temporades que no trobarem eixa sabatilla perfecta però és el que té este món de la carrera a peu que és un "sense parar".

dimarts, 21 de febrer del 2012

Refredat i carreres.


Esternuts, secreció nasal, mal de cap, goteig, congestió nasal, ulls plorosos, picor, dolor o flegma en la gola, tos, cansament, una sensació de malestar general més febra en augment, tremolors i dolors musculars tots estos són els símptomes del refredat i de la grip. Però saludem a primer a tots els que este cap de setmana van ficar estos símptomes en la bossa d'esport i se'n van anar a córrer.


Perquè si, encara que diuen que l'experiència és un grau a vegades pareix que siguen uns graus centígrads més de febra el que provoca que ens oblidem de tot el que hem aprés ja que davant de tants avisos que tenim com a mínim un refredat el lògic haguera sigut no anar a córrer i quedar-se a casa, però no, ens vam haver d'anar uns hi ha entrenar i altres a córrer i és que ens cega la passió per la carrera a peu.
Encara que alguns puguen dir que córrer ens pot ajudar a combatre el virus que causa el refredat o la grip. Encara que no al fer-nos suar, sinó a l'enfortir el nostre sistema immunològic. Quan fem exercici, els nostres glòbuls blancs, encarregats de defendre el nostre cos de virus i bacteris, corren més fàcilment pel torrent sanguini i així combaten les infeccions més ràpid. Açò no sols t'ajuda a combatre la malaltia, sinó que indirectament t'ajuda a previndre futures recaigudes perquè manté les nostres defenses més fortes.


Però també tindríem raó quan decidim descansar, perquè el nostre sistema immunològic necessita que el nostre cos estiga descansat i lliure d'estrés per a poder funcionar millor.
Les preguntes claus llavors per a saber si hauríem d'eixir a córrer o no quan estiguem refredats o tenim grip, serien: quan? I quant?
Quan? Tot depén dels símptomes de la grip. És segur fer exercici quan els nostres símptomes són lleus i tolerables, com: esternuts, nas que goteja o està congestionada, mal de gola. En canvi, no és convenient quan els nostres símptomes són més forts, com: congestió de pit, tos, malestar estomacal, dolor de músculs, fatiga i febra. Especialment si fas exercici quan tens febra, pots deshidratar-te. Ningú amb febra deu eixir a córrer.
La clau està a prestar-li atenció al nostre cos. Quan els nostres símptomes són lleugers i et sents bé exercitante, continua. Però si ens sentim malament a mesura que continuem corrent, abaixarem el ritme o simplement pararem i ens n'anirem a descansar. I per l'altre costat, quan els nostres símptomes són més forts i no tenim ni ànim d'alçar-nos per a res, menys ànim tindrem per a eixir a trotar o anar a alguna carrera. En eixe cas el nostre cos està demanant repòs i bona alimentació per a recuperar les energies. I, si es pot, moltes carícies per a recuperar l'ànim.
Quant? La carrera a peu realitzada regularment i moderada enfortix el nostre sistema immunològic, en companyia d'una bona alimentació, suficient descans i estar lliure d'estrés. Quan parle de regular, em referisc a entrenaments que es fan mínim per 30 minuts diàriament i diverses vegades a la setmana, i que són bàsicament cardiovasculars.
Però quan fem exercici intensiu i extrem, ja siga en alguna carrera o sèries els efectes sobre el nostre sistema immunològic poden tornar-se negatius. Alguns estudis han descobert que l'exercici excessiu pot disminuir la quantitat de glòbuls blancs que recorre el nostre cos, i al contrari, augmenta les hormones de l'estrés (l'adrenalina i el cortisol) que a llarg termini poden debilitar el nostre sistema immunològic i fer que siguem  més propensos a emmalaltir.

Encara que estiguem bojos per la carrera a peu hauríem d'escoltar al nostre cos, o consultar amb el nostre metge, ell o ella podran donar-nos el consell més encertat després d'avaluar els nostres símptomes. I davant del dubte, si estem malalts amb una grip o un refredat, recorda que típicament és qüestió d'uns quants dies si no es complica i és millor errar en el costat del descans que en el de l'activitat física.
Així i tot ens vam plantar uns a Riba-roja i altres en Oliva i les nostres marques ens indiquen on estaven els refredats i els principis de febra així com ens diuen qui pareixia estar en bona forma com ho va demostrar Pascual Company que va aconseguir un meritori segon lloc en la seua categoria.

Ribarroja.

Carmen Sala 01:32:50.
Fede Server   01:41:31.
Vicent Sala   01:41:32.

Oliva

COMPANY PUIG, PASCUAL      0:19:39.
VICENS PASTOR, FERNADO    0:20:36.



diumenge, 19 de febrer del 2012

“Visca la XXX Volta a Peu a Pego"


Diu el refranyer que “A Rei mort, Rei posat.” I el nostre rei són les carreres i recorrent a un altre refrany el de “Mort el Rei, visca el Rei” comencem ja amb la Volta a Peu a Pego, així que ja acabada la II Mitja Marató “Vila de Pego” ja esta en marxa la XXX Volta a Peu a Pego. Però saludem abans a tots els que ja criden “Visca la XXX Volta a Peu a Pego".
Kilometro 1 i 2.

Esta setmana hem començat ha elaborar la Volta a Peu i ho hem fet donant-li un canvi radical.
Abandonem els afores de Pego per a tornar al centre vital del nostre poble, ens traslladem al passeig Cervantes i al Pla de la Font.
Kilometro 3, 4 i 5.

Abandonem els camins rurals amb els seus tarongers i ens traslladem als passejos amb els seus ciprers en el passeig del Calvari, els seues jacarandas en el passeig les Verdales i els seus plataners en el passeig Cervantes.
Hui presentem el primer projecte del nou circuit, pot haver-hi més ja que tenim temps per a fer alguns canvis però este reunix moltes de les característiques del què serà el definitiu.
L'anem ha presentar en quatre imatges la primera amb els dos primers quilòmetres, segona amb els següents tres quilòmetres, la següent amb els quilòmetres 6, 7 i 8 per a acabar amb els dos últims.
Kilometre 6, 7 i 8.

Els punts quilomètrics els ajustarem com és el nostre costum amb la roda topogràfica però esta és ja una idea prou pròxima.
Kilometre 9 i 10.

Cada quilòmetre té un color perquè el pugueu estudiar bé i si ens agrada el mantindrem i si no el canviarem perquè hi ha moltes alternatives i si vols ajudar-nos a buscar-les posa't en contacte amb nosaltres i l'estudiarem per a després mesurar-lo.

divendres, 17 de febrer del 2012

Hi ha les Mitges¡


Parlem per tant de La Mitja Marató d'Orihuela, tots sabem que va ser diumenge passat i també vam tindre representació. Però saludem primer a tots els corredors de Mitges Maratons.

La Mitja d'Orihuela és una de les grans de la Comunitat Valenciana els seus organitzadors ja tenen l'experiència suficient per a garantir una bona carrera, Posseïxen una bella ciutat amb molts monuments i que a més és plana, la qual cosa ha fet que des de fa molts anys sempre ha sigut una carrera on poder provar com anem de força, enguany a més han arribat als 1299 corredors entrats en meta i crec que és el seu rècord de participació.
Però té un però, és el disseny del circuit, amb més de mil corredors el seu circuit esta mal dissenyat perquè la volta gran es fa al principi el que obliga als primers a passar-se més de la mitat de la carrera doblegant corredors, un exemple jo vaig córrer a un ritme de 4' 40'' i el primer em dobla quan ell estava pel Km. 19, no vull pensar el que degueren patir els primers fins a arribar on estava jo, la solució pareix senzilla la volta gran al final i així només doblarien als que anaren a més de 6' el Km.
Supose que els organitzadors ja ho saben i que els és impossible de solucionar segurament per problemes amb el trafic que moltes vegades condiciona i molt els circuits de les carreres.

Vull aprofitar l'oportunitat, apropósit de la Mitges, i Orihuela és un cas, que enguany han desaparegut del calendari nacional totes les Mitges Maratons excepte La Mitja de València.
Açò per als corredors populars ens és indiferent però no ho deuria ser per als organitzadors, ja sabem que les subvencions dels Patronats d'Esports, de les Diputacions i dels Ajuntaments s'han reduït o han desaparegut però una carrera gran ha de ser-ho amb ajudes i sense ajudes. La bossa del corredor és suficient en la majoria de les carreres i en La Mitja de Pego pensem que vam estar al mateix nivell que moltes de les grans però les grans carreres no deuen renunciar a estar en categoria Nacional ja que Internacional requerix un fix en corredors estrangers que és impossible sense una bona subvenció.
Que en tota la Comunitat Valenciana només tinguem una carrera de nivell internacional com València i que només tinguem tres més en el calendari de la Federació Valenciana és trist.
També és trist que Santa Pola amb 8000 corredors només tinga categoria Provincial, que Riba-roja només este en Nivell Autonòmic i encara sort que Xàtiva ha fet un esforç, del que m'alegre, per a ser de Nivell Provincial i no hi ha més, només quatre Mitges Maratons que estiguen complint els reglaments de la Federació d'Atletisme.

Ja se que açò ha molts populars ens importa poc però tinguem en compte que més de mil corredors en una Mitja Marató a 10 € han de donar per a tindre un circuit homologat i complir les regles de la Federació Espanyola d'Atletisme i encara que açò no ho vegam dins de la bossa del corredor hauríem d'agrair als organitzadors que patixen perquè açò siga possible i cal posar-se ha pensar si val la pena prescindir dels iogurts… i saber que estem corrent en una carrera que el seu circuit este homologat i amb les garanties necessàries de control per part de la Federació.
P.D. Per als curiosos recomane que es lligen el reglament de La Mitja de Riba-roja per a saber el que significa tindre categoria Autonòmica. Ja parlarem.

Orihuela

Carmen Sala  01:25:53.
Vicent Sala     01:39:10.

dimecres, 15 de febrer del 2012

El fred i la Font.


             Estem passat uns dies de molt de fred i no estem acostumats a estes temperatures, ens costa córrer i els nostres ritmes es ressenten però és normal perquè les baixes temperatures no són bones per a córrer. Però saludem abans a tots els que ha pesar de tot continuen corrent.

Encara que puguem disfrutar corrent amb fred i encara que vegem els tolls gelats i nosaltres estiguem suant hi ha unes dades físiques que són indiscutibles que a 0º l'aigua es congela i açò ens afecta de diverses maneres.
Este diumenge a Orihuela quan portava corrent diverses quilòmetres els meus pulmons em dolien del fredt que feia i només quan em tape el nas i la boca amb la braga que portava en el coll vaig poder mantindre el meu ritme, als que van córrer el dissabte en la Font és fàcil que els passara alguna cosa semblant.
I és que, quan la temperatura de l'aire esta prop de 0º el rendiment en carrera cau per la perduda d'eficàcia de l'aparell respiratori perquè es reduïx la flexibilitat dels seus músculs.

Una altra cosa que ens sol succeir és que amb el fred ens posem massa roba i encara que açò evita que perdem calor el nostre rendiment baixara perquè la temperatura del nostre cos, si anem ràpid, serà massa alta.

Així que si ens agrada córrer bé abrigadets serà millor córrer a un ritme tranquil perquè la calor que produïx el nostre cos per l'esforç és inferior a la què produïx quan anem ràpids.

Amb molta roba o amb fred no parem de córrer i en la Font vam estar molt ben representats ja amb la vista posada en la Volta a la Marina que ens començara ràpidament.


 LA FONT.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO      0:40:51
VIDAL BAÑULS, CARMELO           0:42:19
SISCAR PASTOR, CARLOS            0:42:57
SERVER COSTA, FREDERIC          0:45:59
VICÉNS PASTOR, FERNANDO      0:46:10
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE   0:46:34
PASCUAL PASCUAL, LAURA        0:46:43
CAMPS SENDRA, DAVID              0:46:43
PEREZ JUAN DE DIOS, FERNA     0:46:45
SENDRA FRANQUEZA, PASC       0:47:55
BOIX FERRI, JOSE                         0:48:38
GARRIGOS PINA, PEDRO             0:49:16
CERESOLA PIERA, FRANCISCO  0:50:13
PONS LORENTE, JOAN                 0:50:17
ALEMANY SENDRA, RAMON                0:54:22

diumenge, 12 de febrer del 2012

Persones insòlites en la II Mitja Marato "Vila de Pego"


Es donen casos d'hòmens i dones que posseïxen un carisma especial per a comunicar-se, per a compartir les seues experiències, per a conéixer i transmetre els seus coneixements. Però saludem primer als corredors insòlits que van acudir a la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Les paraules com a signes, representen limitadament el que pensem. És difícil que una paraula aconseguisca tancar el significat del que es vol dir.
El que significa que esta entrada no podrà definir completament la realitat perquè parlar de persones és no poder englobar en unes quantes frases tota la seua forma de ser. No obstant això hem d'acontentar-nos amb l'ús de les paraules per a designar estes persones insòlites.
Seria fàcil dir i seria també veritat que tots els corredors que van participar en la II Mitja Marató “Vila de Pego” són especials però anem ha posar uns exemples que la majoria dels corredors coneixem per ser tots ells corredors singulars.
Tots són persones que compartixen i donen a conéixer este món de la carrera a peu, ells, carrera rere carrera van sembrant la carrera a peu a tot arreu.

Començarem per Claudia, ja se que no és corredora però qui no la coneix i alguna vegada s'ha deixat fotografiar per ella en alguna carrera, que corredor no ha vist les seues fotos i qui no s'ha descarregat alguna imatge que ella haja pres. Que jo intentara ara lloar la seua afició a fotografiar corredors i pretenguera descriure la seua simpatia o tal vegada escometera un llarg paràgraf per a donar-li les gràcies pel favor que ens fa a tots els corredors seria per la meua part un verdader desastre perquè millors comentaris dels què jo podria ara escriure segur que ha rebut i fracassaria en el meu intent de ser almenys original perquè em sent incapaç de millorar tots els que he llegit en el seu blog així que espere em sàpia perdonar perquè descriure les persones amb carisma per a transmetre alegria i felicitat és molt complicat. Claudia és una de les persones especials que van estar en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Si hem començat per Claudia i la seua ja famosa càmera fotogràfica anem hi ha continuar amb corredors que unixen a tota la seua equipacio per a córrer una càmera fotogràfica.
Vicent Esteve pot servir-nos d'exemple del que podríem anomenar un corredor insòlit, insòlit per no ser comú entre els corredors portar una càmera fotogràfica mentres es corre, Vicent seria un corredor exclusiu però la seua proximitat i les seues constants aparicions per Pego així com la coincidència en quasi totes les carreres fan de Vicent una persona amigable amb què ens hem relacionat moltíssimes vegades i s'ha convertit en habitual veure'l córrer amb la seua càmera en totes les carreres i a més és el complement perfecte per a poder veure tota una carrera perquè si amb Claudia veiem la carrera des de fora amb Vicent la veiem des de dins ja que arriba a qualsevol lloc del circuit, són imatges amb mes moviment perquè apreciem la carrera en la seua totalitat.

Si a tota l'equipacio de córrer, a més d'una càmera li afegírem una ombrel·la en el cap llavors perquè s'ho mereix estaríem parlant d'un verdader corredor insòlit, que Alberto Costilla porte un paraigües com a barret és normal i quasi obligatori però quan veus a un corredor amb càmera en ristre i amb una ombrel·la en el cap que a vegades acompanya amb una bandera és almenys insòlit pues qui no s'ha girat alguna vegada al veure'l passar, Alberto és un altre dels corredors singulars que ens van acompanyar en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Un altre corredor que ens crida l'atenció en la carrera és José Moratinos, el seu nom és fàcil que no ens diga res però segur que moltes vegades ens hem parat al veure-ho córrer perquè la seua figura ens obliga a fixar-nos ja que el seu córrer de camallades curtes, cos encorbat i ulleres de vell professor ens obliga a preguntar-nos Com és possible? Si ahir estava corrent en…? si va córrer la marató de…? ha de tindre almenys …?, pues si, eixe corredor de blau que segur ens respondrà a totes les nostres preguntes si li les formulem és José Moratinos.
Ara que segur sabem qui són ens podríem preguntar perquè són tan especials? Si Claudia no corre i Vicent, Alberto i José sempre corren en les ultimes posicions, pues perquè tenen frescor interior perquè abans d'una carrera o quan acaba ells són capaços de donar-nos molt més del que se'ls podria sol·licitar, Claudia i Vicent ens compten amb les seues imatges com entenen i viuen la carrera a peu mentres que Alberto és capaç d'afegir a les seues imatges un comentari de cada carrera que ens servix moltes vegades de guia per a la pròxima edició i José és capaç quan llegim els seus reportatges de fer-nos apreciar com va ser de meravellós córrer la ultima carrera.
I és que si parlem amb qualsevol d'ells podrem veure si ens fixem com els seus ulls ens parlen no sols de les fatigues de la carrera a peu sinó també dels gojos que produïx córrer tots els dies i tot acompanyat amb una bona dosi d'experiència i sobretot de saviesa.
¡Que no¡ proveu i veureu com és cert i és veritat per que jo ho veig i ho sent cada vegada que entre en els seus blogs o parle amb ells.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Repassant les classificacions de la Mitja de Pego.


Quan mirem una classificació d'una carrera, si hem participat en ella,  la primera cosa que busquem és el nostre nom i comprovar com hem quedat, comprovem que el nostre temps coincidisca amb el del nostre cronòmetre després mirem el nostre lloc en la categoria i més tard… . Però saludem abans a tots els que d'alguna manera estan en la classificació de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

El següent pas quan mirem una classificació seria buscar als nostres companys i coneguts i observar com els ha anat la carrera, hui ens podem permetre el luxe d'esbrinar on han “punxat” o on han atacat o si han avançat a molts corredors o si al contrari han sigut avançats perquè tenim en les nostres mans tot el poder de la informàtica.
Sempre mirem als guanyadors i en la II Mitja Marató “Vila de Pego” podem comprovar que el nostre guanyador va ser David Navarrés Cerdan, igual que l'any passat, així que repetim guanyador pel que li donem doblement les gràcies, per guanyar i per tornar un any més, veiem en la classificació que va ser molt regular amb el seu ritme perquè en la primera volta portava un ritme de 3'34'' el km. i el va mantindre fins al final.
Però si continuem observant la classificació nos en adonarem que només a un segon entra el nostre Víctor Fernández García, dic nostre per ser de la Marina per tant veí i amic, sense estar present en meta podem arribar a la conclusió que la carrera es guanye en un dur esprint.

I en dones, on podem trobar la guanyadora d'esta II Mitja Marató “Vila de Pego”?, pues curiosament hem de baixar fins al lloc 50 de la general on trobem a la nostra Carmen Sala i si ens detenim un poc observem que en la segona volta es relaxa perquè augmenta molt la seua mitjana per quilòmetre, anem ha comptar, si en la primera volta passa ha un ritme de 4'09'' i acabe amb una mitjana de 4' 14'',  a quin ritme va córrer els últims deu quilòmetres aproximadament que tènia la ultima volta?  Pues més o menys a 4'25'' el quilòmetre, com veieu observar les classificacions amb atenció ens mostra moltes coses en este cas que Carmen disfrute del paisatge i del seu poble en la part final de la carrera o que no es trobava bé i va patir molt per a arribar a meta.

I els corredors locals, quins van ser els primers pegolins a creuar la meta? El primer a acabar els 21097,50 metres va ser Pascual Company, i que ens diu la seua classificació? Per a començar el seu lloc en la general que va ser el 25, un altre numere redó, un altra dada, va ser sext en la seua categoria i el curiós és que van entrar en meta successivament els sis primers Veterans B, des del lloc 20 fins al 25, un original grup, el seu ritme baixa només dos segons al final de la carrera.
 El nostre segon corredor local va ser Màximo Folques que curiosament també va perdre temps en la segona volta encara que la seua marca va ser molt bona. El tercer va ser Carlos Mengual que pràcticament va mantindre el seu ritme el que curiosament li va permetre passar en la primera volta en la mateixa posició de la general que va tindre al final, així que no el van avançar ni sobrepassa a ningú.
Una altra de les coses interessants que sempre mirem en una classificació és buscar la nostra categoria, mirar les classificacions per categoria ens ensenya moltes coses per exemple, tres van ser els corredors de Dorsal 19 que van guanyar en les seues categories a saber, Carmen Sala, Laura Pascual i Ramon Alemany.

La victòria de Carmen era clara perquè guanyar la carrera porta guanyar en la seua categoria però la victòria de Laura en la categoria Senior Femenina també resulta clara ja que curiosament va estar sola en la seua categoria el que no li va impedir disputar una carrera al seu màxim nivell encara que també va perdre temps en la segona volta i va ser avançada per 20 corredors el que ens ve a demostrar que coneixent-la com la coneixem va patir en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”.

I el nostre altre guanyador, Ramón que corria en la categoria Màster, eixa categoria de Mestres on l'experiència deixa ja de ser un grau per a convertir-se en classe, Classe D, i ací triomfa Ramón que realitza una…, bo no se com denominar-la però va ser la seua millor Mitja Marató i ens alegrem que fóra a Pego on va córrer sempre animat pel seu poble que tant el coneix i que tant se sorprén cada vegada que el veu entrenar.

Com veieu moltes coses les que podem observar en una classificació i la de clubs és també de les més interessants ja que podríem anar repassant les classificacions dels clubs amics i dels clubs més pròxims i prestar atenció també a dades interessants però açò ja serà en una altra ocasió.

divendres, 10 de febrer del 2012

Pegolins en Pego.


Quan acudim a una carrera i la II Mitja Marató “Vila de Pego” ho va ser podem comprovar que hi ha tres classes de corredors, els que participen, els que organitzen i els que miren. Però saludem primer a tots els que van participar de alguna manera en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

A tots hem de donar les gràcies, als que van participar per haver confiat en Dorsal 19, als que van organitzar perquè van deixar per un dia de córrer i als que van mirar per que amb el seu alé van animar als que van participar i als que van organitzar.

Un bon dia el que vam passar el 29 de gener i inclús més si mirem la quantitat de pegolins que es van atrevir amb una Mitja Marató, cal recordar perquè a vegades ens oblidem que un deu mil esta considerada com una carrera de fons així que ara estem parlant de pegolins que es van atrevir amb el doble.
He pogut comptar a 21 encara que és fàcil que algun se m'escape si fóra així espere que em perdone.

Dels 21 tres són dones, 8 de Dorsal 19, 1 del Cametes Spat, 1 del Sense Pressa i 11 independents. Tots posseïxen quelcom en comú que són uns enamorats de la carrera a peu i que són de Pego, l'haver nascut a Pego és només una circumstància que no van poder triar però córrer la II Mitja Marató “Vila de Pego” és un acte voluntari i per tant conscient per al que es van haver de preparar durant mesos i en ell que van posar molt d'esforç, molt de sacrifici i moltíssima il·lusió pel qual els donem una altra vegada moltíssimes gràcies.

Quan recordem com va ser la II Mitja Marató “Vila de Pego”, hauríem de començar a ballar, però, trist és dir-ho, la majoria de les vegades permetem que alguna favada, alguna picadura insignificant de mosquit, ens torne curts de vista i ens impedisca percebre la presència de l'èxit.

Dic açò amb un poc de llàstima, no amb cinisme. Tots sabem com els mosquits poden espatlar una festa i com no un magnífic son.

Tot ha funcionat de meravella la carrera ha sigut meravellosa, excepte una cosa: el mosquit! Tots nosaltres podríem comptar centenars d'incidents d'este tipus. Donades la complexitat i contingència de la nostra vida diària, algun tipus de mosquits es fa sempre present. Sempre hi ha un poc de pluja en cada desfilada, alguna irritació quasi en cada situació de la vida i algun element que desafia a la pura felicitat quasi en cada moment de l'existència. 

Rares vegades ens arriba l'alegria pura, lliure de tota ombra. En la nostra vida mai experimentem un moment de clara i pura alegria. Tot ens arriba envoltat en ombra, com amb un mosquit en el picnic.
Així doncs, no és sempre fàcil ballar, inclús en la clara presència de la felicitat. Les picadures de mosquits poden causar-nos la pèrdua de la perspectiva, la pèrdua d'assaborir eixa gran carrera que hem organitzat, inclús enfront d'alguna irritació menor.

Una irritació menor pot fer-nos perdre de vista la bona labor que hem realitzat en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.
I, no obstant això, el desafiament de la III Mitja Marató “Vila de Pego” permaneix, repte important i saludable: No consistim que les picadures de mosquit ens ceguen de manera que no percebem la presència de les coses ben fetes!

Però eixa III Mitja Marató “Vila de Pego” no ve a nosaltres fàcilment; cal demanar-la fervorosament. Els mosquits faran acte de presència, de forma indefectible, en cada picnic de la nostra vida. És un fet indiscutible. El repte consistix en no perdre de vista la presència més àmplia del que ens agrada fer a causa de les irritacions menors, insignificants.

La III Mitja Marató “Vila de Pego” ens espera el 27 de gener del 2013.

PEGOLINS EN LA II MITJA MARATO "VILA DE PEGO"

COMPANY PUIG, PASCUAL          1:25:50
FOLQUES LORENTE, MAXIMO      1:28:12
SALA FERRER, CARMEN               1:29:16
MENGUAL MOLL, CARLOS            1:30:38
FRANQUEZA ROBLES, VICENT.    1:32:19.
VIDAL BAÑULS, CARMELO           1:33:11
SISCAR PASTOR, CARLOS            1:35:34
SERVER COSTA, FREDERIC          1:38:15
SASTRE SENDRA, JOSE PASCUAL        1:39:00.
MOLL SANCHIS, FRANCISCO               1:41:50
BAÑULS ORTOLA, CARLOS                    1:41:55.
PASCUAL ESCRIVA, JUAN ANTONIO    1:42:42.
PEREZ JUAN DE DIOS, FERNANDO      1:44:21.          
PASCUAL PASCUAL, LAURA                  1:44:21.
SISCAR GONZÁLEZ, GUILLERMO          1:47:36.
MORERA DOMINGUIS, JUAN PASCUAL  1:48:21.
BRIONES MENGUAL, REME                     1:49:24
ALEMANY SENDRA, RAMON                    1:57:30
FOLQUÉS I NADAL, JOAN                         2:06:08
FOLQUES I NADAL, PAU                           2:08:35
SENDRA ALCINA, TINO                            2:08:36

dimarts, 7 de febrer del 2012

26 MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2012. 05-FEBRER-2012


(Cronica de Carlos Siscar Bay)

El català Carles Castillejo, campió estatal de marató, s'ha imposat a la cursa vallesana amb 3 segons d'avantatge sobre el kenià Patrick Makau. Més de 10.000 corredors han desafiat les gèlides temperatures en una nova edició de la mitja marató de Granollers. La gran atracció ha estat compartir carrera amb l'home més ràpid del món en llarga distància, el kenià Patrick Makau, l'actual plusmarquista mundial de marató que ha estat el segon de la carrera. L'ha guanyat Carles Castillejo amb un temps 1.02.36, que afrontava a Granollers la seva primera mitja. Castillejo ha precedit 4 corredors kenians, entre ells Patrick Makau. La guanyadora la en categoria femenina ha estat Beatrice Jepchumba, de Kènia, amb un temps de 1.12.42.

CRÒNICA DE LA MITJA MARATO DE: CARLOS SISCAR BAY.
Matí frescot a Granollers-Les Franqueses-La Garriga i més de 10.000 corredors populars. Dins d’aquesta multitud hi havia un atleta popular de Pego, preparats per córrer la mitja Marató més popular i coneguda de Catalunya. El nivell d’atletes professionals era molt alt, com ara: Carles Castillejo (Campió d’Espanya de Mitja Marató i classificat per als Jocs de Londres), Patrick Makau (plusmarquista mundial en la Marató ), Jaume Leiva, Rafael Iglesias, … entre altres.
El perfil de la Mitja Marató és ràpida. Del km.0 fins al 11km el terreny és de pujada però suau, i una vegada s’arriba a la Garriga el terreny és favorable. De baixada fins a la ciutat de Granollers, tot i que hi ha tres “subes y bajas” que has de baixar una mica el ritme si no vols desgastar-te molt.
El plantejament de carrera que he portat a terme amb companyia d'un amic de Fondistes Rapitencs "Agustí - Ganxo" ha estat: els primers 5kms fer-los a ritme suau, anar sumant quilòmetres i buscant bones sensacions (4’10”km), del 5 al 12 incrementar més la intensitat poc a poc(4’05”km), i a partir del 12km anar pujant el ritme progressivament fins arribar anar a fons en els últims 5kms. (baixar dels 4′/km en algú moment fins al 3’55”/km).
He arriscat molt en aquesta Mitja ja que venia d'una lesió i no vaig poder participar en la Mitja de Santa Pola el passat 22 de gener.

Mitja en un temps de: 1h 23m 24sg a un ritme de 3'55" el km.

Com sempre, gran ambient a Granollers. El nou circuit, tècnicament potser és una mica més ràpid que el vell, però es perd l'encant de creuar-te amb els "cracks". Aquella sensació de veure'ls "volar" no tenia preu. S'entén, però, que una Mitja Marató de 10.000 participants no pot utilitzar la mateixa carretera per anar i tornar.